Ascens al Plateau Rosà / Testa Grigia, Breuil-Cervinia.

Indret visitat en l'any 1988.

Per accedir aquest emblemàtic punt, s'han de fer servir tres remuntadors mecànics:

Un funicular aeri que uneix Breuil-Cervina amb Plain Maison.

O un telecabina que uneix Breuil-Cervina amb Plain Maison.

Un telecabina que uneix Plan Maison amb Cime Bianche.

Un funicular aeri que uneix Cime Bianche amb Plateau Rosà / Testa Grigia.

Breuil-Cervinia és un important centre turístic situat a la capçalera de la vall de Cervinia, a la regió de la vall d'Aosta, en el municipi de Valtourneche, situada a la falda del Cerví (2.003 m), que queda situada al seu sud-oest.

Aquesta important estació d'esquí, està connectada per un funicular aeri amb la veïna Zermatt, situada al vessant oposat del Cerví (Cervin en francès, Matterhorn en alemany i Cervino en italià).

De Breuil-Cervina a Plain Maison.

El primer telefèric va ser inaugurat en l'any 1936 i va ser modernitzat en l'any 1968, va funcionar fins a l'any 1987, en què va ser substituït per una nova instal·lació.

En l'any 1986 es va duplicar la línia amb la instal·lació d'un telecabina.

Característiques tècniques funicular aeri Breuil-Cervina - Plain Maison:

Any de posada en servei: 1987

Tipus: 80-AT

Longitud: 1827 m.

Estació inferior, control i motors.: 2032 msnm.

Estació superior, tensora: 2557 msnm.

Desnivell: 525 m.

Inclinació: 28,7%

Velocitat: 10 m/seg.

Cabines: 2

Capacitat per cabina: 80 + 1 persona.

Capacitat: 800 persones/hora.

Fabricant: Ceretti Tanfani

Nom: Plan-Maison 1

Característiques tècniques telecabina Breuil-Cervina - Plain Maison:

Any de posada en servei: 1986

Tipus: 6-MGD

Longitud: 1869 m.

Estació inferior, tensora: 2025 msnm.

Estació superior, control i motors: 2550 msnm.

Desnivell: 525 m.

Inclinació: 28%.

Numero pilones: 26

Velocitat: 5 m/seg.

Cabines: 80

Capacitat per cabina: 6 persones.

Constructor de les cabines: CWA

Model cabina: Omega

Capacitat: 2000 persones/hora.

Temps viatge: 6′ 20″

Fabricant: Leitner

Nom: Plan-Maison 2

De Plain-Maison a Cime Bianche:

En l'any 1939, es va construir el funicular aeri que unia Plan-Maison amb Cime Bianche, com a punt intermedi per arribar a Plateau Rosà / Testa Grigia. Aquesta instal·lació va ser substituïda per un nou telecabina l'any 1986.

Característiques tècniques telecabina Plan Maison - Cime Bianche.

Any de posada en servei: 1986

Tipus: 12-TCD

Longitud: 2274 m.

Estació inferior, control i motors: 2536 msnm.

Estació superior, tensió: 2814 msnm.

Desnivell: 278 m.

Numero pilones: 18

Velocitat: 5 m/seg.

Cabines: 48

Capacitat per cabina: 12 persones.

Fabricant: Leitner

Cabines: Fibercar

De Cime Bianche - Plateau Rosà / Testa Grigia:

L'estació inferior d'aquest funicular aeri i la sala de motors està instal·lat en un edifici comú amb el telecabina que prové de Pla Maison. Una característica d'aquesta instal·lació és que en els 2,2 quilòmetres de llargària no té cap pilar. L'estació superior està construïda sobre la carena en la mateixa línia de la frontera entre Suïssa i Itàlia.

Característiques tècniques funicular aeri Cime Bianche - Plateau Rosà / Testa Grigia.

Any de posada en servei: 1961

Tipus: TPH

Longitud: 2229 m.

Estació inferior: 2816 msnm.

Estació Superior: 3458 msnm.

Velocitat: 10 m/seg.

Cabines: 2

Capacitat per cabina: 36 + 1 persona.

Capacitat: 500 persones/hora.

Nota: les referencies són als mitjans mecànics de l'any 1988.

Unitats de Tren d'Alta Velocitat, sèrie 103, de Renfe.

La sèrie 103 de Renfe és un dels trens més avançats del món i el més ràpid sobre raïls, a una velocitat comercial màxima de 350 km/h.

És un tren amb tracció distribuïda, el que significa que té vogies amb tracció repartits per tot el tren, d'aquesta manera s'aconsegueix un millor aprofitament de l'espai del tren com que no te caps tractors i un millor aprofitament de l'energia i major acceleració.

Aquesta sèrie fabricada per Siemens AG és germana del Velaro, de fet la seva denominació per a Espanya és Velaro E, ja que és igual en el disseny però amb característiques especials sol·licitades per Renfe com una adaptació per funcionament en un rang de temperatures superiors i una major potència.

Aquestes unitats de tren són realment dos semi trens idèntics de 4 cotxes units de manera permanent, poden circular 2 unitats acoblades en comandament múltiple.

Cada tren consta de vuit cotxes de viatgers amb tracció distribuïda. Els cotxes 1, 3, 6 i 8 compten amb dos vogies motoritzats. Els vogies són els mateixos que els de l'ICE-3. Als cotxes extrems hi ha unes mampares fototròpiques que permeten als passatgers tenir la mateixa visió que els maquinistes, aquestes mampares es poden fer més o menys opaques utilitzant tensió elèctrica.

En total Renfe Operadora va sol·licitar un total de 26 unitats d'aquesta sèrie, en dues comandes. Durant les proves una unitat sense modificacions especials, la 103-002 va aconseguir el rècord de velocitat actual per Espanya, a 403,7 km / h al tram de vies entre Alcalá de Henares i Calataiud, en la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.

Característiques tècniques:

Sèrie: 103

Tipus: EMU-8

Rodament: Bo'Bo '+ 2'2' + Bo'Bo '+ 2'2' + 2'2 '+ Bo'Bo' + 2'2 '+ Bo'Bo'

Composició:

Mc (Club)-R (Preferente)-M (Preferente)-R (Cafeteria)+R (Turista)-M (Turista)-R (Turista)-Mc (Turista)

Unitats en servei: 26

Unitat construïdes: 26

Numeració: 103-201-0 a 103-226-7

Any de construcció: 2006 i 2007

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 25 Kv 50 Hz (AC)

Potencia: 8.800 kW

Esforç de tracció: 300 kN

Motors: 16

Longitud total entre topalls: 200.840 mm

Pes total: 425 tm

Velocitat: 350 km/h

Seients totals: 404

Construïdes per: Siemens

Sistemes de seguretat: ASFA, ERTMS, LZB

Acoblament múltiple: 2 unitats

Unitats de tren d'Alta Velocitat, sèrie 102, de Renfe.

La sèrie 102 de Renfe és un tren d'alta velocitat fabricat per Talgo en associació amb Bombardier, en l'any 2002 Renfe va fer una comanda per 16 unitats. Derivat del Talgo 350 que és un tren TAV amb dos caps tractors, desenvolupat per Talgo en col·laboració amb Adtranz (després Bombardier) que fabrica el sistema de tracció.

Bàsicament és un tren Talgo que segueix els principis d'aquesta empresa: lleugeresa, cotxes articulats, pendolaria natural, centre de gravetat baix. Que pot suportar velocitats de fins a 350 km / h. Tot i que els 8.000 kW podrien ofereix una velocitat màxima de 450 km / h, la velocitat comercial autolimitada de les 2 motrius és de 330 km / h.

Cada tren consta de 12 cotxes de la família Talgo 350 tots ells de passatgers. Dels 12 cotxes que formen una composició, 6 són de classe Turista, 1 Cafeteria, 3 de classe Preferent i 2 de classe Club.

 

Característiques tècniques:

Sèrie: 102

Tipus: EMU-14

Rodament: Bo'Bo'+1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'+Bo'Bo'

Composició:

Mc-R (Turista extrem)-R (Turista)-R (Turista)-R (Turista)-R (Turista)-R (Turista PRM)-R (Cafeteria)-R (Preferente+galley)-R (Preferente)-R (Preferente)-R (Club)- R (Club extrem)-Mc

Trens construïts: 16

Unitats en servei: 32

Unitat construïdes: 32

Numeració: 102-001-5 a 102-032-0

Any de construcció: 2003 a 2006

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 25 kV 50 Hz (AC)

Potencia: 8.000 kW

esforç de tracció: 200 kN

Motors: 8

Longitud total entre topalls: 200.000 mm

Pes total: 322 tm

Velocitat: 330 km/h

Total seients: 318

Sistemes de seguretat: ASFA 2000, ERTMS i STM-LZB

Construïdes per: Talgo i Bombardier

Acoblament múltiple: 2 unitats

Nota: de nom "Pato"

Unitats de tren de velocitat alta, sèrie 101, de Renfe.

Postal

 En un principi els trens de la sèrie 101 van ser considerats com a subsèrie de la sèrie 100.

A causa dels molts canvis ocorreguts en la planificació de l'alta velocitat entre els anys 1987 i 1989, al principi es van adjudicar un total de 24 trens d'alta velocitat amb ample de via internacional a Alstom per a la línia Madrid-Sevilla. Més endavant es va canviar el contracte a 16 unitats, però després de diversos ajornaments i una important indemnització es van construir els 8 trens restants dels quals 2 van ser de la sèrie 100 i els 6 restants de la sèrie 101.

A partir de l'any 2009 i fins al 2011, els trens d'aquesta sèrie van ser retirats per reconvertir-los en unitats de la sèrie 100.

Els trens d'aquesta sèrie, van ser denominats "Euromed", però Renfe Operadora ha mantingut aquest nom pel servei comercial que realitza en el Corredor del Mediterrani, encara que aquesta sèrie ja a desaparegut.

Característiques tècniques:

Sèrie: 101

Tipus: EMU-10

Rodament: Bo'Bo'+2'2'2'2'2'2'2'2'2'+Bo'Bo'

Composició:

Mc-R (Prefente)-R (Prefente)-R (Preferente)-R (Cafeteria)-R (Turista)- R (Turista)- R (Turista)-R-(Turista) -Mc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 6

Numeració: 101-101-4 a 101-106-3

Any de construcció: 1992

Any de baixa de servei: 2009 a 2011

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 3 Kv (CC)

Potencia: 5.600 kW

Motors: 8 X Alstom SM44-39-B

Longitud total entre topalls: 200.150 mm

Pes total: 392 tm

Velocitat: 220 km/h

Seients totals: 318

Construïdes per: Alstom / MTM, Meinfesa, CAF, Alcatel, Faiveley i Stone Iberica.

Sistemes seguretat: ASFA200, ATP EBICAB 900

Acoblament múltiple: Sí, dues unitats.

Nota: El 30 de març de l'any 2002, la branca 101.001 va col·lidir lateralment amb una doble composició d'unitats sèrie 448, a l'estació de Torredembarra. A causa de l'accident, aquesta unitat de la sèrie 101 va sofrir danys importants en un dels caps motrius i en alguns dels remolcs intermedis, en ser reconstruït el cap motor danyat, aquest va ser recarrossat com als dels TGV-Duplex francesos.

Foto Internet

Unitats de tren d'alta velocitat, sèrie 100, de Renfe.

La sèrie 100 de Renfe, és la primera sèrie de trens d'alta velocitat de Renfe. Aquest tren és al que sempre se l'ha denominat com a AVE, acrònim d'Alta Velocitat Espanyola, però la veritat és que AVE és el nom del servei d'alta velocitat de Renfe Operadora.

Els trens de la sèrie 100 van ser els primers d'alta velocitat, que van començar a circular a l'abril de l'any 1992, en la línia Madrid-Sevilla.

La sèrie 100 està fabricada per Alstom i deriva directament del TGV Atlantique francès, amb nombroses modificacions per adaptar-los a les condicions d'explotació espanyol, com un nou sistema per disminuir els efectes de les ones de pressió en els túnels, el reforç de la potència dels equips de climatització, etc. A diferència del model francès, incorpora l'ASFA 200 i LZB 80 com a sistemes de senyalització, a més en el 2004 es van incloure a 9 d'aquests trens el sistema ERTMS.

Cada tren està compòs per 2 caps tractors amb 2 vogies motoritzats i 8 remolcs articulats amb vogia compartit.

En 2007, després de 15 anys en servei, la meitat de la vida útil, aquesta sèrie va sofrir una reforma interior i exterior per adequar-se més a les noves necessitats dels viatgers i donar-los un aspecte més nou.

En els anys 2009 i 2010, les 6 unitats de la sèrie 101, van ser transformades per circular en ample estàndard sota catenària a 25 kV, en les LAV i integrades dins la sèrie 100.

Al gener de l'any 2011, Renfe va adjudicar a Alstom l'adaptació de 10 composicions de la sèrie 100 per a la seva futura explotació en la línia d'Alta Velocitat entre Barcelona-París. La transformació a permès que els trens puguin circular en trams sota catenària d'1,5 KV (cc). En aquesta transformació també s'augmenta el nombre de places dels trens fins a 347, en eliminar la classe Club i es completa la senyalització i el sistema de comunicacions en cabina per als sistemes francesos.

Característiques tècniques:

Sèrie: 100

Tipus: EMU-10

Rodament: Bo'Bo'+2'2'2'2'2'2'2'2'2'+Bo'Bo'

Composició:

Mc-R (Club)-R (Prefente)-R (Preferente)-R (Cafeteria)-R (Turista)- R (Turista)- R (Turista)-R-(Turista) -Mc

Unitats en servei: 24

Unitat construïdes: 24 (16+8)

Numeració: 100-101-5 a 100-124-7

Any de construcció: 1992

Any de reconstrucció: 2007 a 2011 

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 25 kV 50 Hz (AC)

25 kV 50 Hz (AC) / 1.5 kV (CC)

Potencia: 8.800 kW

Esforç de tracció: 220 kN

Motors: 8 X Alstom SM44-39-B

Longitud total entre topalls: 200.150 mm

Pes total: 392 tm

Velocitat: 300 km/h

Seients totals: 329 (347)

Construïdes per: Alstom / MTM, Meinfesa, CAF, Alcatel, Faiveley i Stone Iberica.

Sistemes seguretat: LZB 80, ASFA 200, ERTMS

Acoblament múltiple: Sí, dues unitats.

Locomotora de maniobres Tm 2/2 número 1, del BOB

BOB - Berner Oberland-Bahnen, forma part de Jungfraubahn Holding (JB).

Postal

Aquesta locomotora de maniobres està assignada a l'estació d'Interlaken-Ost, com que no està equipada amb sistema de cremallera no pot anar més enllà de l'estació de Zweilütschinen.

Característiques tècniques:

Sèrie: Tm 2/2

Tipus: LDM

Numeració: 1

Rodament: B'

Unitats en servei: 1

Unitat postes en servei: 1

Any de construcció: 1946

Any de reconstrucció: 1980

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel mecànica.

Longitud entre topalls: 6.860 mm

Pes: 15 tm.

Potencia: 1110 kW

Velocitat: 35 km/h

Fabricada per: MFO, SIG, BBC, Saurer, Stadler

Nota: de nom "Chirgel"

Aquesta falca llevaneus, acostuma a treballar amb la locomotora Tm 2/2 – 1, en la part baixa de la xarxa, està estacionada en l'estació de Zweilütschinen.

Està classificada dins la sèrie: X amb el número 1, el seu rodament: 1-1, va ser construïda en l'any 1908, la longitud entre topalls és de 4.310 mm, la distancia entre els eixos és de 2.000 mm, el pes és de 5,9 tm. La velocitat màxima autoritzada és de 40 km/h, i l'amplada de la traça que obre és de 2.900 mm.

Locomotores Dièsel-Elèctriques, sèrie 334, de Renfe.

Renfe 334, 334-019-7, MAD Chamartin

En l'any 2004 Renfe va decidir reconstruir integralment les 28 locomotores 333 que pertanyien a "Grandes Líneas", per disposar locomotores aptes per als 200 km/h.

La reconstrucció es va basar en les locomotores Class 67 de EWS, construïdes per Alsthom Transport, en la factoria d'Albuixec.

Tal com ja havia realitzat en alguna sèrie anterior, la reconstrucció va ser una construcció nova encoberta, ja que de les locomotores inicials solament alguns elements com els equips Tren-Terra i l'ASFA van ser aprofitats, altres elements provenen de locomotores de la sèrie 319 com la calefacció, alternador i generador principal, els vogies són d'ample ibèric però els bastidors estan preparats per poder realitzar un canvi de vogies, a uns d'ampla UIC. Aquesta era la fórmula usada per Renfe, per no haver de realitzar un concurs públic.

La reconstrucció va ser firmada amb l'empresa Alstom, però la construcció es va realitzar sota la tutela de Vossloh, que ofereix aquesta locomotora al mercat internacional, sota la denominació EURO 3000.

Renfe 334, 334-019-7, MAD Chamartin

Característiques tècniques:

Sèrie: 334

Tipus: LDE

Numeració: 334-001-5 a 334-08-8

Rodament: Bo'Bo'

Unitats construïdes: 28

Any de construcció: 2006 a 2009

Amplada carril: 1668 mm

Longitud entre topalls: 21.500 mm

Pes: 90 tm.

Tracció: Dièsel-elèctrica.

Potencia: 2275 kW

Esforç de tracció: 178 kN

Motor: GM 12N-710G3B

Generador: GM ARD10-D1/D-14

Motors tracció: 4 X GM D43 BMR

Velocitat: 200 km/h

Fabricada per: Vossloh i GM

Model: JT42BW-HS-HE.

Número de fàbrica: 2265 a 2292

Sistema seguretat: ASFA

Acoblament múltiple: Si

Locomotores Dièsel-elèctriques, sèrie 318 de Renfe.

Renfe 318 318-001-5, Museu Ferrocarril Vilanova i La Geltrú 

Renfe 318 318-001-5, Museu Ferrocarril Vilanova i La Geltrú

Renfe 318 318-001-5, Museu Ferrocarril Vilanova i La Geltrú 

Renfe 318 318-001-5, Museu Ferrocarril Vilanova i La Geltrú

En vista dels bons resultats oferts per les locomotores de la sèrie 1600, RENFE va adquirir més locomotores derivades d'elles. Dins de l'anomenat "Plan Galícia" que tenia per finalitat atendre l'important transport de mineral de ferro que existia entre els vedats miners Wagner i Vivaldi, situats en la conca minera de Ponferrada i els ports de Vigo i la Corunya.

El 23 d'octubre de 1957, RENFE va rebre del EXIMBANK dels EUA (Export Import Bank) un crèdit per un valor de 8 milions de dòlars per a l'adquisició de 22 locomotores dièsel. Una de les condicions del crèdit era que aquestes locomotores fossin comprades als Estats Units.

L'empresa ALCO va oferir la locomotora DL-500-C a un preu fix, la qual cosa va suposar poder adquirir en total 24 locomotores. El contracte es va signar el 27 de maig de 1958, per un muntant total de 6.739.500 dòlars. Aquest preu és a port d'entrega (FAS – Free Alongside Ship), en aquest cas el port de New York, això equival a què Renfe va tindrà que suportar els costos del transport.

Les locomotores van ser fabricades a la factoria de Schenectady i van arribar al port de Santurtzi, decorades en blanc i franges verdes, entre el 23 i el 29 de juliol de 1958. Des del port van traslladar a la factoria de Euskalduna on se'ls si van col·locar els elements de tracció i xoc i es va efectuar la posada a punt.

En el segon semestre de 1958 van entrar en servei entre Zamora i Orense les noves locomotores que van formar la sèrie 1801 a 1824.

Postal

Característiques tècniques:

Sèrie: 318

Antiga sèrie: 1800

Tipus: LDE

Numeració: 318-001-5 a 318-024-7

Rodament: Co'Co'

Unitats posades en servei: 24

Unitats preservades: 5 (no totes en estat de funcionament)

Any de construcció: 1958

Any posada en servei: 1958

Any baixa servei: 1989 a 1992

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel-elèctrica

Longitud entre topalls: 17.870 mm

Pes: 109,2 tm.

Potencia: 1476 kW

Esforç de tracció: kN.

Motor principal: ALCO 251-B

Generador elèctric: GE GTA-6

Motors de tracció: 6 X GE 5GE-761-A1

Velocitat: 120 km/h

Frens (pneumàtic/dinàmic): Dual/reostàtic.

