També conegut com
Le Tramway de St.Trojan, STTST (1998).
Creat en l’any
1963, com el Tramway Touristique de Saint-Trojan, s’ha convertir en una de les atraccions turístiques més
populars de la Île d'Oléron, i de tota laregió de Poitou-Charentes.
Últimament s'ha
assolit un bon nivell de sostenibilitat, ja que a passat a utilitzar com a combustible, l'oli reciclat de fregidora, provinent
dels molts restaurants locals, per alimentar les locomotores diesel.
La línia te una
longitud de 6,6 km i es d’ampla 600 mm Decauville.
El recorregut s'inicia
al centre de Saint-Trojan-les-Bains, situat al sud de l'illa d'Oléron, i
transcorre a través d'un atractiu paisatge de boscos, vinyes i dunes. S'atura a
la Platja Gatseau, per acabar el recorregut a la Platja de Maumusson. La Platja de Maumusson te una longitud de 11
km. L’estació Maumusson / Côte Sauvage ha hagut de ser moguda i / o reconstruïda 22 vegades en els 45 anys d’explotació de la línia, a causa de l'erosió costanera causada per l'Oceà Atlàntic i pel vent. L’emplaçament de l'estació original de l’any 1965, és ara de
600 metres mar endins.
L'estació del tren i
talleres es troba situat a: rue Camille
Samsó a Saint-Trojan-les-Bains.
La durada del
viatge es aproximadament una hora, amb una parada de 15 minuts a la platja de Maumusson.
Locomotores Diesel:
Deutz OMZ-117, nrs. 1, 2 i 3
Ruston, nrs. 4 i 5
Billard T75P, nrs. 6, 7, 8 i 9
Billard T75D, nr. 10
Faur LH18
Locomotora Vapor
Krauss 040-T
Automotor Diesel
Decauville-Crochat XAT3 + remolc XRAT3
Vagons de passatgers.
STTST-Decauville IS ”Prestige” , 2 unitats
STTST-Decauville KE “Couverte” , 2 unitats
STTST-Decauville KE “Decouverte” , 2 unitats
STTST “Multiservices”, 4, unitats
Vagons de servei
STTST Bar, 1 unitat
STTST II, 1 unitat (intervenció incendis, motobomba
Bernard)
Des de 1986, Budapest conta amb una línia
de metro, la segona mes antiga d’Europa, desprès del Underground de Londres. Inaugurada per commemorar
el mil·lenari del país va ser anomenada “Millennium” (Millenniumi Földalatti
Vasút – M1).
Recorre Budapest des de Vörösmarty tér fins
Mexikói út i es la línea mes útil des de
el punt turístic. Recorre de principi a
fi l’Avinguda Andrassy i te parades a l’Opera, La Plaça del Herois, el Parc de
la Ciutat i te el final a prop del Pont de les Cadenes.
La línia 1 es especialment còmoda, ja que
esta a pocs metres de profunditat i casi no es tenen que baixar escales per
arribar a les andanes. Les estacions son bastant curiosos degut a la seva antiguitat.
Funicular del Turo del Castell de Budapest,
(1999).
A la ciutat de Budapest si travessem el Danubi
per el Pont de Les Cadenes, des de el barri de Pesta al barri de Buda, ens trobem
el funicular que porta fins al cap d’alt del turo on s’assenta el Castell de
Buda.
Aquest funicular va ser dissenyat per H.
Wohlfahrt i Oe. Juraszek, va entrar en funcionament el 02 de març 1870, mogut a
vapor. Destruït durant la segona guerra mundial, en l’any 1944. Va ser
reconstruït con funicular elèctric i tornar a obrir el 4 de juny de 1986.
Característiques Tècniques:
Tipus:
Funicular clàssic de doble via paral·lela, 24-SSB
Data
d’inauguració: 3-02-1870
Reconstruït
l’any: 1986
Estació
inferior: Clark Ádánter (110 msnm)
Estació
superior: Szent György (161 msnm)
Ampla
de via: 1435 mm
Longitud:
101 m
Desnivell:
51 m
Pendent
màxima: 48 %.
Motorització:
Eléctrica, situada en l’estació superior.
