divendres, 28 de setembre del 2018

Sistemes mecànics de mobilitat - Cerdenyola del Vallès

La construcció de dues passarel·les amb un ascensor cada una, ajuden a salvar barrera interposada per la topografia i la via del Ferrocarril de Barcelona a Manresa i a la Universitat, entre el barri de la Farigola i la resta de la població.
  • El primer està situat en la plaça d'Adam i Eva i forma part de passarel·la de La Farigola, que comunica amb el barri del mateix nom.




Tipus: Ascensor vertical
Desnivell: 7,2 m.
Inaugurades l'any: 2010
Capacitat: 12 persones
Pes màxim: 900 kg.
Parades: 2
Marca: OTIS
Longitud de la passarel·la: 40,80. m.
  • El segon està situat en la nova plaça del Riu Sec i forma part de la passarel·la que connecta amb el carrer Frederic Puig en l'encreuament amb carrer del Cardoner.




Tipus: Ascensor vertical
Desnivell: 9 m.
Inaugurades l'any: 2013
Capacitat: 13 persones
Pes màxim: 1000 kg.
Parades: 2
Marca: Cruixent Edelma.
Longitud de la passarel·la: 64,80 m.

dilluns, 24 de setembre del 2018

Autobusos i autocars de Catalunya (XXXI) - L'Estartit

Alguns autobusos de l'Estartit.

AMPSA - Autocars Martí Pí, SA
Aquesta empresa deriva d'una de tartanes, que la família de la meva rebesàvia, per part de mare, tenia a Torroella de Montgrí.

CAT - CATUSA - Camping y Turismo SA
Aquesta empresa és la propietària del Càmping Castell de Montgrí, realitza el transport pels seus estant, entre el càmping i la platja de l'Estartit.

Parada de autobusos d l'Estartit

AMPSA - 63, MAN 12.240 StaCo Dexon

AMPSA - 105, IVECO Crosway LE

CATUSA - MAN NL262F Hispano VOV II,  B-2636-TP), Estartit

dissabte, 22 de setembre del 2018

Sistemes mecànics de mobilitat - Barberà del Vallès.

En l'entorn de l'estació de ferrocarril ADIF de Barberà del Vallès, existeixen un conjunt de medis mecànics, per facilitar la mobilitat dels vianants.


Característiques tècniques d'aquest conjunt:

Enfront de l'antic edifici de viatgers, situat en el costat direcció Manresa, un parell d'escales mecàniques i un ascensor vertical, comuniquen la placa de l'estació amb la plaça de Josep de Badia.

Tipus: Escales mecàniques.


Aquest grup està format dues escales mecàniques, una en cada sentit de la marxa.
Longitud: 14. m.
Desnivell: 4 m.
Inaugurades l'any: 2009.
Marca: ThyssenKrupp.
Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Tipus: Ascensor Vertical (A1)



Desnivell: 4,5. m.
Inaugurat l'any: 2009
Capacitat: 8 persones
Pes màxim: 630 kg.
Parades: 2
Marca: ThyssenKrupp.
Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Un passadís subterrani comunica la plaça de l'estació, amb el carrer d'Osona i la plaça d'Espanya, on es troben les andanes i la marquesina, del costat Barcelona, aquest pas és públic.

Tipus: Ascensor Vertical (A2)




Desnivell: 4. m.
Inaugurat l'any: 2009
Capacitat: 8 persones
Pes màxim: 630 kg.
Parades: 2
Marca: ThyssenKrupp.
Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Des de la plaça d'Espanya, un altre ascensor vertical, ajuda a guanyar l'important desnivell existent fins al carrer de l'Aneto.

Tipus: Ascensor Vertical (A3)




Desnivell: 11 m.
Inaugurat l'any: 2009
Capacitat: 8 persones
Pes màxim: 630 kg.
Parades: 2
Marca: ThyssenKrupp.
Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

dijous, 20 de setembre del 2018

Alguns medis de tracció ferroviaris de la factoria Ford d'Almussafes.

La factoria Ford d'Almussafes, al costat de València, té una connexió ferroviària des de l'any 1976, de via de 1674 mm des de l'estació de Silla, situada en la línia de València a Albacete.

Algunes de les locomotores que posseeix, totes comprades de nova construcció són les següents:

Locomotora Núm. 1

Aquesta locomotora va ser construïda amb llicència de MTE (Le Matériel de Tractión Électrique) per MACOSA.


Característiques tècniques:

Numeració: 1
Rodament: B(2wDH)
Unitats en servei: 1
Unitat postes en servei: 1
Any de construcció: 1975
Any posada en servei: 1976
Amplada carril: 1674 mm
Tracció: Dièsel Hidràulica
Longitud entre topalls: mm
Pes: 40 tm.
Potencia: 225 kW
Esforç de tracció: 129,45 kN
Motor: Guascor DNP V8 T
Transmissió: Voith L2r2 UK
Velocitat: 22 km/h
Xassís tipus: Batirhur MTE
Model Carrosseria: Decauville TE 1951
Fabricada per: MACOSA (Material y Construcciones S.A)
Model: MYC-BV-BNZ
Numero fabrica: 552

Locomotora Núm. 2

Aquesta locomotora pertany a la família "DH" de locomotores industrials desenvolupades per MTM.


Característiques tècniques:

Numeració: 2
Rodament: B(2wDH)
Unitats en servei: 1
Unitat postes en servei: 1
Any de construcció: 1980
Any posada en servei: 1980
Apartada de servei: 2006
Amplada carril: 1668 mm
Tracció: Dièsel hidràulica
Longitud entre topalls: 8.500 mm
Pes: 40 tm.
Potencia: 203 kW
Esforç de tracció: 102, 97 kN
Motor: Pegaso 9156
Transmissió: Voith L2r2
Diàmetre rodes: 1000 mm
Velocitat: 40 km/h
Fabricada per: MTM (Maquinista Terrestre y Maritima)
Model: DH-300
Numero fabrica: S-002
Nota: Aquesta locomotora va equipada d'origen amb aire condicionat en cabina.

Locomotora Núm. 3

Aquesta locomotora construïda per Meinfesa (Mediterránea de Industrias del Ferrocarril, S.A.) (Meinfesa), pertany al model "DH" de MTM.


Característiques tècniques:

Numeració: 3
Rodament: B(2wDH)
Unitats en servei: 1
Unitat postes en servei: 1
Any de construcció: 1992
Any posada en servei: 1992
Amplada carril: 1668 mm
Tracció: Dièsel hidràulica
Longitud entre topalls: 8.500 mm
Pes: 40 tm.
Potencia: 228 kW
Transmissió: Voith L2r4
Diàmetre rodes: 1000 mm
Velocitat: 40 km/h
Fabricada per: Meinfesa (Mediterránea de Industrias del Ferrocarril, S.A.)
Model: DH-300
Numero fabrica: 1891

dilluns, 17 de setembre del 2018

Els vagons gàbia de RENFE.


Un vagó gàbia és el destinat al transport ferroviari de bestiar. Es caracteritzen per ser furgons amb persianes per facilitar la ventilació, podent ser d'un sol nivell per a grans animals (cavalls, vaques, camells, etc.), o de dos o tres nivells, per a animals més petits (gallines, porcs, ovelles).

Els vagons per a bestiar es van començar a utilitzar a partir de l'any 1830 als Estats Units per transportar els caps de bestiar des del mitjà Oest fins als centres de consum de la costa. Aquest, tipus de transport, evitant les grans pèrdues que es produïen en travessar caminant les grans planes centrals de Nord-amèrica.

A partir de l'any 1869 es van començar a limitar les hores en trànsit dels animals, amb 5 hores de descans per cada 28 hores de trànsit i van començar a dissenyar-se vagons específics per al transport de bestiar.

Entre els anys 1890 i 1960 van ser desenvolupats vagons especials per a aus de corral (galliners amb rodes), amb malla de filferro per parets, nivells múltiples i dotats de menjadores i abeuradors i fins i tot, amb estufa de carbó per a l'hivern. El vagó gàbia "FG" va ser fabricat entre els anys 1945 i 1970, per diverses empreses. Comptava amb tres pisos i era dedicat al transport de gallines, ovelles i porcs.
Aquests vagons varen ser construïts sobre el xassís universal "X" i vàrem constar de dues sèries les FG1 i FG2. Alguns estaven equipats amb casetes guarda frens.


Característiques dels vagons FG1:

Longitud entre topalls: 9,95 m.
Distància entre centres vogies: 6 m.
Longitud interior: 8,72 m.
Ample interior: 2,8 m.
Superfície: 19,43 m². 
Tara: 14 tm.
Pes màxim: 17 tm.
Velocitat màxima autoritzada: 100 km/h.
Altura de portes: 0,73 m.
Amplària de portes: 1,18 m.

Característiques dels vagons FG2:

Longitud entre topalls: 7,7 m.
Distància entre centres vogies: 3,2 m.
Longitud interior: variable
Ample interior: variable.
Superfície: 17,08 m².
Volum: 50,30 m³.
Tara (13,5 tones).
Pes màxim: 20 tm.
Velocitat màxima autoritzada: 80 km/h
Altura de portes: 0,65 m.
Amplària de portes: 0,93 m.





Recordo el moll de bèstia en l'estació de La Molina, pels remats d'ovelles que pujaven a pastar els estius al Pla d'Anyella. Situada en la part més allunyada de l'estació es troba la via d'estacionament de 1.400 metres de longitud, amb el moll de bèstia, que encara que en desús s'ha quedat en el lloc com a testimoni mut d'uns altres temps.





diumenge, 16 de setembre del 2018

Algunes imatges ferroviàries de França (IV).



SNCF - Société Nationale des Chemins de fer Français.
SITP - Syndicat Intercommunal des Transports Publics (Cannes)
TANT - Transports en commun de l'agglomération nantaise.
TNL - Tout Nice L'aime.


SITP (ex SNCF X- 4500), La Bocca, Cannes
SNCF - Regio 2N Z-55527-55528, Anthéor
SNCF - AGC X-76523-76524, Estació La Grasse


SNCF - AGC X-76523-76524, Viaducte de la Bévéra, Sospel


SNCF – X-2804 i BB-8238, Breil-sur-Roya
SNCF - X-2837, Viaducta de Crottes, Morez
SNCF- X-2400, Viaducta de Xertigny, Cône
TANT M1, Nantes
TNL - Tramvia, Avenue de la Gare Nice







divendres, 14 de setembre del 2018

Un telefèric a la ciutat de València?


Després de caure en les meves mans una enigmàtica postal d'un telefèric a la ciutat de València, vaig fer una recerca, aquest és el resultat.

L'Exposició Regional de València de l'any 1909 va suposar una autèntica revolució per a la ciutat que li situava en l'àmbit nacional i internacional. Aquesta es va prolongar amb l'exposició Nacional de l'any 1910.

Un dels aspectes del certamen que més va impressionar als visitants va ser un "Tramvia aeri" que creuava el llit del riu Túria des del Pla del Remei fins a l'Albereda, epicentre de la celebració valenciana (actual Av. Navarro Reverter fins a la portada d'accés a la zona d'activitats, entre la passarel·la existent i l'actual Pont del Mar).

El trajecte tenia 185 metres de longitud, els cables del qual suspenia el tramvia aeri es van construir expressament a Anglaterra. L'enginyer mecànic Stewenson, va ser l'encarregat de la part tècnica.

Per fer possible el trajecte es van alçar als marges del riu Túria, dues torres d'11 metres d'alçada i construïdes amb ferro, per albergar la infraestructura del tramvia i que estaven unides amb "cables dobles" per evitar qualsevol tipus de contratemps, obra de l'arquitecte Ramón Lucini i del constructor Jorge Bartle.

La màquina que propulsava aquest "Tramvia aeri", era de vapor.



Aquest tramvia aeri tenia dues cabines, construïdes amb un entrellat de filferro amb xapa de ferro i vímet per la màxima comoditat dels seus passatgers, pintades de plata, sobrevolaven el riu a una alçada de 10 metres.


El primer viatge d'aquest tramvia aeri no es va realitzar fins al 25 de juliol de l'any 1909, en acabar l'exposició Nacional de l'any 1910 va ser desmantellat.

El preu del viatge era de 0,25 pessetes un únic passatge, mentre que el d'anada i volta tenia un preu de 0,40 pessetes. Fins i tot existia un bo de 10 viatges per a aquest nou tramvia aeri amb un previ de 2,00 pessetes.

dimecres, 5 de setembre del 2018

El funicular del Valle de los Caidos.

Aquest funicular pertany a Patrimanio Nacional.
 
Postal
 Ara que és candent el tema del Valle de los Caidos, porto la informació que posseeixo d'aquest en enigmàtic funicular.

En plena serra de Guadarrama i en un paratge conegut com a Cuelgamuros, a poc més de 50 km de Madrid, es troba el controvertit monument i polititzat Valle dels Caidos. La basílica és totalment subterrània, que com si fos un gran túnel que travessa el monticle rocós. En el cim d'aquest s'alça una gegantesca creu de formigó armat. Uns ascensors que discorren per l'interior del seu fust permeten accedir al mirador que es troba en el seu alt.


L'any 1974 es va instal·lar un funicular en el rocós vessant del monticle. Aquest unia el nivell de l'aparcament amb el mateix peu de la creu, punt d'inici dels ascensors.

Les dades d'aquest funicular sempre en estat molt gelosament guardades per Patrimonio Nacional, que és l'entitat propietària del Valle de los Caidos.

Aquest funicular va ser construït per la madrilenya empresa TEA, 10 anys després (1984) va ser modernitzat i automatitzat, no se sap quina empresa la va realitzar, l'empresa TEA ja no existia.


Va quedar fora de servei l'any 1999.
Va tornar a ser posat en funcionament l'any 2004.
Des de l'any 2009, està fora de servei.
A partir de l'any 2102 el manteniment està subcontractat a una filial d'ACS, aquesta cobra cada any pel seu manteniment aproximadament 200.000 €, en cara que resta fora de servei.


Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic,
Data d'inauguració: 1974
Estació inferior: Aparcament cotxes, 1.259 msnm.
Estació superior: Peu de la Creu, 1.384 msnm.
Ampla de via: 1000 mm.
Longitud: 277 m.
Desnivell: 125,4 m.
Pendent mitjana: 50%.
Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.
Motor: Indar
Potencia: 110,32 kW
Cable tractor: 23 mm
Velocitat: 3,5 m/seg.
Vehicles: 2
Passatgers: 40 + 1 per vehicle.
Vehicles 1a versió construïts per: TEA - Doppehmayr
Vehicles 2a versió reconstruïts per Talleres Rocafort
Notes: El mecanisme possiblement és de l'empresa suïssa Von Roll


diumenge, 2 de setembre del 2018

Telefèric de la Vall Fosca o de Sallente a l'Estany Gento.


En l'any 1975 és vàrem iniciar els estudis per la construcció d'una central hidroelèctrica reversible, en el lloc conegut com a Pla de Sallente, que no és més que el centre del circ de capçalera del riu Flamisell.


L'empresa Fuerzas Electricas de Cataluña, S.A. (FECSA), va encarregar la construcció d'aquest telefèric, segons el disseny efectuat en l'any 1976 per l'enginyer Enric Guardiola Freixas, a l'empresa suïssa Garaventa i la construcció la va realitzar l'empresa Mecanicas Asociadas, S.A., que estava formada per nou empreses especialitzades. Aquest telefèric venia a substituir l'antic sistema d'accés al llac, format per dos funiculars (plans inclinats) i un ferrocarril de via estreta "El carrilet" i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcció de la nova central.

El telefèric pot realitzar un servei mixt: viatgers o mercaderies, ja que la cabina de passatgers es pot desacoblar per instal·lar la plataforma de càrrega, i és un dels de més gran capacitat de transport d'Europa, ja que pot transportar fins a 25.000 kg de càrrega. Durant les obres de la central va ser normal el transport d'un camió formigonera amb tota la seva càrrega.

Tècnicament és un Pla Inclinat Aeri, és una instal·lació bicable i monocabina, l'estació tensora, contrapès, és la superior i l'estació motora en l'inferior, En total es veuen 5 cables: dos de sustentació (sobre els que llisca el carretó de la cistella), un de tracció, el mateix cable de tracció però de retorn (funciona en llaç) i finalment un cable auxiliar.

Tal com es pot apreciar en les fotografies, l'única estructura rodant de què disposa la línia està formada per un braç en forma de A del que pengen els dos carretons idèntics, un per cada cable i dotats de 16 rodes. En la base d'aquest suport es troba una plataforma que conté la cabina de conducció i una petita plataforma de servei, en la que hi poden tenir cabuda fins a 12 treballadors. Sota d'aquesta plataforma existeixen quatre punts d'enclatge que poden subjectar o una plataforma de 8 per 3,60 metres o la cabina de passatgers de 4 per 3,50 metres.
Existeix (o existia) una biga de càrrega, per transportar grans volumens, que es podia acoblar igual que la cabina i la plataforma de càrrega.

Cabina conducció

Plataforma carrega

Plataforma superior
En els tres anys que van durar les obres va realitzar 20.000 viatges i va transportar 100.000 tones de càrrega, amortitzat, els seus costos, la propietària va cedir aquesta instal·lació al Patronat de la Vall de Cabdella.

Característiques tècniques:

Tipus: Pla Inclinat Aeri
Data de posada en servei: 25.07.1982
Longitud: 692 m
Estació inferior: Embasament de Sallente, 1770 msnm.
Estació Superior: Estany Gento, 2154 msnm.
Estació motora: Inferior
Estació tensora: Superior
Desnivell: 384 m.
Torres: 1
Velocitat: 1 m/seg.
Duració viatge: 12 minuts
Motor principal: Elèctric
Potencia motor principal: 342,1 kW
Motor secundari: Dièsel
Potencia motor secundari: 80,9 kW
Diàmetre cable sustentador: 2 X 70 mm
Diàmetre cable tractor: 1 /en llaç X 56,2 mm
Diametre cable auxiliar comunicacions: 12 mm
Tara del soport: 11,2 tm.
Cabines / Plataforma: 1/1
Capacitat de la cabina situada en el suport: 12 +1 treballador
Capacitat de la cabina de passatger: Limitada a 58 persones.
Capacitat de càrrega de la plataforma: 25 tm.
Fabricant: Garaventa i Mecanicas Asociadas, S.A.