Aletschgletscher (I)

Glacera de Aletsch, excursió de 1 dia, (2008).

La primera visita a la glacera de Aletsch, la realitzem a partir de Brig.

A l’estació de Brig un tren regional del MGB ens porta fins a Betten FO, des de aquesta estació un funicular aeri ens puja fins al bonic poble de Bettmeralp, poble sense cotxes, i des de on es podem gaudir magnifiques vistes.

Desprès de caminar 10 minuts s’arriba a l’estació inferior del telecabina del Bettmerhorn, aquet telecabina ha substitut un vell funicular aeri.

Des de l’estació superior del telecabina del Bettmerhorn un curt sender ens porta al mirador superior de la glacera de Aletsch.

La baixada la realitzem tot seguint la carena que ens porta fins a Rideralp, caminada de 3 hores.

Baixem amb el funicular aeri de Rideralp a Mörel, des de on un altre tren regional del MGB es retorna a Brig.

Es de remarcar l’estació intermèdia d’aquest funicular aeri, Greich, que consisteix en un pilar de formigó buit, amb un parell d’andanes retràctils i un ascensor per accedir a la plataforma superior.

Característiques tècniques:

BAB – Bettmeralp Bahnen (Betten FO – Bettmeralp)

Foto realitzada des de dins del Glacier Express

Funicular Aeri.

Any de posta en servei: 1974

Tipus: 125-PB

Longitud: 2446 m.

Estació inferior: Betten FO, 832 msnm.

Estació Superior: Berrmeralp, 1993 msnm.

Desnivell: 1101 m.

Diàmetre cable tractor: 38 mm.

Diàmetre cable portador: 52 mm.

Numero Pilones: 3

Velocitat: 8 m/seg.

Cabines:2

Capacitat per cabina: 125 persones.

Capacitat: 970 persones/hora.

Duració viatge: 6 ½ minuts

Fabricant: Von-Roll – Habegger – CWA - Fatzer

BAB – Bettmeralp Bahnen (Bettmeralp – Bettmerhorn) 

Telecabina monocable.

Any de posta en servei:1995

Tipus: 8-MGD

Longitud: 2324 m.

Estació inferior: Bettmeralp, 1991msnm.

Estació Superior: Bettmerhorn, 2652 msnm.

Desnivell: 662 m.

Numero de pilones: 15

Diàmetre cable portador - tractor: 50 mm

Motorització: Eléctrica, automatització per SISAG

Potencia: 2 X 350 kW.

Velocitat: 5 m/seg.

Cabines: 88

Capacitat per cabina: 8 persones.

Capacitat: 2400 persones/hora.

Duració viatge: 7 ½ minuts

Fabricant: Doppelmayr – CWA - Fatzer

ARBA -  Alestch Riederalp Bahnen (Mörel – Greich – Rideralp)

Funicular Aeri.

Any de posta en servei: 2006

Tipus: 80-PB 

Longitud: 2798 m.

Estació inferior: Mörel, 759 msnm.

Estació intermedia:Greich, 1361 msnm

Estació Superior: Rideralp, 1905 msnm.

Desnivell: 1191 m.

Velocitat: 8 m/seg.

Cabines: 2

Capacitat per cabina: 80 persones.

Capacitat: 600 persones/hora.

Fabricant:  Garaventa  

CGTVN - Compagnie Generale de Traction sur Voies Navigables

Aquesta empresa va ser constituïda el 25 d’octubre de 1926, i va reunir diferents empreses dedicades a remolcar les barcasses per els canal del nord i el est de França. Va estar en actiu fins l’any 1973. L’any 1940 la longitud servida era de 2.986 km.

Per remolcar les barcasses primerament s’utilitzava la força humana combinada amb la força animal, la CGTVN, va utilitzar tractor elèctric sobre vies de ferrocarril i tractor diesel i elèctrics  sobre neumàtics.

El traçat d’aquestes vies al costat dels canal mai es van considerar línees de ferrocarril per l'administració francesa.

Saint-Omer, departament del Pas-de-Calais a la regió de Nord–Pas-de-Calais.

El tractor elèctric J3 i les seves variants va ser el remolcador estàndard sobre rails d’aquesta companyia.

Ascensor de vaixells de la Fontinettes

Situat a prop de Saint-Omer, departament del Pas-de-Calais a la regió de Nord – Pas-de-Calais, excursió de 1 dia.

L'ascensor de vaixells de la Fontinettes va ser construït al canal de Neuffossé que connecta la conca del Aa amb la conca del Lys, per substituir una escala de cinc rescloses construïdes en el  segle 18 i  superar un desnivell de 13 metres.

Inaugurat el 20 d’abril de 1888 va estar en servei fins l’any 1967, en que va ser substituït per una moderna resclosa, que permet fer passar 6 barcasses de 38,50 m en un temps de 45 minut.

Va ser  construïts per “Anciens Etablissements Cail”, segons planells de l'enginyer angles  Edwin Clark que va estar associat amb l'enginyer francès M. Bertin.  Les banyeres metàl·liques es van construir en l’any 1887. Les dos banyeres estan cada una d’elles recolzades per un pistó hidràulic en el moviment  alternatiu de portar les barcasses amunt i  avall. Estava dissenyat per la mida estàndard de les “Peniches” Freycinet.

A prop de Saint-Omer, durant la 2ª G.M., el alemanys van construir dos grans fortificacions, La cúpula de Helfaut destinada a la fabricació i llançament dels coets V2 i el blocaus de Eperlecques destinat també a la fabricació i llançament dels coets V1 i V2. 

FPJ – Funiculaire du Pic de Jer

Excursió de 1/2 dia.

En l'any 1900, solament existeixen set funiculars que utilitzen l'energia elèctrica: cinc a Suïssa i dos a França, el Mont Dore i el Pic du Jer (Lourdes).

El Pic del Jer és una gran massa calcaria aïllada a les portes de la ciutat de Lourdes, recoberta de boscos de pins, excepte en els penya-segats rocosos. La visió que es té des de d’alt del cim es una visió panoràmica de 360º, des de la plana fins als cim dels Pirineus.

En els cim es pot visitar un conjunt de coves i “dolines”.

La via descriu en primer lloc una corba de 800 m. radi i 231 m. de longitud per continuar amb una traça recta de una longitud de 1008 m.

Per la construcció d’aquesta via s’han requerit d'una sèrie d’obres d’infraestructures qualificades de majors. Un primer túnel de 75 m. de llargària. Un viaducte que creua la gran depressió situada a mitja altura de la muntanya, aquest viaducte de 200 m. de llargada i suportat per dotze arcs de maçoneria, l’amplada del viaducte és 25 m, es de doble via ja que es el punt en el que es realitza el creuament dels vehicles. A continuació una rasa de 10 m. de profunditat excavada a la roca i amb una longitud de 230 m. Un segon túnel de 65 m. llarga. I finalment un petit viaducte de  set arcs i e una longitud de 35 m. que acaba en l'estació superior.

Les estacions es van construir amb maçoneria que és alhora elegant i robusta.

L'estació inferior consta a la planta baixa, de la sala d'espera amb les gixetes de venda de bitllets, una botiga i una terrassa coberta. A la planta superior, oficines i habitatges del cap d'estació.

El frontal de l’estació te dos grans portes, que sobren en motiu de celebracions.

L'estació superior es distribueix amb tres plantes, la planta baixa alberga la sala de màquines i la sala d'espera: una paret amb finestres permet veure tot el mecanisme. Dos pisos per sota del sòl: un per a albergar el mecànic i el segon destinat a taller de reparacions i botiga.

Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 80-SBB

Data d’inauguració: 16 de juny de 1900

Reconstruït l’any: 1998   

Estació inferior: Lourdes  (414 msnm).

Estació superior: Pic du Jer  (887 msnm).

Ampla de via: 1.000  mm.

Longitud: 1125 m.

Desnivell: 473 m.

Pendent màxima: 27 - 56   %.

Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior.

Potencia: 130 kW.

Cable tractor: 33 mm

Velocitat: 3,2 m/seg.

Duració del viatge: 6 minuts.

