L'Ordinador IBM S/370-125 a «La Fede».

L'Ordinador IBM S/360-20/5, va ser substituït per un nou IBM S/370-125, cap a l'any 1974, la seva vida a «La Fede» va ser efímera, ja que dos anys després va ser substituït per un ordinador Siemens.

L'IBM System/370 Model 125, va ser presentat l'octubre del 1972, i constituïa la porta d'entrada a la família S/ 370 de «mainframes» d'IBM.

El seu sistema operatiu va ser DOS/VS que es va publicar en l'any 1972, com a una nova versió del DOS/360. Afegia la memòria virtual per donar suport al nou maquinari de la sèrie S/370.

DOS/VS va augmentar el nombre de particions (programes de processament simultanis) de tres particions (anomenades: BG (Background), F1 (Foreground 1) i F2 ( Foreground 2)) a cinc (BG i F1 a F4) i va permetre un total de quinze subtasques simultànies en el sistema.

La programació a «La Fede», va continuar amb noves versions dels llenguatges RPG, l'Assembler i la introducció de nou programari en COBOL.

 Unitat de cinta magnètica IBM 3411.

 Impressora de línies IBM 1403-N1.

 Unitat de disc IBM 3330.

 Lectora perforadora de fitxes IBM 3505 «Punched Card Reader».

 Consola operació IBM 370-125.

Datapoint 1800 i 1500

Avui us parlaré de dos equips, importants per la posada en marxa del projecte d'intercomunicació de La Fede, amb les farmàcies, eren els equips que permetien rebre les comandes que enviaven les farmàcies mitjançant els terminals portàtils Azurdata, dels quals ja vaig parlar.

Però primer parlaré una mica de l'empresa Datapoint.

Datapoint Corporation, originalment coneguda com a Computer Terminal Corporation (CTC), fundada el juliol de 1968 per Phil Ray i Gus Roche, els seus primers productes eren, com el nom inicial de la companyia suggereix, terminals d'ordinador.

En l'any 1969, Poor i Pyle entrant a formar part de l'equip i van dissenyar l'arquitectura subjacent del microprocessador modern per construir la CPU amb xips discrets TTL. Tenint predibuixat l'esquema per al microprocessador en dues postals, Ray va convocar un sopar amb tots ells i va donar un disseny a cadascú dels seus hostes, entre ells Bob Noyce, el president d'Intel, juntament amb el president de Texas Instruments, i va fer una aposta: la primera companyia que pogués construir un ordinador en un xip (microprocessador) perdonaria a Datapoint el seu deute, que en aquell moment excepcionalment alta. El resultat va ser el desenvolupament del microprocessador Intel 8008 per part de Ted Hoff i Stan Mazor d'Intel.

La companyia va començar a desenvolupar el Datapoint 2200, el seu producte més popular i al que alguns historiadors consideren la invenció de l'ordinador personal. Poor i Pyle van desenvolupar l'arquitectura del conjunt d'instruccions (dominant d'avui i utilitzada en la família de processadors x86 d'Intel i en totes les CPU compatibles), que va permetre a Phil Ray i Gus Roche dissenyar i desenvolupar el terminal d'ordinador programable Datapoint 2200, produït en massa, que podia carregar diverses emulacions emmagatzemades en cintes de cassetes, posteriorment en Floppy disks de 8 polzades. Alguns usuaris dels terminals van optar per utilitzar-los com a simples ordinadors programables.

Datapoint va ser el creador d’una de les primeres xarxes locals «ARC».

Ara torno a parlar dels equips de La Fede, primerament del Datapoint 1800 i després del 1500.

Datapoint 1800

Amb un parell d'equips, Datapoint 1800 (microprocessador de 8 bits construïda a partir d'un conjunt de xips TTL, 4 K's de memòria ROM i 64 K's de RAM), programat amb «Databus», un parells dispositius de Floppy disk de 8'' i un multiport, de tres connexions, amb un parell de mòdems de 300 bauds, vàrem començar a rebre les comandes dels terminals Azurdates instal·lats a les farmàcies.

Multiport

En creixe, la instal·lació de terminals portàtils Azurdata i d'altres marques com MSI, a quasi totes les farmàcies, sòcies de la Fede, va comportar la instal·lació de nous equips.

Datapoint 1550

Els equips van ser canviats per nous models, més potents, fins a quatre equips, Datapoint 1550 (microprocessador Zilog Z80, 12 K's de memòria ROM i 64 K's de RAM), programat amb «Databus», un parells dispositius de Floppy disk de 8'' i un multiport de vuit connexions, ocupades normalment, per 6 mòdems de 300 bauds, una connexió amb l'ordinador Mainframe Central i un altre amb un mòdem de 9600 bauds, per connexió amb els magatzems de l'Hospitalet primerament i amb Terrassa després, vàrem començar al teleprocés.

També i teníem impressores compartides tant en local com en remot.

Dispositius auxiliars, a la informatització de les farmàcies.

En una entrada anterior vaig parlar dels terminals portàtils d'entrada de dades «els Azurdatas».

Tal com explicava, aquest funcionaven amb l'anomenat «Codigo Nacional» dels medicaments.

Per ajudar, a la farmàcia a realitzar la comanda amb aquests terminals portàtils, era necessari que tot el vademècum tingués el dit codi, però bona part d'aquest no en tenia, articles de parafarmàcia, perfumeria, principis actius, material laboratori i per la farmàcia (bosses, bates, paper, etc.), per a tots aquests productes (Federació Farmacèutica S. Coop., a partir d'ara «La Fede») va dissenyar un codi particular, seguint les pautes del «Codigo Nacional» i no envaint els rancs de codificació d'aquest.

La manera que es va implementar fer arribar tot aquest vademècum codificat, fou la microfilmació, ja que en paper era quasi impossible, per la mida del llistat i el número d'aquest a imprimir (un per cada farmàcia sòcia).

Lector de microfilm

Amb la microfilmació, en format fitxa, amb quatre fitxes es podia incloure tot, dues indexades alfabèticament i dues indexades per codi, aquestes fitxes es generaven una vegada al mes, i el seu enviament a la farmàcia es produïa en el repartiment habitual de les comandes.

Microfilm

Un altre dispositiu que va ajudar a la ràpida comunicació amb les farmàcies era el «Fax». Amb aquest dispositiu també la farmàcia podia enviar comandes comentades, limitades en el nombre de línies, i altres missatges, ja fórem de tipus facturació, reclamacions, consultes, etc.

«La Fede» podia fer un enviament: particulat, massiu a totes o a un grup de farmàcies, per comunicar incidències greus en el servei, difusió d'alarmes farmacèutiques, recordatoris, ofertes, altes de productes, etc.

Olivetti Fax OFX

En una altra entrada parlaré del sistema automatitzat dels enviaments i recepció de faxos.

Aquests dos dispositius van conviure en el temps, però la seva posada en servei va ser en moments diferents. En el dos casos aquest dispositius eren subministrats per «La Fede».

AZURDATA - Un terminal portàtil de primera generació.

A principis dels anys vuitanta del segle passat apareix el denominat «Codigo Nacional del Medicamento».

El codi nacional crec que va ser el "disparador" de tota l'automatització que va venir després, a Federació Farmacèutica, S. Coop. (a partir d'aquí anomenada com a Fede).

El codi nacional, significava una identificació comuna, impresa a l'envàs, numèrica i unívoca. El codi va començar sent de 6 dígits, 5 significatius i un 6e de control.

Ja des del començament i al mateix temps que s'implantava el codi nacional es va arribar a un acord amb EAN per a fer servir l'EAN-13SF que trencava amb l'estructura de l'EAN-13 original, però permetia posar-hi el codi nacional.

D'aquesta manera es podia utilitzar tota la tecnologia desenvolupada pel tractament del codi de barres.

