diumenge, 31 de desembre del 2017

El Metro lleuger de Sevilla.

Operat per: Metro de Sevilla S.A. (Globalvia).

UrbanRail.net
El primer projecta de construcció d'una xarxa de línies metropolitanes, es va iniciar a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, el projecte es va suspendre en l'any 1983 a causa de la pressió popular pel temor que els edificis històrics del centre de la ciutat poguessin resultar danyats. A continuació, la secció completa, que incloïa les estacions de Nervión i La Plata i els túnels entre elles, varen quedar abandonats.

A finals de la dècada dels 90 del segle passat, la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de Sevilla, varen decidir reactivar el projecta, davant la necessitat de millorar el transport públic i va començar a planificar la construcció d'una xarxa ferroviària lleugera, similar a un sistema Premetro, amb certes rutes en túnel (aprofitant especialment el que es va construir a principis dels anys 80 del segle passat, a l'est de Sevilla), però amb altres trams a l'aire lliure.

Les obres van començar en l'any 2003, estant aquestes força complexes, sobretot en la travessa del riu Guadalquivir i l'adaptació de l'antic túnel.

La línia 1, transcorre per quatre municipis: Sevilla, Dos Hermanas, San Juan de Aznalfarache i Mairena.

L'estació de San Bernado (que va substituir l'antiga estació de tren de Cadis, tancada en l'any 1992 quan es va obrir la nova estació de Santa Justa), és un nucli intermodal amb la línia de Rodalies de Renfe, amb el tramvia MetroCentro i amb una estació d'autobusos, urbans i interurbans.

Al sud-est de l'àrea metropolitana, el Tramvia Metropolità d'Alcalá de Guadaíra ha estat en construcció des de l'any 2008, tot i que el treball va ser suspès i, finalment, es va reprendre l'any 2015, està previst la seva inauguració l'any 2018. La línia parteix de l'estació de metro Pablo de Olavide, on està previst que comuniqui amb la línia del metro i proporcioni un servei sense transbordaments al centre de la ciutat de la ciutat de Sevilla.



Les estacions van ser dissenyades pels arquitectes Sres. Enrique Abascal García, Miguel Díaz Zulategui i Ángel Díaz Domínguez amb formigó, metall i vidre com a materials dominants utilitzats. El color verd, el color nacional d'Andalusia, identifica el Metro.




Característiques tècniques línia:

Sistema: Metro lleuger.
Data d'obertura: Abril 2009
Ampla via: 1435 mm
Longitud de la xarxa: 18,636 km
Longitud de la línia: 18 km
Numero de parades: 22
Vehicles: 17 CAF Urbos 2
Número de línia: 1 (L1)




Característiques tècniques vehicles:

Sèrie: Urbos 2
Tipus: M6E
Composició: Mc-S-R-S-Mc
Unitats en servei: 17
Numeracions: 101 a 117
Any de construcció: 2006 a 2008
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge: 750 V=
Potencia: 488 kW
Motors: 8 X TSA TMR-36-19-4
Longitud: 32.260 mm
Pis baix: 100%
Velocitat: 70 km/h
Capacitat: 192 passatgers
Construïdes per: CAF




Enllaços rellevants:

dijous, 28 de desembre del 2017

El tramvia de Sevilla.

TUSSAM - Transportes Urbanos de Sevilla, S.A.M.

Metrocentro, és un sistema tramviari de transport públic que té el traçat pel centre de la ciutat andalusa de Sevilla El seu traçat, inaugurat en l'any 2007, uneix l'intercanviador de l'estació de ferrocarrils de San Bernardo amb Plaza Nueva, situada al nucli històric.


Aquest sistema consta d'una línia única, identificada com T1.

El perfil de la línia és pla i dotada de doble via. L'excepció és el tram que es troba al davant de la Catedral, on l'estretor de la calçada obliga a adoptar una solució de via única, aquest tram és realment una via doble estoixada (sense parts mòbils).




En un primer moment, els vehicles que donaven servei al Metrocentro eren cinc unitats Urbos 2 de CAF, cedides en règim de lloguer per Metro de Sevilla.



En l'any 2010, entren en servei les noves unitats Urbos 3 ACR, també de CAF, permetent anul·lar la línia aèria d'alimentació entre les parades de Puerta Jerez i Plaza Nueva. Hi ha estacions de càrrega a les parades: Plaza Nueva, Archivo de Indias i Puerta Jerez. Des de Plaza Don Juan de Austria fins a la parada final San Bernardo, existeix una línia aèria convencional.



Característiques tècniques línia:

Sistema: tramvia
Data d'obertura: 28/10/2007
Ampla via: 1435 mm
Longitud de la xarxa: 2,7 km
Longitud de la línia: 2,2 km
Numero de parades: 5
Vehicles: 4 CAF Urbos 3 ACR
Número de línia: 1 (T1)

Característiques tècniques vehicles:

Sèrie: Urbos 3 ACR
Composició: Mc-S-R-S-Mc
Unitats en servei: 4
Numeració: 301 a 304
Any de construcció: 2010
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge: 750 V=
Potencia: 560 kW
Longitud: 32.366 mm
Pes total: 45,450 tm
Pis baix: 100%
Velocitat: 50 km/h
Capacitat: 279 passatgers
Construïdes per: CAF
Nota: El sistema ACR : Acumulador de càrrega Ràpida, permet el funcionament dels vehicles durant 1400 metres sense alimentació elèctrica.

 Metrocentro Cargador ACR

Metrocentro E301 + E301, pantograf aixecat.

Metrocentro E301 + E301, pantograf baixa.
Enllaços rellevants:

dimarts, 26 de desembre del 2017

Visita al Ferrocarril turístic miner de Riotinto. (I)

Aquest ferrocarril pertany a la "Fundación Río Tinto".


El nom original d'aquest ferrocarril és: The Rio Tinto Railway.

Aquest ferrocarril inaugurat en l'any 1875, pertanyia a (RTCL) The Rio Tinto Company Ltd., i va ser dissenyat i construïts per l'enginyer anglès (Sir) George Bruce, tenia 84,3 quilòmetres de longitud, entre les mines de coure de Rio Tinto, en la regió muntanyenca de la serra de Huelva, i els molls del port de la capital onuvense, a aquesta longitud caldria sumari els 264 quilòmetres de la infinitat de branques auxiliars que comunicaven amb les instal·lacions d'extracció, pobles on s'allotjaven els miners, foneries, etc.

Aquest ferrocarril respon al model típic de ferrocarril colonial britànic "de mina a port". Va ser triat l'ample de 1067 mm per les seves vies. El seu tancament es va efectuar en l'any 1984 quan aquest ferrocarril ja pertanyia a la companyia ERT (Explosivos Río Tinto).

El ferrocarril turístic va començar a funcionar en l'any 1994, la seva longitud és de 12 km., i funciona entre les estacions de Talleres Minas i Los Frailes.

FMTR - Estació Talleres Minas.

FMTR - Estació Talleres Minas, pont giratori.

FMTR - Estació Talleres Minas, aiguada.

FMTR -Estació-Tallers Zaranda, caseta senyals nord.

FMTR -Estació-Tallers Zaranda.

FMTR - Estació Los Frailes
El seu recorregut és molt espectacular, una mica trist en alguns moments per la desa deixa que s'observa, altres amb molt colors per les aigües del Rio Tinto. 








Summament trist és veure al panorama en arribar a l'estació tallers de Zarandas, on es podreix molt material, uns per reconstruir i altres ja reconstruït, fen inútil el lema del llibre editat sobre aquest ferrocarril per la Junta de Andalucia: Ferrocarril Turístic Miner – Paradigma de bones pràctiques en la rehabilitació del patrimoni ferroviari i posterior posada en servei turístic.

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, caseta senyals sud.

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material en reconstrucció Gilda 1-3-0 204

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material en recosntrucció Garrat 1-3-1+1-3-1 146

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material per reconstruir, Creusot-Naval 922 

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material per reconstruir 

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material reconstruït

FMTR - Estació-Tallers Zaranda, Material reconstruït
Enllaços rellevants:
http://fundacionriotinto.es/

dissabte, 23 de desembre del 2017

Alguns autobusos de la ciutat de Sevilla

La xarxa d'autobusos de Sevilla compta amb 44 línies, 40 explotades per Tussam i 4 per l'empresa Casal SL, vuit línies nocturnes, dues línies especials que solament presten servei durant la Fira d'Abril i una línia de tramvia.


Transportes Urbanos de Sevilla, Sociedad Anónima Municipal (TUSSAM), és l'empresa que gestiona el servei d'autobusos i Tramvies de la ciutat de Sevilla.

Tussam - IVECO Irisbus Cyticlass Castrosua CS40

Tussam - MAN  NG363F Castrosua CS40 City II

Tussam - MAN NL313F GNC Castrosua City Versus

Tussam - Mercedes-Benz Sprinter City

Tussam - Solaris Urbino 15 "Los amarillos"
El Consorcio de Transporte Metropolitano del Área de Sevilla és una entitat pública que unifica tots els sistemes de transport públic dels municipis associats.

Les línies explotades per aquest consorci són:
61 de bus interurbà
54 de bus urbà (TUSSAM)
5 de bus urbà de Dos Hermanas
4 de bus urbà d'Alcalá de Guadaíra
5 de Cercanías Sevilla
1 de Metro de Sevilla
1 de tramvia Metrocentro Metro
4 de tramvia metropolita (en construcció)

Aquesta administració està formada actualment per les següents entitats associades: Junta de Andalucía, Diputación Provincial de Sevilla, i els Ajuntaments de Sevilla, Dos Hermanas, Alcalá de Guadaíra, Alcalá del Río, Los Palacios y Villafranca Mairena del Aljarafe, Camas, Coria del Río, San Juan de Aznalfarache, Tomares, Castilleja de la Cuesta, La Algaba, Puebla del Río, Gines, Bormujos, Benacazón, Huévar del Aljarafe, Carrión de los Céspedes, Aznalcázar, Pilas, Gerena, Guillena, El Viso del Alcor, Villamanrique de la Condesa, Castilleja del Campo, Aznalcóllar, Umbrete, Villanueva del Ariscal, Isla Mayor, Carmona, Brenes, Bollullos de la Mitación, La Rinconada, Olivares, Salteras, Sanlúcar la Mayor, Santiponce, Valencina de la Concepción, Gelves, Espartinas, Palomares, Almensilla, Villanueva del Ariscal i Castilleja de Guzmán.

CTMAS - Irisbus C31A EuroRider

CTMAS - Volvo B12BLE Castrosua Magnus II

CTMAS - Volvo B12BLE Castrosua Magnus II
A la ciutat de Sevilla dues companyies explotant les línies d'autobús turístic: City Sightseeing Sevilla i SERVIRAMA.

CSS - Volvo B7L Ayats Atlas-II

Servirama -  Leyland Atlanteans


Enllaços rellevants: