STIB – Socièté des Transports Intercommunaux de Bruxelles

Societat de transports entre els municipis de Brussel·les. Ciutat visitada el juliol de 2004.

El sistema de transport de Brussel·les esta compost de tres xarxes que es complementen, tramvia, metro i Bus. Els principals punts turístics son: La Grand Place, Plaça del Grans Sablon, Palau de Justícia, Avinguda Louise, Galeries del Toison d’Or, Comissió Europea, Parlament Europeu, l’Atonium i  Europa en miniatura.

Les línies de tramvia son 19 amb una longitud de 136 km.  La xarxa tramviària esta electrificada a 700 V i es d’ample de via de 1.435 mm. Si el tramvia circula per els túnels del metro es l’anomena’t Premetro. Les línies de Metro son 4 amb una longitud de 40 Km. Les línies de Bus son 50 mes 11 línees nocturnes que cobreixen una distancia de 450 Km de longitud.

Les estacions subterrànies de les línies de tramvia compartides amb el metro tenen la característica de tindrà les andanes amb dos alçades, per coincidir amb els sol dels  dos mitjans de transport.

El tramvies son del model:

T7000 – 49 vehicles de quatre eixos, del model PCC, construïts els anys 1951 a 1971 per BN i ACEC, retirats de servei.
T7500 – 1 vehicle prototipus denominat Euro Tram I, articulat del tipus M6B, construït per BN i ACEC, l’any 1962, retirat de servei.
T7700 – 127 vehicles, derivat dels Euro Tram I, articulats dels tipus M6B, construïts per BN, els anys 1971 a 1973.

T7900 - 61 vehicles, derivat dels Euro Tram I, articulats dels tipus M8C, construïts per BN, els anys 1977 a 1978.
T2000 – 51 vehicles articulats de pis baix dels tipus M6C, construïts per GEC Alstom i Bombardier, els anys 1993 a 1995.

T3000 – 64 vehicles articulats de pis baix dels tipus M6E model Outlook, construïts per Bombardier, els anys 2009 a 2012.
T4000 – 19 vehicles articulats de pis baix dels tipus M8G model Outlook, construïts per Bombardier, els anys 2009 a 2012.
Aquesta companyia disposa de 11 vehicles de servei.

El metros son del models:

M1/U2 -30 vehicles, construïts per BN i AECEC els anys 1974 a 1976.
M2/U2 - 15 vehicles, construïts per CFC i AECEC els anys 1975 i 1976.
M3+M4/U3 - 32 vehicles, construïts per BN i AECEC els anys 1980 i 1981.
M3/U2 - 3 vehicles, construïts per BN i AECEC els anys 1981.
M5/U2 - 5 vehicles, construïts per GEC Alstom i AECEC els anys 1999.
M5/U3 - 5 vehicles, construïts per GEC Alstom i AECEC els anys 1999 i 2000.
M6/BOA – 15 unitats construïdes per CAF (Espanya), els anys 2009 a 2011.

De Linj - Gent (Gant)

De Linj - Gent  (Gant)

Ciutat visitada el juliol de l’any 2004.

Gent està ubicada a la confluència dels rius Escalda i Leia, es la capital de la província de Flandès Oriental i capital cultural de Flandès,i el seu nucli històric es Patrimoni de la Humanitat.

L’entramat de canals d’aquesta ciutat, fa que tingui una configuració característica del seu nucli històric, els punts mes destacables a visitar son : L a Catedral de San Bavón, El Pont de San Miquel, El Castell dels Comtes de Flandès, El Campanarí Municipal, Els Molls de les Herbes i dels Grans i El Barri de Patershol.

El nucli històric esta vetat als automòbils, no als tramvies, autobusos i bicicletes.

La xarxa tramviària pertany a l’empresa De Linj i consta actualment de 4 línies amb una longitud total de 35 Km, esta electrificada a 600 V i es d’ample mètric. Complementada per bona xarxa de Bus.

El  total de vehicles en servei  son 88, repartits en dos series diferents. Le primera sèrie consta de  47 tramvies de quatre eixos del tipus PCC, números 6201 a 6254, construïts per BN/ACEC en els  anys 1971 a 1974. La segona sèrie consta de 41 unitats i son tramvies articulat amb el pis baix,  del model Hermelinj, construïts per Siemens en els any 19999 al 2007. Per els serveis auxiliars i de maniobres es disposa de dos tractor de tecnologia hibrida mes un vehicle bi-vial.

Train of Ideas

Tren d’Idees – Exposició Visions per les Ciutats del Futur.