Per la Fede la conseqüència immediata de l'aparició del codi nacional van ser les comandes per codi, mitjançant terminals portàtils i això volia dir que el soci feia les comandes quan volia.

El terminal portàtil que la Fede va triar va ser l'Azurdata Scorepack.

 Azurdata, MSI i altres terminals portàtils.

La Fede els comprava i els venia a les farmàcies que en volien, i també els reparava.

Varem començar amb força por de no tenir èxit i fer el negoci d'en «Robert i les cabres».

Va ser molt acceptat i la feina va ser nostre per a disposar de tots els aparells que ens demanaven les farmàcies.

Les comandes s'enviaven per la xarxa telefònica de veu. Per a rebre les comandes en uns equips primerament Datapoint 1500, per més endavant ser substituts per Datapoint 1800 (d'aquests equips en parlaré en una altra entrada d'aquest Blog).

Va ser "divertit" aconseguir que Telefònica, aleshores monopoli absolut de les telecomunicacions a Espanya, "autoritzés" la connexió a la "seva" xarxa commutada d'uns aparells "estranys".

La veritat es que tampoc va ser gaire complicat, però continuo creient que va ser "divertit", aquesta és la paraula que millor defineix aquesta odissea.

L'Azurdata Scorepack:

Era un aparell que tenia unes mides de 20,32 cm de llarg, per uns 8,89 cm d'ample i força gruixut 5,08 cm. Tenia una pantalleta, d'una sola línia de caràcters i un teclat numèric amb alguns caràcters especials.

 Azurdata, funcionalitats assignada a cada una de les tecles.

Pel teclat s'entraven parelles codi-quantitat, per estàlvia memòria la quantitat, podia no ser entrada i es considerava quantitat 1, el màxim de quantitat podia ser 999, però nosaltres el teníem limitat a 99 i no era necessari posar el zero en les quantitats unitàries, que es guardaven en memòria de 4 K's (la comanda) i quan es volia aquest contingut s'enviava via acoblador acústic al distribuïdor farmacèutic.

 Azurdata amb el acoblador acústic

Entre la petita programació que permetia aquest equip estava el fet de controlar que el codi nacional entrat fora correcta, ja que permetia validar el dígit de control.

 Azurdata amb el acoblador acústic acoblat al micròfon d'un antic telèfon.

Les comandes eren enviades a la velocitat de 300 bauds, minut, la resposta audible era com el so d'una sirena entretallada si la recepció era correcta o silenci en el cas d'una transmissió errònia.

 Azurdata User's Manual.

 Azurdata Manual d'utilització

Sistema multiteclat Inforex.

Cap a mitjans dels anys setanta del segle passat a Federació Farmacèutica, S. Coop., vàrem substituir en part els processos de recollir dades sobre targeta perforada per uns sistemes multiteclats de la firma Inforex.

El nostre esquema de funcionament era el següent, pel que fa a la recollida de comandes:

Les comandes es rebien majoritàriament per telèfon. Les telefonistes trucaven a les farmàcies i mecanografiaven les comandes (a la nit també es recollien comandes per veu i gravació a magnetòfons que després eren mecanografiades). En qualsevol cas aquest document era el que arribava al magatzem per la separació dels medicaments.

Els separadors anotaven en l'albarà el codi de l'article, que estava a l'estanteria, en el moment de retirar el producte per fer la comanda.

Els albarans codificats passaven a gravació/verificació, sobre fitxes perforades o per al sistema multiteclat Inforex.

El sistema multiteclat Inforex ens permetia estalviar les targetes perforades, en teníem dos de 12 llocs de treball, buscant sempre la redundància dels sistemes. El resultat de la gravació/verificació eren cintes magnètiques, que era el suport que permetia l'entrada de les dades a l'ordinador.

Aquests sistemes, Inforex 1302 eren uns equips compostos de:

La Unitat de control, composta d'un processador, una unitat de disc intermedi que podia emmagatzemar fins a 2.240.000 caràcters, una unitat de banda magnètica de 1200 peus i 1600 bpi's, els circuits de control i una font d'alimentació elèctrica estabilitzada.

