Rails sense fronteres: d’abril 2015

diumenge, 26 d’abril del 2015

Telefèric del Parc d'Atraccions del Tibidabo

Aquesta petita i curiosa instal·lació, te els seus orígens en l'urbanització de la part baixa del Parc d'Atraccions del Tibidabo. Es va tenir por, en què el públic no accedís a aquesta nova part del Parc, a causa del desnivell existent, i per facilitar la mobilitat va ser dissenyat aquest sistema de transport.

Va ser projectat per Basso & Weisse, i construït amb l'ajuda de MACOSA en alguna de les seves parts. Amb materials heterogenis, donada la dificultat pel subministrament de materials d'aquella època.

Tècnicament és una Telecistella va-i-ve, això vol dir que l' instal·lació consta d'un sol cable, amb moviment alternatiu de va-i-ve i amb les cistelles ancorades solidaries en el cable tractor-portador.

Les cistelles anaven pintades una Blava i l'altre Vermella.

Característiques tècniques:

Tipus:Telecistella va-i-ve

Any de posada en servei: 1947

Any fi del servei: 1975

Classificació: 6-MGFP

Longitud: 82 m.

Estació superior: Situada en el primer pis de la nova plaça.

Estació inferior: Situada al costat del Castell Encantat.

Desnivell: 24 m.

Inclinació: 32%

Pilones intermèdies: 1

Velocitat: 0,3 (0,54) m/seg.

Motor: Elèctric, situat en l'estació superior.

Potencia: 3,67 (5,14) kW

Diàmetre cable: 24 (26) mm

Cabines: 2 cistelles

Capacitat per cabina: 6 (4) persones.

Durada del viatge: 5 (3) minuts

Capacitat: 60 persones/hora.

Construït per: Basso & Weisse i MACOSA

Nota: Els valor entre parèntesis corresponen a les modificacions realitzades després de la primera revisió efectuada en l'any 1949.

** Fotos diverses d'Internet

divendres, 17 d’abril del 2015

Ascensor inclinat Santuari de la Mare de Déu de Queralt

El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, està situat en el cim de la serra de Queralt, a prop de la ciutat de Berga.

Foto: Internet

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i l'edifici de l'antiga hostatgeria del santuari, avui convertida en restaurant i que també alberga l'estació de l'ascensor inclinat. També forma part d'aquest complex l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor va trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.

Ascensor Inclinat Queralt - I (L'ascensor de Franco)

Aquest equipament fou construït a tota presa en l'any 1965, ja que el Dictador General Franco, tenia programada una visita al Santuari amb motiu del 50 aniversari de la coronació de la Verga de Queralt.

Tècnicament és un Pla Inclinat (no te contrapès), fou construït per l'empresa Miró y Trepat, artesanalment amb materials requisats (tenia el permís del govern) en el temps record de dos mesos.

La visita del Dictador General Franco es va endarrerir un any i la visita es va realitzar el 26 de juliol de l'any 1966. Sol el va utilitzar per efectuar el viatge de pujada, després va quedar abandonat.

Foto: R.Bobes, (del llibre Los funiculares y telféricos españoles)
El Dictador General Franco

Situat en la carretera d'accés (BV-4242) abans de l'esplanada de pàrquing del Santuari.

Estació inferior, AIQ 1

Traça, AIQ 1

Estació superior, AIQ1

Característiques Tècniques AIQ 1:

Tipus: Pla inclinat

Data d’inauguració: 26 de juliol de l'any 1966

Estació inferior: Carretera BV-4242 (1099 msnm).

Estació superior: Esplanada Santuari (1169 msnm).

Ampla de via: 1000 mm.

Longitud: 70 m.

Desnivell: 42 m.

Pendent màxima: 65%.

Motorització: Elèctrica, situada en l’estació superior.

Motor: AEG

Potencia: 13,2 kW

Cable tractor: 2 X 18 mm

Velocitat: 1 m/seg.

Duració del viatge: 1' 10"

Vehicles: 1

Passatgers: 8

Construït per: EMPIC, Miró y Trepat, MACOSA

Ascensor Inclinat Queralt - II

Uneix l'aparcament de vehicles amb l'hostatjaria del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.

