diumenge, 30 de desembre del 2012

Gran Maqueta de Trens – Nadal 2012.


Aquesta maqueta de la associació ARAPDIS, presentada al Nadal de l’any 2011 ha anat creixent.
Desprès de les Festa Major de Gràcia, te una ubicació permanent.

Es una maqueta digitalitzada, que a cada visita te una sorpresa en el seu acabat, ara a estat millorada amb un sistema “Faller car system”.


divendres, 28 de desembre del 2012

TCL - Metro Lió - Línia C


TCL – Transports en Commun de l’agglomération de Lyon.

La línia C del metro de Lió és l’única línia de metro del mon amb cremallera i amb tota probabilitat la d’un gradient mes elevat, 17 %.

Inaugurada el  6 desembre 1974, va reemplaçar un antic funicular que anava de  La Croix Paquet a La Croix Rousse i que datava de l’any 1891.

En l’any 1978, la línia va ser prolongada fins a l’Hotêl de Ville i en l’any 1980 la línia va ser estesa  fins a la Cuire.

Característiques tècniques

Línia:
Data inauguració: 6 desembre 1974
Longitud:  2,45 Km
Voltatge: 750 V=
Amplada via: 1435 mm.
Cremallera: Abt
Numero estacions: 5
Temps del recorregut: 8 minuts

Estació Croix-Paquet
Vehicles:

Sèrie: MCL 80
Rodament: Bo’Bo’
Composició: M+M
Unitats en servei: 10
Numeració:  201/202 a 209/210
Any de construcció: 1984
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Eléctrica
Voltatge: 750 V=
Potencia: 868 kW
Longitud entre topalls:36.600 mm.
Pes: 65,3 Tm
Velocitat: 75 km/h
Velocitat màxima amb cremallera: 22/17 Km/h
Seients:100
Capacitat màxima per composició: 400 passatgers.
Fabricades per: Alsthom i SLM
Nota: Cada vehicle motor sols porta una cabina de conducció. 

dilluns, 24 de desembre del 2012

SBB-CFF-FFS – Am 841


Les locomotores Am 841 son locomotores per a maniobres pesades i per trens de mercaderies.Locomotores similars a les RENFE 311.1 i SNCF 460 000.
Algunes locomotores pertanyent Infraestructures.
Aquestes locomotores van ser encarregades per el Ferrocarrils Federals l’any 1994 en una quantitat de 39 unitats i ampliada la comanda l’any 1996 amb 10 unitats suplementàries.

Aigle, Juny 2008 

Característiques tècniques:

Classe: Am 841
Numeració UIC: 841-000-3 a 841-039-1
Disposició del eixos: Bo’Bo’
Unitats construïdes: 40
Any d’entrada en servei: 1996
Amplada de via: 1435 mm.
Longitud entre topalls: 15330 mm.
Pes: 72 tm.
Potencia: 920 kW
Esforç de tracció: 190 kN
Motor: MTU 8V 396 TB 14
Motors de tracció: 4 X Alstom FRA 3055A / IGBT
Velocitat màxima: 80 km/h
Tracció: Diesel – Eléctrica
Construïdes per: GEC Alsthom Transporte, SA (Meinfesa, Albuixech, Valencia, Espanya).
Model: GA-DE 900/AS

divendres, 21 de desembre del 2012

SBB-CFF-FFS – Em 830 (Em 3/3)


Les locomotores  Em 3/3 son locomotores de maniobres pesades.
Aquestes 41 locomotores dièsel van ser construïdes a petició dels Ferrocarrils Federals Suïssos,  entre els anys 1959 i 1963.

Monthey, Juny 2008

Característiques tècniques:

Classe : Em 3/3
Classe actual : Em 830
Numeració inicial : 18801 a 18441
Numeració UIC :  830-001-4 a 830-041-0
Disposició del eixos :  C
Unitats construïdes : 41
Any d’entrada en servei : 1959
Any de retirada de servei: Ultimes unitats al 2013
Amplada de via : 1435 mm.
Longitud entre topalls : 10020 mm.
Pes : 48 tm.
Potencia : 326 kW
Esforç de tracció : 124 kN
Velocitat màxima : 65 km/h
Tracció : Diesel – Eléctrica
Construïdes per : SLM, BBC i SAAS

dilluns, 17 de desembre del 2012

TAV – Barcelona a Figueres


Ahir varem realitzar la sortida mensual de Senders, que organitza el Club Excursionista de Gràcia, l’etapa a realitzar, del Camí de Sant Jaume, era la corresponent al tram de Figueres a Bàscara.

Durant el transcurs d’aquesta matinal, vaig constatar que les obres del TAV de Barcelona a Figures estan quasi acabades i que tenen pressa per inaugurar, durant el  recorregut vaig poder veure varies unitats realitzant proves a les vies primer una unitat 355 d’ADIF i desprès un S-103 de Renfe. 

ADIF 355, Santa Llogaia d'Àlguema
ADIF 355, Santa Llogaia d'Àlguema
Renfe S-103, Bàscara

dijous, 13 de desembre del 2012

SBB-CFF-FFS – Bm 840 (Bm 4/4)


Les locomotores  Bm 4/4 son locomotores de maniobres pesades.
Aquestes 46 locomotores dièsel van ser construïdes a petició dels Ferrocarrils Federals Suïssos,  entre els anys 1960 i 1970.
Actualment aquesta  classe està sent reemplaçada per noves locomotores Vossloh.
Horw, juliol 2003
Característiques tècniques:

Classe : Bm 4/4
Classe actual : Bm 840
Numeració inicial : 18401 a 18446
Numeració UIC :  840-001-2 a 840-046-7
Disposició del eixos : Bo’Bo’
Unitats construïdes : 46
Any d’entrada en servei : 1960
Retirades de servei : A partir de 2006
Amplada de via : 1435 mm.
Longitud entre topalls : 13710 mm.
Pes : 72 tm.
Potencia : 620 kW
Esforç de tracció : 216 kN
Velocitat màxima : 75 km/h
Tracció : Diesel – Eléctrica
Construïdes per : SLM i SAAS

dimecres, 12 de desembre del 2012

FGC – L7, Estació El Putxet


L'estació El Putxet es va inaugurar l'any 1953 al entrar en servei del tram de vies entre les estacions de  Gràcia i Av Tibidabo de la companyia FBS (Ferrocarrils de Catalunya). Fins l'any 1980 aquesta estació es denominava Núñez de Arce, ja que abans dels canvi del nomenclàtor de Barcelona estava situada en la plaça Núñez de Arce . Està situada sota el carrer Balmes a la plaça Joaquim Folguera.  Disposava de dos accessos, situats a banda i banda del carrer Balmes que  confluïen en un vestíbul, amb màquines de venda automàtica de bitllets i les barreres de control d'accés a les andanes, aquesta es realitzava mitjançant dues escales.

Aquesta estació te que ser un dels intercanviadors amb la futura e incerta finalització L9/L10. En l’any 2008 es van començar les obres en aquesta plaça es va desposseir la plaça de tos els seus arbres, es destruí el accés a l’estació d’ El Putxet des de la plaça.

Es va construir un accés provisional per la entrada per la plaça, i es va rodejar tot el perímetre de la plaça amb una alta tanca.


Aquesta nova entrada provisional te les maquines de venda automàtica de bitllets i les barreres de control d'accés a les andanes que es realitza per unes noves escales que desemboquen en l’andana direcció Barcelona - Plaça Catalunya i connecten amb les antigues escales de l’andana direcció Av Tibidabo. Els accessos per la entrada del  carrer Balmes (costat Besos) no a estat afectada per les obres.

Al quedar paralitzades les obres de la L9/L10, s’ha rafet provisionalment la plaça Joaquin Folguera.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Funicular La Restanca.


En la WEB Ferrocarriles de España (www.spanishrailways.net) del Senyor Juan Peris Torner, existeix una entrada titulada: Funicular de la Restanca, publicada el 24 d’agost de 2012.

Al llegir aquesta entrada, vaig recordar haver pujat en aquest “pla inclinat”.

El motiu va ser anar a veure el barracó que oferia la companyia hidroelèctrica Productora de Fuerzas Motrices (ENHER) a la Federació Catalana de Muntanyisme, per poder instal·lar un refugi al Llac de La Restanca. Aquest primer refugi, en respecta al edifici del refugi actual, estava situat al altre costat de la presa.
La Restanca - Futur refugi
Aquest fet ocorria el 17 d’agost de 1969, el 16 d’agost s’havia inaugurat el refugi de Saboredo, en la vall del Garona de Ruda, també en un antic barracó cedit per l’hidroelèctrica.

Vagoneta amb bancs per a viatgers

Funicular de La Restanca
Funicular de La Restanca, estació inferior
Funicular de La Restanca, estació superior
Funicular de La Restanca, vista des de la vagoneta

Vall de Valarties, Pla de Rius, punt de partida del funicular
La recuperació de velles diapositives no dona per a mes.

dilluns, 3 de desembre del 2012

TEE –Telecabina Encamp – Engolaster


Noticia publicada en la Premsa Andorrana: Andorra estudia recuperar el vell projecte del telecabina de Engolasters

Es tracta d'un projecte que, tal com va explicar el conseller de Turisme, Pere Marsenyach, es podria iniciar durant el proper mandat un cop FEDA hagi acabat el seu projecte d'embelliment dels voltants del llac i l'escenari flotant. Marsenyach va assegurar que el projecte de FEDA és molt interessant i fa temps que reclamen una millora dels entorns del llac perquè la zona sigui més accessible. Però l'ideal, segons el titular de Turisme, seria una connexió directa entre Engolasters i la població, i recuperar així el vell projecte del telefèric. Pel conseller, la proposta feta per FEDA no farà malbé el medi ambient.

Quant a la pista d'esquí de fons i el circuit de raquetes, Marsenyach va indicar que és un projecte a mig termini que ja s'ha parlat al Comitè Consultiu de Turisme. La iniciativa requeriria una màquina per traçar la pista i la instal·lació d'algun canó de neu enllumenat, perquè seria interessant que pogués acollir alguna competició nocturna. El conseller de Turisme Encamp s'ha compromès a parlar amb Saetde perquè el projecte podria aprofitar canons de neu vells de l'estació. Així mateix, va assegurar que no faria la competència a cap altre domini.

Alguna característica tècnica del vell Telecabina.


TEE (Postal), any 1966
Data inauguració: Any 1962.
Data de clausura: cap a finals dels anys 80 del segle passat.
Estació inferior: Encamp, 1.266 msnm.
Estació superior: Engolasters, 1.622 msnm.
Desnivell: 356 m.
Duració del trajecte: 20 minuts.
Capacitat: 2 persones per cabina.
Construït per: Giovanola de Montley ( Valais, Suïssa)


TEE Maig 1966
TEE Juliol 1976

L’estació inferior estava situada en un edifici a l’entrada del poble d’Encamp que encara existeix. Al principi era un edifici de dos plantes (s’aprecia en les fotos), de la superior sortia el telecabina. Desprès es van construir les plantes superiors com a pàrking de vehicles. Al desapareixia el telecabina es va transformar en una casa de habitatges.


TEE Estació inferior

divendres, 30 de novembre del 2012

FPR - Funicular Piotta – Ritom


La  Val Piora, es una de les regions mes ermoses del Ticino, aquesta vall esta dominada per els llacs. Accessible des Piotta per medi del funicular, la zona ofereix al visitant bells paisatges per practicar senderisme.

Val Piora - Cappanna Cadagno
Per aquesta excursió es convenien dedicar-hi  un dia,  en el nostre cas des de Locarno.
Val Piora - Llac Ritom
El  punt de partida de l'excursió se situa en l’estació inferior del funicular, aquet medi de transport ens portarà fins  a l’estació superior del funicular. Des d’aquí el camí condueix primerament cap al mur de la presa de llac Ritom, se segueix el camí que voreja el llac fins arribar a un rètol que indica el camí cap a la Alpe Tom, que el seguirem fins arribar l’estany del mateix nom. D’aquí el sender ens condueix cap  un petit coll, una vegada a dalt ens podem arribar fàcilment fins al pic Motta (2115 m.), desprès continuem , ja de baixada,  cap al llac de  Cadagno  i la Cappanna Cadagno, aquí existeixen varis refugis privats de muntanya amb serveis de bar i restaurant.  Es torna vorejant el gran llac de Ritom fins la presa. L'últim tram és un breu descens fins a l'estació de superior del funicular, (temps efectiu de la caminada 4 hores 30 minuts, distancia 16.4 km.).
Val Piora - Llac Tom
El funicular: breu ressenya de la seva historia.


Des de 1917 el llac de Ritom s'utilitza per recollir les aigües del massís de Sant Gothard per a la central elèctrica de Piotta. Aquesta central era propietat dels Ferrocarrils Federals Suïssos i l'electricitat produïda servia per alimentar la línia de ferrocarril del  Saint Gothard.

