AZURDATA - Un terminal portàtil de primera generació.

A principis dels anys vuitanta del segle passat apareix el denominat «Codigo Nacional del Medicamento».

El codi nacional crec que va ser el "disparador" de tota l'automatització que va venir després, a Federació Farmacèutica, S. Coop. (a partir d'aquí anomenada com a Fede).

El codi nacional, significava una identificació comuna, impresa a l'envàs, numèrica i unívoca. El codi va començar sent de 6 dígits, 5 significatius i un 6e de control.

Ja des del començament i al mateix temps que s'implantava el codi nacional es va arribar a un acord amb EAN per a fer servir l'EAN-13SF que trencava amb l'estructura de l'EAN-13 original, però permetia posar-hi el codi nacional.

D'aquesta manera es podia utilitzar tota la tecnologia desenvolupada pel tractament del codi de barres.

Per la Fede la conseqüència immediata de l'aparició del codi nacional van ser les comandes per codi, mitjançant terminals portàtils i això volia dir que el soci feia les comandes quan volia.

El terminal portàtil que la Fede va triar va ser l'Azurdata Scorepack.

 Azurdata, MSI i altres terminals portàtils.

La Fede els comprava i els venia a les farmàcies que en volien, i també els reparava.

Varem començar amb força por de no tenir èxit i fer el negoci d'en «Robert i les cabres».

Va ser molt acceptat i la feina va ser nostre per a disposar de tots els aparells que ens demanaven les farmàcies.

Les comandes s'enviaven per la xarxa telefònica de veu. Per a rebre les comandes en uns equips primerament Datapoint 1500, per més endavant ser substituts per Datapoint 1800 (d'aquests equips en parlaré en una altra entrada d'aquest Blog).

Va ser "divertit" aconseguir que Telefònica, aleshores monopoli absolut de les telecomunicacions a Espanya, "autoritzés" la connexió a la "seva" xarxa commutada d'uns aparells "estranys".

La veritat es que tampoc va ser gaire complicat, però continuo creient que va ser "divertit", aquesta és la paraula que millor defineix aquesta odissea.

L'Azurdata Scorepack:

Era un aparell que tenia unes mides de 20,32 cm de llarg, per uns 8,89 cm d'ample i força gruixut 5,08 cm. Tenia una pantalleta, d'una sola línia de caràcters i un teclat numèric amb alguns caràcters especials.

 Azurdata, funcionalitats assignada a cada una de les tecles.

Pel teclat s'entraven parelles codi-quantitat, per estàlvia memòria la quantitat, podia no ser entrada i es considerava quantitat 1, el màxim de quantitat podia ser 999, però nosaltres el teníem limitat a 99 i no era necessari posar el zero en les quantitats unitàries, que es guardaven en memòria de 4 K's (la comanda) i quan es volia aquest contingut s'enviava via acoblador acústic al distribuïdor farmacèutic.

 Azurdata amb el acoblador acústic

Entre la petita programació que permetia aquest equip estava el fet de controlar que el codi nacional entrat fora correcta, ja que permetia validar el dígit de control.

 Azurdata amb el acoblador acústic acoblat al micròfon d'un antic telèfon.

Les comandes eren enviades a la velocitat de 300 bauds, minut, la resposta audible era com el so d'una sirena entretallada si la recepció era correcta o silenci en el cas d'una transmissió errònia.

 Azurdata User's Manual.

 Azurdata Manual d'utilització