Vagons salers, sèrie 63.000 de FGC

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Línia Llobregat-Anoia.

Aquesta sèrie de vagons de voreres mitjanes van ser construïts per CAF, pel transport específic de sal, tenen la caixa d'acer inoxidable, el seu interior estanc i sense arestes facilita la descàrrega, ja que aquesta es realitza normalment per mitjà d'un bolcador rotatiu.

El seu ús normal va ser el transport de sal des de les mines de Súria d'Iberpotash fins a la fàbrica de Solvay situada a Martorell.

L'últim viatge es va realitzar, fi del servei de transport de sal, 30 de juny del 2017.

Característiques tècniques vagó:

Sèrie: 63.000 "Banyeres"

Numeració: 001 a 086

Numero d'eixos: 2

Unitats postes en servei: 86

Any de construcció: 1986 i 1987

Any baixa servei: 2017

Amplada carril: 1000 mm.

Longitud entre topalls: 8.010 mm.

Alçada: 2.180 mm.

Amplada: 2.620 mm.

Distancia entre eixos: 4.600 mm.

Diàmetre rodes: 750 mm.

Tara: 7,5 tm.

Càrrega màxima: 22,5 tm.

Velocitat màxima autoritzada: 70 km/h.

Construït: CAF

Enganxall: Alliance AAR-10A.

Sistema de fre: 1 AC (TFA) i estacionament manual.

Dipòsit: Martorell

Unitat de tren elèctrica, sèrie 445 de Renfe

La Garriga

Aquesta sèrie, formada per una sola unitat, va ser un prototip de tren construït l'any 1984.

A causa del creixement de la demanda en les línies de rodalia, Renfe va encarregar a les principals constructores espanyoles, l'estudi un tren que cobrís satisfactòriament les necessitats futures, per al que es va comptar amb l'ajuda del Centre per al Desenvolupament Tècnic Industrial (CDTI).

El repartiment de la seva construcció va ser el següent: CAF es va encarregar de l'estructura de les caixes i alguns accessoris i dels elements de rodadura; GEE va construir els motors de tracció, els reductors i el disjuntor; MTM va realitzar els vogies i els convertidors estàtics; WESA va confeccionar els principals equips elèctrics i electrònics del tren: trossejador, aparellatge, manipulador de comandament i equips d'alta; MACOSA es va encarregar de l'equip d'aire condicionat, tota la part pneumàtica i fre i construcció de portes i finestres, posteriorment va construir el cotxe remolc. Tots els treballs de muntatge es van realitzar en la factoria de MACOSA en el Poble Nou de Barcelona.

La unitat inicialment va sortir de fàbrica com una unitat tipus Mc-Mc, més tard en l'any 1986 se li va incorporar un remolc intermedi (R) quedant com una unitat Mc-R-Mc.

Primerament va ser testejada en buit en les línies de rodalia de Barcelona, principalment en la línia Castellbisbal a Mollet, que en aquella època tenia molt poc tràfic, En l'any 1985, va ser presentada als directius de Renfe i van començar les proves en el nucli de rodalia de Madrid, en l'any 1986 va passar a prestar servei en el nucli de rodalia de Barcelona. Finalment va tornar a Madrid on va continuar sent testada fins a la seva retirada a finals de l'any 1990, va ser er apartada en el dipòsit de Madrid Fuencarral i desballestada en l'any 1999.

Encara que aquest prototipus fos un fracàs, les ensenyances extretes d'aquesta unitat van ser aplicades en les sèries 446 i 447.

Castellbisbal

Característiques tècniques:

Sèrie: 445 "Cedeti"

Tipus: EMU-2/EMU-3

Rodament: Bo' Bo' + 2'2' + Bo' Bo'

Composició: Mc+Mc / Mc+R+Mc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 9-445-001-1 + 7-445-001-1 + 9-445-002-9

Any de construcció: 1984

Any retirada de servei: 1990

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge 3 kV=

Potencia: 1920 kW

Motors: 8 X GEE-326

Longitud total entre topalls: 50.684 mm / 75.169 mm

Amplada: 2.940 mm

Alçada: 4.185 mm

Diàmetre rodes: 860 mm

Pes total: 162 tm.

Velocitat: 100 km/h

Seients totals 2a classe: 276

Sistemes seguretat: ASFA

Construïdes per: CAF, Macosa, MTM,GEE i WESA

Librea: Colors Estrella

Locomotores dièsel-elèctriques, sèrie 313, de Renfe.

Aquesta sèrie de locomotores dièsel-elèctriques, inicialment va ser matriculada com 1300.

Van ser construïdes 40 unitats per Euskalduna a la factoria de Bilbao i 10 per ALCO en la factoria de Schenectady, entre els anys 1965 i 1967, aquesta sèrie consta de 50 unitats del model DL-535 S i DL-535 T.

Remolcaven trens tant de viatgers com de mercaderies, principalment en línies d'Andalusia, i en especial en el trajecte entre Almeria i Linares, el que va permetre la supressió de l'electrificació trifàsica en aquest tram, també s'encarregaven dels pesats trens de mineral procedents de les Minas del Marquesado.

18 màquines es van vendre a Portugal (sèrie CP 1320), 17 a la companyia Trens de Buenos Aires (TBA, Argentina) en l'any 1995, 4 han estat adquirides per la Sociedad Minero Siderúrgica de Ponferrada, per la línia del Ferrocarril Ponferrada – Villablino i convertides a l'ampla mètric en l'any 1997, altres unitats han estat venudes a empreses constructores: la 1316 a l'empresa CEBASA l'any 1995, les 1302, 1307, 1315, 1325, 1335 i 1345 a l'empresa Guinovart (G&O) en els anys 2000 i 2003, la 3105 a l'empresa AZVI en l'any 2003, la 1311 a l'empresa Ferrovial en l'any 2008 i la 1316 a l'empresa FEVASA en l'any 1995.

L'última màquina en prestar servei a Renfe, va ser la 313-006-9, apartada l'any 1997.

Característiques tècniques:

Sèrie: 313

Antiga sèrie: 1300

Tipus: LDE

Numeració: 313-001-0 a 313-050-7

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat postes en servei: 50

Any de construcció: 1965 a 1967

Any baixa servei: 1997

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel elèctrica

Longitud entre topalls: 16.237 mm

Amplada: 2.884 mm

Alçada: 4.032 mm

Pes: 83,9 tm.

Potencia: 1022 kW

Motor: 1 x ALCO 251 D

Generador: GE GT-581E

Motors de tracció: 6 X GE 5GE-761

Velocitat: 120 km/h

Acoblament: 4 unitats

Cabines de conducció: 1

Fabricada per: Euskalduna i ALCO, General Electric i GE Española.

Model: DL-535 S i DL-535 T

Numero fabrica: 441 a 480 i 3417-1 a 3417-10.

Sèrie de locomotores elèctriques BB 4100 del SNCF.

SNCF - Société Nationale des Chemins de Fer Français.

Foix

Aquesta sèrie de locomotores elèctriques, les BB 4100 de la SNCF, són les antigues E 4100 dels "Chemins de Fer du Midi ", que van ser entregades entre els anys 1928 i 1931.

Són locomotores d'ús universal per a trens de viatgers i de mercaderies, el seu entorn natural d'actuació han estat totes les línies dels Pirineus.

L'última unitat és donada de baixa en l'any 1987, excepte les BB 4119 i 4123, equipades de tascons llevaneus i estacionades a Foix i La Tor de Querol, aquestes dues locomotores van ser substituïdes, en aquestes tasques de llevaneus, per les BB 8553 I BB 8556 en l'any 2003.

Foix

Al voltant dels anys 50 del segle passat, algunes BB 4100 (50 unitats) es transformen en BB 4600 en augmentar la seva velocitat màxima.

La BB 4177 es troba conservada des de l'any 1983 en el Museu ferroviari de Miramas de Nimes.

