FGC – TCC – Telecabina de la Coma del Clot (Nuria) .

TCC – Telecabina de la Coma del Clot.

El telecabina de Núria a la Residència segueix un traçat semblant al de l'antic funicular (1942-1987), al qual va reemplaçar. 

Comunica l'estació del cremallera amb l'alberg del Pic de l'Àliga, antic Hotel Puigmal. 

La línia va entrar en servei el 1988 i pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i és l'únic telecabina del tipus ”polsant” (tren de cabines) en servei. L’altre Telecabina “polsant” es el de Olesa – Esparraguera, però sense tren de cabines i esta parat. 

Característiques tècniques:

Any de posta en servei: 1988
Tipus: 6-GUB
Longitud: 657 m.
Estació inferior: 1.970 msnm.
Estació Superior: 2.120 msnm.
Desnivell: 150 m.
Inclinació: 23,9 %
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació inferior.
Potencia: 170 CV.
Estació tensora: Superior, contrapès.
Diàmetre cable portant: 36 mm.
Pilones: 10
Velocitat: 5 m/seg.
Duració viatge: 3 minuts 30 segons.
Cabines : 2 X 4
Capacitat per cabina: 6 persones.
Capacitat: 400 persones/hora.
Fabricant: Agudio

Funicamp – Grandvalira (Encamp – Cortals).

Aquesta instal·lació de transport per cable es l’únic Funitel dels Pirineus.

Situat en el denominat sector Encamp del domini esquiable de Grandvalira, en el Principat d’Andorra. Comunica el poble d’ Encamp amb el centre del domini esquiable de Grandvalira. 

Una de les característiques mes notables dels sistemes Funitel es la seva resistència a poder continuar treballant amb situacions de fors vents. Aquest sistema es distingeix per els seus dos cables tractors - portadors paral·lels, les cabines s’ancoren als cables per mitja de quatre pinces. 

El seu nom ve de la contracció de FUNicular i TELefèric. 

Construït per Doppelmayr l’any 1998. Consta d'una estació intermèdia que allotja el dos sistemes motors, la instal·lació consta dos trams separats per l’estació intermitja. El recorregut es fa tots sencer sense canvi de cabines. La tensió dels cables esta situada en l’estació inferior per la secció primera i en l’estació superior per la segona secció, en els dos casos es realitza hidràulicament. En les tres estacions existeixen vies d’estacionament, estan la base tècnica en l’estació intermitja. La seva longitud total es de 5,6 Km. 

Característiques tècniques:

Estació inferior

Nom: Funicamp-1
Tipus: FUNITEL-24
Tecnologia: DLM - Doble llaç monocable
Inaugurat l’any: 1998
Estació Inferior: Encamp, 1.330 msnm
Estació Superior: Estació Intermitja, 2.090 msnm
Longitud: 3.652 m.
Desnivell: 760 m.
Pilones: 13
Motorització: Eléctrica
Velocitat: 7,2 m/seg.
Capacitat cabines: 24 passatgers
Cabines:
Capacitat: 1.500 /3.000 persones/hora
Construït per: Doppelmeyr

Estació intermitja

Nom: Funicamp-2
Tipus: FUNITEL-24
Tecnologia: DLM - Doble llaç monocable
Inaugurat l’any: 1998
Estació Inferior: Estació Intermitja, 2.090 msnm
Estació Superior: Cortals, 2.502 msnm
Longitud: 2.476 m.
Desnivell: 412 m.
Pilones: 11
Motorització: Eléctrica
Velocitat: 7,2 m/seg.
Capacitat cabines: 24 passatgers
Cabines:
Capacitat: 1.500 /3.000 persones/hora
Construït per: Doppelmeyr

Estació superior

Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor inclinat Can Franquesa - Santa Coloma de Gramanet (I)

Aquest ascensor inclinat va ser inaugurat per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet Sra. Núria Parlón. 

Situat al Barri de Can Franquesa. Connecta el carrer de Còrdova amb el carrer de Menorca i que és a la cruïlla d’aquestes vies amb el carrer de Formentera. 

A pocs metres de l’estació inferior existeix una parada dels autobusos urbans, el mateixos que també tenen parada al costat de l’estació superior, per aquet motiu no sembla que tingui molt d’us. 

Vist el emplaçament d’aquesta instal·lació, sembla que falti un altra tram d’ascensor inclinat fins el carrer de Rabelais, o Milton o fins i tot fins els jardins que existeixen en la confluència del carrer Cervantes i l’Avinguda Anselm de Riu. Tot aquest recorregut podria transcorre per uns terrenys erms o que estan parcialment enjardinats. 

Característiques tècniques:

Desnivell : 33 metres.

Parades intermèdies: 1

Capacitat: 25 passatgers

Carga màxima: 1.875 kg.

Cable tractor: 6 x—mm 

Constructor: ThyssenKrupp Elevadores 

Inaugurat: 28 de gener de 2011. 

(Nota: Si algú posseeix mes dades tècniques, amb faria un favor en facilitar-me-les.)

SNCB - NMBS Sèrie AR 46 (4610)

Société Nationale des Chemins de fer Belges - Nationale Maatschappij der Belgische Spoorwegen. 

Aquestes unitats van ser construïdes per la fàbrica Ragheno de Malines. Es van construir un total de 20 automotors del tipus 554, que deriven directament del tipus 553 (Sèries 49), però amb una sèrie de millores en el confort com son: un millor aïllament tèrmic i acústic i la presència d'un vàter. 

Originalment totes les unitats d’aquest automotor lluïen una lliurea verda de dos tons, que més tard es va convertir en l'uniforme lliurea verda i després va ser canviada per la lliurea groga i vermella. 

Aquestes unitats d’automotor van rebre una actualització l’any 1974, en la qual van rebre un nou motor de GM, en substitució del motor original Brossel, també es va d'afegir un segon far, i altres petites millores. 

Totes les unitats van entrar en servei l’any 1952 i les últimes unitats es van retirar l’any 1994. Moltes unitat van anar a parar a associacions i museus, gairebé la meitat de les unitats construïdes. 

La unitat mostrada (4610) pertany a l’associació: CFV3V – Chemin de fer à Vapeur des Trois Vallées, (Ferrocarril a vapor dels Tres Valls), que explota la línia de Mariembourg a Treignes – la línia 132, en règim de ferrocarril turístic. 

Característiques tècniques: 

Sèrie: 46 

Antiga Sèrie: 554 

Classe: DMU-1 

Disposició del eixos: 1A’A’1 

Unitats preservades: 9 

Unitat construïdes: 20 

Numeració: 4601 a 4620

Any de construcció: 1952 

Reconstruïdes l’any: 1974 

Retirades l’any: 1994 

Amplada carril: 1435 mm 

Tracció: Diesel Hidràulica 

Potencia: 131 kW 

Motor: GM

Transmissió: Voith 

Longitud entre topalls: 16220 mm

Pes: 33,6 tm 

Velocitat: 80 km/h 

Seients 2ª classe: 76 (10 en transporti’ns) 

Fabricades per: Ragheno

SBB-CFF-FFS Ae 8/14 – 11852

Les locomotores Ae 8/14 son locomotores dobles i van ser dissenyades especialment per la línia del San Gotard. 

Van ser construïts tres prototipus amb diferents solucions tècniques, amb les números: 11801, 11851 i 11852. 

D’aquestes locomotores, la 11801 esta preservada i en estat de marxa en els tallers de Erstfeld, situats en les rampes del San Gotard. 

L’ unitat 11851 va ser desballestada en l’any 1.976. 

L’ unitat 11852, la mes potent de les tres, es troba preservada en el VHS (Museu del Transport Suís) de la ciutat de Lucerna. 

Però no en estat de marxa, ja que va sofrir un greu incendi dins del túnel del San Gotard en l’any 1.971. 

Característiques tècniques: 

Sèrie: Ae 8/14 

Rodament: (1A)A1A(A1)+(1A)A1A(A1) 

Unitat construïdes: 1 

Numeració: 11852 

Any de construcció: 1.938 

Retirada l’any: 1.972 

Amplada carril: 1.435 mm 

Tracció: Eléctrica 

Voltatge: 15 kV 17Hz

Potencia: 8.170 kW 

Esforç de tracció: 490 kN 

Longitud entre topalls: 34.010 mm 

Pes: 235,7 tm

Velocitat: 110 km/h 

Fabricada per: SLM i BBC

TS – Telecabina Tarter

Situat en l’estació d’esquí Grandvalira en el sector Tarter. 

El poble de Sant Pere del Tarter pertany a la Parroquia de Canillo. 

Aquest telecabina uneix el grand parking que existeix al peu del poble de Sant Pere del Tarter amb l’ indret anomenat Pla de la Riba Escorxada. 

Característiques tècniques: 

Telecabina. 

Any de posta en servei: 2004 

Tipus: 10-MGD 

Longitud: 1.177 m. 

Estació inferior: El Tarter, 1.710 msnm. 

Estació Superior: Prat de la Riba Escorxada, 2.121 msnm. 

Desnivell: 411 m. 

Pilones: 12 

Cable tractor: 49 mm 

Velocitat: 5,3 m/seg. 

Tracció: Eléctrica 

Estació motora: Superior 

Potencia: 633 kW. 

Contrapès: Estació inferior, tensió hidraulica. 

Capacitat per cabina: 10 persones. 

Capacitat: 3.000 persones/hora. 

Duració viatge: 3 minuts 45 segons 

Numero cabines: 46 

Tipus cabines: SIGMA/ Diamond 

Fabricant: POMA

SBB-CFF-FFS – RABDe 500

SBB RABDe 500-004-7 Mani Matter, (Lugano 07-2011 )

Aquestes unitats de tren automotor també son conegudes com ICN – Intercity-Neigezug (Tren Intercity Basculant). 

L’ ICN va ser desenvolupat per els Ferrocarrils Federals Suissos conjuntament amb FIAT (Alstom) i Adtranz (Bombardier), Pinifarina va ser el responsable del disseny de les caixes. 

Van entrar en servei per l’EXPO 02, celebrada en l’Oest de Suïssa l’any 2002. 

La velocitat màxima es de 200 Km/h. 

Totes les unitats porten noms de personalitats suïsses. 

SBB RABDe  500-009-6 Fiedrich Durrenmat (Geneve-Secheron 09-2006)

Característiques tècniques: 

Sèrie: REABDe 500 

Tipus: EMU-7 

Disposició dels Eixos: 1A’A1’+1A’A1’+2’2’+2’2’+2’2’+1A’A1’+1A’A1’ 

Composició: 7 cotxes 

(Pilot/2ª classe+2ª classe/Restaurant+1ª classe+1ª classe+1ª classe+1ª classe+2ª classe+Pilot/2ª classe/departament equipatges). 

Unitats en servei: 44 

Unitat construïdes: 44 

Numeració: 500-00-5 a 500-043-5 

Any de construcció: 1.999 a 2.005 

Amplada carril: 1.435 mm 

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 15 kV 16,7 Hz 

Potencia: 5.200 kW 

Esforç de tracció: 210 kN 

Longitud entre topalls: 188.800 mm 

Pes: 355 tm 

Velocitat: 200 km/h 

Seients 1ª classe: 125

Seients 2ª classe: 322 

Restaurant: 20 places.

Fabricades per: FIAT (Alstom) i Adtranz (Bombardier)