L'altre dia per casualitat vaig veure aquesta imatge d'una estació d'esquí de l'Iran, aquest fet en va portar a la memòria una instal·lació semblant que vaig utilitzar (de jove) que va existir a l'estació d'esquí de La Molina.
El trineu-funicular de La Molina, va tenir una vida efímera, va estar en funcionament entre els anys 1962 i 1966.
Als principis dels anys 60, del segle passat, una de les empreses familiars que tenien concessions de diverses pistes a La Molina, la família Rigat, propietària de l'hotel del mateix nom, va decidir oferir als seus clients un sistema còmode per accedir a la part superior de les pistes.
Va demanar a l'enginyer Sr. Antonio Carulla, el projecta d'un funicular-trineu que puguis desplaçar-se lliscant per la neu. Segons sembla, en alguna estació suïssa s'havia provat algun enginy d'aquest tipus, però aquest va ser un disseny purament català.
Aquest va funcionar durant quatre temporades, però el seu desgast i l'augment d'esquiador va fer recomanable la seva substitució per un modern teleesquí.
Algunes observacions sobre aquest sistema: la poc pendent de la part inferior del recorregut va fer necessari la instal·lació d'un contracable; no existien vies, però van ser excavades dues rases d'uns 25 cm de profunditat per ajudar en la direccionalitat dels trineus, encara que el traçat era completament rectilini.
Els cotxes reposaven sobre dos parells d'esquís; el pis dels cotxes era lleugerament inclinat i tenia un banc corregut en un dels seus laterals i dotat de reposabraços cada dos seients, per evitar que el passatge rellisques; en l'extrem costat muntanya, els cotxes, portavent una espècie de rasclet abatible, que es mantenia en posició aixecada per la tensió del cable, que en cas que aquest és trenques, queia i es clavava a la neu, detenint el cotxe.
L'accionament estava situat en la part superior de la línia, dins d'una caseta que s'hi havia construït per aquest menester. El seu funcionament era automàtic, amb un arranc progressiu tan sols polsant un botó. Posseïa tres reduccions i imprimia al cable una velocitat constant de 3 m/segon.
El motor era de gasolina de 40 CV a 1.500 rpm, es trobava muntat en una estructura metàl·lica i movia un eix primari mitjançant set corretges trapezoidals. Aquest eix, portava un tambor sobre el qual actuava un parell de mordaces de fusta que es trobaven normalment tancades per l'acció d'un pes de 15 kg. Eren obertes per l'esforç dels 54 kg que proporcionava un electroimant connectat elèctricament al motor. Així, el freno, s'afluixava en posar el motor en marxa i es tancava en parar-lo.
Pel seu altre extrem, aquest eix movia un reductor de velocitat compost per un joc de pinyó-roda dentada, situada dins d'un acarcasa hermètica i en bany d'oli. A la seva sortida portava un altre pinyó cònic que atacava a la seva corresponent roda dentada que feia la funció de tercera reducció. Un gros eix vertical transmetia el moviment a la politja tractora horitzontal d'1,5 metres de diàmetre, muntada en el seu extrem superior. Que complementada per una contrapolitja d'1,1 metre de diàmetre i que estava muntada davant d'aquesta i entre les quals el cable traçava un llaç creuat.
El fre de cinta actuava sobre una corona llisa existent en la politja tractora en funció de fre d'immobilització, que era accionat per un volant manual.
La detenció corria a càrrec unes boles metàl·liques fitxades al cable, que actuaven sobre uns interruptors en arribar a l'estació superior.
Una sèrie de rascadors fitxes, en forma d'anell, muntats concèntricament al cable abans de la seva entrada a la caseta de màquines, s'encarregaven d'eliminar d'ells tota la neu i gel que podia haver-se dipositat al seu voltant i que podria danyar les ranures de fusta de les politges.
Característiques tècniques:
Tipus: Trineu-Funicular
Data d'inauguració, any: 1962
Data de finalització servei, any: 1966
Estació inferior: Plans de Font Canaleta (1659,2 msnm).
Estació superior: Capçalera Pista Llarga (739,2 msnm).
Longitud: 400 m.
Desnivell: 80 m.
Pendent mitja: 20%.
Pendent màxima: 30%.
Motorització: De gasolina, situat en l'estació superior.
Contrapès: Situat en l'estació inferior.
Potencia: 29,42 kW
Cable tractor: 14 mm
Cable contractor: 14 mm
Velocitat: 3 m/seg.
Duració del viatge: 3 1/2 minuts.
Vehicles: 2
Longitud dels vehicles: 6.000 mm
Tara dels cotxes: 300 kg
Carrega màxima: 1.140 kg
Passatgers: 12 asseguts amb esquís posats, i un número indeterminat d'en peu portant els esquis a les mans.
Capacitat: 180 passatgers/hora.
Construïts per: EPMIC
Notes:
Les fotografies referents al Trineu-funicular son del Sr. A. Carulla.
Les dades són extretes del llibre "Los funiculares y teleféricos españoles" del Sr. Joan M. Gallardo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada