OG - Ferrocarril Olot-Girona, locomotores de vapor 1-3-1 T

Foto: J. Miquel

L' origen d'aquesta sèrie de locomotores és a causa de l'augment de tràfic que experimentava aquesta línia a mitjans dels anys 20 del segle passat.

La sèrie de l'Olot-Girona, 21a 24; va ser construïda per MTM en l'any 1926, amb els números de fàbrica 280 a 283.

Amb l'entrada en servei d'aquestes locomotores es va racionalitzar l'explotació, dividint els trens en mercaderies i viatgers, i augmentar la velocitat d'aquests últims, amb anterioritat la majoria dels trens eren mixtes de mercaderies i viatgers. També va permetre un augment de la càrrega a remolcar, 75/135 tm en tracció senzilla o 140/240 tm en doble tracció, que suposava un increment de prop d'un 50% respecte a les altres màquines que hi havia en la companyia.

Amb el pas del temps i especialment després de la Guerra Civil, van realitzar tot tipus de servei fins a l'arribada dels nous automotors dièsel, que les van relegar a trens de mercaderies i esporàdics de viatgers.

El 15 d'octubre de 1963 a causa del dèficit la companyia lliura la línia d'Olot a l'estat, així doncs passa a formar part d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat, EFE, antecessora de FEVE.

Una vegada clausurada la línia, 15 de juliol de l'any 1969, la n° 22 "Olot" va quedar apartada en el dipòsit d'Amer.

L'ajuntament d'Olot va sol·licitar a FEVE una locomotora per conservar-la. El juliol de l'any 1986 es va signar un acord entre l'Ajuntament d'Olot, propietari de la locomotora, L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; pel que el primer, la cedia a les altres dues entitats per al seu ús, explotació i manteniment. Va ser traslladada als tallers Condel de Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona), on va començar la restauració. A mitjan setembre de l'any 1987 es va procedir al trasllat als tallers dels FGC a Martorell-Enllaç per a la seva posada a punt.

Ha realitzat una gran quantitat de trens turístics a partir de l'any 1968. En el dia d'avui la locomotora nº 22 "Olot" es troba apartada de servei.

També es conserven altres dues locomotores; la n° 23 que va ser cedida per FEVE al FC turístic Blonay-Chamby (Suïssa) apartada de servei, i la n° 24 es troba en un magatzem de ferralla a Sant Andreu de la Barca (Barcelona).

Aquestes locomotores de vapor recalentat, disposaven d'una caldera i caixa de focs exterior d'acer dolç Martin-Siemens. La llar era de coure vermell i els tubs d'acer. L'esbiaixat de les parets laterals de la llar estava format per botillós de coure vermell, excepte en les dues files horitzontals superiors i les files verticals en què l'eren de botillós de bronze manganès. Posseïa 54 tubs escalfadors grans i 22 de petits. A causa de la seva potència de 458 CV i un esforç de tracció de 4.315 kg els permetia superar les fortes rampes del Coll d'en Bas poc abans d'arribar a Olot. Per no superar les 6 tm per eix, el bastidor es va construir amb planxa més prima de l'habitual, però d'igual qualitat. La introducció del recalentador de vapor va produir una disminució en el consum de l'ordre del 32,2% respecte a les altres locomotores de la companyia. Així mateix anaven proveïdes d'un compressor Westinghouse que proporcionava fre d'aire al tren.

Foto: C. Miquel

Característiques tècniques:

Sèrie: 20

Rodament: 1-3-1 T

Numeració: 21 a 24

Unitats construïdes: 4

Any de construcció: 1926

Unitats preservades: 3

Numeració de les unitats preservades: 22 "Olot", 23 i 24

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Vapor

Longitud entre topalls: 9640 mm

Pes: 31 tm

Potencia: 330,5 kW

Esforç de tracció: 42,3 kN

Velocitat: 35 km/h

Capacitat carbó: 1980 Kg.

Capacitat aigua: 3679 litres

Constructor: La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM)

Números fabrica: 280 a 283

Autobusos i autocars de Catalunya (VI)

Autobusos TMB sèrie 400, ACLO Regent Mark III (1r subsèrie)

Aquests autobusos van ser els primer adquirits per modernitzar l'envellit parc de la companyia Tranvías de Barcelona, SA.

El xassís van ser adquirits a la companyia anglesa A.E.C. que per l'exportació s'anomenava ACLO i van ser carrossat per Carde y Escoriaza de Saragossa.

Unes quantes unitats: 21, vàrem ser recarrossades per SEIDA en vehicles d'un sol pis, entre els anys 1963 i 1965.

Característiques tècniques:

Sèrie: 400

Numeració: 401 a 445

Unitats preservades: 1 (410)

Any entrada servei: 1948 a 1950

Any retirada servei: 1968

Constructor: ACLO (A.E.C.)

Model: Regent Mark III

Carrosser: Carde y Escoriaza

Motor model: A.E.C. A 207

Cicle motor: Diesel

Posició motor: Vertical davanter

Numero cilindres del motor: 6

Cilindrada motor: 9600 cc

Potencia motor: 125 CV a 1800 rpm

Caixa transmissió: Semiautomàtica

Model transmissió: A.E.C.