Vehicles: 2.

Passatgers: 80 + 1  per vehicle.

Capacitat: 571 passatgers/hora, en cada sentir.

Construït per: Heckel

Vehicles construïts per: Soule

Reconstruït per: Skirail

MG – Ferrovia Monte Generoso.

Excursió al Monte Generoso, 1 dia,  Juliol (2003).

Des de la propera estació de Bellizona, un tren rodalies (S10) del SBB ens portarà fins a Capolago, punt de partida del Ferrocarril del Monte Generoso (MG – Ferrovia Monte Generoso).

El Monte Generoso (Calvagione) és una muntanya Suïssa , situada als Alps Lepontinos , entre el llac de Lugano i el llac de Como . Els flancs occidental i sud de la muntanya pertany a Suïssa, Cantó de Ticino , mentre que els flancs nord-orientals de la muntanya pertany a Itàlia, a la regió de Llombardia . El cim (1704 msnm) es troba situat a la frontera.

El cim d’aquesta muntanya si pot accedir amb el Ferrocarril Monte Generoso , un tren a cremallera que surt de Capolago,  Suïssa, i que ens acosta al cim a través del flanc occidental de la muntanya.  El trajecte es cobreix en uns 40 minuts, a travessant boscos, prats i esta un petit desert de pedres. Des de el cim es té una magnifica vista de la regió del llacs (Lugano, Como, Varese i Maggiore), la ciutat de Lugano, el Vall del Riu Po, amb Milà i les muntanyes dels Apeninos de fons i  el arc de la cadena alpina, des de el Grand Paradiso i el Mont Rosa, fins el Matterhorn, la Jungfrau  i el massís del San Gotardo  i fins i tot la Bernina.

També hi ha un camí que arriba a Bellavista (una estació intermèdia en el ferrocarril) des de l’estació superior, aquet es bon lloc per dinar, per continuar fins a Mendrisio, Suïssa.

Característiques tècniques

Característica de la línia

Data d’inauguració: 22 de juny de 1980

Longitud de la línia: 9 Km.

Amplada de la via: 800 mm.

Sistema cremallera: Abt

Electrificació:  800 V=

Estació inferior: Capolago,  264 msnm

Estació intermèdies: San Nicolau i  Bellavista

Estació superior: Vetta (Monte Generoso, 1704 msnm)

Desnivell: 1440 m.

Gradient màxim: 220%

Túnels: 5

Ponts: 2

Característiques material mòbil:

Sèrie: H 2/3

Rodament: 2zz1’

Unitats: 1

Numeració: 2

Any de construcció: 1890

Amplada carril: 800 mm

Potencia: 74 kW

Pes: 14,4 Tm

Longitud entre topalls: 5490 mm

Velocitat: 9  km/h

Tracció: Vapor

Fabricades per: SLM

Numero de Fabrica: 604

Nota: És la locomotora de vapor més antic encara en funcionament a Suïssa.

Sèrie: Thm 2/3

Rodament: 2zz1’

Unitats: 2

Numeració: D1 i D2

Any de construcció: 1953

Reconstruïdes l’any: 1993

Amplada carril: 800 mm

Pes: 11,5 Tm.

Longitud entre topall: 5900 mm

Potencia:  400 kW

Velocitat: 14 km/h

Tracció: Diesel mecànica

Fabricades per:  SLM, Saurer, MG.

Nota: la D2 venuda al BRB. Sobre xassís d’antigues locomotores a vapor.

Sèrie: Thm 2/2

Rodament: 2zz

Unitats: 1

Numeració: D7

Any de construcció: 1975

Reconstruïda l’any: 1989

Amplada carril: 800 mm

Pes: 10,2 Tm.

Longitud entre topalls: 5400 mm

Potencia: 300 kW

Velocitat: 14 km/h

Tracció: Diesel hidràulica

Fabricades per: Construïts en els taller de la companyia MG.

Nota:  Sobre xassís d’antigues locomotores a vapor, amb motor Cartepillar 1693-6T.

