Sistemes mecànics de mobilitat - Gironella

Ahir aprofitant que anava a Balsareny, em vaig arribar fins a Gironella per veure l'ascensor d'aquesta població.

Vaig tenir la mala sort de què estava fora de servei, pel comentari d'una senyora gran, no és res infreqüent.

L'ascensor de Gironella, que connecta el nucli històric amb el centre de la vila, ha rebut en l'any 2016, un dels premis de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme. L'ascensor és obra de l'arquitecte Carles Enrich.

L'ascensor uneix el nucli antic del poble amb el nou, que es va desenvolupar a l'altre costat del riu Llobregat. Situat en el passeig de Cal Metre, a prop del Pont Vell uneix aquest punt amb la Plaça de la Vila.

La part baixa és de vidre, amb els 16 metres superior d'obra vista que forma una gelosia construïda amb maons de ceràmica col·locats de cantó, en tres dels costats, el costat interior és obert per poder visualitzar els restes de la muralla.

Característiques tècniques:

Dissenyat per: Carles Enrich

Construït per: Construccions Solà Cardona S.A.

Capacitat: 8 (limitat a 6).

Desnivell: 20 m.

Inaugurat: 2015.

Horari de funcionament de 7 a 23 hores.

Locomotores dièsel elèctriques, sèrie Gmf 4/4-II, del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

En l'any 2009 els ferrocarrils rètics van encarrerar les quatre locomotores que formarien aquesta seria a Schalker Eisenhütte.

Aquestes locomotores estan dissenyades per poder rodar per qualsevol de les línies dels ferrocarrils rètics, amb corbes de 45 metres de radi, amb desnivells de 79 0/00, amb limitacions de 16 tm per eix, i alguns túnels amb un gàlib reduït. El seu cos està construït amb acer i la carrosseria és d'alumini. Són controlables per ràdio a distància i acoblables entre si. El vogies, van ser dissenyats per l'empresa PROSA de Winterthur. I els motors elèctrics subministrats per Siemens deriven de l'utilitzat en el model Asiarunner d'aquesta empresa. Dissenyades per funcionar a baixa velocitat, quan traccionant les llevaneus, i preparades per funcionar a molt baixes temperatures.

Característiques tècniques:

Sèrie: Gmf 4/4-II

Numeració: D1 a D4 (234.01 a 234.04)

Rodament: Bo'Bo'

Unitats en servei: 4

Any de construcció: 2013 i 2014

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel elèctrica

Longitud entre topalls: 16.690 mm

Pes: 64 tm.

Potencia: 1800 kW

Esforç de tracció: 230 kN

Motor: MTU 12V 4000 R43L

Motors de tracció: 4 x Siemens

Velocitat: 100 km/h

Fabricada per: Schalker Eisenhütte i Siemens Rail System

Nota: aquestes locomotores porten els noms de: Surselva, Engadin, Albula i Bernina.

Maniobres de la locomotora 308 de PFM

PFM – Parc Ferroviari Martorell

Aquest vídeo (de mala qualitat), es veu la locomotora sèrie 308 (antiga 18025) amb matrícula UIC 92 71 694 2 201-5 actual, realitzant maniobres per la platja de vies d'aquesta associació.

Nota: Aquesta locomotora està actualment matriculada com a vehicle especial per ADIF, però no trobo el significat de totes les xifres de la matrícula UIC actual, si algú les sap i té a bé comunicar-meles, gràcies per endavant.

Visita al Parc Ferroviària Martorell

Ahir al matí vàrem visitar el Parc Ferroviari Martorell, que feia una jornada de portes obertes (es repetirà el 5 de febrer).

Després de veure el material que disposen, la locomotora dièsel 308 va estar fent una sèrie de maniobres, per acabar amb un petit viatge amb el cotxe C-4, una pena que ADIF no els permeti fer servir algunes de les vies apartades amb què consta l'estació de Martorell.