Placa inaguració, AIQ 2

Va ser inaugurat per l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol el 6 de desembre de 1991, amb motiu del 75 aniversari de la coronació de la Verge de Queralt.

Estació inferior, AIQ 2

Estació inferior, botonera exterior, AIQ 2

Traça, AIQ 2

Cabina, AIQ 2

Cabina, botonera interior, AIQ 2

Contrapès, AIQ 2

Estació superior, AIQ2

Estació superior, Bar AIQ2

Característiques Tècniques:

Tipus: Ascensor inclinat

Data d’inauguració: 1991

Estació inferior: Pàrquing (1130 msnm).

Estació superior: Hostatgeria del Santuari (1156 msnm).

Ampla de via: 900 mm.

Longitud: 54,4 m.

Desnivell: 26 m.

Pendent màxima: 32 %.

Motorització: Elèctrica, situada en l’estació superior.

Motor: Siemens

Potencia: 5,5 kW

Cable tractor: 20 mm

Velocitat: 1,2 m/seg.

Duració del viatge: 1' 15"

Vehicles: 1

Passatgers: 15 (limitat a 8)

Horari: 10:00 a 20.00 hores.

Construït per: Von Roll, Ekundig AG, Fomento de Obras y Construcciones.

Notes: Preu 0,80 € (anada i tornada)

diumenge, 12 d’abril del 2015

Locomotores Sèrie 251 dels FGC

Aquestes locomotores Dièsel - Elèctriques fabricades per Alsthom, de la família coneguda "Union Française", van arribar a Espanya en numero de 20 unitats, de la mà del Ministerió de Obras Públicas, que van ser repartides per diferents companyies de ferrocarril de via estreta: MO - Línea de Manresa a Olvan (EFE), Ferrocarril Amorebieta - Bermeo (EFE), Ferrocarril del Cantabrico, Ferrocarriles Económicos de Asturias, Ferrocarril de Santander a Bilbao, Ferrocarriles de la Robla, Sociedad General de Ferrocarriles Vasco-Asturianos, Ferrocarril de Tajuña. Moltes de les locomotores van anar a parar a FEVE, quan aquesta es va crear i va absorbir un bon número de les companyies anteriorment mencionades. Algunes unitats van ser traspassades a FGV - Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

CGFC 1002 (Foto: H.Graf)

En el cas concret de Catalunya van arribar entre els anys 1955 i 1965. La C. G. de Ferrocarrils Catalans, va comprar quatre unitats d'aquesta família directament a França, però amb motors més potents.

Als FGC van rebre en la seva creació 10 unitats, matriculades com 701-706 (ex MO) i 1001-1003 i 1009 (ex CGFC)i van ser numerades dins la sèrie 251. En els seus inicis, es van dedicar a remolcar trens de viatgers, però amb l'arribada dels automotors, van ser relegades al transport de mercaderies, realitzant serveis de transport de sal i potassa.

Amb l'arribada de les locomotores de la sèrie 254, FGC va prescindir d'algunes locomotores que vans ser venudes a diferents companyies d'obres i les restants estan dedicades a maniobres al port de Barcelona i al ramal de Solvay de Martorell.

Les unitats en servei són les 251.51 (CGFC 705), 251.52 (CGFC 706), 251.53 (MO 1009) aquest uniat va ser modificada per funcionar amb doble tracció amb la 251.67 (MO 1003), aquest uniat també va ser modificada per funcionar amb la locomotora anterior i aquesta esta decorada amb els colors d'origen. Les unitats que formen l'actual sèrie 251,van ser modernitzades mecànicament i van rebre uns balconets pels agents de maniobres i enganxalls Alliance AAR-10A.

FGC 251.53 + 251.67

Algunes de les locomotores d'aquesta sèrie van ser fabricades sota llicencia (14) per General Electrica Española, Sociedad Española de Construcciones Babcock-Wilcox i Compañia Euskalduna de Construcciones y Reparación de Buques.