divendres, 30 de març del 2012

Locomotora COMSA realitzant un servei CargoMetro.



La locomotora COMSA  51 LMZ 5122 amb matricula UIC 93 71 13 12 301-5, realitzant un servei CargoMetro.

L’empresa COMSA Rail Transport posseeix dos locomotores de la sèrie MZ III (tercera subsèrie) comprades de segona ma a la companyia danesa DSB.

Aquestes locomotores construïdes per NOHAB amb llicencia General Motors son molt semblant a les que constituïen la sèrie inicial 333 de RENFE.

Característiques tècniques:

Sèrie: LMZ
Rodatge: Co’Co’
Ampla via: 1668 mm
Construïdes l’any: 1973
Unitats: 2
Numeració: 5122 i 5123 (numeració original 1436 i 1442)
Potencia: 2867 kW
Esforç tracció: 410 kN
Motor: GM20-645-E3
Velocitat màxima: 165 km/h
Tracció: Diesel Eléctrica.

dimarts, 27 de març del 2012

RATP – Funicular de Montmarte.


Situat al barri de Montmartre, en el districte XVIII de Paris, França.


En l’any 1891 es va decidir la construcció d’un funicular a Montmarte, per unir la part baixa del turo amb la part alta, on es troba situada la  Basílica del Sacré-Coeur. El traçat transcorre paral·lel a la Rue Foyatier, una ampla escala de 220 escalons.

El primer funicular va ser inaugurat el 5 de juny de 1891, construït per Decauville, funicular mogut per contrapès d’aigua, de doble via d’ample 1435 mm i utilitzant el sistema de cremallera Strub per controlar la velocitat i el sistema de frenada, els vehicles eren de quatre departaments disposats en escala, la seva capacitat era de 48 passatgers.
Tanca el 1 de novembre de 1931.

El segon funicular, va ser una modernització del primer. Es van substituir el vehicles per uns de nous de terra pla, amb una capacitat per a 50 passatgers, s’instal·la la motorització elèctrica, amb un motor de 37 kW de potencia.
Va ser inaugurat el 2 de febrer de 1935 i va cèsar el seu servei el 1 d’octubre de 1990.

El tercer “funicular” (l’actual). La RATP el va reconstruir en la seva totalitat durant els anys 1990-1991. Les antigues estacions van ser demolides i construïdes unes de noves dissenyades pel arquitecte François Deslaugiers, estan construïdes en gran mesura de vidre i acer. La part tècnica va ser realitzada pel Grup Schindler, un fabricant d'ascensors, ja que la tecnologia que es va aplicar va ser la de substituir el funicular per un parell de plans inclinats, (la diferencia d’un pla inclinat amb un ascensor inclinat es que aquet te un contrapès i el pla inclinat no).
Aquest tercer “funicular” va ser inaugurat el 5 d’octubre de 1991.


Característiques Tècniques:

Tipus: Dos Plans Inclinats independents, 60-SSB.  
Data d’inauguració: 5 d’octubre de 1991.
Estació inferior: Situada entre les Places de Saint-Pierre i la de Suzanne-Valadon (Codi 31-02/FUNB).
Estació superior: Rue du Cardinal-Dubois  (Codi 31-03/FUNH).
Ampla de via: 1435 mm.
Longitud: 115 m.
Desnivell: 36 m.
Pendent màxima: 35,5  %.
Motorització: Eléctrica, situada a l’estació superior, automatitzada per Poma.
Potencia: 160 kW.
Velocitat: 3,5 m/seg.
Duració del viatge: 1 minuts 10 seg.
Tara del vehicles: 6 Tm.
Pes màxim vehicle: 10 Tm.
Vehicles: 2.
Passatgers: 60 per vehicle.
Capacitat: 2000 passatgers/hora.
Construït per: Grup Schindler
Vehicles construïts per: Skirail
Horari: 7:00 a 21:00/23:00 hores.
Notes: Sistema de tarifes comú de RATP - Régie autonome des transports parisiens.


dilluns, 26 de març del 2012

Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor Jardins del Amfiteatre Romà - Tarragona (I).





Situat en la rotonda que formen la Via Agusta, La Rambla Vella i la Via de William Bryant, instal·lat per l’Ajuntament de Tarragona, un ascensor d’us públic comunica aquest espai amb els Jardins del Amfiteatre Romà.



dijous, 22 de març del 2012

Funicular de La Grotte des Demoiselles.


La Grotte des Demoiselles és troba situada a França, en la Commune de Saint-Bauzille-de-Putois, del Departament de Hérault, de la regió del Languedoc-Roselló.

La Grotte des Demoiselles va ser explorada científicament per el Sr. Edouard Alfred Martel l'any 1897. En l’any 1931 va ser oberta al  públic. La particularitat principal d'aquesta magnifica cova és que la seva entrada es troba en un penya-segat a més de 50 metres d’altura. Per arribar a l’altura de l'entrada natural,  es va construir un túnel per el qual circula el funicular.

 Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 25-SBB
Data d’inauguració: 1931.
Estació inferior: Entrada superfície (270 msnm)
Estació superior: Cova  (321,5 msnm).
Ampla de via: 900  mm.
Longitud: 156,6 m.
Desnivell: 51,5 m.
Pendent màxima: 36 %.
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior.
Vehicles: 2.
Passatgers: 25 per vehicle.
Notes: Tot el recorregut es realitza en túnel.

dimarts, 20 de març del 2012

Funicular de Pau


STAP – Société en Commun de l’Agglomération Paloise.

Pau és un municipi francès, situat al departament de Pirineus Atlàntics i a la regió d'Aquitània.

El Funicular uneix l’estació de Pau dels Ferrocarrils Francesos (SNCF) amb el Boulevard des Pyrénées al nivell de la Place Royale.
L’idea d’instal·lar un transport mecànic es remunta a l’any 1874, finalment s’instal·la un funicular que s’inaugura el 15 de febrer de 1908.


Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 30-SBB
Data d’inauguració: 1.908
Reconstruït l’any:   1961 i 2006   
Estació inferior: Gare (180 msnm)
Estació superior: Pl Royale (206 msnm)
Ampla de via:  1.000  mm.
Longitud:  103 m.
Desnivell:  32 m.
Pendent màxima:  30 %.
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior, semiautomàtic.
Velocitat: 1,5 m/seg.
Vehicles: 2.
Passatgers: 30 per vehicle.
Capacitat: 1500 passatgers/hora.
Horari: 6:45 hores fins les 21:30 hores.
Cadència: Cada 3 minuts
Notes: Gratuït.

dilluns, 19 de març del 2012

Renfe 269 “Mercancias”



Ara fa uns dies vaig anar a Tarragona, en aquesta estació estaven aparcades dos locomotores tamden de “Mercancias”, la 269-752-2 i la 269-335-4.


La subsèrie 269.35 va ser creada l’any 2008 i esta composta d’una parella de locomotores acoblades permanentment en comandament múltiple de la subsèrie 200, mono reductores a 100 km. Aquesta subsèrie consta de 6 unitats.


La subsèrie 269.75 va ser creada l’any 2002 i esta composta d’una parella de locomotores acoblades permanentment en comandament múltiple de la subsèrie  700, mono reductores a 120 km.  Aquesta subsèrie consta de 9 unitats.

dijous, 15 de març del 2012

Sistemes mecànics de mobilitat - Escales mecàniques i ascensors públics del Districte de Gràcia - Barcelona (III).


El districte de Gràcia presenta dos barris amb especials dificultats de mobilitat: El Coll i Vallcarca-Els Penitents.

El barri del Coll, és una de les zones amb més desnivells de la ciutat. Es tracta d’una àrea amb problemes de mobilitat i caracteritzada per les dificultats pròpies de l’orografia del barri, amb moltes pendents, i  múltiples barreres arquitectòniques.

El barri de Vallcarca i Els Penitents, queda en part enfonsat en el fons de l’antiga llera de la riera de Vallcarca, per aquest fet els desnivells que es presenten son abruptes.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha fet un esforç important per millorar l’accessibilitat d’aquesta zona.

Escales mecàniques Beat  Almato

Situades entre al Carrer Beat Almato cantonada Carrer Font del Coll i  Carrer del Santuari.
La seva situació es al costat d’una de les sortides de l’estació del Metro L5 –  El Coll / La Teixonera.
Es van inaugurar a l’any 1999 i s’han reformat durant l’any 2010.
Compten amb 2 trams, unidireccionals de pujada.

Escales mecàniques Jaume Cabrera

Situades al Carrer Jaume Cabrera, entre Plta. Montserrat i  Carrer Pere Llobet.
Inaugurades l’any 2010.
Compten amb 3 trams, reversibles.

Escales mecàniques Mora La Nova

Situades al Carrer de Mora la Nova  (entre  Carrer Font del Remei  i  Carrer Tirso).
Inaugurades l’any 2010.
Compten amb 3 trams, reversibles.

Escales mecàniques  i Ascensors Parc  Sanitari Pere Virgili

El Parc Sanitari Pere Virgili, es troba situat entre l’Avinguda Vallcarca i el Carrer d'Esteve Terrades, era el antic Hospital Militar de Barcelona.
Compta amb un conjunt d’escales mecàniques que son d’us públic  i que facilitant el accés a les diferents instal·lacions sanitàries publiques i privades que composen aquest conjunt.
Inaugurades a l’any 2009.
Compten amb dos trams, dobles.

Igualment dos ascensor donen servei al Pàrking gestionat per l’empresa COMSA EMTE i proporcionen servei de mobilitat entre la entrada per l’Avinguda de Vallcarca i la plaça superior que comunica amb el Carrer d’Esteve Terrades.
Escales mecàniques de l’estació del Metro L3 - Vallcarca

Situades en el vestíbul de l’estació de Metro L3 – Vallcarca.
Uneixen l’entrada per l’Avinguda Vallcarca amb l’entrada per l’Avinguda de la Republicà Argentina.
Consta d’un tram, doble.

Escales mecàniques La Baixada de la Glòria

Situades en el Carrer de La Baixada de la Glòria, entre Av. Vallcarca i l’ Av. Coll del Portell, comuniquen amb l’entrada superior al Parc Güell.
Van ser inaugurades a lany 1.987 i  van ser reformada en l’any 2004.
Són les escales mecàniques publiques més antigues de Barcelona i les més utilitzades de la ciutat.
Tenen 7 trams, unidireccionals de pujada.

Escales mecàniques Gòlgota

Carrer Gòlgota / Av. Vallcarca amb Passeig de la Vall d’Hebron.
Es van inaugurar a l’any 2002.
Consta amb 2 trams, unidireccionals de pujada.

Escales mecàniques Sant Josep de la Muntanya

Inaugurades al  primer trimestre del 2010.
Situades en la Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya entre Carrer Sant Cugat i Passatge de Mercedes.
Consta  amb 3 trams, unidireccional de pujada, preparades per ser reversibles  i es una de les escales mecàniques que te més pendent de tota la ciutat de Barcelona.  Amb la seva construcció també es millora l’accés al Parc Güell des de la Travessera de Dalt.

dimarts, 13 de març del 2012

TT -Tréport - Terrasse


Le Tréport és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim, de la regió d’ Alta Normandia, (2007).


Aquesta població es caracteritza per estar situada al voltant del port que esta situat en un petit estuari i per estar envoltada per penya-segats, la seva platja es de còdols, sent les marees en aquest punt de la costa de gran envergadura.

En l’any 1908 es va construir un funicular anomenat “Tréportais”, amb la finalitat d’unir les terrasses situades en els penya-segats amb la ciutat baixa, en l’any 1912 es va convertir en el transport preferent per portar els visitants i turistes al Grand Hotel "Le Trianon", al camp de golf i a les pistes de tenis.

L'arquitectura de les estacions superior i inferior es va inspirar en l'estil modernista del metro de París, de tracció eléctrica, el temps de viatge era de 2 minuts i mig. Va ser clausurat en l’any 1939. Dos túnels bessons permetien arribar al cim del penya-segat, amb vies paral·leles, de 1000 mm d’amplada,  d’una longitud de 120 m. amb un gradient de 62 %  i un desnivell de 70 m.


 En els anys 60 es va construir un telecabina  per tornar a comunicar el barri “Des Cordeliers” amb el cim del penya-segat, les gòndoles d’aquest telecabina passavant a través dels mateixos túnels bessons del funicular, però aquesta experiència no va prosperar i va ser desmantellat alguns any desprès.


 La creació d’un pàrking de 470 places en la terrassa superior del penya-segat va impulsar la reposició d’un sistema de transport. L’any 2006 s’inaugura un nou sistema de transports consistent en un sistema de dos ascensors inclinat, que fan servir un dels dos túnels existents en el seu traçat, l’any 2010 s’implementen dos ascensors inclinat mes fen servir l’altre túnel.


Característiques tècniques

Longitud 162 m. (55 metres en túnel)
Velocitat 1,6 m/seg.
Desnivell 70 m.
Gradient 62,2 %
Temps recorregut 1 minut
Numero de cabines: 4
Capacitat cabina: 10 passatgers
Nota: La velocitat del vent a de ser inferior als 80 km/h per poder funcionar. 


dijous, 8 de març del 2012

Le Petit Train de La Rhune.