Cable
tractor: 29 mm
Velocitat:
3 m/seg.
Vehicles:
2.
Passatgers:
24 per vehicle.
Capacitat:
480 passatgers/hora, en cada sentir.
Notes: El 1986 es van construir els vehicles
amb la mateixa aparença que tenien en el primitiu funicular.
Pertany
a la companyia de transports de Budapest BKVZRT.
Prenem un tren
regional del MGB entre Brig i Realp, en arribar a Realp es te que caminar per
realitzar el enllaç, la distancia entre
les dues estacions de MGB Realp i DFB
Realp es de uns 600 m.
El recorregut
d’aquest tren de vapor es molt mes que recomanable, es imprescindible per
qualsevol aficionat al ferrocarrils.
Es pot realitzar la
tornada amb el cotxe postal que passa per el coll del Furka i que uneix
Oberwald amb Andermatt i des de aquí amb algun tren del MGB tornar fins a Brig.
Historia
Durant molt segles l’única
comunicació entre els cantons del Valais i el d’Uri va ser la ruta per el coll
del Furka, 2.435 m.
En l’any 1900 la
Glacera del Roine, arribava fins el fons de la vall.
La construcció d’aquesta
línia de ferrocarril la comença la companyia BFD,Brig-Furka-Disentis, l’any 1911. En l’any
1925 la nova companyia FO, Furka-Oberalp Bahn, va completar la línia
Brig-Gletsch-Realp-Andermatt-Disentis.
La línia te una
longitud 96,7 km, 1.000 mm d’amplada, es mixta en part d'adhesió i amb part
equipada amb cremallera (35,5 km amb varies seccions i sistema Abt). Els principals punts de la línea son: Brig 672
m, Oberwald 1.369 m, Gletsch 1.762 m, el túnel de Furka 2.118 m,
Realp 1.541 m, Andermatt 1.439 m, Oberalp Pass 2.048 m, Sedrun 1.444 m i Disentis / Muster 1.133.m. La línia es va
electrificar en l’any 1942, el principal problema consistia que la línea quedava
tallada per l’ hivern entre Oberwald i Realp.
L’any 1982 va ser inaugurat
el túnel base del Furka, amb una longitud de 15,4 Km, que va permetre
l’explotació complerta de la línea interrompudament durant tor l’any.
La secció
Oberwald-Realp de 18 Km de longitud dels quals 13,5 estan equipats amb
cremallera van ser abandonats. En l’any 1985 es crea la associació DFB
Dampfbahn Furka-Bergstrecke amb
l’objectiu de reactivar aquesta secció històrica de la via amb un tren turístic.
En l’any 1990 es repatriaren des de el Vietnam les antigues locomotores dels FO
HG 3/4 números 1 i 9. En l’any 1992 es posa en servei la secció Realp –
Tiefenbach, l’any 1993 s’arriba fins l’estació Furka (situada a l’entrada del
túnel per els costat del canto d’Uri), l’any
2000 els trens ja arribaven a Gletsch i el agost de l’any 2010 es va poder inaugurat
la connexió amb Oberwald.
”Le Matrou” nom amb
el que també es coneix aquesta línia de tren, te previst segon les ultimes
noticies rebudes, que aquest estiu (2012)
torni a funcionar parcialment.
El recorregut
previst es des de Saint Jean de Muzols fins a Boucieu-Le-Roi.
Esta previst
fer els recorreguts amb els automotors diesel.
Flam es un petit
poble situat en el fons del fiord de Sognefjorden.
En qualsevol viatge
a Noruega no es deu de deixar de fer una visita al Flambana (2002).
En el nostre cas
ven agafar un tren regional a l’estació de Voss per dirigir-nos cap l’estació
de Myrdal, capçalera de la línia de Flam, ramal de la via principal de Oslo a
Bergen, aquesta estació no te connexió per carretera, sol un camí que puja de
Flam.
El recorregut entre
Voss i Myrdal es a traves d’una zona de boscos, prats, zones pantanoses i
llacs, just abans d’arribar a Myrdal es recorre el túnel de Gravhalstunnelen
de5.311 metres de longitud.
