Visita realitzada el juliol de 2004, (excursió
d’un dia).
Le Chemin de Fer de La Mure és un tren
turístic situat al departament d'Isère, prop de la ciutat de Grenoble, França.
El 26 d'octubre de 2010, poc abans del final
de la temporada, una esllavissada de terra va destruir el viaducte de la
Clapissa i parts d'entrada d'un túnel.
La reparació té que realitzar-la ell Consell
General del departament de Isère, i havia l’esperança que per aquest estiu
(2011) estaria solucionat el problema, però la veritat es que encara no s’ha
començat a treballar, no està clar quant
es reprendrà el servei. El material
ferroviari que es va quedar en la part superior de línia, estació de La Mure, se
esta deteriorant al aire lliure i per l’ acció dels brètols (que a tot arreu ni
han i per la deixadesa de la administració publica).
La línia del SGLM, va ser construïda entre 1882 i 1886, per
unir Saint-Georges-de-Commiers i La Mure,
tot el recorregut es realitza per una regió força muntanyosa. La línia va ser construïda per transportar el
carbó de les mines d’antracita. Les instal·lacions necessàries, juntament amb
la plataforma de transbord automàtica del carbó, dels vagons de carbó SGLM als
trens operats per PLM (que va esdevenir la SNCF a partir de l’any 1938) es van
construir al costat de l'estació de PLM de Saint-Georges-de-Commiers, juntament
amb els tallers de la companyia.
El ramal entre la Mure i el Cos va ser
inaugurat el 1932 i tancat per al trànsit de passatgers el 1952. Prolongació de
la línia de La Mure a Gap no es va realitzar. El tràfic de carbó va cessar el
1988, i la majoria de les instal·lacions de transferència de carbó van ser
demolides, i el carbó va passar a ser es transportat per carretera. Les mines de carbó es van tancar finalment el
28 de març de 1997.
El ferrocarril es va electrificar el 1903,
s'utilitzava un sistema d’ alimentació de corrent simètrica amb dues línies
aèries a + /- 1200 volts. El 1950, aquest sistema va ser substituït per una
alimentació amb una sola línia aèria a 2400 volts.
Tancada l’explotació comercial al 1970, el
SGLM es convertí en un dels millor trens turístics i han conservat totes les instal·lacions
històriques de la línia, els tallers, ferreries, taller de fusteria, etc.
El seu patrimoni ferroviari es molt important,
ja que juntament amb tot el material del SGLM, també te material d’altres
companyies: NStCM, RhB, MOB, ASD, BVZ, CJ, CP i VFD.
Característiques tècniques de la Línia
Inaugurada l’any: 1.888
Longitud actual: 30 Km.
Amplada via: 1.000 mm
Túnels: 18
Viaductes: 6
Electrificada a: 2.400 DC
Desnivell: 925 m.
Velocitat comercial: 30 Km/h
Duració recorregut: 1 hora 15 minuts.
L’explotació ha estat concedida a VEOLIA
Transports.
Material ferroviari en servei,
en el moment de la aturada del servei:
Locomotores elèctriques: Bo-Bo, números: T6, T7, T8, T9, T10
Locomotores diesel - elèctriques: Bo-Bo, números: T2 i T4
Automotors elèctrics: ABDe4/4, números: 1 i 10
Vehicles passatgers: 14 unitats
Vehicles mercaderies: 11 unitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada