Petits reculls fotogràfics de vehicles, de fora de Catalunya (XXXV)

 Mostra de diferents vehicles, usat o vistos per mi, per aquests «Mons de Déu».

Bitllet d'entrée Musée National de l'automobile, Mulhouse, França.

Bitllet d'entrée Musée National de l'automobile (Infant), Mulhouse, França.

Bugatti Royale Coupé Napoléon (1929) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Bugatti Royale Esders Roadster Tipus 41 - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Bugatti Type 32 Tank - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Ferrari 250 LM (1964) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Mercedes Benz 300 SL - 300 CJ 68 (F) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Peugeot tipus 16 fiacre (1898) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Renault Tipus T Faetó (1904) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

Voisin V12 C20 Simoun Demi-Berline (1931) - Musée National de l'Automobile, collection Schlumpf - Mulhouse, França.

MuMOC – Museu de les mines d'Ogassa. (I)

"L'origen de tot plegat": El carbó.

Ens trobem en un petit poble a la falda del Pirineu, la història d'Ogassa es perd en l'edat mitjana, ja que eren terres que pertanyien a l'Església, a l'abat Oliva, l'Abadessa Emma i als grans senyors medievals, els d'Oriol, Guifré el Pelós i també el mític del comte Arnau.

Diu la història, que un ferrer va trobar unes pedres negres que tenien poder calòric i que es començaven a conèixer a tot arreu com a font d'energia: el carbó. Les grans companyies mineres comencen l'explotació de les mines l'any 1838 i s'allarga fins que en l'any 1967 es va tancar l'última mina "La Dolça", i amb ella el ferrocarril que havia arribat a la comarca en l'any 1880.

Avui dia un modest, però interessant museu de nom «Museu de les mines de carbó de Surroca», ens explica aquesta conca minera, amb l'afegit que quan va tancar l'última mina, la societat que explotava aquesta va desmantellar totes les instal·lacions per recuperar com a desguàs tot el ferro, aquest fet fa que els materials exposats alguns d'ells no sigui original d'aquesta mina, també te una bona col·lecció de fotografies i estris, però tots aquets fets demostra l'afecte amb què s'ha muntat aquest museu.

MuMCO - Museu, vagonetes, Ogassa.

MuMCO - Tunel pla inclinat Fabrica pans carbó - Plaça Dolça.

La visita la fem acompanyat del Sr. «Enric» nascut a Ogassa, fill de miner i ànima d'aquest museu, autor de les maquetes, construïdes per ell, que es poden veure en el transcurs de la visita.

MuMCO - Museu, sala maquetes, Ogassa.

MuMCO - Museu, maqueta maquina de fer pans de carbó, Ogassa.

MuMCO - Museu, maqueta maquina vapor, Ogassa. 

MuMCO - Museu, maqueta pla inclinat Torralles, Ogassa.

MuMCO - Museu, maqueta teleferic El cable del Faig, Ogassa.

MuMCO - Museu, maqueta volcador de vagonetes, Ogassa.

El museu es troba en l'antiga fàbrica de «Pans de Carbó». Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura industrial de principis del segle XX, serà el futur centre d'interpretació de la indústria minera. L'anomenada fàbrica de pans de carbó, era el lloc on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i a molta temperatura; s'hi feien uns pans de carbó de 40x20cm, que anaven a parar als forns de vaixells o de fargues. Temps després als anys quaranta del segle passat, va acollir la turbina. Queden restes de totes dues activitats.

MuMCO - Foto antiga la Plaça Dolça, Ogassa.

MuMCO - Foto antiga la Plaça Dolça, Ogassa.

Aquesta vista també inclou entrar una quarantena de metres en la mina "La Dolça".

PD: Les fotografies antigues reproduïdes amb el permís del Sr. Enric.

Alguns fars de Cantàbria

Els fars estan referenciats d'Est cap a l'Oest.

Far del Castillo de Santa Ana.

Situat a la població de Castro Urdiales, la característica d'aquest far és la seva ubicació, ja que està situat sobre la torrassa sud-est del castell de Santa Ana.

El castell de Santa Ana és una fortalesa pentagonal (segle XII) situada sobre un promontori rocós, en una península on també està l'església fortificada Sta. Maria de l'Asunción (segle XIII), les ruïnes d'una altra església anterior (Sant Pere, segle XII), i l'ermita de Santa Ana, construïda a manera de talaia, unida al castell mitjançant un pont.

Estat actual: Actiu

Inaugurat l'any: 1853

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria, adossada a una cantonada del castell. La part superior de la torre està pintada de blanc, la cúpula de la llanterna és gris metàl·lica. Casa de guarda far, d'1 pis, construïda dalt del castell.

Alçada de la torre: 16 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 49 m.

Descripció llum: Quatre flaixos blancs cada 24 segons.

Distancia: 20 mn.

Coordenades: 43 23.0764 N 3 12.8828 W

Codi: ARLHS SPA-066; ES-00970; Admiralty D1536; NGA 1964.

Nota: Disposa d'una sirena de boira (codi Morse "C" cada 60 segons).

Far de la Punta del Pescador

El far no és accessible, si accedeix per una carretera tancada al pas de vehicle, es pot aparcar a la platja de Berria, està ubicat en un penya-segat del Monte Buciero.

Situació: Municipi de Santoña

Estat actual: Actiu

Inaugurat l'any: 1864

Detalls de construcció: Torre de maçoneria adossada a la casa del guarda far, d'1 pis. Far sencer pintat de blanc.

Alçada de la torre: 13 m.

Descripció llum: quatre flaixos blancs en un patró de 3 + 1 cada 18 segons

Distancia: 9 mn.

Coordenades (en qualsevol format):

Codi: ARLHS SPA-227; ES-01010; Almirantia D1542; NGA 1984.

Far de Cabo de Ajo

Situat al punt més septentrional de la costa cantàbrica, al final del barri del Far a uns 8 km al nord de la població de Ajo, del municipi de Bareyo.

Bonica torre moderna, dissenyada per Fernando Rodríguez Pérez, va ser un dels primers nous fars construïts en el marc del Plan de Señales Marítimas 1985-89.

Estat actual: Actiu.

Inaugurat en l'any: 1930

Reformat l'any: 1958

Detalls de construcció: Torre de formigó cilíndrica amb llanterna i doble galeria, que s'eleva d'una base circular d'1 pis d'alçada. Far pintat de blanc; cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 14 m

Descripció llum: llum blanca, ocultant-se tres vegades amb una duració de 2 segons cada 16 segons

Distancia: 17 mn.

Coordenades: 43°30′40″N 3°35′42″O

Codi: ARLHS SPA-005; ES-01130; Admiralty D1552; NGA 2016.

Far de la Punta de la Cerda (o far de la Argolla).

Està ubicat a la ciutat de Santander, a la península de la Magdalena.

Torre de maçoneria de forma cilíndrica quadrada amb llanterna i galeria que s'aixeca des de la part davantera d'un gran casalot d'1 pis antic habitatges del guarda fars, avui en dia serveix com a Aula del Mar, una instal·lació d'educació ambiental operada conjuntament per la Universitat de Cantàbria i la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo. Edifici pintat de blanc amb adorns de pedra grisa sense pintar; llanterna és de color gris metàl·lic.

És accessible per carretera, però l'aparcament és limitat. Lloc i edifici oberts.

Estat actual: Actiu

Inaugurat en l'any: 1870

Alçada de la torre: 9 m

Altitud pla focal sobre el nivell del mar: 24 m.

Descripció llum: cinc flaixos blancs, en un patró d'1 + 4, cada 20 segons

Distancia: 8 mn.

Coordenades: 43 ° 28'01 "N 3 ° 45'50" O

Codi: ARLHS SPA-170; ES-01160; Almirantia D1556; ex-NGA 2024.

Far d'Illa Mouro

Situat en una petita illa a la desembocadura de la Bahia de Santander. Accessible només en vaixell, l'illa és una reserva natural restringida. Lloc i torre tancats.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1860

Reconstruït l'any: 2004

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria que s'aixeca en el centre de la casa del guarda far de pedra circular d'1 pis alçada, existeix una edificació addicional també d'1 pis. El far és pedra sense pintar; llanterna és de color gris metàl·lic.

Alçada de la torre: 20 m

Altitud pla focal sobre el nivell del mar: 39 m.

Descripció llum: Tres flaixos blancs cada 20 segons.

Distancia: 11 mn.

Coordenades: 43°28′23″N 3°45′21″O

Codi: ARLHS SPA-153; ES-01150; Almirantia D1554; NGA 2020.

Far Cabo Mayor

Aquest far històric, originalment formava part d'una fortalesa que donava suport a la defensa de la base naval reial de Santander.

És una popular atracció turística, adjacent al Parque Cabo Mayor de la ciutat de Santander. Situat a l'extrem nord-est de la Ciutat, la zona en la qual es localitza el Far de Cap Major forma part d'una àrea més extensa constituïda pels promontoris de Cap Major i Cap Menor. La configuració física d'aquest espai ve definida per la seva particular geomorfologia, marcada per les platges i penya-segats de la seva vora costanera i un accidentat relleu amb cotes màximes de 50 metres d'altura sobre el nivell del mar.

Els habitatges de les guardes fars han estat renovades com a museu d'art, que exhibeix obres relacionades amb el far.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1833

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria que s'aixeca des del centre de la casa dels guardes fars, de pedra circular d'1 pis alçada, adjunt existeix una altra casa d'1 pis d'alçada. El far és pedra sense pintar; galeria pintada de blanc; cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 30 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 89 m.

Descripció llum: dos flaixos blancs cada 10 segons

Distancia: 21 mn.

Coordenades: 43°29′26″N 3°47′27″O

Codi: ARLHS SPA-033; ES-01140; Almirantia D1561; NGA 2060.

Far de Suances

Situat a la Punta Torco de Afuera, es troba aquesta, en la punta d'una península que es projecta al mar a uns 2,5 km al nord de Suances. Accessible per carretera i aparcament fàcil. Lloc obert, torre tancada.

Aquest far està construït al lloc de la fortalesa medieval de San Martín de la Arena.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1863

Detalls de construcció: Torre de maçoneria cilíndrica amb llanterna i galeria, adossada a la part davantera de la casa del guarda far d'1 pis d'alçada. El far és pedra sense pintar, amb la galeria pintada de blanc i la cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 9 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 35 m

Descripció llum: tres flaixos blancs, en un patró 2 + 1, cada 24 segons

Distancia: 22 mn.

Coordenades: 43°26′31″N 4°02′35″O

Codi: ARLHS SPA-269; ES-01485; Almirantia D1562; NGA 2064.

El Tren de Noè (Noha's Train)

Aquest passat cap de setmana, amb més actes dels previstos, també m'he deixat caure per Barcelona Estació de França, on a la via 14 hi havia estacionat aquest tren.

Traccionat per la Traxx de Renfe 253-045-9, amb la pintura impecable, aquest tren vol fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril. Es tracta d'un tren d'uns 200 metres de llargària amb 17 plataformes Lgnss, amb uns contenidors pintats amb escenes d'animals salvatges. Està definit com "l'obra d'art mòbil més gran del món", els dos contenidors que aportat per Espanya, els han pintat els artistes MisterPiro i Sabek.

El tren (als contenidors) han recorregut diversos països i estacions d'Europa i acabaran segons està previst, aquesta tardor a Llatinoamèrica.

Autobusos i autocars de Catalunya (XXXVII) - Autobús Parc Güell

TCC – Transports Ciutat Comtal (Barcelona), del Grup Moventis.

TCC realitza des de l'1 d'abril aquest servei d'autobús, uneix la Placa d'Alfons X amb el Parc Güell (carretera del Carmel).

Podem utilitzar aquest servei els visitants del Parc Güell que hagin adquirit l'entrada via telemàtica, així com tots aquells veïns que tinguin la targeta del "Parc Güell", que tindran accés gratuït, i els membres de "Gaudir Més", que també tindran el servei inclòs.

La freqüència varia de 7 a 10 minuts, al servei comença a les 8.00 o 8.30 hores i final entre les 18.15 i les 21.30 hores segons l'època de l'any. 

Aquest servei està pensat per descongestionar les línies 24 i V19, anul·lant les parades d'aquestes línies de bus urbà, a l'entrada del Parc Güell per la carretera del Carmel.

Actualment, a dia de l'inauguració, es realitzà amb autobusos Volvo 7900 híbrid's.