Telefèric (industrial) de Santa Maria de Finestres.

Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), a prop del castell de Finestres.

Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals que són força costeruts.

Hi ha un refugi habilitat en les antigues dependències, per poder avituallar-lo, sobretot els dies de l'Aplec del Roser i l'Aplec de Santa Maria de Finestres, el mes de juny. Es va construir un petit pla inclinat industrial.

Estació superior

Característiques tècniques:

Tipus: PII

Any de posada en servei: 2005

Estació inferior / Altitud: Pista forestal / 805 msnm.

Estació superior / Altitud: Ermita Santa Maria de Finestres / 870 msnm.

Motorització / Comandament: Estació superior

Pilones: 1

Longitud horitzontal: 180 m

Desnivell: 65 m.

Tipus de tracció: Elèctrica.

Voltatge: 220/380 V 50 Hz

Motor: Devi MT-90S4

Potencia: 1,1 kW

Plataformes: 1

Càrrega màxima: 250 kg.

Construït per: Artesanal

Estació superior

Estació inferior

Pilona

PD: Algunes dades són aproximades. Visitat en el transcurs d'una sortida "Circular Sant Aniol de Finestres" de la secció de Senders del Club Excursionista de Gràcia.

SHEM - Funicular Aeri d'Artouste (Téléphérique d'Artouste)

Aquest telefèric concebut inicialment com industrial, amb el temps va ser explotat turísticament, en transcórrer del temps aquest transport aeri ha tingut diverses configuracions.

Aquest mitjà de transport industrial juntament amb el trenet van ser creats durant la construcció de la presa d'Artouste, posat en funcionament en l'any 1931.

Era tècnicament un Pla Inclinat Aeri amb contra cable, d'una sola via, amb el sistema Bleichert (com el Telefèric de Montserrat o el Transbordador Aeri del Port de Barcelona).

Les pilones eren del tipus pòrtic, l'última de les quals, a poca distància de l'arribada, es va habilitar com a estació intermèdia, per a la descàrrega d'equips i el seu trasllat al ferrocarril.

En els últims anys d'explotació, es va obrir al turisme en els mesos d'estiu, fem el canvi de cabina, per augmentar la capacitat.

 TdA - Cartell Paris Orleans Midi

Característiques tècniques:

Tipus: PIAC10/16

Estat: Desmantellat parcialment

Cabines (Vehicles): 1

Any de posada en servei: 1931

Any de fi de servei: 1935

Estació inferior/altitud: Gabas / 1155 msnm.

Estació superior/altitud: Sagette / 1938 msnm

Motorització/Comandament: Estació inferior

Tensió: Estació superior

Tipus tensió: Contrapès

Pilones: 3

Longitud: 1314 m.

Desnivell: 778 m

Pendent: 76 / 110%

Tipus de tracció: Elèctrica

Velocitat: 4,5 m/seg.

Temps del viatge: 10 minuts

Capacitat per vehicle: 10/16 Persones

Capacitat de transport: 60 persones/hora

Model Cabines: Pavelló

Tipus instal·lació: Bleichert.

 TdA - Estació inferior Gabas.

 TdA – Cabina de passatgers a l'estació inferior.

Any després (1958) es munta un nou sistema telefèric, en aquest cas un Funicular Aeri del sistema Applevage de doble via paral·lela.

Aquesta nova instal·lació té la particularitat de no ser simètric, els cables són de diferent gruix. El carril dret està pensat pel transport de persones i el carril esquerre pel transport de càrregues per a l'explotació hidroelèctrica.

Les pilones passen a ser clàssiques, menys l'última, que es manté del tipus pòrtic situada a poca distància de l'arribada, que està habilitada com a estació intermèdia, per a la descàrrega d'equips i el seu trasllat al ferrocarril.

 TdA - Línia i estació superior Sagette.

 TdA - Estació superior Sagette.

Característiques tècniques:

Tipus: FA32

Estat: Actiu.

Cabines (Vehicles): 2

Any de posada en servei: 1958

Any de fi de servei turístic: 1981

Estació inferior/altitud: Gabas Central hidroelèctrica d'Artouste / 1155 msnm.

Estació superior/altitud: Sota el Pic de La Sagette / 1938 msnm

Motorització/Comandament: Estació inferior

Tensió: Estació superior

Tipus tensió: Contrapès

Pilones: 3

Longitud: 1314 m.

Desnivell: 778 m

Pendent: 76 / 110%

Diàmetre cable portador (dret): 40 mm

Diàmetre cable portador (esquerra): 46 mm

Tipus de tracció: Elèctrica

Velocitat: 6 m/seg.

Capacitat per vehicle: 32+1 Persones

Model Cabines: Belle-Clot

Constructor: Applevage

 TdA - Plataforma carrega.

 PD: alguna fotografia pertanyent a www.remontees-mecaniques.net

Telefèric industrial del FEEC-Refugi Lluís Estasen (Pedraforca).

FEEC: Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El refugi Lluís Estasen va ser Inaugurat en l'any 1949, i pertany a la xarxa de refugis de la FEEC, construït a la Jaça dels Prats, un esplèndid prat als peus de la desafiant paret nord del Pedraforca. En l'any 1977 s'hi va fer una important remodelació i ampliació.

Posseïx un telefèric industrial (pla inclinat), per transportar els materials, queviures, begudes, etc., d'una forma còmode, des de la carretera del mirador del Gresolet, fins al refugi.

Característiques tècniques:

Tipus: Pla inclinat industrial.

Estació inferior: Carretera del mirador de Gresolet / 1625 msnm.

Estació Superior: (FEEC) Refugi Lluís Estasen (Pedraforca) / 1675 msnm.

Longitud aproximada: 96 m.

Desnivell aproximat: 50 m.

Inclinació aproximada: 52%

Any de posada en servei:

Motorització: Elèctrica, estació superior.

Potencia: kw

Generador elèctric: Honda EG5500CL

Diàmetre cable portador: mm.

Diàmetre cable tractor: mm

Velocitat: m/seg.

Plataformes: 1

Capacitat plataforma: m3

Carrega màxima aproximada: 0,5 tones

Fabricant:

Les Mines de Ca Palomeres – Malgrat de Mar.

Mines Can Palomeres - Malgrat de Mar

Les Mines de Ca Palomeres (Malgrat de Mar) van tenir una breu existència, varen funcionar tan sols entre els anys 1911 i 1914.

L'empresa «Societat de Mines de ferro de Malgrat», de capital francès, va muntar un cable miner cap a la costa de la Mar Mediterrània. Dins del mar estava situada l'estructura de l'embarcador i final del cable, encara es conserva el cilindre de formigó que sustentava l'estructura, denominat popularment «La Pilona» i situada a uns 500 metres de la platja de Malgrat de Mar.

L'exportació del mineral era principalment amb destinació a Anglaterra, es van realitzar 21 carregaments a vaixells durant aquest temps, iniciant-se el primer el 12 de novembre de 1911, transportant durant aquest primer any 34.000 tones de mineral. Les mines van cessar la seva activitat al començament de la Guerra Mundial en l'any 1914.

Van treballar en les mines unes 270 persones, curiosament moltes d'elles emigrades del mateix poble murcià, de nom Ramonete.

El coneixement del mineral en aquesta zona era anterior, amb petites extraccions durant el segle XIX. La primera de les explotacions, denominada mina Josefa, es va crear en l'any 1866 a càrrec de Sr. Francisco Juncó, però van cessar les seves extraccions en l'any 1889.

Vista de l'inici del cable miner de Malgrat de Mar cap a la costa.

Carregador del telefèric miner de Mina Ca Palomeres, on descarregaven les tremuges del petit ferrocarril miner.

Inici del recorregut del cable miner de Malgrat de Mar.

Encreuament del traçat del telefèric miner amb la línia ferroviària de Barcelona a Maçanet Massanes.

Vista des de la platja del carregador a vaixells del telefèric miner de les mines de Malgrat de Mar.

Vista general del carregador a vaixells del final del cable de Malgrat de Mar.

Vista des del vaixell de les instal·lacions de descàrrega del telefèric de Malgrat de Mar.

Moment de la descàrrega de mineral del telefèric a un vaixell, a Malgrat de Mar.

Característiques tècniques:

Any de posada en servei: 1911

Any fi de servei: 1914

Tipus: Telefèric industrial

Longitud: 1378 m.

Estació inferior: Carregador naval / 0 msnm.

Estació Superior: Boca mina / 12 msnm.

Desnivell: 12 m.

Inclinació: %

Nombre de suports intermedis/tipologia: 14/castellets metàl·lics

Diàmetre del cable: mm.

Potència de la instal·lació: 65 CV.

Nombre de cassoletes:

Capacitat de les cassoletes: kg/m3

Tara cassoletes: kg.

Capacitat de la línia: tm/hora.

Velocitat: m/segons.

Temps de recorregut una cassoleta: minuts

Constructor:

«La Pilona», Malgrat de Mar.

Nota: Algunes fotografies trobades a Internet, algunes de l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

El Llac LLauset

El llac Llauset està situat en l'Aragó, a Osca en la Ribagorça.

El llac Llauset forma part del colós hidroelèctric Moralets-Baserca.

Una obra d'enginyeria titànica. Un repte ple de desafiaments tècnics. L'orgull de l'Empresa Nacional Hidroelectrica del Ribagorzana. (EHNER) Així es podria definir el complex hidroelèctric format per la central reversible de Moralets-Llauset i la central de Baserca.

En vermell, línia del telefèric.

Durant la construcció d'aquest colós hidroelèctric es va construir un telefèric industrial, que connectava la central de Baserca amb la cambra de vàlvules de Llauset. Aquesta infraestructura, d'una longitud aproximada de 5 km tenia 6 castellets de sustentació dels cables. Va ser desmuntada per ENDESA, en l'any 2013.

Per l'embassament de Llauset, va caldre la construcció d'una presa per incrementar la seva capacitat de petit llac natural, fins a una reserva d'aigua de 15 Hm³. Així, es va construir una singular presa de volta de 78,5 metres d'alçada, a una alçada 2.189 msnm, tancant una vall amb una imatge increïble després d'abocar 243.000 metres cúbics de formigó, en la seva construcció.

El túnel d'accés a la presa, té una longitud de 1.450 metres.

Llac Llauset, helicòpter traginant materials per l'ampliació del refugi de muntanya.

Funiculars del Parsenn, Davos

DKB - Davos Klosters Bergbahnen AG.

DPB - Davos Pasenn Bahn

LWW - Luftseilbahn Weissfluhjoch - Weissfluh

Parsenn Bahn va ser construït entre les dues Guerres Mundials, al principi de l'activitat d'esquí, per accedir a l'àrea del Weissfluhjoch que és una de les millors àrees d'esquí de Suïssa.

Durant estiu, sense la neu, el Weissfluhjoch, és un paisatge dur, rocós, escabrós però amb unes tonalitats cromàtiques sense igual.

De tota manera, Parsenn Bahn és un dels funiculars més llarg de Suïssa, longitud 4048 metres però dividid en dues seccions. La primera és més costeruda que la segona. Els cotxes del primer tram del funicular són doble.

L'estació inferior està situada en el carrer principal de Davos Dorf.

Un telefèric condueix des de Weissfluhjoch, situat en un altiplà, fins al cim de Weissfluh.

En el cim del Weissfluh a part de l'estació de l'Aeri i troben un conjunt d'edificis: un restaurant d'altura panoràmic, l'Institut WSL de Neu i de les Allaus, SLF militar i d'estudi de plantes nocives. En l'estiu del 2014, el Servei Meteorològic " Meteo Suïssa" i va instal·lar un potent radar meteorològic.

Característiques Tècniques PDB - I Davos Pasenn Bahn:

Tipus: Funicular clàssic FUC-200,

Data d'inauguració:

Reconstruït l'any: 2002

Estació inferior: Davos Dorf (1557 msnm).

Estació superior: Höhenweg (2219 msnm).

Ampla de via: 1200 mm.

Longitud: 1872 m.

Desnivell: 662 m.

Pendent màxima: 47,7%.

Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.

Potencia: 1470 kW

Cable tractor: 57 mm

Velocitat: 10 m/seg.

Duració del viatge: 4 minuts.

Vehicles: 2X2

Passatgers: 200 + 1 per vehicle.

Capacitat: 2200 passatgers/hora, en cada sentir.

Vehicles construïts per:

Construït per: Doppelmayr, Gangloff,Fatzer, Frey

Característiques Tècniques DPB - II Davos Pasenn Bahn:

Tipus: Funicular clàssic, FUC-110

Data d'inauguració: 1932

Reconstruït l'any: 2010

Estació inferior: Höhenweg (2219 msnm).

Estació superior: Weissfluhjoch (2663 msnm).

Ampla de via: 1000 mm.

Longitud: 2188 m.

Desnivell: 444 m.

Pendent màxima: 33%.

Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.

Potencia: 340 Kw

Cable tractor:

Velocitat: 9 m/seg.

Duració del viatge: 5 minuts.

Vehicles: 2

Passatgers: 170 + 1 per vehicle.

Capacitat: 970 passatgers/hora, en cada sentir.

Vehicles construïts per: Garaventa, Gangloff, Frey, Fatzer

Característiques tècniques LWW - Luftseilbahn Weissfluhjoch - Weissfluh:

Funicular Aeri.

Any de posada en servei: 1955

Reconstruït: 1983

Tipus: FA-60

Longitud: 694 m.

Estació inferior: Weissfluhjoch (2670 msnm).

Estació Superior: Weissfluhgipfel (2824 msnm).

Desnivell: 154 m.

Tracció: Elèctrica, estació inferior

Contrapès: Estació superior

Duració viatge: 3 minuts

Cabines: 2

Capacitat per cabina: 60 + 1 persona.

Capacitat: 1100 persones/hora.

Fabricant: Von Roll, CWA; Frey

Des del mateix edifici de l'estació superior de l'Aeri Weissfluhjoch - Weissfluhgipfel, parteix un aeri industrial, reconversió d'un anterior d'ús militar, que dona servei a les instal·lacions existents en la carena del Obersätalli, la seva estació inferior és dins d'una galeria excavada a la roca.

Foto, I Edgar