ET-FV - (FTS) Automotors sèrie 100.

Eusko Trenbideak - Ferrocarriles

Transportes Suburbanos de Bilbao

Aquestes unitats de la companyia FTS tenen el seu origen en l'augment constant del tràfic de passatgers en les línies de rodalia de Bilbao.

Aprofitant l'experiència que havien adquirit els tallers de Lutxana, en la construcció dels remolcs de les unitats MTU, i posteriorment en la transformació d'aquelles unitats, es va decidir l'any 1967, que aquestes unitats serien dissenyades pels tècnics de FTS i construïdes per aquests tallers. La part elèctrica va ser contractada amb l'empresa alemanya AEG, després d'haver efectuat una visita al Metro de Berlín, derivant els equips dels usats pels vehicles d'aquella xarxa.

Inicialment es van construir 4 composicions Mc+R+R+Rc i tres composicions Mc+R+Rc. La construcció d'aquests vehicles es va distribuir de la següent forma:

Tallers de Lutxana de FTS 9 automotors Mc, 7 remolcs amb cabina Rc i 6 remolcs intermedis R.

Tallers La Robla de FEVE, 5 remolcs intermedis R.

Posteriorment, a mitjans dels anys 80, l'empresa Coinsa, va construir 4 remolc intermedis R.

Quedant finalment constituïdes la sèrie per 7 composicions Mc+R+R+Rc, 1 composició Mc+Rc i un automotor Mc en reserva.

Per a la seva construcció es va partir de la premissa de la màxima unificació de les parts mecàniques amb les unitats Naval MTU, el resultat per a les caixes i els òrgans de rodadura van ser molt similar a l'aquells. La distribució de les places es va fer per a dues classes "Primera" i "Segona", situant-se els 23 seients de primera en un dels cotxes remolcs sense cabina, que també portava 24 seients de segona, el cotxe motor portava 43 plaça de segona classe, i 56 el segon remolc intermedi, i 51 el remolc amb cabina. El seu interiorisme, les portes d'accés, la disposició interior de seients, plataformes i el nivell de confort, són idèntics a les unitats Naval MTU. Les testeres dels automotors i remolcs pilots es van simplificar pel que fa als Naval, sent en aquest cas totalment plans encara que mantenint la porta d'intercomunicació frontal. Estaven dotats d'un sol focus en la part superior i disposaven de tres pilots vermells. Els seus topalls, eren més aviat una espècie de para-cops que cobria tota la testera exceptuant el lloc de l'enganxall, que és el de topall i pestell unificat en FTS.

Es disposava així mateix de passarel·les d'intercomunicació entre cotxes, encara que sense protecció per rivets de goma. Els cotxes s'enganxen entre si pel mateix model d'enganxall que en la testera, afegint-se a més les conduccions elèctriques i pneumàtiques.

Les cabines de conducció ocupaven la meitat de la testera, per la qual cosa una porta abatible tancava la cabina i permetia el pas a altres cotxes o servia d'envà entre aquella i el departament de viatgers quan la cabina era utilitzada.

Els vogís eren d'una tipologia propera als Pennsilvanià, i idèntics als utilitzats en les unitats Naval, sent totalment intercanviables amb els d'aquelles, tant els motors com els portadors. Aquest fet va motivar que la suspensió estigués ajustada per al cas de major pes — els vogís dotats de motors — amb el que resultava quelcom incòmoda per als remolcs.

L'equip elèctric de AEG sobresortia per les seves reduïdes dimensions, que van permetre col·locar-los en un petit departament de 2,2 m2 en l'extrem oposat a la testera dels automotors. Les resistències de tracció i frenat es van col·locar, seguint el criteri de les unitats MTU, sota el bastidor.

Característiques tècniques:

Sèrie: 100

Tipus: EMU-4

Rodament: Bo'Bo'+2'2'+2'2'+2'2'

Composició: Mc+R+R+Rc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 9

Numeració: MB 101 a MB 109, RB 101 a 103, RAB 101 a 107 i RCB 101 a 107

Any de construcció: 1968 a 1975

Any retirada servei: 1988

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 1500 V=

Potencia: 471 kW

Motors: 4 X CENEMESA TCW 4022

Longitud total entre topalls: 64.680 mm

Velocitat: 75 km/h

Seients 1a classe: 26

Seients 2a classe: 173

Construïdes per: Tallers Lutxana (FTS), Tallers La Robla (FEVE), Coinsa, Cenemesa, AEG

Nota: La reconstrucció d'aquestes unitats van servir per crear sèrie 3100.