El semàfors mes antics de Barcelona

Un dels primers semàfors de Barcelona, que es va posar en funcionament a mitjans de l’any 1929, va estar situat a la cruilla dels carrers de Balmes i Provença,  ja no en queda cap rastre d’aquells primers senyals lumínics electromecànic que estava suspès al mig de la cruilla i que requeria un guàrdia urbà que el accionés manualment.

Actualment els més antics que es mantenen en peus són els dos semàfors que hi ha al carrer d’Urgell a les cruïlles amb els carrers de Londres i de Buenos Aires, els quals daten de mitjans de la dècada dels quaranta.

Criden l’atenció de per varis motius:  són grisos i no tenen cap motiu amb groc (color institucionalitzat de tots els semàfors de Barcelona),  tenen quatre cares (en un principi per ordenar la circulació en els quatre sentits, ja que els carrers eren de doble direcció), actualment sols funcionen els llums encarats al trànsit (carrers convertits a una sola direcció), tenen una gran base cilíndrica de ciment que esta  pintada amb ratlles blanques i  vermelles, perquè al capdamunt per sobre de les llums reguladores hi tenen un fanal que els fa esvelts,  majestuosos i altíssims, i per sobre de tot: perquè són al mig de la calçada.

Un record del passat que cal vigilar, perquè qualsevol dia no desapareixin sense que han en donem conta.

Tramway du Montblanc.

TMR – Transports de Martigny et Region.

MC – Martigny - Châtelard.

SNCF – Société Nationale des Chemins de fer Français.

LdS – Ligne de Savoie.

CMB – Compagnie du Mont-Blanc

TMB – Tramway du Mont-Blanc

Excursió d’un dia. En el nostre cas, juny 2008, des de el Càmping Municipal de Aigle.

Des de l’estació de Aigle amb els Ferrocarrils Federals Suissos ens traslladem fins a Martigny. En aquesta estació agafem el tren anomenat Mont-Blanc Express que ens portarà fins a St. Gervais (França).

El Mont-Blanc Express esta explotat conjuntament per TMR (MC) i LdS (SNCF). El trajecte transcorre de de Martigny fins a St Gervais, passant per Châterlad, Vallvorcine i Chamonix.

 Al costat de l’estació de St. Gervais les Bains – La Fayet dels SNCF es troba la coqueta estació del Tramway del Mont-Blanc.

Aquesta línia inacabada tenia que portar el passatgers fins al refugi de la Aiguille de Goûter, a 3.873 m., les obres van quedar paralitzades a l’estació del Glacier-de-Bionnassay a 2.372 m., existeix el projecte de prolongar la línia fins a una nova estació terminal que es trobarà al costat del refugi del Nid-Aigle a 2.400 m.   

El recorregut comença a l’estació de Le Fayet, a 580 m., tot seguit la primera estació es Les Bains junt al balneari que dona nom al poble, a continuació l’estació de Saint-Gervais-Ville, entre boscos i prats les estacions de Seillieres, Forchetta Muntanya, Tête-du Chêne i Les Toves, donen serveis als diferents establiments hotelers i granges, a l’estació del Col de Voza es troba un punt de creuament de trens, des de aquest punt la vista cap el massís del Mont-Blanc es espectacular, la línia transcorre durant una estona per la cresta de la muntanya que separa la vall de Chamonix i el Glacier-de-Bionnassay, l’estació de Bellevue es el punt central de les instal·lacions de les pistes d’esquí d’aquesta zona, a l’estació Bellevue-Telepherique, existeix el enllaç amb el telefèric que comunica amb les Houches, població situada a la vall de Chamonix, l’estació alpina de Mont Lachat, te un altre punt d’encreuament de trens, la ruta travessa dos túnels petits abans d'aturar-se enmig del pendent, en l'estació provisional de Glacier-de-Bionnassay a 2.372 m., punt en el que es va interrompre el treball. Des de aquets punt es pot accedir fàcilment al refugi del Nid-Aigle.

Característiques tècniques:

MC (TMR) – Martigny - Châtelard. (Veure Blog Barrage d’Emosson)

Lds (SNCF) – Ligne de Savoie

Línia:

Data d’inauguració (Lds): 1.908   

Longitud: 35 Km.

Amplada via: 1.000 mm.

Electrificació:  750 / 830  V=

Alimentació: 3er carril.

Material motor:

Z 600 Automotor.

Unitats en servei: 1

Unitats construïdes: 8

Número: Z604 

Any de posta en servei: 1958

Disposició eixos: EMU-1

Potencia: 802 kW.

Velocitat màxima: 40 Km/h

Seients 1ª classe: 8

Seients 2ª classe: 34

Constructor: Decauville

Z 800 Automotor.

Unitats: 3

Números: 801/802, 803/804 i 805/806

Any de posta en servei: 1.996

Disposició eixos: EMU-2

Potencia: 1000 kW.

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 35 / 70 Km/h

Seients 2ª classe: 96

Constructor: Stadler

Nota: Unitats idèntiques a les BDhe 4/8 del MC.

Z850

Unitats: 6

Números: 

Model: Spatz

Any de posta en servei: 2.006

Disposició eixos: EMU-3

Potencia: 1150 kW.

Esforç de tracció: 130 kN

Velocitat màxima: 80 Km/h

Seients 2ª classe: 103

Constructor: Stadler

Nota: Unitats idèntiques a les BDeh 4/8 del MC, però sense dispositius de cremallera.

TMB (CMB) – Tramway du Mont-Blanc

Línia:

Data d’inauguració: 1.909  

Longitud: 12,4 Km.

Amplada via: 1.000 mm.

Electrificació:  11 kV 50 Hz

Cremallera: Strub

Gradient màxima: 24 %

Material motor:

Automotors

Unitats: 3

Noms: “Anne” (unitat verda), “Jeanne” (unitat vermella) i “Marie” (unitat blava) 

Any de posta en servei: 1.956

Disposició eixos: EMU-1

Potencia: 475 kW.

 Velocitat màxima: 20 Km/h

Seients 2ª classe: 84

Constructor: Decauville, SLM, MFO

Nota: Cada automotor esta aparellat amb un remolc amb cabina, d’una capacitat de 77 places.

Locomotora 

Unitats: 1

Números: 31

Any de posta en servei: 1,967

Disposició eixos: 1B

Potencia: 485 kW.

Velocitat màxima: 21 Km/h

Tipus: Diesel Hidràulica

Constructor: SLM

Numero de Fabrica: 4689

Nota: Unitats transferida del CM (Chamanix-Montenvers), realitza els trens de mercaderies i treball de vies.

TMB – Ultima boca de Metro modernista de Barcelona.

Estació Urquinaona, L1, xamfrà carrer Bruc amb Roda Sant Pere.

El temps, la desídia, les idees de modernitat, han pogut amb els prop de 80 arcs modernistes que decoraven les boques del Metro de Barcelona.

Aquest últim data de l’any 1.932. El primers arc van ser col·locat en l’any 1.924 l' inaugurar la primera línia de metro de Barcelona,  Gran Metropolitano de Barcelona, que unia la Plaça Lesseps amb la Plaça Catalunya.

Es una pena que Barcelona, cap i casal del modernisme, no hagi estat capaç d'integrar i conservar aquest elements distintius  l’hora d’efectuar les millores de accessibilitat a les estacions. 

ADIF – Estació de Ripoll

Tot acabant una de les etapes del GR Camí del Abat Oliva s’ha arriba a Ripoll, amb una bona vista sobre l’estació de Ripoll.

Aquesta estació ha estat remolejada ultimant, però l’edifici de l’estació del antic Ferrocarril Transpirinenc continua sense ser rehabilitada, tal com es va comprometre el Ministre  Sr. Bono l’any 2005. Ni si han transferits els fons documental  del “Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español”, ni s’ha a creat el “Tren Turístico del Pirineo”.

Vegeu el estat de la locomotora ESTADO sèrie 1000, matricula 281-002-7.

Barrage d’Emosson.

TMR – Transports de Martigny et Region.

MC – Martigny - Châtelard.

PAC – Parc d’Attractions du Châterlad

(TTE –Trains Turistiques d’Emosson)

Funiculaire Châtelard – Château d’Eau

Petit Train Panoramique d’Emosson

Minifunc d’Emosson

Excursió d’un dia. En el nostre cas, juny 2008, des de el Càmping Municipal de Aigle.

Des de l’estació de Aigle amb els Ferrocarrils Federals Suissos ens traslladem fins a Martigny.

En l’estació de Martigny i conflueixen, les dos línies de Transports de Martigny et Region (TMR) que son les de Martigny – Châtelard (MC) i Martigny – Osières (MO).

Per aquesta excursió utilitzem la línia Martigny – Châtelard, que s’uneix amb la línia de la Savoie dels SNCF (St. Gervais – Chamonix – Vallorcine) en l’estació fronterera de Le Châterlard-Frontière. Desprès de sortir de Martigny la via transcorre paral·lela a la dels Ferrocarrils Federals, per separar-se a partir del tallers de la companyia a Vernayaz, desprès tenim la visió de les Gorges del Trient, l’estació de Finhaut (1.228 m) es el punt mes elevat de línia. Per accedir al Funicular Châtelard - Château d'Eau es te que baixar del tren a l’estació de Le Châterlard.

L’estació inferior del Funicular Châtelard - Château d'Eau, es troba situada darrera de la central elèctrica. Aquest es un dels funicular  suissos que superen una de les pendent mes costerudes. Es el funicular clàssic amb un gradient mes elevat (pendent màxim del 87 %). Considero que es un dels funiculars mes atractius que he muntat.

Una de les curiositats d’aquest funicular es que a mig recorregut la cabina ascendent agafa i empeny un vehicle de contrapès per compensar el pes del cable del vehicle descendent.

Esta previst que en el hivern de 2011-2012, s’efectuï el canvi de vehicles per uns de moderns.

En arribar a l’estació superior, Le Chateau d’Eau, un Petit Tren Panoramic, amb ample de via de 600 mm Decauville, es portarà tot seguint la vesant de la muntanya, aquet recorregut proporciona unes espectacular vistes cap el massís del Montblanc, la vall de Chamonix i les gorges du Bouqui, fins a l’estació terminal Pied du barrage.

Els trens son tots amb vagons panoràmics i les locomotores elèctriques amb acumuladors, excepcionalment alguna circulació es realitza amb maquina de vapor.

 Des de l’estació terminal del trenet un conjunt de dos ascensors inclinats paral·lels, denominats MiniFunc, ens portaran fins a l’estació superior Lac d'Emosson.

La presa d’Emosson situada a una altitud de 1.930 m, te una alçada de 180 metres, es va completar l’any 1.974, i va inundar l’antiga presa de Barberine construïda l’any 1.925, la capacitat actual es de 227 milions de m³.

Si s’ha matinat, dona temps de fer una excursió d’una hora i mitja (anada) fins la Cabane-bouvet du Vieux-Emosson i gaudir d’unes meravelloses vistes d’aquesta regió dels Alps. Des de aquets lloc es pot accedir a un conjunt de petjades de Dinosaures d’una antiguitat de 250 milions d’anys (afegir una hora mes de camí d’anada. Total cinc hores entre l’anada i la tornada).

A l’estació de Château d’Eau, es pot visitar la maquinaria del funicular i un petit museu “Diaporama” del Petit Tren.

Característiques tècniques:

MC (TMR) – Martigny - Châtelard.

Línia:

Data d’inauguració (AOM): 1906    

Longitud: 21 Km.

Amplada via: 1.000 mm.

Electrificació: 830 V=

Alimentació: Catenària i 3er carril.

Material motor:

BDeh 4/4 Automotor.

