ET-FV, Locomotores sèrie 4000

Eusko Trenbideak - Ferrocarriles Bascos

ET-FV 4002 

L'augment en el tràfic ferroviari en la línia que unia Bilbao (Bilbo) i Sant Sebastià (Donostia), de 109 km de longitud, va obligar a La Compañia de los Ferrocarriles Vascongados a la seva electrificació i a la compra de locomotores elèctriques.

La inauguració oficial de l'electrificació, va ser el 25 d'agost de 1929.

Entre el material elèctric cal destacar les locomotores construïdes per Brown Boveri i numerades dins la sèrie 1 a 10. En els seus inicis, La Compañia de los Ferrocarriles Vascongados, va pintar aquest material en els colors crema i vermell. En l'any 1972, quan l'Estat es va fer càrrec de les línies de via estreta, va realitzar algunes millores en aquestes locomotores, com per exemple el canvi de les caixes de grasses, sistema Isoterms per corrons Timken i augment en la potència de la il·luminació. També els colors va ser canviats pels tradicionals de FEVE, blau amb franja plata

L'any 1980, quan es va crear la companyia dels Ferrocarriles Bascos - Eusko Trenbideak (ET-FV), aquesta nova companyia es va fer càrrec d'aquestes locomotores elèctriques. A poc a poc i aprofitant alguna gran reparació, se'ls va canviar de nou els colors, en dos tons de blau amb una franja groga i blanca.

La part mecànica va ser construïda per Haine St. Pierre de Bèlgica. Aquestes locomotores disposen de 4 motors suspesos pel nas, que accionants els eixos tractors per mitjà de pinyons i rodes dentades en cadascun dels quatre eixos dels dos vogís.

La caixa central i els dos capots extrems descansen sobre un suport total de dues biguetes que al seu torn es recolzen en cada un dels dos vogís. Els elements de tracció i xoc estan situats en el suport corresponent a cada vogia. En la part central de la caixa, es troba el compartiment amb els aparells electro-pneumàtics, disjuntors, ventiladors, etc. En cada un dels extrems de la caixa central hi ha una cabina de conducció. En els capots davanters estan situades les resistències.

La limitació a 11 tm per eix, converteixen aquestes locomotores en molt versàtils i pràctiques, per als serveis en línies de via mètrica i molt sinuoses.

La presa de corrent l'efectua per mitjà de dos pantògrafs, accionats pneumàticament.

Aquest disseny de cos central i dos capots a rebut la denominació popular de "Cocodrils", a semblança de les locomotores suïsses i austríaques homònimes.

Aquestes locomotores elèctriques van ser batejades amb noms de muntanyes d'Euskal Herria:

N° 1 Ganguren

N° 2 Ulia

N° 3 Bizkargi

N° 4 Kalamua

N° 5 Mugara

N° 6 Arate

N° 7 Aluitz

N° 8 Galdaramiño

N° 9 Andux

N° 10 Irukurutzeta

                                                     ET-FV 4008          Foto: j.Miquel                    

Característiques tècniques:

Sèrie: 4000

Tipus: Bo'Bo'

Unitats en servei: 1

Unitat construïdes: 10

Numeració: 1 a 10 (4001 a 4010)

Any de construcció: 1928

Any retirada de servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1500 V=

Potencia: 565 kW

Motors: 4 X BBC

Longitud total entre topalls: 11.200 mm

Pes total: 45 tm

Velocitat: 67 km/h

Construïdes per: Brown Boveri i Haine St. Pierre

Numeració fabrica: (BBC/FUF): 2832/1572 a 2837/1580 i 2964/1586.

Estat actual d'aquesta sèrie de locomotores:

N° 1, desballestada l'any 1989

N° 2, preservada l'any 1999 en el Museu Basc del Ferrocarril.

N° 3, retirada en 1989.

N° 4, cedida en 1993 a "La Traction, Suïssa".

N° 5, desballestada en 1989.

N° 6, preservada l'any 1999 en el Museu Basc del Ferrocarril (en estat de marxa).

N° 7, desballestada en 1989.

N° 8, va ser permutada per un troleibús amb Sr. J.M. Valero, en 1994.

N° 9, va ser permutada per un automotor amb FGV.

N° 10, va ser permutada per dos tramvies amb Ferrocarril de Sóller, desballestada.