Riu Ariege

Característiques tècniques:

Sèrie: BB 4100

Antiga sèrie: E 4100

Tipus: LE

Rodament: Bo'Bo'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 90

Unitats preservades: 1

Numeració: 4101 a 4190

Any de construcció: 1928 a 1932

Any retirada de servei: 1987

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1,5 kV=

Potencia: 1160 kW

Motors: 4 X Alsthom M1

Longitud total entre topalls: 12.870 mm

Amplada: 2.964 mm

Alçada: 3.770 mm

Pes total: 77,8 tm

Velocitat: 75 km/h

Construïdes per: C.E.F. / Alsthom

Cabines conducció: 2

Comandament múltiple (UM): 3 unitats

Foix

Algunes locomotores a vapor del Ferrocarril Andorra a Escatrón. (II)

Aquesta locomotora construïda en l'any 1957, amb número de fàbrica 721 i nom "Samper de Calanda", va ser l'última locomotora de vapor que va sortir dels tallers de La Maquinista Terreste y Maritima (MTM), de Barcelona. Estava basada en les locomotores de la sèrie 1600 de la Companyia de MZA (RENFE, sèrie 242-0231 a 242-0290) construïdes pel mateix fabricant entre els anys 1924 i 1927, però no va arribar a donar un resultat acceptable en comparació de les gairebé bessones "Andorra" i "Escatrón" i en ser suprimit aquest tipus de tracció a mitjans de l'any 1984, la locomotora que anys abans ja havia deixat de prestar servei, va ser apartada en les instal·lacions de la central tèrmica d'Andorra, on encara roman.

Característiques tècniques:

Nom: Samper de Calanda

Rodament: 2-4-2 T

Unitats en servei: 0

Numeració de les unitats preservades: 1

Unitats construïdes: 1

Any de construcció: 1957

Tracció: Vapor

Distribució: Walschaerts

Longitud entre topalls: 16.120 mm

Amplada carril: 1674 mm

Pes: 125 tm

Potencia: 1380 kW

Esforç de tracció: 169 kN

Capacitat combustible: 5.000 litres.

Capacitat d'aigua: 16.000 litres

Numero fabrica: 721

Construïda per: La Maquinista Terrestre y Maritima

FGC - Vagoneta, sèrie 274.01.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Línia Llobregat-Anoia.

Aquesta vagoneta (dresina) va ser construïda per FGC en els seus tallers de Martorell, a partir d'un vogia motor d'un automotor MAN 2300.

Característiques tècniques:

Sèrie: 270

Numeració: 274.01

Numero deixos: 2

Unitats postes en servei: 1

Any de construcció: 1984

Any retirada de servei: venuda

Amplada carril: 1000 mm.

Tracció: Dièsel-hidràulica.

Potencia: 154,4 kW.

Motor: MAN D-2516 HM 2US

Transmissió: Voith Diwa 501 US

Diàmetres rodes: 800 mm.

Fabricada per: Tallers Centrals de Martorell de FGC.

Numero cabines: 1

Enganxall: TC

Dipòsit: Martorell

TMB – Sèrie 5000, de Transports Metropolitans de Barcelona.

Les primeres unitats d'aquesta sèrie van arribar a les cotxeres de Vilapicina a mitjans de l'any 2005.

Actualment serveixen a les línies 3 i 5, anteriorment també a la línia 2.

Tots els cotxes disposen de quatre portes laterals, i estan comunicats per un passadís central entre ells, la circulació de persones és per la totalitat del comboi.

La cabina de conducció està separada per una mampara de vidre, que podrà ser remoguda i el taulell de comandament plegat, en el cas que aquestes unitats passin conducció automàtica.

Estan equipats amb càmeres de televisió de circuit tancat, controlades des de la cabina de conducció.

Aquests trens estan compostos per cinc cotxes, disposen de vogies bimotors, suspensió pneumàtica i rodes insonoritzades, fre elèctric d'un elevat índex de recuperació d'energia i cadena de tracció electrònica d'alt rendiment.