A l’estació de
Myrdal s’efectua al transbordament al tren de Flam, aquest tren esta composat
de dos locomotores de la Sèrie El.17, una al davant del tren i un altre al darrera,
i un conjunt de vagons de passatgers variable, en el nostre cas portava 8
vagons.
No ja en el mon cap
mes tren d’adherència que superi un desnivell superior. El recorregut es d’una
vintena de kilòmetres que es fan en una hora, durant el recorregut es passa per
una vintena de túnels i s’ha a travessa al riu en el fons de la vall. Tot just començar el recorregut s’entra en un
túnel en espiral acabat en una galeria que dona una vista fantàstica de la
vall, la parada mes espectacular es la de la cascada de les fades. En arribar a
Flam un petit museu del ferrocarril, Flamsbana Museet, ens permet conèixer
millor l’historia d’aquesta línia.
Característica de
la línia.
Longitud: 20, 2 Km
Diferencia d’altitud: 863,5 m.
Estació superior: Myrdal, 865,5 msnm.
Estació inferior: Flam, 2 msnm
Gradient: 55 0/00
Radi mínim corba: 130 m.
Amplada via: 1435 mm
Electrificació: 15 kV 16 2/3 Hz.
Temps viatge: aproximadament 60 minuts.
Túnels: 20
Ponts: 1
Túnels artificials: 4
Estacions: 8
Característiques locomotores:
Classe: El.17
Disposició eixos: Bo’Bo’
Unitats: 6
Numeració: 2227 a 2232
Any posta en servei: 1.987
Potencia: 3.000 kW
Esforç de tracció: 240 kN
Motorització: Eléctrica 15 kV 17 Hz
Velocitat: 150
Característiques
locomotores retirades:
Classe: El.9
Disposició eixos: Bo’Bo’
Unitats: 3
Numeració: 2062 a 2064
Any posta en servei: 1.944
Retirades l’any: 1.989
Potencia: 712 kW
Esforç de tracció: 108 kN
Motorització: Eléctrica 15 kV 17 Hz
Velocitat: 60
Classe: Ska.207
Disposició eixos: Bo
Unitats: 2
Numeració: 2073 i 2074
Any posta en servei: 1.932
Retirades l’any:
Potencia: 32 kW
Esforç de tracció:
Motorització: Eléctrica Bateries
Velocitat:
Constructor: NEBB
Nota: Utilitzats per moviments de vagons dins el
vaixell transbordadors.
Situada a la Gran
Via de les Corts Catalanes núm. 181-247, al barri de la Bordeta (Barcelona),
cantonada amb el carrer Moianès.
Aquesta estació va
ser dissenyada per el arquitecte Josep
Domènech i Estapà i esta fora d'ús des de l'any 1974. Va ser construïda en l’any
1912 com estació terminal del la línea Martorell - Barcelona dels Ferrocarrils
Catalans. A partir de l’any 1926 va perdé el us pel transport de passatgers, ja
que en aquesta data va ser inaugurada
l'estació soterrada de la plaça d'Espanya. Va servir tan sols pel transport de
mercaderies fins l'any 1974 en què va ser definitivament clausurada. Va ser
recuperada en l’any 1992. Avui acull un equipament cívic i unes instal·lació esportives
en el que va ser el pati de vies.
Aquesta escapada la vam realitzar l’any 1.999 per
la Segona Pasqua, des de Carouge (Geneve), excursió d’un dia.
El “Tren de les estrelles”, surt de la via 7
de l’estació de Vevey. El recorregut dura uns 40 minuts, el tren guanya altura
entre Vevey i Blonay tot serpentejant per la vesant de la muntanya que dona cap
al llac. A partir de Blonay el recorregut es realitza per via equipada amb
cremallera circulant entre boscos fins arribar
als prats alpins, l’estació terminal de Les Pleiades es troba a una altitud de
1.348 m.
Si es
realitza aquesta excursió en la primavera, Les Pleiades es el”Paradís dels
Narcisos”. Avui existeix un recorregut per un sender didàctic sobre el sistema
solar.
En l’estació superior existeix un
chalet-restaurant, des de la terrassa es gaudeixen unes magnifiques vistes
sobre la Riviera i el Llac Leman.
