dissabte, 30 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 10d dia (Zurich - BCN).

Zurich - Barcelona.



Un altre recorregut per la ciutat (1/2 dia).


Sortida de la Hauptbahnhof, per façana que dona a la Bahnhöftrasse , seguir cap a la dreta fins arribar al pont que creua el riu Sihl, en aquest punt en el creuament amb el carrer Gessrnevaille, unes escales ens portem a un altre mon urbà, tot seguin el petit canal enjardinant de l Schanzengraben fins arribar al llac.
Desprès de utilitzar el Forch Bahn i el Dolder Bahn, magnifica vista desde Dolder sobre el llac de Zurich.

Ens arribem al Jardí Xinés a la vora del llac.



Per tornar al centre de la ciutat utilitzem una de les llanxes motores del ZSG que realitzant el recorregut des de el llac fina tocar de la Hauptbahnhof per el riu Limmat, navegació peculiar per la forta corrent que porta el riu.



Per acabar el recorregut per aquesta ciutat i abans de recollir les maletes al hotel, fem una volta per les vores del riu Limmat tot seguint el marge esquerra a on queda una petita zona amb construccions antigues, cases de pescadors i molins avui convertits en restaurants i taller de artesans, per el casc vell fins arribar a la Bahnhöftrasse i per aquest carrer fins arribar un altre vegada a la Hauptbahnhof, l’estació central de trens. 

Desprès de recollir les maletes al hotel agafem una de les modernes unitats de rodalies de dos pisos dels SBB en concret una RABe514.

El trajecte des de la Hauptbahnhof fins l’estació del Aeroport te una durada de 11 minuts, i te una cadència de trens cada 10 minuts.
Vol de tornada amb la companyia Vueling, durada del vol 1hora 40 minuts.
I tornada a casa amb el Aerobús i el metro L3.

FB - Forch Bahn


Aquesta línia, la S18, està connectada a la xarxa de tramvies de Zurich, però es operada per separat. Els trens-tramvies surten de la parada de Stadelhofen a on existeix correspondència amb les línies urbanes i amb l’estació de tren del mateix nom amb les línies de SBB i SZU fins a Esslingen. 

Db- Dolder Bahn




Aquest tren cremallera es va convertir d'un anterior funicular en l’any 1.973, te un traçat en via única amb un punt intermedi de creuament (com un funicular), en l’estació superior existeix un complexa esportiu amb pistes de tenis, hoquei i patinatxe sobre de rodes i sobre gel per el hivern, piscines i camp de golf i minigolf.
Connecta amb la xarxa de tramvies Zurich a la parada Römerhof, 3, 8 i 15.
El funicular original es va construir per unir el Hotel de luxe Dolder amb la ciutat de Zurich.

Característiques tècniques:

FB Forch Bahn
Longitud d’aquesta xarxa de Tren-Tram es de 17 Km, en via mètrica electrificada a 1.200 V=.
Flota tramvies:
BDe 4/4 – 1 unitat.
Be 8/8 – 12 uniats.
Be 4/4 – 8 unitats.
Be 4/6 – 13 unitats.

Db- Dolder Bahn
Tren cremallera, en via única mètrica electrificada a 600 V=.
Estació inferior: Römerhof (450 m.).
Estació superior: Sportanlagen Dolder (600 m.).
Longitud: 1,328 K m.
Diferencia nivell: 162 m.
Capacitat: 25 passatgers per vehicle.
Temps del viatge: 6 minuts.
Flota de trens:
Be 1/2 - 2 unitas.

ZSG – Zurichsee Schiffarthsgesellschaft.
Limmatboote – Regula, Felix i Turicum, dissenyats per poder passar per sota dels ponts del riu Limmat.
Eslora: 19,4 m.
Manega: 3,8
Capacitat: 51 passatgers + 2 tripulants.

VB – Verkehrsbetriebe Glattal – Glattalbahn
Aquesta companyia explota dos línies de tramvia la 10 i la 12.
La 12 porta des de la fins l’Aeroport de Zurich.
La seva línia te 13 Km de longitud.
Flota de tramvies:
Be 5/6 Cobra, 18 unitats.
 


SGMT – Serveis Generals de Mobilitat i Transport
Servei de autobusos anomenat “Aerobús”, recorregut Aeroport Barcelona/El Prat Terminal T-1 a Barcelona Plaça Catalunya, temps aproximimat 35 minuts.








divendres, 29 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 9n dia (Zurich).

Zurich.

Construïda entre les vessants boscoses de les muntanyes del Uetilibrerg i del Zürichberg , en el punt on el riu Limmat, surt del llac de Zürich, i rep les aigües del riu Sihl, Zurich es actualment el centre industrial i comercial mes important de Suïssa. Zurich es la ciutat amb mes habitant de Suïssa.

Zurich en el segle XIX va coneixia un desenvolupament vertiginós, encara que l’any 1848 va tindrà que deixar que la capital federal fos Berna.

Però va devenir seu de L’Ecole polytecnique fédéral, la famosa Polytechnicum. 

Construïda sobre de la Fröschengraben (fossar de les granotes) la Bahnhöftrasse, que condueix de l’estació central, Hauptbahnhof, fins les voreres del llac, es el principal carrer de Zurich, a on tenent seu les millor botiges, els principals banc, els grans magatzems, etc., sense cap dubte es el carrer mes important de negocis de Suïssa.


Un recorregut per la ciutat. 


Sortida de la Hauptbahnhof, des de aquí travessants el riu Llimmat per trobar la Centralplaz i al Limmatquai poden agafar el funicular Polybahn per accedia a la Polytechnicum, molt bones vistes de la ciutat des de la terrassa de la universitat. 

De baixada seguim per Limmatquai fins el pont Rudolf-Brun Brücker per pujar als jardins del turo de Lindenhof, aquí a dalt d'aquest petit turo es va assentar el campament roma que dona nom a la ciutat, el Castrum Turicense. 

Baixant per la vesant oposada, per la que es puja al turo de Lindenhof, es entra en el Vieux Zurich (ciutat vella), el carrer mes important es la St. Peterstrasse, amb l’església de St. Peter i la Weinplatz, se surt de barri vell per la passarel·la Rathausbrücke. 

Tot surtin de la passarel·la Rathausbrücke i desprès de haver travessat al Limmatquai ens trobem en la confluència dels carrers Niederorfstrasse i Münstergasse. El carrer Niederorfstrasse es un dels carres mes animats de Zurich per la gran quantitat de restaurants, bars, pups, terrasses, etc, sobre tot a la tardes i a les nits. En el carrer Münstergasse trobem el que va ser famos Cabaret Voltaire. 

Continuant per aquest carrer ens trobem la Grossmunster, la catedral, construïda els segles XI i XIII, va reemplaçar una vella col·legiata construïda per el emperador Carlemany, una grans estàtua d’aquest emperador adorna la façana, una altre esta en la cripta. Des de una de les seves torres es pot gaudir d’una vista sorprenen de la ciutat, es tenen que pujar 380 esglaons.

Al baixar de la Grossmunster ens trobem la Wasserkirche, església del aigua, tot entrebesant de nou el riu Limmat es troba l’església Fraumunster , aquesta església esta construïda a sobre del antic convent de monges que va ser fundat l’any 853 per Louis el germànic fill de Carlemany, construïda en els segles XII i XV, es famosa per els vitralls del artista Marc Chagall.

Tot seguin el Stadlhausquai arribem al llac, seguint per el General-Gisan-Quai es pot arribar fins al parc del Arborerum que conte una gran quantitat d’arbres diferents i que posseeix una bona vista sobre la bahia del llac de Zurich.

Per acabar el recorregut, i tornant endarrere, per el General-Gisan-Quai, prenem la Bahnhöftrasse fina arribar un altre vegada a la Hauptbahnhof, l’estació central de trens.
Moure’s per a Zurich.


La ZVV una organització semblant a la nostra ATM, emet títols de transport per tota el area de Zurich, la Zürich Card, aquests títol de transport de lliure circulació, permetent també entrar en els museus i que ofereixen descomptes a molts establiments, la seva emissió es per a 24 o 72 hores. L’oficina es troba situada en el primer subsòl de l’estació Central. 




VBZ – Verkehrsbetriebe Zürich.


Una mica d’història: en L’any 1.882 primer tramvia de atracció animal, 1.889 primer tramvia elèctric, 1939 primer troleibús, 1973 primer autobús articulat.
En l’any 1973 la població de Zurich va rebutjar la construcció del metro.
En l’any 2010 es van transportar un total de 315, 7 milions de passatgers, sen el ràtio de passatgers per kilòmetre de 618,7. 






PB - UBS PolyBahn.

L'Escola Politècnica també anomenat "Poli", es troba a la part superior del turó de Zürichberg. En l’any 1.889, es va construïr el funicular entre el riu Limmat i l'Escola Politècnica.
En l’any 1.976, el funicular va ser comprat pel banc UBS i l’any 1.990 va ser completament renovat amb dues noves cabines, però amb l'aspecte de sempre.
Segueix sent una icona de Zürich.  


SR – Seilbahn Rigiblick.

Va ser el primer funicular construït a la ciutat de Zurich, avui es un medi de transport totalment integrat a la xarxa de transports de la ciutat, la seva estació inferior es troba junt a la parada dels tramvies 9, 10 i del troleibús 33.
Des de la seva part superior es pot accedir fàcilment al Zoo, també te una bona perspectiva de la ciutat.  

Característiques tècniques: 

ZVV – Zürcher Verkehrsverbund, principal empreses:

PostAuto – Die Post Schweiz, autobusos postals.
SZU – Sihltal Zurich Bahn, trens suburbans i autobusos.
VGB – Verkehrsbetriebe Glattal Bahn, tramvies suburbans.
VZO - Verkehrsbetriebe Zurichsee und Oberland, autobusos de rodalies.
VBZ – Verkehrsbetriebe Zurich, tramvies, funiculars, autobusos i troleibusos urbans i suburbans.
SW – Stadbus Winterthur, autobusos urbans de Winterthur.
ZSG – Zürichsee Schiffahrtgesellschaft, vaixell suburbans i de rodalies i servei de barques urbanes per el riu Limmat.
SBB-CFF-FFS, Schweizerische Bundesbahnen, ferrocarrils federals, serveis suburbans i rodalies. 

VBZ – Verkehrsbetriebe Zurich.


La extensa xarxa tramviària te una longitud de 90 Km. i 13 línies. Mes una línea de carga, transports de deixalles i escombraries.
Xarxa de autobusos, mini busos i troleibusos: 60 línies amb un total de 129 Km.
Xarxa complementaria: 2 funicular, 1 tren cremallera i un funicular aeri. 

Empreses gestionades:

PB - UBS PolyBahn, Funicular.
DB – Dolder Bahn, Tren cremallera.
FB – Forch Bahn, Tramvia.
SR – Seilbahn Rigiblick, Funicular.
LAF – Luftseilbahn Adliswil Felsenegg, Funicular Aeri.

Flota:


Tramvies:
Be 5/6 Cobra – 88 unitats.
Be 4/6 T2000 – 97 uniats.
Be 4/6 T2000 – 15 unitats.
Be 2/4 Pony – 35 unitats (remolcs motoritzats).
BDe 4/8 Sänfte – 23 unitats (tramvia de l’escombraries). 


Troleibusos:
Mercedes-Benz O405 GTZ – 43 unitats.
Hess DGT Lightram-3 BBGT-N2C – 17 unitats.
Hess Swistrolley-3 BGT-N2c – 18 unitats.


Autobusos:
Neoplan Centroliner N4516 Standarbus – 40 unitats.
Neoplan Centroliner N4522 Gelenkbus – 10 unitats.
Mercedes-Benz Citaro O530S Standarbus – 22 unitats.
Mercedes-Benz Citaro O530G Gelenkbus – 24 unitats.
Mercedes-Benz Sprinter 616 – 2 unitats. 
Mini busos:
FIAT-Ducato Maxi Stuttle – 5 unitats.
MAN A35 Mini bus – 4 unitats.
Neoplan N4007 Mini bus – 9 unitats.



PB - UBS PolyBahn


Funicular clàssic.
Estació inferior: Limmatquai.
Estació superior: Höchschulen.
Longitud: 176 m.
Diferencia nivell: 41 m.
Capacitat: 50 passatgers per cabina.
Temps del viatge: 1 1/2 minuts.


SR – Seilbahn Rigiblick


Funicular clàssic, automàtic.
Estació inferior: Geisberweg (488 m.).
Estació superior: Rigiblick (385 m.).
Longitud: 95 m.
Diferencia nivell: 30 m.
Capacitat: 50 passatgers per cabina.
Temps del viatge: 1 minut 48 segons.



dimarts, 26 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 8e dia (Lugano - Zurirch).

Lugano – Zurich.



La ciutat de Lugano esta tota ella assentada en les vessants de una serie de turons que s’estenen des de el Monte San Salvatore amb direcció al Monte Bré, per aquest motiu a tingut varis funiculars.

Abans de prendre el tren amb direcció a Zurich, per la línia del San Gottarh, tenim temps aquest matí per a tot passejant per la vora del llac arribar-nos fins a l'estació Paradiso dels SBB, aquí es pot fotografiar el funicular de San Salvatore passant per sobre de les vies de la lina del Sant Gottardo, i dedicar un parell d'hores a fotografiar l'intens trànsit d'aquesta línia, mercarcias, rodalies TILO, internacionals, ect.

Dos rassenyes d'altres funiculars de Lugano.


FA – Funiculare degli Anglioli


El funicular Angioli era el quart funicular de Lugano i sens dubte el més desconegut.


Es troba al sud de Lugano, i s'uneix Via Nassa (Piazza Luini) amb la Via Clemente Maraini, al carrer que va a l'estació de tren del SBB-FFC-FFS.


L'estació inferior se situa just al costat de l'església de Santa Maria degli Angioli.
La Società Funicolare degli Angioli (FA), es va crear l’any 1.910, i va construir el funicular que va iniciar el serveis l’any 1.913 amb la finalitat d’unir la riba del llac de Lugano amb la zona dels grans hotels.
 





 A la part inferior del funicular no hi ha cap estació, les vies estan seguint una gran escala, paral·lela a la via, que fa els servei de andana, a la part superior per mitja d'un pont passa per sobre de la Via Giuseppe Motta i arriba directament a la tercera planta d'una torre que és l'estació superior. Un pont per a vianants connecta l'estació amb a l'hotel Bristol i la Via Clemente Maraini.



La torre conté un contrapès vertical que ajuda al motor elèctric, ja que tècnicament aquest funicular es un Pla inclinat.
La via es única i una sol vehicle amb la cabina de color blau (sent el mateix des de l'origen) amb 4 compartiments per a un màxim de 26 passatgers.


L'1 de gener de 1973, el propietària, la Sra. Ilda i Biancamaria Ferrazzini, va cedir el funicular gratuïtament a la ciutat de Lugano.
L’any 1981, l'hotel Bristol va tancar i el Società Funicolare degli Angioli, va desaparèixer.
La ciutat de Lugano va decidir suspendre l'explotació l’any 1.987.
En aquest moments existeix un projecta per substituir-lo per una escala mecànica o un ascensor inclinat.


TPL – Funiculare Lugano Città – Stazione FFS


Es el primer funicular de Lugano, va ser construït l’any 1.886 per connectar el casc antic de la ciutat i l'estació de tren situada a la part superior de un turó. La seva longitud es tan sols 220 metres de llarg.


Originalment l'estació inferior es trobava al centre de la Piazza Cioccaro.
En l’any 1912 es va reduir la seva longitud i ara l'estació inferior es troba al primer pis de un edifici situat a un costat de Piazza Cioccaro. L'estació superior és dins l'estació de tren dels SSB-CFF-FFS. El funicular està completament integrat a l'estació, ja que les seves andanes donen a l’andana 1 de l’estació de tren.


Funciona cada 2 minuts des de 5.20 fins les 23.50 hores.


L’any 1.997, la Azienda Municipale ACTL es va transformar en una empresa pública Trasporti Pubblici Luganesi (TPL) SA.
Aquesta societat, TPL, també gestiona les línees de autobusos: 5 línies urbanes, 6 línies suburbanes, 2 línies de Park+Ride i 2 línees nocturnes.




De Lugano a Zurich
El viatge el realitzem per la principal línia suïssa, la línia del Túnel San Gotthard. 


L’uniat de tren en un RABDe500 capaç d’anar a 200 Km/h, en un servei EC (Euro City Milan - Zurich).



Al sortir de Lugano (271 m.) i abans de arribar a Bellizona trobem les primeres obres projecte AlpTransit el túnel del Monte Cereni.


Mes endavant a Bodio (321 m.) troben l’obre principal de AlpTransit, també conegut com New Railway Link through the Alps NRLA (Nou Enllaç Ferroviari a través dels Alps) és un projecte federal suís per construir un enllaç ferroviari ràpid nord-sud a través dels Alps suïssos mitjançant la construcció de "túnels de base "a nivells molt inferiors als dels actuals túnels.
L'eix Sant Gotardo compost pels túnels de base de Zimmerberg (al nord), de Sant Gotthard (al centre), i del Monte Ceneri (al sud), està sent construït per l'empresa AlpTransit Gotthard AG. Amb una longitud de 57 km el túnel de base Sant Gotthard es convertirà en el túnel ferroviari més llarg del món quan es completi en l’any 2017/18.


Al arribar a Airolo desprès de haver guanyat altura a base de túnels helicoïdals, ziga-zagues, túnels i viaductes arriben al portal del Túnel del San Gothard.


Aquest és un túnel de 15 km de longitud que travessa el Massís de Sant Gothard als Alps Lepontinos de nord a sud, des de Göschenen (1.106 m.) fins Airolo (1.142 m.). El punt més alt es troba a 8 km de la boca nord del túnel a 1.151 m.
Els trens demoren aproximadament 11 minuts en travessar el túnel.
El túnel va ser construït entre els anys 1.871 i 1.881.
La construcció va ser dirigida per l'enginyer suís Louis Favre. El túnel va ser finalment obert al trànsit l’any 1.882 per la companyia privada Gotthardbahn que oferia serveis entre Lucerna i Chiasso (a la frontera de Suïssa amb Itàlia). La companyia Gotthardbahn va ser absorbida pels Ferrocarrils Federals Suïssos el 1909.
L'any 1920 es va finalitzar l'electrificació del túnel.


Al sortir del túnel ens troben l’estació de Göschenen, en aquesta estació existeix un enllaç del MGB –Matterhorn Gotthard Bahn, que per una via mètrica equipada amb cremallera enllaça amb Andermatt.


Perdem altura ràpidament a base de túnels helicoïdals, ziga-zagues i viaductes fins arribar a Flüelen (435 m.) a la riba del Llac dels Quatre Cantons, en aquesta estació ja enllaç amb els vaixell del Guillame Tell Express direcció Lucerna.


Passem per Schwyz (516 m.), ciutat de la que pren nom Suïssa, desprès arribem a Arth-Goldau (421 m.), des de aquesta estació surt un dels cremalleres que pujant al Rigi, continuem per arribar a Zug i per finalitzar arriben a Zurich.



La durada del viatge es de 2 hores 39 minuts, teòrica, ja que un greu incident a la via principal ens fa arribar a Zurich per una via secundària, de via única, amb un intens trànsit que ha de creuar-se en les estacions intermèdies, amb més d'1 hora 1 / 2 de retard.


Característiques tècniques:


TPL – Funiculare Lugano Città – Stazione FFS


Funicular clàssic.
Estació inferior: Piazza Cioccaro (280 m.)
Estació superior: Stazione FFS (333 m.)
Longitud: 220 m.
Desnivell: 53 m.
Capacitat: 75 passatgers per cabina


FA – Funiculare degli Anglioli


Pla inclinat.
Estació inferior: Via Nassa (276 m.)
Estació superior: Via Maraini (329 m.)
Longitud: 142 m.
Desnivell: 53 m.
Capacitat: 26 passatgers.

Viatge a Suïssa juliol 2011, 7e dia (Lugano).

Lugano

L’origen de Lugano es remunta a l’època roman, no va ser fins l’any 1803, que es va integrar a la Confederació Helvètica.

Algun del monuments a visitar: La Chiesa se Santa Maria degli Angioli, situada a la via Nassa, encara que la seva façana es molt modesta en el seu interior els frescos de l’any 1.529 realitzats per Bernardino Luini deixeble de Leonardo da Vinci son espectaculars. Monument a Carlo Battaglini (1.812-1.888). La Cattedrale di San Lorenzo, esplèndida façana renacentista. Piazza della Riforma plaça principal de la ciutat, amb el edifici de l’ajuntament, Parco Civico parc de grans dimensions a la vorera del llac i el passeig de La Riva, perfecta per fer una bona passejada.

La Via Nassa es peatonal i la principal de la ciutat juntament amb Piazzetta an Carlo , en aquesta plaça, i als carrers que hi conflueixen, es concentra la zona comercial de la ciutat, és una gran zona de vianants per on és molt agradable passejar. Hi ha botigues i centres comercials per a tots els gustos, encara que predominen les botigues super-luxe i les de antiguitats. Tampoc cal oblidar les parades de carrer, on pots comprar fruita, pastes i begudes. És una zona de Lugano animadíssima.
Lugano està envoltada per dues piràmides que dominen el magnífic llac de Lugano: la Muntanya Brè (923 m) a l'est i la Muntanya San Salvatore (912 m) al sud. Cadascuna d'aquestes dos cim si pot arribar en un funicular.




FMB – Funiculare Cassarate – Monte Brè


El Funicolare Cassarate-Monte Brè es compon de dos funiculars separats.

La primera secció (Cassarate - Ruvigliana) va ser construït en l’any 1905. La durada és molt curta, només te una longitud de 196 metre, de funcionament automàtic, no ja personal de servei ni en les estacions ni en els vehicles. En Ruvigliana els passatgers han de baixar a l'estació superior d’aquesta primera secció, i a peu travessar la carretera Viganello - Gandria per arribar a l'estació inferior de la segona secció, que esta ubicada a l'altre costat de la carretera. La segona secció Ruvigliana – Monte Brè, inaugurada l’any 1912, és molt més llarga (1.403 metres) i el traçat es molt sinuós, amb una parada intermèdia a Aldesago.

Des del cim del Monte Brè, la vista és esplèndida sobre el llac i la ciutat de Lugano. A l'altra banda del llac, és possible veure l'antic traçat del funicular de Lanzi a Intelvi situat al altre costat de la frontera italiana.

MS – Funiculare Lugano Paradiso – Monte Salvatore

 La segona piràmide que domina el llac de Lugano és la Muntanya San Salvatore (912 metres). Es pot arribar aquest cim amb el funicular de Monte San Salvatore, que va ser construït el 1890.

La configuració d'aquest funicular és molt especial, probablement única. Es compon de dues seccions separades, però amb un sol motor i la sala de màquines que es troba al centre de la línia en Pazzallo. Els passatgers embarcant a la cabina 1 en l’estació de Paradiso, al arribar a l’estació de Pazzallo, han de sortir de la cabina 1, creuar l'andana i embarcar en la cabina de 2 i amb aquesta arribar al cim. No hi ha creuament dels vehicles en aquesta configuració. Cadascuna de les dues semi-secció és de una sola via.

Des del cim de la Muntanya Sant Salvatore la panoràmica de 360 ° és absolutament meravellosa, amb el llac de Lugano, l'istme de Melide, la Muntanya del Monte Generós i l'enclavament italià de Campione en l'altre costat del llac (territori italià dins de Suïssa con el cas de Llívia a la Cerdanya). Campione és famosa per el seu casino de joc (el joc està prohibit a Suïssa). 


FLP – Ferrovia Lugano – Ponte Tresa.

Aquesta línia, que va des Lugano a Ponte Tresa, és l'únic supervivent de diversos ferrocarrils que van existir al voltant de Lugano, al sud-est de Suïssa.

El seu servei es suburbà i es molt utilitzat per el treballadors “transfronterers”, ja que l’estació de Ponte Tresa queda nomes a 400 metres de la frontera amb italià situada sobre el pont que la separa de la veïna Lavena PonteTresa.

L’estació FLP Lugano es troba contigua a l’estació del SBB-CFF-FFS i l’estació de autobusos.

Característiques tècniques: 

FLP – Ferrovia Lugano – Ponte Tresa.

Servei des de 5,25 fins les 1,20 hores de la nit (dia següent), cada 15 minuts.
Longitud 13 Km, en via mètrica, electrificada a 1.000 V=.
Dona servei a un total de 12 estacions.

MS – Funiculare Lugano Paradiso – Monte Salvatore

Funicular amb una configuració especial, intercanvi de passatger en l’estació intermèdia.
Estació inferior: Paradiso (282 m.)
Estació intermèdia: Pazzallo (494 m.)
Estació superior: Monte San Salvatore (883 m.)
Longitud: 814 m. + 815 m. = 1.629 m.
Desnivell: 212 m. + 389 m. = 601 m.
Capacitat: 70 passatgers per cabina.

FMB – Funiculare Cassarate – Monte Brè

1ª secció
Funicular clàssic, automàtic.
Estació inferior: Cassarate (287 m.)
Estació superior: Ruvigliana (389 m.)
Longitud: 196 m.
Desnivell: 102 m.
Capacitat: 42 passatgers per cabina

2ª secció
Funicular clàssic.
Estació inferior: Ruvigliana (394 m.)
Estació superior: Mont Brè (916 m.)
Longitud: 1403 m.
Desnivell: 522 m.
Capacitat: 80 passatgers per cabina





dilluns, 25 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 6e dia (Saint Moritz - Lugano).


Bernina Express

De Saint Moritz a Lugano.

La línia del Bernina esta considerada Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb la línia de Albula, les dos pertanyien al RhB – Rhätische Bahn.






El tren surt de Saint Moritz i preen la línea de Pontresina (1.774 m) a la Vall Bernina, puja progressivament la vall fins al Pas de Bernina. Al passar per l’estació de Morteratsch (1.896 m), es pot veure el glacera del mateix nom i el cim més alt dels Alps orientals , el Piz Bernina. Després al tren s'atura a l’estació de Diavolezza Bernina (2.093 m) des de on un telefèric porta a la glacera del Diavolezza. Continua fins arriba al punt mes alt de la línia del Bernina, l’estació del Ospizio Bernina (2.253 m.) sobre el Llac Bianco.


A continuació ja en descens el tren arriba a l’estació de Alp Grum (2.091 m) que és la primera estació al sud dels Alps , situada sobre el Llac Palu i just sota el Piz Palu i la seva glacera, després de moltes corbes, el tren arriba a Cavaglià (1.693 m) per sobre de la Val Poschiavo, ja estem a la suïssa de parla italiana, per arribar a la ciutat Poschiavo (1.014 m.). El tren segueix el curs del riu Poschiavino i s'atura a les estacions de Le Prese (964 m) i Miralago (965 m), les dos a la riba del llac de Poschiavo. Després de Miralago continua el seu descens cap Brusio (780 m), on passa per l'espiral del Viaducte de Brusio. Poc després d'haver passat Campocologno (553 m) s’ha travessa la frontera amb Itàlia, el Bernina Express acaba el seu viatge en la ciutat Tirano, Italia (430 m.).


De Tirano a Lugano es realitza el viatge amb un autobús de RhB – Rhätische Bahn.




Tirano es una ciutat que encara conserva part de les seves portes de la muralla medieval.
Al sortir de Tirano es continua per la Valtelline, aquesta vall encerclada per les muntanyes dels Grisons es famosa per els seus vins, per arribar a Sodrio capital de la província italiana del mateix nom. Just abans d’arribar a la població de Gravedona (201 m.) ja es divisa el llac de Como que es voreja fins el poble de Menaggio. Després es canvia de vesant hidrogràfica s’ha arriba a Porlezza a la riba del Llac de Lugano, es continua vorejant aquest llac per una carretera molt estreta a on el autobús deu de fer sonar constantment el clàxon, amb el típic so del autobusos postal suissos, per arribar a la frontera amb Suissa just passat el poble de Abogasio. Una vegada passada la població de Castagnola s’ha arriba a Cassarate i Lugano (270 m.).  
El recorregut amb tren es de 62 Km, la durada del viatge es 2 hores 25 minuts i amb autobus es de 125 Km i la durada del viatge 2 hores 40 minuts.


Viatge a Suïssa juliol 2011, 5e dia (Saint Moritz).


Saint Moritz.

St. Moritz és un dels centres turístics més coneguts del món. Distingit, elegant i exclusiu, amb un ambient molt cosmopolita, està situat a 1856 metres sobre el nivell del mar, enmig del paisatge lacustre de l'Alta Engadina. El seu clima "sec i estimulant com el xampany" és cèlebre i el famós sol de St. Moritz brilla durant una mitjana de 322 dies l'any.
Gràcies a la llengua romanç, la proximitat a Itàlia i la població local majoritàriament de parla alemanya, a St. Moritz es reuneixen tres regions culturals. La importància d'aquesta localitat es notòria per les seves aigües medicinals que es coneixen des de fa més de 3.000 anys. A més de la seva meravellosa situació geogràfica per sobre i al costat del llac, St. Moritz, ofereix una atractiva combinació de natura, cultura, esport, activitat i repòs.
St. Moritz és el bressol del turisme alpí hivernal i de l'esport alpí (1884), ha estat seu de dos Jocs Olímpics d'hivern (1928 i 1948).




Alguns hotels ofereixen la Engadina Card: es un abonament de lliure circulació per tots els mitjans de transport.

Per comunicar la par central de St. Moritz amb la part baixa, on hi ha l'estació de tren, s’ha construït un conjunt d’escales mecàniques i un ascensor inclinat que connecta la Via Serlas i la Via Grevas, a la vorera del llac. Aquets conjunt mecànic també dona servei a unes galeries comercials i a un gran pàrking. Per millorar la mobilitat a St Moritz, hi ha alguns ascensors públics 






BEStM – Bergbahnen Engadina St. Moritz.

En la vessant de Piz Nair es troba una part de les pistes d’esquí de St. Moritz. Des de 1928, s'utilitza un funicular per portar els esquiadors a Corviglia (2.486m). Des de Corviglia un telefèric porta als esquiadors fins el Piz Nair (3.057m). Des de 1913 existeix un altre funicular, que va ser construït per connectar el centre de St. Moritz amb Chantarella.



Ara els dos funiculars formen part de un mateix sistema de transport, es pot considerar un funicular amb dos seccions.



El Funicular aeri de Piz Nair te una estació intermedia que sols es utilitzada per donar servei a la sortida de la pista d’esquí FIS de competició.



Característiques tècniques:


StMC – Funicular St. Moritz – Corviglia.


1ª Secció St. Moritz – Chantarella
Funicular clàssic
Modernitzat l’any: 1.994
Estació inferior: St. Moritz (1.846 m.)
Estació superior: Chantarella (2.009 m.)
Longitud recorregut: 436 m.
Desnivell: 160 m.
Persones per cotxe: 2 x 100 (200 persones)
Temps viatge: 2 minuts.


2ª Secció Chantarella - Corviglia
Funicular clàssic
Modernitzat l’any: 1.985
Estació inferior: Chantarella (2.009 m.)
Estació superior: Corviglia (2.489 m.)
Longitud recorregut: 1.616 m.
Desnivell: 480 m.
Persones per cotxe: 2 x 200 (400 persones)
Temps viatge: 5 ½ minuts.


LCPN – Luftseilbahn Corviglia – Piz Nair

Funicular aeri
Estació inferior: Chantarella (2.009 m.)
Estació superior: Piz Nair ( 3.024 m.)
Longitud recorregut: 2.418 m.
Desnivell: 534 m.
Cables portadors: 2 x 53 mm.
Cable tractor: 33 mm
Persones per cabina: 100 persones.
Temps viatge: 4 ½ minuts.



diumenge, 24 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 4t dia (Zermatt - Saint Moritz).

Glacier Express.



De Zermatt a Saint Moritz.

Aquest es el tren mes cèlebre de Suisse. També denominat el Express mes lent del mon, ja que per recorre la distancia de 291 Km, inverteix 8 hores. Tampoc es veu la Glacera del Rhône, de la que pren el nom de Glacier, ja que des de l’any 1982, circula per el túnel base del Furka.



L’itinerari que connecta Zermatt amb Saint Morizt permet veure els pics del Valais de mes de 4.000 metres, arribar al coll de l’Oberalp de 2.033 metres, passar al costat de llacs de muntanya, travessar els gorges del Rhin, la vall de Ladwassertal, el audaç recorregut per al vall de l’Albula i arribar al alt vall de l’Engadine. Total 291 pont i 91 túnels que avui en dia son considerats obres mestres de l’enginyeria ferroviària.




El vehicles que componen aquet tren el comparteixen les companyies MGB – Matterhorn Gotthard Bahn i RhB - Rhätische Bahn. Les locomotores del MGB estan equipades amb cremallera ja que en el recorregut per les vies d’aquesta companyia existeixen varis trams equipat amb aquet dispositiu. A Disentis es realitza el canvi de locomotora, les locomotores del RhB no estan equipades amb cremallera ja que en la seva xarxa de vies es tota en adherència.





 Perfil del recorregut.


La línia del Albula esta considerada Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb la línia del Bernina, les dos pertanyien al RhB – Rhätische Bahn.



dissabte, 23 de juliol del 2011

Viatge a Suïssa juliol 2011, 3er dia (Zermatt).

Zermatt



Matterhorn Glacier Paradise, (½ dia, per el mati).

L’estació del Klein Matterhorn es l’estació de Telefèric mes alta d’Europa, el Klein Matterhorn te 3.883 m.




El panorama ofereix una vista impressionant dels gegants alpins italians, francesos i suïssos, el Plató Rosa queda al peus. El Mont-Blanc, la muntanya més alta dels Alps, sembla prou a prop com per tocar-la. S’està gairebé en territori italià, i veure la cara posterior del Matterhorn, es una visió diferent. Un esta en el punt mes alt de la súper estació d’esquí dels Alps formada per Zermatt i Cervinia. Per arribar fins aquí amb degut utilitzar diferents medis de transport.


ZBB – Zermatt Bergbahnen
Matterhorn Express, inaugurat l’any 2011 es un telecabina de tres seccions enllaçades, no es te que canviar de gòndola per continuar el viatge la gòndola passa de un tram al següent sense parar, va des de Zermatt (1.820 m.) fins a Trokener Steg (2.929 m.).



El viatge es continua mitjançant un Funicular Aeri fins el Klein Matterhorn (3820.), de nom Matterhorn Glacier Paradise.


Característiques tècniques, Mattherhorn Express i Matterhorn Glacier Paradise:

GZF – Gondelbahn Zermatt – Furi (Matterhorn Express 1ª secció)
Telecabina.
Estació Inferior: Zermat (1.638 m.)
Estació superior: Furi (1.871 m.)
Tipus: 8-MGD.
Longitud recorregut: 1.637 m.
Desnivell:233 m.
Capacita per cabina: 8 persones.
Temps Viatge: 5 minuts.
Cable portador/tractor: 54 mm.

GFS – Gondelbahn Furi - Schwarzsee (Matterhorn Express 2ª secció)
Telecabina.
Estació Inferior: Furi (1.871 m.)
Estació superior: Schwarzsee (2.583 m.)
Tipus: 8-MGD.
Longitud recorregut: 2.590 m.
Desnivell: 719 m.
Capacita per cabina: 8 persones.
Temps Viatge: 6 minuts.
Cable portador/tractor: 54 mm

GST – Gondelbahn Schwarzsee – Trockener Steg (Matterhorn Express 3ª secció)
Telecabina.
Estació Inferior: Schwarzsee (2.583 m.)
Estació superior: Trockener Steg (2.939 m.)
Tipus: 8-MGD.
Longitud recorregut: 2.550 m.
Desnivell: 341 m.
Capacita per cabina: 8 persones.
Temps Viatge: 9 minuts.
Cable portador/tractor: 54 mm

LTK – Luftseilbahn Trockener Steg – Klein Matterhorn (Matterhorn Glacier Paradise)
Funicular aeri
Estació Inferior: Trockener Steg (2.939 m.)
Estació superior: Klein Mattherhorn (3.820 m.)
Tipus: 100-PB.
Longitud recorregut: 3.672 m.
Desnivell: 891 m.
Capacita per cabina: 100 persones.
Temps Viatge: 9 minuts.
Cables portadors: 2
Cable tractor: 1


Per desplaçar-se per Zermatt existeixen dos línies de autobusos elèctrics. Línia Verda o Bergbahnen i línia Vermella o Winkelmatten.
La companyia te com a nom EBZ – Elektrobusbetriebe Zermatt i es de propietat municipal.




Zermatt - Gornergrat (1/2 dia , per la tarda)

Gornergrat Bahn, el ferrocarril de cremallera més alt a Europa, inaugurat l’any 1898. La línia de característiques tècniques excepcionals passa a través de profundes gorges, serpenteja a través de túnels i galeries, bordeixa petits llacs de muntanya de un blau profund, prat de verd intens, rierols rugents de muntanya, boscos de venerables pins, mentres que els gegants dels Alps omplen l'horitzó i el Matterhorn sembla estar a l'abast de la ma.


















Les vistes des de Gornergrat sobre el Matterhorn (Mont Cerví), el Plató Rossa, el cims dels Polux i Castor amb les seves onomimes glaceres, la vall de Zermatt i mes de una vintena llarga de cims que superant els 4.000 metres. Sense cap dubte un lloc excepcional.

GGB – Gornegratbahn.
Aquesta línia te una longitud de 9,3 Km, pura de cremallera, electrificada amb corrent trifàsica, te unió amb les vies del MGB a Zermatt. En la estació de Riferalp te correspondència amb el RiT – Riferalp Tram que uneix aquest estació amb el complex de luxe del Riferalp Hotel Resort. La durada del viatge es de 33 minuts.