Unitats: 4

Números: 4,5 i 7,8

Any de posta en servei: 1.957

Reconstruïdes l’any: 1989 / 1994

Disposició eixos: (BB) EMU-1

Potencia: 560 kW.

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 25 / 50 Km/h

Seients 2ª classe: 52

BDeh 4/4 Automotor.

Unitats: 1

Números: 501

Any de posta en servei: 1.979

Disposició eixos: (BB) EMU-1

Potencia: 716 kW.

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 24 / 65 Km/h

Seients 2ª classe: 45

BDeh 4/8 Automotor.

Unitats: 2

Números: 821/822 i 823/824

Any de posta en servei: 1.997

Disposició eixos: EMU-2

Potencia: 1000 kW.

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 16 / 70 Km/h

Seients 2ª classe: 96

Constructor: Stadler

BDeh 4/8 Automotor.

Unitats: 2

Números: 

Model: Spatz

Any de posta en servei: 2.011

Disposició eixos: EMU-3

Potencia: 1150 kW.

Esforç de tracció: 130 kN

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 25 / 80 Km/h

Seients 2ª classe: 103

Constructor: Stadler

 Xemh 4/4 Automotor.

Unitats: 1

Números: 6

Any de posta en servei: 1.957

Reconstruïda l’any: 1994 / 2006

Disposició eixos: (BB) EMU-1

Potencia: 560 kW.

Velocitat màxima adhesió / cremallera: 25 / 50 Km/h

Modificació del vehicle nr. 6 de la sèrie BDeh 4/4 en el qual es modifica la motorització amb l’ incorporació d’un motor diesel i convertint el vehicle en Híbrid. Pot realitzar tasques de manteniment en la línia d’alimentació elèctrica.

(PAC) Funiculaire Châtelard – Château d’Eau

Tipus: Funicular clàssic, 60-SBB

Data d’inauguració: 1.921.

Estació inferior: Gare Châterlad  (1.129 msnm).

Estació superior: Château d’Eau (1.821 msnm).

Ampla de via: 1.007 mm.

Longitud:  1.306 m.

Desnivell:  692 m.

Pendent màxima:  87   %.

Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior.

Cable tractor:  34 mm

Velocitat:  2,5 m/seg.

Duració del viatge:  12 minuts.

Vehicles:  2.

Passatgers:  60 + 1  per vehicle.

Capacitat: 300 passatgers/hora, en cada sentir.

Construïts per: Von Roll  

(PAC) Petit Train Panoramique d’Emosson

Línia:

Data d’inauguració: 1.975   

Longitud: 1,650 Km.

Amplada via:  600 mm.

Túnels: 5

Duració viatge: 15 minuts

Capacitat: 300 passatgers/hora.

Material motor:

Ta 2/2 Locomotores.

Unitats: 2  

Numeració: 5 i 7

Nota: Locomotores elèctriques amb acumuladors.

Tm 2/2 Locomotores

Unitats: 3

Numeració: 10, 62 i 63

Nota: Locomotores diesel.

G 2/2 T, Locomotora

Unitats: 1

Nom: Liseli

Nota: Locomotora vapor.

(PAC) Minifunc d’Emosson

Tipus: Ascensor Inclinat, 10-SBB

Data d’inauguració: 1.991.

Estació inferior:  Gare Pied du barrage (1.812 msnm).

Estació superior: Lac d’Emosson (1.961 msnm).

Ampla de via: 900 mm.

Longitud:  261 m.

Desnivell:  140 m.

Pendent màxima:  72,7 %.

Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior, automatització Frey.

Cable tractor:  15 mm

Contracable : 11 mm.

Velocitat:  2,5 m/seg.

Duració del viatge:  2 minuts.

Vehicles:  2.

Passatgers:  10 per vehicle.

Capacitat: 280 passatgers/hora, en cada sentir.

Construïts per: Niederberger

Nota: Les dues unitats del Minifunc funcionen autònomes una del altre, son dos dispositius amb paral·lel. El terra de las cabines s’ autoanivellà automàticament per mantindre el terra horitzontal.