El nombre de programes de treball era de 760 formats de fins a 125 caràcters i quatre nivells de treball. Existien també diverses rutines d'utilitats com «Reformatatge» d'un conjunt de dades, «Transferència» de lots verificats a la cinta magnètica, «Formateix» de la cinta magnètica, etc.

Els llocs de treball, compostos d'un teclat QWERTY, amb les tecles disposades com en les perforadores/verificadores, interruptors de control i una pantalla de visualització. Els llocs de treball podien estar fins a 300 metres de la unitat de control.

Ordinador WANG WCS/30

Wang Laboratories va ser una empresa informàtica fundada en l'any 1951 per An Wang i GY Chu.

Va ser una de les empreses líders durant l'època de l'anomenat «Miracle de Massachusetts».

WANG wcs30 (imatge publicitaria)

L'empresa va ser dirigida per An Wang, com a un "líder indispensable".

El seu rang de productes va ser des de maquetadores a calculadores i processadors de textos, ordinadors, fotocopiadores i impressores làser.

WANG wcs30 (imatge publicitaria)

A partir de la seva mort en l'any 1990, Wang Laboratories va perdre el rumb i va entrar en fallida l'agost de l'any 1992, en sortir de la fallida va canviar el seu nom a Wang Global que en l'any 1999 va ser comprada per Getronics dels Països Baixos i va tornar a canviar de nom per passar a ser Getronics North America, en l'any 2007 va tornar a ser venuda a KPN i en l'any 2008 va passar a ser una divisió de CompuCom.

WANG WCS/30, es pot considerar un Miniordinador.

WANG (folletons publicitaris)

Amb aquest equip vàrem treballar uns quants d'amics, per un altre amic de la colla, que tenia una petita empresa de «fabricació de paper carbó».

Vàrem desenvolupar: Els fitxers mestres (articles, clients, moviments, etc.), facturació (albarans, factures, rebuts), control d'estocs, etc.

WANG wcs30 (El nostre equip)

El sistema WANG WCS/30 estava compost de:

• Una CPU 2200T (2217) amb 16 K's de memòria central, un terminal monocrom de 80x24 cm. de 16 línies de 64 caràcters.
• Teclat alfanumèric amb funcions llenguatge BÀSIC (2215).
• Una unitat de floppy disc (2240) per a discs de 8'' de 0,5 MB's.
• Una unitat de discs magnètics (2230): composta d'un de fix de 5 MB i un disc removible de 5 MB.
• Una impressora ràpida (2221) de 132 caràcters per línia i 160 caràcters per segons.
• El sistema operatiu DOS 2200, i la programació es realitzava amb BASIC 2200.

WANG manuals de programació

IBM System/360 Model 20

El sistema IBM 360 model 20, va ser el primer ordinador instal·lat a Federació Farmacèutica S. Coop.

L'IBM System/360 Model 20 és el membre més petit de la família IBM System/360 anunciada el novembre de 1964. El Model 20 només admet un subconjunt del conjunt d'instruccions System/360.

Aquest sistema va ser el més instal·lat de la família System / 360. Es calcula que a finals de 1970 als Estats Units van superar les 7.400 unitats en funcionament.

El Model 20 estava disponible amb sis mides de memòria: 4, 8, 12, 16, 24 i 32 kB, ha Federació primerament vàrem tenir una màquina amb 12 kB, per després ser migrada a 24 kB.

Disk Programming System - Sistema de programació de disc (DPS) és un programa de control per als models amb almenys 12 kB de memòria i una unitat de disc.

Els components del DPS són:

Initial Program Loader - El carregador inicial del programa (IPL).

Un monitor resident que gestiona l'entrada / sortida del disc, la recuperació d'errors i la transició de feina-a-feina i càrrega dels programes que s'executaran des de la biblioteca central d'imatges en disc.

Job Control Program - Programa de control de feina carregat pel monitor entre tasques que es van gestionar.

Programes de servei per a la gestió de biblioteques, manteniment de taules de dispositius d'Entrada / Sortida, edició d'enllaços i per carregar i copiar des del disc on resideix el sistema, fer còpies de seguretat i restaurar altres unitats de disc.

Rollout/Rollin - permet a l'operador de l'ordinador interrompre un programa de lots en execució, executar un programa de consulta i, a continuació, reiniciar el treball per lots on va ser interromput.

Sort/Merge programa d'ordenació i combinar fitxers.

Programes d'utilitat de disc i cinta com inicialitzar el disc, inicialitzar la cinta, netejar el disc, etc.

Llenguatges de programació:

Report Program Generator (RPG) – Programa Generador d'Informes.

Program Language I - Subconjunt PL / I

Basic Assembler - Versió bàsica de l'assemblador, amb macros CPS, TPS i DPS, incloses les macros del sistema de control d'entrada / sortida (IOCS) i les rutines de processament.

Hardware (del nostre sistema):

Una CPU IBM 2025 (System 360 model 20 submodel 5)

Memòria (de ferrites) 25 kB, rang científic 20 KiPS, rang comercial 2,6 KiPS, pes 640 kg.

Tres unitats de dics IBM 2311 model 11, després van ser migrades al model 12.

Unitat de memòria en disc IBM 2311, va ser introduïda en el mercat en l'any 1964 i es va utilitzar en tots els models de la família IBM System / 360. Totes les unitats van utilitzar el paquet de discs IBM 1316 (de 6 plats) extraïbles. Emmagatzema 7,25 Megabytes per unitat. La unitat 2311 té deu caps de lectura/escriptura (R/W) individuals muntats en un braç comú que es mou i entra de forma hidràulica i es manté mecànicament a la pista desitjada abans de produir-se la lectura o l'escriptura. Cada superfície d'enregistrament té 200 pistes més tres pistes opcionals que es podrien utilitzar com a alternatives en cas que es detectessin pistes defectuoses. El temps mitjà de cerca era de 85 ms. La velocitat de transferència de dades va ser de 156 kB / s.

Tres unitats de cinta magnètica IBM 2415

Les unitats de cintes magnètiques de la sèrie 2400 es van introduir amb el sistema / 360 i van ser les primeres a utilitzar cintes de 9 pistes. Les dimensions de la cinta i les bobines eren idèntiques a les utilitzades amb 7 unitats de pista.

Densitat (bits/pista) 800 i 1600; Velocitat de la cinta (en/s) 18,75–200; Taxa de transferència (B/s) 15.000–320.000;  Longitud de rodet (peus) 2400 màx.

Una unitat de lectura de fitxes perforades IBM 2501 model A2.

Aquesta unitat és un lector de targetes perforades, poden llegir targetes de 80 columnes a una velocitat de 1000 targetes per minut.

Una unitat de perforació de fitxes perforades IBM 1442 model 5.

Aquesta unitat era una perforadora de targetes, de 80 columnes.

Hi havia dues tremuges de sortida o apiladors. Es podria programar per seleccionar la tremuja de sortida per a cada targeta i separar-les en dos grups. Les targetes "en blan" es van col·locades a la tremuja superior.

Una unitat d'impressió IBM 1403 model 2.

La unitat IBM 1403 és una impressora de línies. Podria imprimir 600 línies de text per minut i podria saltar-se les línies en blanc fins a 75 polzades per segon (190 cm/s), tenia 132 posicions d'impressió.

Es tractava d'una màquina molt sorollosa, sobretot quan es feia treballar amb la coberta oberta.

Una unitat de consulta IBM 2152.

Aquest dispositiu tenia un mecanisme d'impressió "Selectric" i un teclat per introduir les dades o ordes, funcionava a 15,5 caràcters per segon (CPS) en modalitat impressió.

IBM - 1401 Data Processing System.

Avui porto informació sobre aquest ordinador, el primer utilitzat per Federació Farmacèutica. S. Coop., de Barcelona. Aquest ordinador el vàrem utilitzar durant un temps, dos cops a l'any, per realitzar la tabulació dels inventaris. Aquest equip es llogava al Centre de Càlcul que IBM disposava en les oficines del carrer Pau Claris cantonada amb ronda de Sant Pere.

Com definia IBM aquesta màquina, segons nota de premsa del 5 d'octubre de 1959.

El Sistema de Processament de Dades IBM 1401 (IBM 1401 Data Processing System) posa les característiques pròpies dels sistemes de procés electrònic de dades a l'abast de negocis de menor grandària, fins ara limitats a l'ús d'equips de targetes perforades convencionals. Aquestes característiques inclouen: perforat i lectura de targetes a alta velocitat, cinta magnètica per a entrada i sortida, impressió d'alta velocitat, programa emmagatzemat, i capacitat aritmètica i lògica.

Arquitectura del 1401 feia servir el codi binari decimal d'IBM (BCD). Cada byte (o caràcter alfanumèric) era representat per mitjà de sis bits, anomenats A, B, 8, 4, 2 i 1. Els bits A i B es denominaven bits de zona i els bits 8, 4, 2 i 1 s'anomenaven bits numèrics. Amb cada byte de sis bits s'associaven altres dos bits, anomenats C i M. C era el bit de paritat imparell (odd parity Check) i M la marca de paraula (word mark).

Capacitat de memòria de ferrites, 8 K (existíem models amb 1,4K, 2K, 4K, 8K, 16K i 32K).

Programari: En el nostre cas utilitzàvem Autocoder, un Assembler més avançat, requeria un mínim de 4K posicions de memòria.

Altres programaris suportats: FARGO (Generació Automàtica d'Informes 1401), FORTRAN II, FORTRAN IV, RPG i SPS (Sistema de Programació Simbòlica).

La impressora de línies IBM 1403 va tenir una vida especialment llarga en la línia de productes d'IBM. El model original podia imprimir 600 línies de text per minut i fer salts de línia en blanc de fins a 190 centímetres per segon. El model estàndard tenia 120 posicions d'impressió (columnes). Un addicional de 12 posicions estava disponible com a opció (132 posicions). Una cadena d'impressió amb un mínim de cinc còpies del joc de caràcters s'alineaven horitzontalment davant de la cinta entintada i del paper. Els martells picaven per darrere en el moment exacte en què passava el caràcter a imprimir.

El control dels salts dins d'un formulari de paper, es controlava mitjançant una cinta perforada.

La lectora-perforadora IBM 1402 va ser un dispositiu perifèric d'alta velocitat d'entrada/sortida. Va ser utilitzada amb altres ordinadors de la sèrie IBM 1400 o sèrie IBM 7000. Va proporcionar el disseny bàsic per als models 2501, 2520 i 2540 equips utilitzats amb la línia de productes IBM System/360.

Característiques del lector de targetes: Velocitat de lectura fins a 800 targetes perforades per minut (models 1, 2 i 3) o 450 targetes per minut (models 4, 5 i 6). Carregador d'entrada de targetes per a 3000 targetes (models 1, 2, 3, 4 i 6) o tremuja d'alimentació per a 1200 targetes (model 5). Tres apiladors de targetes llegides, amb 1000 targetes de capacitat.

Característiques del perforador de targetes: Velocitat de fins a 250 targetes per minut. Tremuja d'alimentació per a 1200 targetes. Tres apiladors d'aproximadament 1.000 targetes perforades.

Fins a 6 unitats de cinta magnètica IBM 729. Tant de cintes de simple com de doble densitat, permetien velocitats de 15000 o 41.667 caràcters per segon respectivament.

Característiques: 7 pistes, 800 bits/polzada, 1/2" amplada de cinta, velocitat de rebobinatge: 2,400 peus / seg., tota una cinta en 72 sec.

La Unitat d'Emmagatzematge en Disc IBM 1405 va ser dissenyada per usar-se amb la sèrie IBM 1401. Emmagatzemava 10 milions de caràcters en un sol mòdul. Cada mòdul tenia 25 discos grans, totalitzant 50 superfícies d'enregistrament. Els discos giraven a 1200 rpm. Model 1 tenia un mòdul, el Model 2 tenia dos mòduls, apilats verticalment. Cada superfície d'enregistrament tenia 200 pistes i 5 sectors per pista. Les dades eren llegides o gravades a raó de 22.500 caràcters per segon. Posseïa un sol braç que es movia cap amunt i avall, dins i fora. El temps d'accés estava entre els 100 i els 800 mil·lisegons.

IBM UR (Registre Unitari)

IBM Fitxa perforada

Les fotos corresponen a un centre de càlcul de SERESCO, que està ubicat en el MNACTEC -  Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa).

Seguin la meva història d'informàtic, avui us presento el primer equip informàtic que vàrem fer servir a Federació Farmacèutica Societat Cooperativa. Empresa a la qual he estat vinculat des de l'any 1968, es pot dir que durant tota la vida laboral. Estem parlant d'uns equips instal·lats en l'any 1965 i que van estar en funcionament fins a l'any 1970.

L'equip UR IBM tractava targetes perforades per a fer estadístiques, inventaris, facturacions i altres tipus d'informes per als departaments comercials i d'administració de les empreses.

El conjunt del centre de càlcul UR IBM estava format per màquines de registre unitari: tot el processament informàtic es feia amb targetes perforades i cada targeta contenia un registre d'informació.

La Perforadora IBM 26, amb les perforadores es preparaven les dades que s'havien d'introduir als sistemes de màquines de registre unitari. Aquestes màquines, que eren molt sorolloses, n'hi havia dotzenes a cada oficina i normalment eren utilitzades per dones, les perforistes.

Associades a les perforadores hi havia les verificadores que eren maquines molt semblants sols que la seva missió consistia a verificar les dades perforades en les targetes, repetint el treball de preparació de les dades, un exemple d'aquestes màquines són les IBM 56.

IBM 26

IBM 56

La calculadora IBM 602, aquestes màquines llegien blocs de targetes i acumulaven totals, subtotals I efectuaven altres càlculs de tipus estadístics, ja que podia sumar, restar, multiplicar, dividir, I efectuar algunes operacions lògiques, a una velocitat de processament de 100 targetes per minut. Els resultats podien ser perforats a una targeta nova o a l'última del grup tractat.

IBM 602

La tabuladora IBM 421, com el seu nom diu era la màquina que imprimia (tabulava) la informació. La tabuladora era el centre vital del centre de càlcul. La seva velocitat de processament estava entre 100 I 150 targetes per minut, l'amplada dels formularis era fins a 120 caràcters per línia, podia tenir associada una perforadora de targetes.

IBM 421

La perforadora de targetes sumàries IBM 523, aquesta perforadora de targetes anava connectada a la tabuladora, per produir targetes resum o per grups, a una velocitat màxima de 100 targetes per minut. Com les màquines de registre unitari no tenien memòria permanent el que es volia desar per a processos posteriors s'havia de perforar en noves targetes, tasca que realitzava aquesta perforadora.

Opcionalment aquestes màquines podien escriure una part de la informació perforada en les fitxes en la part superior d'aquestes, aquest procés d'interpretació s'havia de realitzar-se a posteriori de la tasca de perforació.

IBM 523

La classificadora IBM 82, tenia la funció d'ordenar les targetes perforades, segons els conceptes a analitzar, a una velocitat de 650 targetes per minut. Normalment es treballava amb una parella d'aquests equips.

IBM 82

El control d'aquests equips de registre unitari es realitzava sota el control d'un programa cablejat en un tauler intercanviable, cada una de les màquines tenia els seus taulers programables.

Aquestes van ser les últimes màquines electromecàniques d'IBM.