Característiques tècniques:

Sèrie: 5000

Tipus: EMU-5

Rodament: Bo'Bo'+Bo'Bo'+2'2'+Bo'Bo'+Bo'Bo'

Composició: MA1+MB1+Ri+MB2+MA2

Unitats en servei: 45

Unitat construïdes: 45

Numeració: 5001-5002-R5501-5003-5004 a 5177-5178-R5545-5179-5180

Any de construcció: 2005 a 2007

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1200/1500 V=

Potencia: 2.700 kW

Motors: 16 X 1TB 1918-0GA03

Cadena tracció: Onix 1.500 VVVF-IGBT 3.300

Longitud total entre topalls: 85.970 mm

Amplada: 2.710 mm

Alçada: 3.896 mm

Pes total: 161,5 tm

Velocitat: 80 km/h

Sistemes seguretat: ATO i ATP

Sistemes de fre: Per disc

Enganxalls: Scharfenberg

Cabines de conducció: 2

Seients totals: 108 + 4 PMR

Zona bicicletes: Si

Aire condicionat: Si

Megafonia interior: Si

Il·luminació: Fluorescents.

Indicació propera parada: Si

Videovigilància: Si

Pantalles televisió: 15

Construïdes per: CAF i Mitsubishi

Nota: Cotxes MA = Cotxes motors amb cabina; MB = Cotxes motors; Ri = Remolcs intermedis.

Alguns fars de L'illa de Tenerife.

Els fars estan relacionats a partir de Santa Cruz de Tenerife en sentit de les agulles del rellotge.

La “Farola de Mar” de Santa Cruz de Tenerife, era un dels dos fars de què disposava el moll Sud del Port de Santa Creu de Tenerife, va ser construït per Henry Leapaute (París, França). Va ser inaugurat al desembre de l’any 1863 i es va mantenir en actiu fins a l’any 1954.

Nom: Falora de Mar

Situació: Port de Santa Cruz de Tenerife, moll sud.

Estat actual: Ornamental.

Any de construcció: 1863

Alçada de la torre: 6 m.

Alçada pla focal: 19 m.

Descripció llum: Llum blanca.

Codi: NGA 23868

Far de Punta Abona, està situat a l'extrem de Punta del mateix nom. 

El far primitiu va ser construït en l’any 1902, va estar actiu fins a l’any 1978, la llanterna està muntada directament sobre el sostre, al capdavant de la casa del guarda far, aquesta és una edificació d’una sola planta, pintada actualment de color ocre amb acabats de pedra, la llanterna és de color verd metàl·lic. 

El far actual, construït al costat del far primitiu, en l’any 1978, consisteix en una torre de formigó cilíndrica amb llanterna i una galeria doble. Far pintat de blanc amb tres bandes vermelles horitzontals.

Nom: Far d'Abona.

Situació: Comuna d’Arico, Illa de Tenerife

Estat actual: Actiu

Any de construcció: 1902

Any modificació: 1978

Alçada de la torre: 39 m.

Alçada focal: 54 m.

Descripció llum: Llum blanca, 3 flaixos cada 20 seg.

Distancia: 17 mn.

Coordenades: 28 8.8264 N 16 25.6830 W 

Codi: ARLHS CAI-022; ES-12870; NGA 23828.

El far de Punta de Teno, està construït sobre els penya-segats de la punta que porta el seu nom, situat en el Parc rural de Teno, en un paratge de gran bellesa, agresta i de molt difícil accés. Pertany al terme municipal de Buenavista del Nord.

El far primitiu, projectat per José Sanz Soler, va ser inaugurat en l’any 1897.

Els fars com quasi tots els fars d’aquella època, consta d'un edifici d'una planta en pedra treballada, dissenyada per allotjar dues famílies de guarda fars.

Tota l’edificació està construïda amb pedra extreta d'una pedrera a la propera illa de la Gomera.

Sobre la taulada es va instal·lar una llanterna octogonal tancada amb cristalls plans, de la casa BBT, amb 1,8 metres de diàmetre, rematada amb un cupulí, rosa i penell dels vents. L'equipament òptic i d'il·luminació, va ser subministrat pel mateix fabricant.

En l’any 1978 es va construir una nova torre cilíndrica que seguia la tipologia normalitzada en el disseny dels fars de la dècada dels 70 del segle passat, construïda en formigó armat i pintada a franges blanques i vermelles, amb doble galeria superior i llanterna, situada al costat de l'antic far.

Nom: Far Punta Teno

Situació: Buenavista del Norte

Estat actual: Actiu

Any de construcció: 1897

Any modificació: 1978

Alçada de la torre: 20 m.

Alçada focal: 60 m.

Descripció llum: Flaixos de llum blanca amb període 20 seg, 2 + 1 flaix 0,3 seg. eclipse 8,3 seg.

Distancia: 18 mn.

Coordenades: 28°20′31″N 16°55′22″O 

Codi: Núm. Internacional D-2832; Núm. Nacional 12920; NGA 113-23840; ARLHS CAI033

El far de Buenavista, està situat en la Punta del mateix nom, a uns 4 quilòmetres de Buenavista del Nord, les obres d’aquest far van començar entre els anys 1990 i 1991. La torre de formigó armat, és cilíndrica i la base quadrada, és característica l’escala de caragol externa que gira al voltant d'una columna per davant de la torre principal.

Nom: Far de Buenavista

Situació: Buenavista del Norte

Estat actual: Actiu

Any de construcció: 1990 a 1991

Entrada en servei: 1997. 

Alçada de la torre: 40 m.

Alçada focal: 76 m.

Descripció llum: Perpereix, 4 flaixos d'11 seg. 1 flaix 0,5 seg. eclipsi 1,5 seg.; llum blanca. 

Distancia: 20 mn.

Coordenades: 28°23′28″N 16°50′11″O 

Codi: NGA113-23838; ARLHS CAI004

Far Puerto de la Cruz, està situat a l'extrem nord d'escullera de Santa Cruz de Tenerife, la seva estructura és força particular composta per una torre quadrangular negra, formada per quatre columnes i una altra columna interior cilíndrica a bandes vermelles i blanques.

Nom: Far Puerto de la Cruz.

Situació: Puerto de la Cruz

Estat actual: Actiu

Any construcció: 1996

Entrada en servei: 1997. 

Alçada de la torre: 27 m.

Alçada focal: 31 m.

Descripció llum: Perpereix, 2 flaixos de 7 seg. 1flaix 0,4 seg. eclipse 1,6 seg.; llum blanca.

Distancia: 16 mn.

Coordenades: 28 25.1161 N 16 33.2871 W 

Codi: ES-12690; D2822; NGA 23868.

Far de Punta Hidalgo, està situat en la punta d’aquest nom en el municipi de San Cristobal de la Laguna, el seu disseny artístic, és poc comú en la construcció de fars, la seva torre d’obra blanca, vertical en la cara davantera, es va esglaonant en la part posterior, donant a la torre una forma piramidal.

Nom: Far Punta Hidalgo

Situació: Santa Cristobal de la Laguna.

Estat actual: Actiu

Any construcció: 1991

Entrada en servei: 1994

Alçada de la torre: 50 m.

Alçada focal: 52 m.

Descripció llum: Perpereix, 3 flaixos de 16 seg. 1 flaix 1,5 seg. eclipsi 2 seg.; llum blanca

Distancia: 16 mn.

Coordenades: N28.576387 W016.328806

Codi: D2818; ARLHS CAI-035; NGA 23854; ES-12945

Sistemes mecànics de mobilitat - Mes retràs en el nou ascensor inclinat d'Horta-Guinardó - Barcelona (XX).

La notícia deia: "L'Ajuntament de Barcelona instal·larà, durant l'any 2017, un nou ascensor inclinat al barri de la Font d'en Fargues del districte d'Horta-Guinardó, les obres començaran al setembre d'aquest any i es preveu que estiguin acabades el març de 2018".

Com es pot veure les obres estan quasi enllestides, però un cartell enganxat en l'estació inferior, avisa que l'inauguració no serà fins al primer trimestre del 2019 (Nadal 2018).