Locomotora diesel sèrie 314 de Renfe.

L'origen d'aquesta locomotora es troba en l'interès de GM per penetrar en el mercat espanyol.

Per aquest motiu MACOSA va construir un exemplar prototipus de la família G-12, batejada GL-12, don la L representa de Light, ja que es va rebaixar el pes per eix.

En l'any 1963 aquesta locomotora va ser posada al servei de Renfe perquè realitzes les proves oportunes. Va ser finalment adquirida per Renfe en l'any 1966, en l'any 1991 és apartada de servei per una avaria en el motor, va ser donada de baixa en l'any 1993. Des de l'any 1997 està col·locada en un pedestal a l'entrada de la fabrica Stadler (antiga MACOSA, Meinfesa, GEC-ALSTHON, Alston, Vossloh) a Albuixech (Valencia).

Postal

Característiques tècniques locomotora:

Sèrie: 314 (1400)

Numeració: 314-001-9

Numeració antiga: 1401

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat postes en servei: 1

Any de construcció: 1963

Any baixa servei: 1993

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel - elèctrica

Longitud entre topalls: 15526 mm

Pes: 84 tm.

Potencia: 824 kW

Motor: 12-567C

Generador: D25E

Motors tracció; 6 X D29

Velocitat: 120 km/h

Fabricada per: MACOSA

Model: GL-12

Numero fabrica: 185

Metro Lleuger d'Almada

MTS - Metro Transportes do Sul do Tejo.

Aquest es un sistema dels 'anomenat Tren Lleuger de Superfície, entre els municipis de Almada i Seixal , situats a la ribera sud del riu Tajo, enfront de Lisboa.

La xarxa de 13 km de longitud, esta formada per tres línies :

Línia 1 (blava) Cacilhas - Corroios.

Línia 2 (groga) Amora - Pragal.

Línia 3 (verda) Cacilhas - Universitat.

Totes les parades de la xarxa, excepte Bento Gonçalves, tenen correspondència amb parades d'autobús (TST). Les parades intermodals son: Cacilhas amb els vaixell de Transtejo, Amora amb els trens de Fertagus i Pragal amb els trens de Fertagus i CP.

Característiques tècniques dels tramvies:

Sèrie: Combino Plus 

Tipus: M8D

Rodament: Bo'Bo'2Bo'

Composició: Mc-M-R-Mc

Unitats en servei: 24 

Unitat construïdes : 24

Numeració: C001 al C024

Any de construcció: 2007

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 750 V= 

Potencia: 600 kW 

Motors: 6 

Control: Siemens SIBAS-32

Longitud total entre topalls: 3.616 mm

Velocitat: 70 km/h

Seients : 78

Construïdes per: Siemens

Nota: Pertanyent a la família de tramvies Avenio i també son coneguts com Combino Supra. Tramvies de quatre cossos de terra baix en el 100 %, i bidireccionals.

Elevador de Santa Justa (ascensor)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa

L'Elevador de Santa Justa, també anomenat Elevador do Carmo, és un ascensor que uneix els barris de la Baixa i el Chiado de Lisboa.

Aquest ascensor va ser dissenyat per Raoul Mesnier de Ponsard, igual que els altres elevadors de la ciutat. Va ser inaugurat el 6 de novembre de 1907.

L'estructura de la torre de l'ascensor està construïda en ferro, i la seva decoració és d'estil neogòtic. Inicialment funcionava amb una màquina de vapor, aquesta va ser substituïda per motors elèctrics en l'any 1907.

Característiques tècniques:

Situat: al carrer de Santa Justa

Uneix: Largo do Carmo - Rua do Ouro

Tipus: Ascensor vertical.

Data inauguració: 6 de novembre de 1907.

Recorregut (Desnivell): 45 m.

Número de cabines: 2

Capacitat: 24 persones, per cabina.

Càrrega màxima: Kg.

Horari de servei: 7 h a 23 hores

Elevador da Bica (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa

L'Elevador da Bica, és un funicular, que està situat en la Rua da Bica de Belo Duarte, en el barri Bica, de Lisboa. És propietat de la Companhia Carris de Ferro de Lisboa, i uneix Largo do Calhariz i Rua de São Paulo.