Excursió de ½ dia, (1998).

El pic Larrun (Larrun = bones pastures en euskera), en francès, La Rhune.

Es un pic de 905 m d’altitud,  situat en la frontera d’Espanya i França, on s'uneixen els territoris bascos tradicionals de Labort i Navarra (comarca de Cinco Villas). La seva altitud és de 905 m.

Es l’últim pic (o el primer) del Pirineus.  Ofereix unes vistes clares, sense cap obstacle,  sobre els territoris circumdants de la Baixa Navarra, Navarra i Guipúscoa, la costa basca Cantàbrica des de Sant Sebastià fins a la desembocadura del riu Adur, arribant fins a les Landes, i amb l'oceà Atlàntic com a fons.

Sortim de San Juan de Luz direcció Azkaine  fins arribar Coll de Sant Inazi (Col Saint Ignace), punt de partida del cremallera.


Breu descripció traçat.

Després adquirir els bitllets corresponents ens dirigim a l'andana per muntar en el cremallera (vigilar horaris i dies, l’estiu i ha gran acumulació de passatgers).
A poc de començar podem veure a la dreta les cotxeres del tren.
Les corbes d’aquesta línia son una mica brusques el tren s'agita amb força tot remuntant les successives rampes.
S’arriba a la "La Breche", l'obertura per la falda rocosa de la muntanya (la cresta de Altxanga).
Un cop sobrepassada "la Breche"  ens dirigim a "Trois-Fontaines" (Hiru Iturrieta) on prendrem un apartador i esperarem a les composicions descendents que prendran la via desviada, per realitzar l'encreuament corresponent, el canvi d'agulla serà realitzat pel guardafrens de la primera unitat ascendent.
Seguim remuntant per la dura rampa, fins les últimes corbes, molt tancades i arribar a l’estació terminal.
El cim en la part francesa existeix una imponent torre de comunicacions, un monòlit  commemora la visita realitzada per la Reina Eugenia de Montijo, esposa de Napoleó III l’any  1859, una capella, un restaurant parador a la part Espanyola, una taula d’orientació,un heliport, etc.

Explotació de línia.

Les composicions: Locomotora + Vehicle passatgers + Vehicle passatgers, la locomotora empeny a la pujada i reten a la baixada, dos agents son necessaris un a la cabina de la locomotora i l’altre en el compartiment de fre d’emergència situat al vehicle que encapçala la composició en sentit ascendent.
Circulació: Màxim dos combois per sentit, circulant a vista.
Explotació: Veolia Transport – Trains Turístiques.










Característiques de la línia.

Longitud: 4,2 Km.
Amplada: 1000 mm
Sistema cremallera: Strub
Electrificació: 3000 V 50 Hz – 3 Fases (2 cables)
Estació Inferior: Col de Sant-Ignace – 169 msnm.
Estació Superior: La Rhune – 905 msnm.
Gradient màxim : 25 %
Duració viatge: 35 minuts


Característiques tècniques de les locomotores.

Disposició dels eixos: Bo
Unitats: 4 en servei
Numeració 1 a 4
Any posta en servei: 1912 / 1924
Motorització: Eléctrica, 3000 V 50 Hz – 3 Fases
Potencia: 320 kW.
Velocitat màxima: 8,5 km/h
Longitud entre topalls: 5050 mm
Pes en servei: 17 tm.
Carrosseria: De fusta envernissada.
Constructor: Brown-Boveri
Nota: tres unitats provenen del ferrocarril de Luchon a Superbagneres

Característiques tècniques  dels cotxes de passatgers.

Unitats: 6
Numeració: 1 a 6
Disposició dels eixos: B+A (amb fre sobre la cremallera)
Any de construcció: 1924
Longitud entre topalls: 10.100 mm
Carrosseria: De fusta envernissada, amb cortines a les finestres.
Numero departaments: 6
Numero viatgers asseguts: 60
Constructor: Solué - Bagnère de Bigorre

Vehicles auxiliars.

Vagó plataforma, amb castellet de manteniment de la línia aèria, prové del ferrocarril de Luchon a Superbagneres.

Vagó de dos eixos, antic vagó de 1 ª saló del ferrocarril de Junfräu, s’utilitza com dresina de transport de personal de treballs.

Aquest vehicles forment una composició permanent junt amb una locomotora.