Sèrie: Thm 2/2

Rodament: 2zz

Unitats: 1

Numeració:  X

Any de construcció: 1985

Amplada carril: 800 mm

Potencia: 106 kW + 184 kW per la llevaneus.

Velocitat: 14 km/h

Tracció: Diesel hidràulica

Fabricades per: Construït en els taller de la companyia MG.

Nota: Vehicle bivial.

Sèrie: Bhe 4/8

Rodament: EMU-2 (1A 1A + 1A 1A)

Unitats: 4

Numeració: 11 a 14 (Mendrisio, Mendrisio, Salorino i San Gallo)

Any de construcció: 1982

Amplada carril: 800 mm

Pes: 34,1 Tm.

Longitud entre topalls: 23.890 mm

Potencia: 810 kW

Velocitat: 22 km/h

Pes 44,8 Tm.

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 800 V=

Seients 2ª classe: 96

Fabricades per: SLM, Siemens

Nota: Del mateix tipus que les unitats A5 a  A8,  del Cremallera de Nuria dels FGC.

Sèrie: Bhm 2/4

Rodament: DMU-1

Unitats: 2

Numeració: 4 i 5

Any de construcció: 1957

Any de posta fora de servei:  1982

Amplada carril: 800 mm

Potencia: 335 kW

Velocitat: 18 km/h

Tracció: Diesel mecànica

Seients 2ª classe: 60

Fabricades per: SIG amb motor Büssing

LJF - Le Jardin Ferroviaire - Chatte

Le Jardin Ferroviarire, es unes de las xarxes en miniatura mes grans d’Europa al aire lliure, va ser creada per Cristian i Gaëtan Abric en l’any 1987.

Per aquesta xarxa s’utilitza la escala LGB (1/22,5) i te una longitud de mes de 1.100 metres. Tot en mig d’un bell jardí urbanitzat amb vil·les, poblacions, rius, llacs, muntanyes, etc. i animat amb fins a 30 trens funcionant a la vegada, juntament amb telefèrics, tramvies, autòmats automàtics, etc. 

TGB – Télépherique de Grenoble – Bastille

Aquest telecabina va substituir un Funicular Aeri del l’any 1934.

L’arquitecte Jaen Benoit va dissenyar les dos estacions d’aquet mitja de transport, l’estació inferior es troba a la riba del riu Isere i l’estació superior en el Fort de la Bastille.

Al inaugurar aquet telecabina de moviment continuo polsant, és a dir: de moviment continu rotatori amb una desacceleració de la velocitat de treball al passar alguns dels trens de cabines per qualsevol de les estacions, cada tren de cabines esta format per un màxim de 5 unitats, les cabines son esfèriques de vidre, el seu nom popular es “bulles” (bombolles).

Característiques tècniques:

Telecabina de moviment polsant.

Any de posta en servei: 1.976

Tipus: 6-GUB   

Longitud: 700 m.

Estació inferior: 200 msnm.

Estació Superior: 465 msnm.

Desnivell: 265 m.

Inclinació: 42 – 70 %

Pilones: 1

Cable portador: 42,6 mm

Motorització: Eléctrica

Potencia: 162 kW

Velocitat: 6,5 m/seg.

Cabines : 5 X 5  

Capacitat per cabina: 6 persones.

Capacitat: 650 persones/hora.

Durada del viatge: 3 o 4 minuts

Fabricant: Poma  

Nota: Els trens de cabines varien segons l’època de l’any de 3 a 5 unitats.

Renfe 470 "Media Distancia"

Aquestes unitats 470 de Renfe Media Distancia en color blanc presentaven un aspecte quasi immillorable,la setmana passada a l’Estació de França de Barcelona.

La matricula dels vehicles motors: 470-128-0 + 470-103-3

Breu descripció de les característiques tècniques:

Sèrie: 470

Classe: EMU-3

Unitats: 45

Any de posta en servei: 1996/1997

Any de construcció: 1974

Amplada carril: 1668 mm

Potencia: 1160 kW

Esforç de tracció: 50 kN

Velocitat: 140 km/h

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 3000 V=

Seients 2ª classe: 234

Nota: Unitats provinent de la modernització d’unitats de la sèrie 440.