El material que van ser exposats:

Una locomotora dièsel 308 (1825)

El cotxe de viatges C-2

El cotxe de viatges C-4

El cotxe saló AFHV-3

Un vagó J

La locomotora de vapor 240-2215 "ex SMF San Fernando"

Locomotores Dièsel hidràuliques, sèrie Gmf 4/4-I del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

Magnus

 En l'any 1991 els ferrocarrils rètics van posar en servei dues locomotores dièsel hidràuliques Gmf 4/4 números 242 i 243, destinades als trens de treball de la construcció del tunel de Vereina.

Avui en dia les dues locomotores Gmf 4/4 242 i 243 estan basades a Klosters Platz/Klosters Selfranga, pels serveis de maniobres d'aquestes estacions i per donar tracció al tren de salvament i extinció d'incendis del tunel de Vereina.

Una característica especial d'aquestes locomotores és que poden ser controlades/operades a distància per ràdio.

Característiques tècniques:

Sèrie: Gmf 4/4-I

Numeració: 242 i 243

Tipus: LD

Rodament: B'B'

Unitats en servei: 2

Unitat postes en servei: 2

Any de construcció: 1991

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel hidràulica.

Longitud entre topalls: 11.700 mm

Pes: 50,3 tm.

Potencia: 559 kW

Esforç de tracció: 147 kN

Motor: Caterpillar 3412 DI-TA

Transmissió: Voith Turbo

Velocitat: 60 km/h

Fabricades per: Kaelble-Gmeinder, Caterpillar i Voith

Model: D75BB

Nota: Aquestes locomotores estan basades a Klosters/Klosters Selfranga, anteriorment a l'any 2014 una d'elles estava estacionada a Landquart.

Magnus

Tren de salvament del tunel de Vereina, està estacionat a l'estació Klosters Selfranga.

Aquest tren està format per als següents vehicles:

Magnus

Xah-v 9385 Cisterna d'extinció incendis.

Xak 9382 Cotxe material intervenció.

Xak 9384 Cotxe ambulància.

Locomotores dièsel elèctriques, sèrie Gm 3/3 del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

La sèrie de locomotores Gm 3/3 són locomotores de tres eixos, amb propulsió dièsel-elèctrica.

Originalment, la intenció era comprar un model estàndard, del fabricant francès Gaston Moyse. Però les moltes peticions realitzades pels ferrocarrils rètics (RhB), com un motor MTU, fre de buit i la possibilitat de funcionament d'aquestes locomotores acoblades, la instal·lació de la cabina segons les normes RhB, van produir un important retard en els lliuraments d'aquestes locomotores.

Aquestes locomotores tenen una carrosseria d'acer. El sistema de tracció consisteix en un motor dièsel que està acoblat a una dinamo de CC. Tenen una reductora amb una desmultiplicació 1:5,12 /3,12, que els i permet dos tipus de funcionament (línia/maniobres). L'esquema original de color assignat va ser el vermell-marró, per canviar al taronja a principis dels anys noranta del segle passat.

Aquestes locomotores van ser adquirits entre els anys 1975 i 1976, conjuntament amb els llevaneus Xrotm 9216 i 9217, que tenen assignada per la seva propulsió aquestes locomotores. També realitzant trens de treball pesats, amb la configuració de dues locomotores acoblades, i els treballs de maniobres pesades en les estacions en les quals estan besades.

Característiques tècniques:

Sèrie: Gm 3/3

Tipus: LD

Numeració: 232 a 233

Rodament: Co'

Unitats en servei: 3

Unitat construïdes: 3

Any posada en servei: 1975 i 1976

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel elèctrica

Longitud entre topalls: 7.960 mm

Pes: 34 tm.

Potencia: 386 kW

Esforç de tracció: 153/61 kN

Motor: MTU 6V 33 1 TC10

Velocitat: 35/55 km/h

Fabricada per: Moyse i MTU

Nota: Aquestes locomotores estan basades en les estacions de Landquart, Untervaz i Chur.

Locomotores elèctriques sèrie Ge 3/3 del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

Les locomotores de la sèrie Ge 3/3, són locomotores elèctriques de tres eixos.

Els ferrocarrils rètics van decidir, en l'any 1983, l'adquisició de dues locomotores de maniobres modernes, al mateix temps que es va encarregar el segon lot de les locomotores Ge 4/4 II.

Les dues locomotores van rebre els números 214 i 215, es van posar en funcionament l'any 1984, sent el seu color el taronja.

La part mecànica va ser construïda per Robert Aebi (RACO) i la part elèctrica per Brown, Boveri & Cie (BBC) i deriva estretament de la utilitzada en la sèrie Ge 4/4 II. Alguns components d'aquests vehicles són idèntics als utilitzats en les seves germanes grans: el motor, la cadena de tracció, el compressor i bomba de buit. Són locomotores amb cabina central.

Característiques tècniques:

Sèrie: Ge 3/3

Tipus: Le

Rodament: C

Unitats en servei: 2

Unitat construïdes: 2

Numeració: 214 i 215

Any de construcció: 1984

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 11 kV 16,7 Hz.

Potencia: 425 kW

Esforç de tracció: 102

Motors: 1 BBC

Longitud total entre topalls: 8.640 mm

Pes total: 33 tm.

Velocitat: 40 km/h

Construïdes per: RACO i BBC

Nota: Estan basades a les estacions de Samedan i Chur.

Locomotores elèctriques Ge 2/2 del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

Les locomotores de la sèrie Ge 2/2, van ser encarregar a les empreses SIG i Alioth en l'any 1910, per l'antic ferrocarril de Bernina (BB). Són unes petites locomotores elèctriques amb cabina central, originalment tenien assignats els números 61 i 62.

En origen, la controla elèctrica de comandament, era d'accionament directa. L'ús d'aquest dispositiu sense protecció, ara és prohibit, i les dues locomotores van ser modificades amb noves controles.

Internet

Internet

Característiques tècniques:

Sèrie: Ge 2/2

Tipus: Le

Rodament: Bo'

Unitats en servei: 2

Unitat construïdes: 2

Numeració: 161 i 162

Any de construcció: 1911

Any de reconstrucció: 1928, 1951,1961, 1980 i 1990

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1000 V=.

Potencia: 242 kW

Esforç de tracció: 38 kN.

Motors: 2

Longitud total entre topalls: 7.740 mm

Pes total: 16 tm.

Velocitat: 45 km/h

Construïdes per: SIG i Alioth

Notes: Durant la seva vida als RhB han introduït alguns canvis:

Any 1928, incorporació del fre magnètic.

Any 1951, substitució de lira per un pantògraf.

Anys 1961, incorporació del fre d'aire comprimit i fre reostàtic, nova numeració 161 i 162, canvi del color de gris del BB, a vermell-marró.

Any 1980, quadro comandament, instal·lació elèctrica i nou pantògraf.

Any 1990, adopta el color de pintura taronja.

Aquestes petites locomotores estan assignades a les estacions de Poschiavo i Campocologno, on realitzant la feina de tractors de maniobres.

Furgó automotor De 2/2 nr 151 del RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

Internet

 En l'any 1909 la companyia Berninabahn (BB), va encarregar a les empreses SIG i Alioth un furgó automotor, aquest va rebrà la numeració Fe 2 /2 nr 51. La seva estructura de fusta recordava a la d'un vagó de mercaderies, l'equip elèctric correspon a la meitat dels equips dels automotors BCE 4/4 nrs 1 a 4, adquirits en el mateix moment.

Destacar l'adquisició de la línia de Bernina pel ferrocarril rètic (RhB), l'any 1943.

Des de l'any 1965, aquest furgó automotor porta el número 151 i amb la unificació de les lletres de classe, passa de Fe 2/2 a De 2/2.

Aquest furgó automotor durant els mesos d'estiu acostuma a estar destinat a l'estació Ospizio Bernina on realitza petits trens d'infraestructura o actua com tractor de maniobres, si no està en l'estació de Poschiavo, a l'hivern sempre està destinat aquesta última estació, on realitza la feina de tractor de maniobres.

Internet

Característiques tècniques:

Sèrie: De 2/2

Tipus: Le

Rodament: Bo

Unitats en servei: 1

Unitat construïdes: 1

Numeració: 151

Any de construcció: 1909

Any de reconstrucció: 1951, 1961/1962, 1980 i 1990

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1000 V=.

Potencia: 147 kW

Esforç de tracció: 25 kN.

Motors: 2

Longitud total entre topalls: 7150 mm

Pes total: 13 tm.

Càrrega màxima: 2,5 tm.

Velocitat: 45 km/h

Construït per: SIG i Alioth.

Notes: Durant la seva vida als RhB han introduït alguns canvis:

Any 1951, Substitució de lira per un pantògraf.

Anys 1961-1962, nova superestructura, es canvia l'antiga de fusta per una nova d'acer, nova controla, sistema de fre pneumàtic i patí de fre magnètic, a més del ja existent fre de buit.

Any 1965, nova numeració 151, canvi del color de gris del BB, a vermell-marró.

Any 1980, quadro comandament, instal·lació elèctrica i pantògrafs.

Any 1990, adopta el color de pintura taronja.

Locomotores de maniobres Tm II dels RhB (Tractors Nº 15 a 26)

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica.

Entre els anys 1957 i 1969, l'empresa Robert Aebi (RACO) subministra els tractors Tm 2/2 numerats 56 a 67. Aquests vehicles estaven dissenyats, seguin l'efectuat per als Ferrocarrils Federal, sèrie Tm II. Inicialment el motor era un motor dièsel RACO Saurer – SLM 4VD11. La transmissió és per un accionament de cadena. En els anys 1989-1990 es produí una actualització d'aquests vehicles i s'efectuà el canvia el motor per un Cummins, canvia la numeració dels vehicles i es reemplaça el color original de color vermell-marró, a l'actual taronja.

Característiques tècniques:

Sèrie: Tm 2/2

Numeració: 15 a 26

Rodament: Bo

Unitats en servei: 5

Unitat postes en servei: 12

Any de construcció: 1957 a 1969

Any posada en servei: 1957 a 1969

Any baixa servei: 2013 (5 unitats: 16, 20, 22, 25 i 26)

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel mecànica

Longitud entre topalls: 5.060 mm

Pes: 9 tm.

Potencia: 37 kW.

Esforç de tracció: 25 kN.

Motor: Cummins BT 3.9

Velocitat: 30 km/h.

Carrega màxima: 2 tm.

Fabricada per: RACO (Robert Aebi)

Model: 55LA4

Notes: Les unitats nrs. 15 i 21, venudes a Chemin de fer de la Baie de Somme (França).

Relació numeració antiga: 15 (64), 16 (65), 17 (66), 18 (67), 19 (62), 20 (63), 21 (57), 22 (58), 23 (59), 24 (60), 25 (61) i 26 (56).

Les unitats en servei estan assignades a les estacions: Surava, Trun, Tirano, Disentis i Arosa.

Automotors RhB Be 4/4

En els anys 60 els RhB va verificar un augment important de viatgers, que no podia servir amb el vell material. Això va portar a la RhB a realitzar un detallat estudi per la compra nou material pel tràfic de rodalia. Així que al final d'octubre de 1968 va decidir la compra de quatre trens de tres vehicles. Aquests s'han d'utilitzar, principalment pel trànsit de rodalia de Chur i com reforç pels trens especial d'esports.

En l'any 1971, les diferents companyies que van dur a terme dit contracte, van lliurar les diferents unitats Be 4/4 511-514: FFA (carrosseries), SIG (bogies) i SAAS (equips elèctrics), aquestes unitats van ser les primeres amb el control electrònic de potència contínua (control de fase per tiristors). Alhora, es van aposar en servei els cotxes intermedis B 2411-2414 i els cotxes-pilots amb cabina de conducció ABDt 1711-1714. A diferència de la resta del material rodant de RhB les unitats Be 4/4 tenen enganxalls automàtics GF i frens d'aire.

En l'any 1979 es van agregar dues unitats més (Be 4/4515-516, ABDt 1715-1716 i B 2415-2416) i en l'any 1988 quatre cotxes (B 2417-2420), que permet les formacions de quatre vehicles.

Característiques tècniques de l'automotor:

Sèrie: Be 4/4

Tipus: EMU-1

Rodament: Bo'Bo

Unitats en servei: 6

Unitat construïdes: 6

Numeració: 511 a 516

Any de construcció: 1971 i 1979

Any de reconstrucció: 1994

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 11 kV 16,7 Hz.

Potencia: 776 kW

Esforç de tracció: 112 kN

Motors: 4

Longitud total entre topalls: 18.700 mm

Pes: 44,6 tm

Velocitat: 90 km/h

Seients 2a classe: 40

Construïdes per: FFA, SAAS i SIG

Característiques tècniques Cotxe-Pilot

Sèrie: ABDt

Numeració: 1711 a 1716

Rodament: 2'2'

Any de construcció: 1971 i 1979

Any de reconstrucció: 1995

Unitats construïdes: 6

Unitats en servei: 6

Pes: 15 tm.

Longitud entre topalls: 17.400 mm.

Velocitat autoritzada: 90 km/h.

Seients 2a classe: 21

Seients 1a classe: 12

Construïts per: FFA, SIG i SWP

Característiques tècniques Cotxes 2a classe

Sèrie: B

Numeració: 2411 a 2420

Unitats construïdes: 6

Unitats en servei: 6

Rodament: 2'2'

Any de construcció: 1971, 1979 i 1988

Any de reconstrucció: 1996

Velocitat autoritzada: 90 km/h.

Seients 2a classe: 76

Construïts per: FFA, SIG i SWP

A partir de l'any 1988, les composicions per al serveis de rodalia van passar a ser de quatre vehicles:

Composició: Mc+R+R+Rc

Rodament: Bo'Bo '+ 2'2' (+ 2'2 ') + 2'2'

Longitud entre topalls: 58,8 m.

Total seients: 225

Composició 511: Be 4/4 511 + B 2411 + B 2417 + ABDt 1711

Composició 512: Be 4/4 512 + B 2412 + B 2418 + ABDt 1712

Composició 513: Be 4/4 513 + B 2413 + B 2419 + ABDt 1713

Composició 514: Be 4/4 514 + B 2414 + B 2420 + ABDt 1714.

Composició 515: Be 4/4 515 + B 2415 + ABDt 1715.

Composició 516: Be 4/4 516 + B 2416 + ABDt 1716.

Sistemes mecànics de mobilitat - Pasaia.

Pasaia és un municipi costaner i portuari de la província de Guipúscoa. Està format per quatre barris situats entorn de la ria, que forma el del riu Oyarzun, i al port del mateix nom. Els quatre barris són: Pasaia Donibae, Pasaia San Pedro, Pasaia Antxo i Pasaia Trintxerpe.

En aquest municipi, a causa de la seva complexitat orogràfica, existents diversos ascensors, alguns d'ells, sons els mostrats a continuació.

Tot entrant cap a Pasaia San Pedro ens troben el conjunt de dos ascensors situats al constat de la parròquia de Nostra Senyora del Carmèn, Euskadi Etorbidea amb Euskadi Hirbidea i aquest amb els jardins que estan emplaçats a Urgull Kalea.

 A continuació, un altre ascensor comunica Los Marinos Kalea amb Ricardo Arillaga Kalea.

I finalment trobem el que uneix Euskadi Kalea amb Marques de Seoane Kalea.

A Pasaia Donibane també ja un ascensor que uneix Donibae Kalea amb Juan XXIII Kalea.

Des de temps immemorials, ha existit un pas de barca (petit ferri) que uneix Pasaia San Pedro amb Pasai Donibae.