Fabricada per: ALCO (American Locomotives Company) i GE (General Electric)

Model: FPD-7/DL-500-C

Números de fàbrica: 82622 a 82627 i 82648 a 92665

Sistema seguretat: ASFA

Acoblament: 3 unitats

Numero cabines: 2

Calderi calefecció: Vapor Heating Corp., model Clarkson OK-4616

Nota: 318-001-5 Museu Ferroviari de Vilanova i La Geltrú, 318-008-0 Pedestal Santiago de Compostel·la, 318-009-8 adquirida per TECSA (desballestada), 318-012-2 en orde de marxa pertany a Muferga, 318-016-3 apartada tallers d'Ourense i 318-021-3 apartada a Monforte de Lesmos.

Postal

Automotriu (sèrie) ABeh 4/4 -II, del BOB

BOB - Berner Oberland-Bahnen, forma part de Jungfraubahn Holding (JB).

Postal

Adquisició dels automotors ABeh 4/4 II, va venir causada per l'augment de la quantitat de passatgers tant entre Interlaken i Grindelwald com amb Lauterbrunnen.

Aquesta petita sèrie d'automotores de gran potència, tres unitats, deriven directament de les ensenyances obtingudes de les sèries anteriors. La carrosseria va ser construïda en acer lleuger, amb parets ondulades, per tal d'aconseguir un estalvi de pes. Dissenyades sense compartiment furgó, ja que en cada composició de tren porta incorporat un cotxe furgó. Per poder oferir un número places suficients, la plataforma d'entrada està situada en el centre del vehicle, amb dues grans portes d'accés.

BOB_ABeh 4/4-II_311 Estació Interlaken Ost

Originalment ostentaven els color Marró i Ocre per passar després al Blau i Groc.

BOB_ABeh 4/4-II_313 Estació Zweilütschinen (Stefan H.)

Característiques tècniques:

Sèrie: ABeh 4/4-II

Tipus: EMU-1

Rodament: Bo'zzBo'zz

Sistema de cremallera: Riggenbach

Unitats en servei: 3 

Unitat construïdes: 3

Numeració: 311 a 313 

Any de construcció: 1986

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 150 V=.

Potencia: 1256 kW

Esforç de tracció: 144 kN

Motors: 4 X ABB

Longitud total entre topalls: 17.580 mm

Pes total: 44,7 tm

Velocitat: 70/35 km/h

Seients 1a classe: 12 

Seients 2a classe: 24 

Construïdes per: SLM i ABB

Noms assignats: 311 – Grindelwald, 312 – Interlaken i 313 - Lauterbrunnen

BOB_ABhe 4/4-II_312 Estació Interlaken Ost 

Automotriu (sèrie) ABeh 4/4 -I, del BOB

BOB - Berner Oberland-Bahnen, forma part de Jungfraubahn Holding (JB).

Postal

A partir de l'any 1965, es van adquirir aquestes noves automotrius, designades ABeh 4/4-I que es van anar posant en funcionament progressivament, per fer front al creixent volum de trànsit que comportava l'augment significatiu del turisme. Juntament amb les automotores ABDeh 4/4, varen ser la columna vertebral del transit diari.

Aquestes automotores tenen una gran semblança amb les adquirides, gairebé en el mateix temps, per als RhB per la línia del Bernina, assignades la sèrie ABe 4/4 i numerades del 41 al 49.

BOB_ABeh 4/4-I_310 Estació Interlaken Ost

Originalment ostentaven els color Marró i Ocre per passar després al Blau i Groc.

BOB ABDeh 4/4-I 305 (Wilderswil, Julian Ryf)

Característiques tècniques:

Sèrie: ABeh 4/4-I

Tipus: EMU-1

Rodament: Bo'zzBo'zz

Sistema de cremallera: Riggenbach

Unitats en servei: 6

Unitat construïdes: 7

Numeració: 304 a 310

Any de construcció: 1965 a 1979

Any de pas a reserva: 1999 a 2007

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 150 V=.

Potencia: 1000 kW

Esforç de tracció: 121 kN

Motors: 4 X BBC

Longitud total entre topalls: 17.200 mm

Pes total: 44 tm

Velocitat: 70/30 km/h

Seients 1a classe: 12

Seients 2a classe: 32

Construïdes per: SIG, SLM i BBC

Noms assignats: 304 - Bern, 305 – Gründlischwand, 306 – Lütschental, 307 – Wilderswil, 308 – Gsteigwiler i 310 – Matten b.Interlaken

Nota: la unitat 309 va ser venuda al BZB (D).

BOB ABDeh 4/4-I 305 (Wilderswil)