Numero relacions transmissió: 4 + 1R

Numero d'eixos: 2

Distancia entre eixos: 5333 mm

Longitud total: 8200 mm

Amplada: 2490 mm

Alçada: 4369 mm

Numero places assegudes planta: 27

Numero places assegudes 1r pis: 33

Disposició portes (numero elements): 0-1 (4)-0

Procedència: Tranvías de Barcelona

Dades extretes del Llibre: Tranvías de Barcelona S. A. 1940 - 1958 de César Ariño.

El ferrocarril en la filatèlia.

Aquest article ha estat extret i traduït, d'un dels llibres de la col•lecció: ATRAVES DEL ANCHO MUNDO. Selecciones para la juventut, Volumen 7, Manuel Marín & Cia.. Editors - Barcelona 1956, regalats per el meu Pare a l'edat de 8 anys.

L'interès de les col·leccions de segells de correus no radica tant en la quantitat d'exemplars com en la selecció o curiositat que suposa la reunió dels diferents elements d'un tema determinat.

Així, per exemple, el senyor Ingo Zigan s'ha especialitzat en segells de correus que, en una o una altra forma, es relacionin amb el ferrocarril, al qual és molt aficionat. I encara que pogués semblar que una dedicació tan estricta ha de suposar un catàleg molt limitat, la realitat és molt diferent, especialment si es refereix a Europa. En efecte, la quantitat d'emissions en les quals bé sigui una locomotora, o alguna cosa relacionada amb ferrocarrils, apareixen reproduïts, és considerable.

Contemplar la col·lecció del senyor Zigan equival a realitzar un viatge sobre el mapa del vell continent. L'excursió pot començar, per exemple, en Leipzig, ciutat que compta amb la estació més gran ferroviària d'Europa. En 1941 es va celebrar una exposició commemorativa, i amb tal motiu el govern alemany va emetre una sèrie en la qual com a vinyeta preferent figura una reproducció de l'estació d'aquesta ciutat en els exemplars de 25 pfennigs, mentre que en els de 12 pfennig, el gravat reprodueix la primera locomotora que va circular entre Nuremberg i Furth.

A Berlín és possible prendre un tren, anomenat «L'hamburguès volant», que després d'un vertiginós viatge ens deixaria en el mateix port d'Hamburg, i que la seva locomotora apareix reproduïda en un segell de 40 pfennigs. A Hamburg ens espera una altra locomotora (també podríem dir un altre segell) que s'il·lustra en un de 40 pf. Aquest últim tren ens portarà fins a Dinamarca, si així ho desitgem.

Un segell danès molt notable és el que reprodueix una locomotora, relíquia de temps antics, per descomptat molt més lenta que qualsevol de les quals circulen per les vies estretes i allunyades de les grans urbs.

A Dinamarca podem prendre un tren que al seu torn viatja en el ventre d'un transbordador, i d'aquesta manera, sense baixar d'ell, trobar-nos a Suècia. Aquest «ferri», té també el seu lloc en la filatèlia, en el segell de 40 ori.

Ja a Suècia, adquirim un exemplar de la sèrie denominada «300 anys de Correu», per un valor de 40 ori. Prossegueix el nostre viatge, i ja a Noruega és una locomotora de vapor, sèrie 1947, la que figura, amb un valor de 45 ori, en la col·lecció del III Centenari del Correu.

Ara optem per dirigir-nos a Finlàndia, on ens trobem amb un tren- hospital que apareix en la sèrie de la Creu Roja de 1944 amb un valor de 50 + 25 p. Partint d'Hèlsinki no emprarem molt temps a arribar a Leningrad, on ens familiaritzarem amb una locomotora que ha estat reproduïda diverses vegades en les emissions soviètiques, i que, després d'un llarg viatge per la immensitat del territori rus, ens deixarà a la capital, Moscou.

S'assegura que el «metro» de Moscou és el millor del Món, i forçós serà creure-ho, ja que en les emissions de 1935, 1938, 1947, 1950 i 1952 ha donat singular relleu a la construcció de túnels, estacions i altres detalls que donen idea d'una xarxa de ferrocarrils subterranis realment notable. En primer lloc contemplarem l'estació reproduïda en el segell de 40 kopeks, i després un altre que recorda el comboi que en 1922 va portar l'ajuda al territori del Volga amenaçat per una terrible fam. La locomotora del segell de 40 kopeks correspon a un model fabricat en 1949.

I a tot això ja hem arribat a Turquia, on ens trobem amb un pont que apareix en el segell de 7,5 k, de la sèrie emesa amb motiu del XV aniversari de la proclamació de la República Turca. Una locomotora magnífica, que pot veure's en una emissió de 1947, arrossegarà el comboi que ens deixarà a Istanbul.

A Bulgària, i en l'emissió de 1941 per a paquets postals, van reproduir un antic cotxe-correu. Més tard, i celebrant el cinquantenari dels ferrocarrils búlgars, en un segell d'1 leva es va reproduir una de les primeres locomotores que van creuar el país. En una altra emissió, aquesta de 1946, apareix un tren-hospital.

Ara prenem el ferrocarril que apareix en els segells de 2 leves, i passem a Romania gràcies a un pont que es veu en el segell de 12 leis emès en 1939. El de 10 + 490 leis, commemoratiu del Congrés d'Enginyers celebrat en 1945, reprodueix el ferrocarril elèctric que ens portarà fins a Hongria.

També a Budapest ens és donat assistir als actes commemoratius del dia del ferroviari. Dos segells de 1952 ens mostren un tren disposat a partir, i un tram de via electrificada. La construcció d'un túnel es veu reproduïda en una sèrie de 1953.

Ara el tren ens porta al llarg del Danubi, pel camí de Viena, i ja a la capital d'Àustria podem veure un segell de 1937 en el qual es reprodueix la primera locomotora de vapor emprada al país, i batejada amb el nom d'Àustria. Altres dos segells ens mostren sengles locomotores modernes de trens ràpids. Una d'elles (que per pura paradoxa apareix en un segell de correu aeri) ens porta fins a Suïssa passant pel viaducte de Tauernbahn.

El ferrocarril que apareix en un segell helvètic de 1934 ens parla del Sant Gotard, prop de Lavorgo-Giornico. A l'agost de 1947 Suïssa va celebrar el centenari dels ferrocarrils, i amb aquest motiu va emetre quatre segells amb magnífiques reproduccions, entre unes altres la del tren elèctric de Sant Gotard, i d'un pont ferroviari moderníssim.

El comboi que ens porta a París creua precisament per sobre d'un de tals ponts. La locomotora que arrossega el tren es reprodueix en una emissió de 1937, llançada amb motiu del XIII Congrés Ferroviari.

De París a Espanya, el ferrocarril que ens condueix va quedar reproduït en una sèrie de 1948 que representa el viaducte de Pancorvo. Ara, després d'una breu parada en Alcàzar de San Juan, passem per Barcelona per emprendre el retorn a Alemanya.

A través de França ens acompanya el maquinista que podem veure en un segell de 1944.

Si volguéssim prosseguir el viatge, podríem contemplar 18 tipus de locomotores belgues reproduïdes en unes emissions de segells per a mercaderies. Un altre de 300 francs, de 1952, reprodueix un moderníssim autovia, i encara ens seria donat trobar un de 1945 en el qual apareix un grup de treballadors arreglant la via.

En tancar l'àlbum no podem per menys que pensar que el viatge ha estat potser massa ràpid, encara que té el gran avantatge, aparti el seu poc preu, que pot tornar-se a començar amb només obrir el llibre de nou.

FGC Sèrie 114

Petit vídeo d'una circulació d'una unitat de la sèrie 114, per l'estació de Pàdua (Barcelona), direcció Av. del Tibidabo.

Tren format pels vehicles: 114.04+129.04+114.54

JB - Jungfraubahn, Locomotores He 2/2

Aquestes locomotores són anomenades "Rowan" pel sistema d'acoblament del cotxe de viatge.

                                                                                       F.Sauter

Es van entregar dues sèries de locomotores: les numero 1 a 7, foren entregades entre els anys 1898 i 1904, les numerades 8 a 12 entre els anys 1912 i 1929.

Locomotores amb carrosseria de fusta, igual que els cotxes de viatgers, amb una sola cabina de conducció, sempre van situades ver Kleine Sheidegg.

Les composicions estan formades per una locomotora un cotxe de viatgers Rowan i un cotxe d'eixos.

Característiques tècniques:

Sèrie: He 2/2 (II)

Rodament: 2zz

Unitats en servei: 3

Unitat construïdes: 4

Numeració: 8 a 11

Any de construcció: 1912 a 1929

Reconstruïdes l'any: 1964

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 1.125 V 50 Hz Trifàsica

Potencia: 280 kW

Longitud total entre topalls: 5160 mm

Tara: 15/16 tm

Velocitat: 19 km/h

Construïdes per: SLM, BBC o MFO

Nota: La unitat numero 8 és utilitzada per treballs, les unitats 10 i 11 realitzant trens històrics.

Sistemes mecànics de mobilitat - Nova Escala Mecànica del Districte d'Horta-Guinardó - Barcelona (XV).

Aquesta escala mecànica, en el seu dia no es va referenciar en el seu districte o ciutat corresponent, per no haver estat localitzada o perquè és de nova construcció.

Aquesta escala mecànica complementa el conjunt ja existent del carrer Telègraf.

Característiques Tècniques:

Situades en el barri de d'Horta-Guinardó.

Instal·lades en el carrer Telègraf, entre l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer de Varsòvia.

Conjunt format per: 1 tram escala mecànica unidireccional de pujada.

Longitud: 37 m.

Desnivell: 9 m.

Inaugurades: mes de Juny l'any 2015.

Marca: KONE.

Horari de funcionament de 7 a 23 hores.