Excursió de ½ dia,
(1998).
El pic Larrun
(Larrun = bones pastures en euskera), en francès, La Rhune.
Es un pic de 905 m
d’altitud, situat en la frontera d’Espanya
i França, on s'uneixen els territoris bascos tradicionals de Labort i Navarra
(comarca de Cinco Villas). La seva altitud és de 905 m.
Es l’últim pic (o
el primer) del Pirineus. Ofereix unes
vistes clares, sense cap obstacle, sobre
els territoris circumdants de la Baixa Navarra, Navarra i Guipúscoa, la costa
basca Cantàbrica des de Sant Sebastià fins a la desembocadura del riu Adur,
arribant fins a les Landes, i amb l'oceà Atlàntic com a fons.
Sortim de San Juan
de Luz direcció Azkaine fins arribar Coll de Sant Inazi (Col Saint
Ignace), punt de partida del cremallera.
Breu descripció traçat.
Després adquirir els bitllets corresponents ens dirigim
a l'andana per muntar en el cremallera (vigilar horaris i dies, l’estiu i ha
gran acumulació de passatgers).
A poc de començar podem veure a la dreta les cotxeres
del tren.
Les corbes d’aquesta línia son una mica brusques el
tren s'agita amb força tot remuntant les successives rampes.
S’arriba a la "La Breche", l'obertura per la
falda rocosa de la muntanya (la cresta de Altxanga).
Un cop sobrepassada "la Breche" ens dirigim a "Trois-Fontaines"
(Hiru Iturrieta) on prendrem un apartador i esperarem a les composicions
descendents que prendran la via desviada, per realitzar l'encreuament
corresponent, el canvi d'agulla serà realitzat pel guardafrens de la primera
unitat ascendent.
Seguim remuntant per la dura rampa, fins les últimes
corbes, molt tancades i arribar a l’estació terminal.
El cim en la part francesa existeix una imponent torre
de comunicacions, un monòlit commemora
la visita realitzada per la Reina Eugenia de Montijo, esposa de Napoleó III
l’any 1859, una capella, un restaurant
parador a la part Espanyola, una taula d’orientació,un heliport, etc.
Explotació de línia.
Les composicions: Locomotora + Vehicle passatgers +
Vehicle passatgers, la locomotora empeny a la pujada i reten a la baixada, dos
agents son necessaris un a la cabina de la locomotora i l’altre en el
compartiment de fre d’emergència situat al vehicle que encapçala la composició
en sentit ascendent.
Circulació: Màxim dos combois per sentit, circulant a
vista.
Explotació: Veolia Transport – Trains Turístiques.
Característiques de la línia.
Longitud: 4,2 Km.
Amplada: 1000 mm
Sistema cremallera: Strub
Electrificació: 3000 V 50 Hz – 3 Fases (2 cables)
Estació Inferior: Col de Sant-Ignace – 169 msnm.
Estació Superior: La Rhune – 905 msnm.
Gradient màxim : 25 %
Duració viatge: 35 minuts
Característiques tècniques de les locomotores.
Disposició dels eixos: Bo
Unitats: 4 en servei
Numeració 1 a 4
Any posta en servei: 1912 / 1924
Motorització: Eléctrica, 3000 V 50 Hz – 3 Fases
Potencia: 320 kW.
Velocitat màxima: 8,5 km/h
Longitud entre topalls: 5050 mm
Pes en servei: 17 tm.
Carrosseria: De fusta envernissada.
Constructor: Brown-Boveri
Nota: tres unitats provenen del ferrocarril de Luchon a
Superbagneres
Característiques tècniques dels cotxes de passatgers.
Unitats: 6
Numeració: 1 a 6
Disposició dels eixos: B+A (amb fre sobre la
cremallera)
Any de construcció: 1924
Longitud entre topalls: 10.100 mm
Carrosseria: De fusta envernissada, amb cortines a les
finestres.
Numero departaments: 6
Numero viatgers asseguts: 60
Constructor: Solué - Bagnère de Bigorre
Vehicles auxiliars.
Vagó plataforma, amb castellet de manteniment de la
línia aèria, prové del ferrocarril de Luchon a Superbagneres.
Vagó de dos eixos, antic vagó de 1 ª saló del
ferrocarril de Junfräu, s’utilitza com dresina de transport de personal de
treballs.
Aquest vehicles forment una composició permanent junt
amb una locomotora.