El funicular va ser construït per ajudar a les obres que van convertir l’estany de Ritom en un gran llac al construir-hi una presa i a la construcció de la canonada de pressió per baixar les aigües fins la central.
Estació inferior
La Funicolare Piotta - Ritom és el funicular suïs públics amb mes gradient (87,8%).
Només te un cotxe.
Una altra particularitat d'aquet funicular és que el motor es troba a l'estació inferior, en conseqüència, el cable puja per els costat dels carrils, suportat per una sèrie de petites pilones fins a la politja de l'estació superior i després torna anar cap avall ja entre els carrils per estirar el cotxe.
Tècnicament es un Pla Inclinat.
L'1 de juliol de 2000, el funicular va ser venut a la Funivie del Gottardo SA.
Des de juny de 2003, el funicular va passar a l’empresa Funicolare SA Ritom.
El cotxe esta pintat de vermell amb al logotip de l’empresa.

Estació Superior
Característiques Tècniques:

Tipus: Pla inclinat, 50-SSB
Data de construcció: 1917
Data d’inauguració servei públic:  1 de juliol de 1921
Reconstruït l’any:  1978, 1985 i 2003
Estació inferior: Piotta (1007 msnm).
Estació superior: Ritom  (1792  msnm).
Ampla de via:  1.000  mm.
Longitud:  1369 m.
Desnivell:  785 m.
Pendent màxima:  87,8   %.
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació inferior, automatitzada SISAG.
Cable tractor:  33 mm.
Ponts: 7
Estacions intermèdies: 1 (Altanca)
Velocitat:  2,7 m/seg.
Duració del viatge:  12 minuts.
Vehicles:  1.
Passatgers: 50 + 1 per vehicle.
Capacitat: 150 passatgers/hora.
Vehicles construïts per: Von Roll i Habegger

dilluns, 26 de novembre del 2012

TMB – Noves maquines expenedores de títols de viatge.


TMB – Transports Metropolitans de Barcelona, ha instal·lat noves maquines expenedores de títols de viatges en els punts anomenats  “Intercanviadors” de la nova Xarxa Ortogonal de autobusos.

Prat de la Riba
Aquestes son les primeres maquines expenedores de títols de TMB situades en el exterior, a peu de carrer.

Aquestes maquines sols admeten Targetes de Credit.

En aquest moments sols ni han 4 de instal·lades, en els intercanviadors de Prat de la Riba, Gran Via-Universitat, Gran Via-Passeig de Gràcia i Plaça Espanya.

Xarxa Ortogonal

divendres, 23 de novembre del 2012

Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor públic del Districte de Sant Marti - Barcelona (VIII).


El Districte de Sant Marti per la seva situació geogràfica no presenta cap desnivell orogràfic important.

En el barri anomenat El Parc i la  Llacuna del Poblenou, el carrer Pallars per poder sortejar les vies del tren que es dirigeixen cap l’Estació de França esta sobre elevat passant per mitjançant de tres ponts les interseccions següents: carrer de Joan d’Àustrica, les esmentades vies ferroviàries i el carrer Zamora.


Ascensor vertical Zamora.
Situat al encreuament del carrer Zamora amb el carrer Pallars.
Desnivell: 5,06 m.
Capacitat: 13 persones.
Carga màxima: 1000 Kg.
Horari de servei: 24 hores.


dilluns, 19 de novembre del 2012

Autobusos i autocars de catalunya (II) - 25 anys de Bus Turístic de TMB.


Exposició a l’Espai Mercè Sala.


Repàs històric d'aquet servei.

Els primer bus turístic de Barcelona data de l’any 1929. Posat en marxa per la companyia CGA  Compañía General de Autobusos amb motiu de l’Exposició Internacional, constava de dos rutes: Interior i Gran Circuito de Lujo.

Foto TMB
Aquet servei de l’any 1929 es va donar amb 10 unitats d’autobusos de la marca francesa Laffy.
Foto TMB
Primer autobús de la nova època, 1987, Pegaso sèrie 6038, números 6045 i 6226, modificats amb aire acondicionat, primera línia 100 “Descobrim Barcelona”.
Foto TMB
Primers autobusos de dos pisos, any 1996, MAN SD 200, sèrie 2000, vehicles comprats de segona ma a Berlin.

Foto TMB
Primeres “Jardineres”, any 2005, MAN NL 202, vehicle 2013.

Foto TMB