El disseny de l'Ascensor da Bica fou dissenyat per l'enginyer portuguès Raoul Mesnier du Ponsard, la inauguració va tenir lloc el 28 de juny de 1892 i fou construït per Nova Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa (NCAML).

Inicialment funcionar pel sistema de contrapès d'aigua, en l'any 1896 va incorporar una màquina auxiliar del vapor i més tard en l'any 1914 es va procedir a l'electrificació.

Els dos cotxes són idèntics i estant distribuïts en tres compartiments escalonats de terra horitzontal, desiguals i accés independent. Els compartiments anterior i posterior, de cada cotxe, contenen els llocs de conducció. Les entrades i sortides de cada compartiment es fa per portes corredisses.

L'estació inferior està situada dins d'un edifici (Rua de São Paulo, 234), i no en les vies públiques. Part del seu recorregut es fa amb la calçada compartida amb el transit d'automòbils (uns 70 metres), aquest transit és en sentit ascendent i és utilitzat, d'acord amb la legislació vigent, sols pel veïns residents.

Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic

Data d’inauguració: 18-06-1892

Estació inferior: Rua de São Paulo, 234.

Estació superior: Largo do Calhariz.

Ampla de via: 900 mm.

Longitud: 283 m.

Desnivell: 45 m.

Pendent màxima: 18,5%.

Motorització: Elèctrica, situada en l’estació superior.

Voltatge: 600 V=

Velocitat: 2,5 m/seg.

Duració del viatge: 2 minuts.

Vehicles: 2.

Tara: 2,7 tm.

Passatgers: 23 per vehicle.

Capacitat: 250 passatgers/hora, en cada sentir.

Vehicles construïts per: Theodor Bell & Co

Horari: 7.00 hores a 21 hores.

Elevador da Glòria (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa

Aquest funicular va ser construït per la Nova Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa, va ser inaugurat el 24 d'octubre de 1885.

Uneix el barri de Baixa (Avenida da Liberdade al costat de la Plaça dels Restauradors) amb Bairro Alto (Jardim / Mirador de Són Pedro de Alcântara). El seu recorregut és per la Calçada da Glòria.

Originalment aquest funicular era accionat per contrapès d'aigua, amb cremallera lateral sistema Riggenbach per al fre, però també disposava d'una petita màquina de vapor per assegurar el servei en temps de sequera. En L'any 1914 va ser convertit a tracció elèctrica. En l'any 1930, va canviar l'ampla de via a 900 mm i és convertir en funicular automotor, és a dir en lloc de disposar (com la majoria de funiculars) d'un motor que acciona el cable, en el cas d'aquest funicular ambdós cotxes disposen de motors elèctrics de tracció i l'única comesa del cable és la de seguretat i la d'equilibrar el pes i l'esforç dels cotxes. En la reforma de l'any 1930 van ser subtituíts els cotxes per uns idèntics als de l'Elevador da Lavra. Es de destacar que originalment els cotxes eren de dos pisos, accedint al pis superior per mitjans d'una escala de caragol.

Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular (Sistema Agudio/la unitat motora és al cotxe)

Data d’inauguració: 24-10-1885

Estació inferior: Vorera esquerra de l' Avenida da Liberdade

Estació superior: Mirador de Són Pedro de Alcântara

Ampla de via: 900 mm.

Tipus de via: Normal

Longitud: 276 m.

Desnivell: 45 m.

Pendent màxima: 16%.

Motorització: Elèctrica

Voltatge: 300 V=

Motor: Maley 234

Potencia: 18 kW

Per: 18 tm.

Vehicles: 2

Passatgers: 42 + 1 per vehicle.

Horari: 7.15 hores a 0.25 hores.

Elevador do Lavra (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa

Aquest funicular va ser el primer en inaugurar la Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa. Inaugurat el 19 d'abril de 1884, va ser construït per l'enginyer portuguès Raoul Mesnier du Ponsard que també va ser el responsable de la construcció dels elevadors da Glória, do Bica i del de Santa Justa.

El seu recorregut és de Largo da Anunciada a Rua Câmara Pestana, a través da Calçada do Lavra.