Estacionat en l’ Estació de França de Barcelona del 25 al 29 de juny de 2010. Un tren des de Hamburg ple d’idees ecològiques.

El tren esta format per 7 contenidors, 6 dels quals alberguen la mostra.

Composició del tren:
Contenidor 1 – Sala d’actes.
Contenidor 2 - Hamburg Capital Verda d’Europa 2011.
Contenidor 3 – Jo – Ciutat de la gent.
Contenidor 4 – El meu Mon – La Ciutat com espai vital.
Contenidor 5 – El meu Mon – Ciutats i Espais Naturals.
Contenidor 6 – El Mon de tots – Solucions per el futur.
Contenidor 7 – El Mon de tots – Responsabilitat de la ciutat.

Ciutats que visita la mostra:

Hamburg, Copenhage, Malmö, Göteborg, Oslo, Zurich, Munich, Varsòvia, Riga, Tallin, Viena, Barcelona, Marsella, Nantes, Paris, Brucel·les, Amsterdam I Amberes.

El Mina-Grott

El Mina-Grott

Ferrocarril Metropolitano Miniatura de Vallvidrera.

Primer ferrocarril elèctric de Catalunya i per extensió d’Espanya. D’aquest petit i desconegut ferrocarril, sols ens queda un vestigi a la vista la boca del túnel al costat de Vallvidrera.

La seva historia comença l’any 1907, quant es demanen els permisos per la seva construcció,  per a comunicar la zona del Pantà de Vallvidrera amb Sarrià, utilitzant el túnel existent per el qual circulava la mina d’aigua  que portava l’aigua del Pantà a Sàrria.

En la zona del pantà, es va establir una zona d’esbarjo amb un passeig pel bosc amb bancs rústics, miradors, aparells de gimnàstica, camps de per diferents esports:  futbol, tennis, bitlles, camp de tir, teatre i altres espectacles. El túnel de la mina estava  il·luminat amb un total de 80 bombetes de tots els color per fer el viatge mes fantàstic. Tot aquest conjunt es denominava “Lake Valley”.

L’estació  situada al costat Sàrria correspon en el emplaçament de l’actual estació dels FGC de "Peu del Funicular".

S’inaugura el 13 de juny de 1908, en el primer any de servei va transportar 32.000 persones, va funcionar fins l’any 1900, una vida curta. El seu servei va se substituït per el Ferrocarrils de Catalunya, avui integrat en el Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Dades tècniques:

Traçat: 1.290 m., en línia recta i via única.

Vehicle: un únic cotxe motor amb una potencià de 5 CV, de 11,2 m. de llarg i amb tres eixos, amb una capacitat de 36 persones, totes assentades.

Electrificació:  220 V.

Ampla via: 600 mm.

Velocitat màxima: 10 Km/h.

Per  la seva visita actual, tenim que baixar en l’estació “Baixador de Vallvidrera” del FGC de les línies S1 i S2 i prendré el camí cap a la Reserva Natural del Pantà de Vallvidrera. La seva situació esta dins la primera corona tarifaria.

Tramvia de Hann-sur-Lesse

SRWT – Socièté Anonyme por l’Explotatiom du Chemin de Fer Vicinal de Hann-sur-Lesse, aquesta línia la vaig visitar el juliol fe 2004.

El Tramvia de les Grottes de Han, es el darrer itinerari de la extensa xarxa de tramvies veïnals que constituïen la SNCV, que es va comença a implantar l’any 1906.

Les característiques actuals del Tramvia de Hann son: Identificació de la línia: GH - Tracció Diesel - Longitud de la línia: 3,2 Km. - Ample via: 1000 mm – Dos estacions: Hann-sur-Lesse (centre de la població) i Grottes (entrada a les coves) - Tramvies: 6 - Remolcs: 11 – vagó plataforma: 1.

Les coves de Hann-sur-Lesse, son espectaculars. Les coves són el resultat de l'erosió de la pedra calcària de un  turó situat al costat del riu Lesse. El riu s'obre camí per a dins de la muntanya durant  una distància de més d'un quilòmetre en línia recta. Les coves tenen una temperatura constant de 13 º C i un alt nivell d'humitat. La visita guiada dura aproximadament una hora a una hora i mitja i inclou un espectacle de llum i so en una de les més grans càmeres de la cova i un final amb un tret de canó per demostrar la cova les propietats acústiques, l’últim tram del recorregut per la cove es realitza amb barca navegant per el riu Lesse, de la sortida al centre del poble queden 5 minuts de camí.

Télésferique de la Citadelle de Dinant

Funicular Aeri del Castell de Dinant.

El Télésferique de la Citadelle de Dinant, el varem visitar el juliol de l’any 2004.

Aquest funicular aeri  es del model 17-PB, va ser construït l’ant 1956 i remodelat l’any 1997, els seus fabricants son Pohlig i Garaventa.

El castell “Citadelle” esta  encimbellat 100 metres per sobre de la ciutat, la vista sobre el riu Meuse es impressionant.

Durant la visita del Castell, en el recorregut per els camins de ronda i l’interior de les muralles es poden viure moments del passat europeu i belga, amb la visita dels calabossos, les cuines,les  carrosses, el museu de les armes i les armes de foc  que van marcar la historia militar e  històrica d’aquest lloc, permet tindrà una visió de com es vivia en un lloc com aquest, per no parlar de la immersió en la guerra de trinxeres de l'Yser durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) i la visita al refugi  col·lapsat.

Ferrocarril a vapor dels Tres Valls

CFV3V – Chemin de fer à vapeur des trois vallées, visitat el Juliol de l'any 2004.

De Mariembourg a Treignes – la línia 132.

La línia 132, Mariembourg – Treignes recorre les valls de la Brouffe, de l’Aigua Blanca (Eau Blanche), de l’Aigua Negra (Eau Noir) i de Viroin. Le nom mencionat de “Trois Vallées” ve donat per el nom del tres rius.
La longitud d’aquesta línia es de 14 Km.

Mariembourg

L’estació de Mariembourg era un nus ferroviari important SNCB, en el que convergien cinc línies.

Les instal·lacions de CFV3V Mariembourg són totalment independents de les de la SNCB i es troben a poca distància de les ferroviàries dels SNCB.

El dipòsit de Mariembourg (LMG) ​​està construït de maó vermell, el sostre és de formigó. L'arquitectura del dipòsit és bastant inusual, ja que l'edifici és una rotonda, aquesta rotonda és l'última en servei i la seva configuració inicialment va ser de sis vies. En l'actualitat, cinc vies estan en ús. La via 2, esta configurada amb una fosa que permet la inspecció i manteniment de les màquines.

La rotonda no ha estat mai atesa per un pont rotonda, si no per una configuració de agulles triple. En aquesta també es troba una torre d'aigua i la grua aigua que s'utilitza per abastir les locomotores de vapor, la reserva de carbó i llenya i una grua de càrrega de carbó.

Treignes

El poble de Treignes durant molts anys va ser conegut com el "poble museu".

Trobem entre d'altres:

- Museu de la Maquinària Agrícola.

- Museu de” Malgré Tout”.

- Eco museu.

- Museu del Ferrocarril.

En front de antiga estació dels SNCB de Treignes es troben les instal·lacions de CFV3V, situades a poca distància, grans edificis amb forma de hangars. Aquests edificis albergant un museu ferroviari, una cafeteria i un taller de reparació i restauració dels vehicles ferroviaris.

 

El Tren de las Nubes

TRANEX - El Tren de las Nubes.

Visitat l’octubre de l'any 2005.

A causa d'un corriment de terres estava suspès el servei.  Realitzem el recorregut per carretera en un mini-bus.

L'origen d'aquest tren turístic és el Ramal C-14 del Ferrocarril Belgrano que unia Salta amb el lloc fronterer de Socompa, situat al Paso de Socompa a una altitud de 3.876 m. i al costat del volcà Socompa de 6.030 m., en aquest punt els rails argentins s’unien amb els xilens que arribaven fins a la important ciutat portuària xilena de Antofagasta.

Avui el tren turístic denominat El Tren de las Nubes, recorre el traçat entre Salta situada a una altitud de  1.187 sobre el nivell del mar i el Viaducto de la Polvorilla situat a 4.200 m.

En el seu recorregut d'anada i tornada realitza 434 km, a una velocitat comercial de 35 km / h, en el transcurs del recorregut trobem: 29 ponts, 21 túnels, 13 viaductes, 2 giravoltes i 2 ziga-zagues, sol es realitzen dos parades en el recorregut una a  Sant Antonio  de los Cobres situat a una altitud de 3.375 m. i l’altre al Viaducto de la Polvorilla.

Telefèric de Salta

Visita efectuada l’octubre de l’any 2005.

El CTS Complejo Teleférico de Salta, va se construït l’any 1987, l’estació inferior esta en el Parque de San Isidro i l’estació superior en la Cumbre del Cerro de San Bernardo.

El telefèric construït per Garaventa es del model 6-MGD, mono cable, amb un total de 30 gòndoles, el desnivell entre les dos estacions es de 285 metres, el temps empleat en el recorregut es de 8 minuts, la capacitat de viatgers a l’hora es de 300 persones.

El Cerro de San Bernardo per la seva posició estratègica, vigila tot el nucli urbà de Salta i part de la vall de Lerma.
En el cim del Cerro San Bernardo, l'arquitectura harmonitza amb el paisatge i l'exuberant vegetació. Les terrasses i balcons del complex construïdes amb les pedres del turó permeten unes meravelloses panoràmiques. Al lluny, s'observen els camins a Cafayate i Campo Quijano, l'estadi mundialista i les afores de la ciutat. Les cúpules retallades de les esglésies de La Merced, San Francisco i San Alfonso, a més de la Catedral, es distingeixen fàcilment del resta de edificacions, igual que el Cabildo i la resta dels edificis que envolten la plaça 9 de juliol. Més enllà, espot distingir la Villa de San Lorenzo i el camí a Vaqueros i La Caldera i, una mica més a prop, el Monument a la batalla de Salta, més conegut entre els salteños com 20 de febrer, per ser la data en què es commemora la victòria del Gral. Belgrano en 1813. Recorre tot el passeig que convida a relaxar-se i mirar el paisatge, conèixer Salta “La Linda” des d'una altra perspectiva.

Tren de la Costa

La vista d’aquest tren la vaig efectuar el Octubre de l’any 2005.

El Tren de Costa esta ubicat en la província de Buenos Aires, Argentina, es pot considerar un tren turístic.

El tren de la Costa te un recorregut de 15, 5 Km., uneix les estacions de Maipú en la població de Olivos amb la de Delta al Tigre.

En el seu recorregut te 11 estacions,  moltes d’aquestes son verdaders centres de lleure, cines, restaurants, grans superfícies comercials, parcs d’atraccions, etc.

El material mòbil deriva de la sèrie 3700 de FGV i ha estat construït per CAF.

Des de Buenos Aires es pot arribar amb el tren de rodalies del FCGBM (Ferrocarril General Bartolomé Mitre)Línea Mitre Ramal Retiro – Mitre  l’estació terminal de la línea Bartolomé Mitre te correspondència amb l’estació Maipú del TC. També des de Buenos Aires es pot accedir al Tigre amb el tren rodalies del FCGBM Línea Ramal Retiro – Tigre.

En el Tigre es recomanable fer una visita al delta del Parana amb vaixell.

El Ferrocarril Austral Fueguino o Tren del Fin del Mundo

Visita realitzada el mes de novembre de l'any 2005.

El Ferrocarril Austral Fueguino (FCAF) o Tren de la Fi del Món és un tren turístic d'ample de 500 mm i d'una longitud de 8 km situat a Usuahia, província de Terra del Foc, Argentina.

El tren dels presos, va començar a funcionar el 1909 fins a 1952, transportava càrregues per a la Presó Nacional d’Usuahia, específicament llenya, sorra i blocs de pedra.

Actualment opera com un ferrocarril de turístic en el Parc Nacional Terra del Foc, utilitzant locomotores de vapor.

Els serveis comencen a l'Estació Fi del Món, situada a la RN 3 a 8 km a l'oest d’Usuària, el recorregut transcorre al llarg del Vall Pico, Gorges Toro, a l'Estació Cascada de la Macarena hi ha la reconstrucció d'un poble d’origen Yámana , aquí s'efectua una parada de 15 minuts per contemplar vista panoràmica del lloc, desprès el tren creua la línia divisòria que marca l’entrada al Parc Nacional de Terra de Foc, arribant a l'Estació El Parc, en què finalitza el recorregut.

Mitjançant microbusos es realitza la visita del Parc Nacional de Terra del Foc, arribant fins a la Bahia La Pataia, fi de la carreta Ruta Nacional N º 3: Buenos Aires queda a 3.063 Km I Alaska a 17.848 km.

Hi ha un projecte per estendre les vies del ferrocarril fins al centre de Usuhaia mitjançant una connexió amb tramvies.

Descoberta d’un lloc per fotografiar trens.

Realitzant una caminada matinal he trobat un bon lloc per fotografiar trens, es a la passarel·la que uneix el Carrer de la Verge de Montserrat  de Cornella amb el marge dret del riu Llobregat, aquesta passarel·la travessa l’autopista A-2, les vies de mercaderies al Port de Barcelona de ADIF i de FGC i el riu Llobregat.