Originalment aquest funicular era accionat per contrapès d'aigua, amb cremallera lateral sistema Riggenbach per al fre, però també disposava d'una petita màquina de vapor per assegurar el servei en temps de sequera. En L'any 1915 va ser convertit a tracció elèctrica. En l'any 1930, va canviar l'ampla de via a 900 mm i és convertir en funicular automotor, és a dir en lloc de disposar (com la majoria de funiculars) d'un motor que acciona el cable, en el cas d'aquest funicular ambdós cotxes disposen de motors elèctrics de tracció i l'única comesa del cable és la de seguretat i la d'equilibrar el pes i l'esforç dels cotxes.

Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular (Sistema Agudio/la unitat motora és al cotxe)

Data d’inauguració: 19-04-1884

Estació inferior: Largo da Anunciada

Estació superior Rua Câmara Pestana

Ampla de via: 900 mm.

Tipus de via: Normal

Longitud: 182 m.

Desnivell: 43 m.

Pendent màxima: 25 %.

Motorització: Elèctrica

Voltatge: 300 V=

Potencia: 18 kW

Per: 18 tm.

Vehicles: 2

Passatgers: 42 + 1 per vehicle.

Horari: 7.50 hores a 19.55 hores.

Metropolitano de Lisboa.

Transportes de Lisboa.

Inaugurat el 29 de desembre de 1959. Des de llavors, hi ha hagut una expansió gradual de la xarxa inicial. En l'actualitat, la xarxa consta de 4 línies, amb aproximadament 43,5 kilòmetres de longitud i 55 estacions. Totes les estacions estan decorades amb alguns elements artístics, que és especialment visible en la nova Línia d'Orient (Les estacions més interessant són: Olaias, Chelas i Oriente). Estacions més antigues són d'un disseny molt simple, amb petites decoracions.

Les línies de la xarxa s'identifiquen pel seu color i el seu anagrama:

Linha Azul - Linha da Gaivota

Linha Verde - Linha da Caravela

Linha Amarela - Linha do Girassol

Linha Vermelha - Linha do Oriente

Al parc actual de vehicles del Metro de Lisboa es pot considerar homogeni.

Sèrie inicial, ML90.

En l'any 1993 Metro de Lisboa, va adquirir 19 trens de 3 cotxes cadascun, numerats del M-201 al M-257, en composició Mc-R-Mc, amb una capacitat de 502 places, de les quals 128 són assegudes en disposició enfrontada de quatre en quatre. Tan sol una unitat, la composta pels cotxes M-201+R-202+M-203 disposa de seients longitudinals. Els trens de la sèrie ML90 tenen una velocitat màxima de 72 km/h.

Tots els trens d'aquestes sèries, han estat fabricats per Sorefame-Bombardier, com la majoria de productes d'aquesta firma tenen la carrosseria exterior és d'acer inoxidable ondulat i té portes llises de color blau. La testera, en color vermell, té una única lluna.

Els ML95, la primera evolució

Entre els anys 1997 i 1999, el Metro de Lisboa va posar en servei 114 nous cotxes de característiques similars als ML90, numerats de M-301 a M-414. Incorporen dues evolucions tecnològiques que els diferencien dels seus antecessors. Els trens de la sèrie ML95 porten un sistema de control de potència basat en un ondulador amb GTO i el sistema d'obertura i tancament de portes és elèctric en lloc de pneumàtic.

Els ML97, segona evolució, els primers trens de diàfans del Metro de Lisboa.

En l'any 1999 es van posar en servei 54 nous cotxes (M-501 a M-554). Sent una evolució dels models anteriors, els ML97 van ser els primers trens a incorporar un passadís d'intercomunicació entre cotxes, així com sistemes automatitzats d'informació al passatger. Conseqüència d'instal·lar l' intercomunicador entre cotxes, aquests trens tenen una capacitat total de 515 passatgers, dels quals 120 poden anar asseguts.

Els ML99, tercera evolució.

Entre els anys 1999 i 1992 el Metro de Lisboa va incorporar els seus últims trens actuals. Es tracta d'una remesa de 114 cotxes (M-601 a M-714) idèntics als ML97 salvo per alguns detalls menors.