FGC (FMGP) - Locomotora sèrie E-1 a E-4

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes.

FGC E-1, Nuria

La companyia dels Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes, tenia previst adquirir 10 locomotores elèctriques, 4 per la cremallera de Núria i 6 per la cremallera de Montserrat, però aquestes ultimes com que no es va electrificar la línia, no van ser adquirides.

Aquestes locomotores elèctriques van ser construïdes per les empreses suïsses S.L.M. i Brown Boveri. Estan basades en les construïdes anteriorment per aquests constructors pel Schoellenen Bahn. Les tres primeres locomotores van arribar a Ribes de Freser a l'agost de 1930 des de Münchestein (Suïssa).

Van ser pintades en blau i blanc amb l'emblema de la Companyia i Ribes- Núria en daurat i batejades amb els següents noms: E-1 Virgen de Núria, E-2 Obispo Guitar, en homenatge als seus esforços per aconseguir la construcció del cremallera, E-3 José Rogent i E-4 Ramón Albó en reconeixement a la seva tasca com a directius dels Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes.

Com a característiques generals podem indicar que la locomotora disposa de 2 motors que desenvolupen una potència de 360 CV que permet aconseguir una velocitat màxima de 30 km/h en adherència i 13 km/h en cremallera. El pes total de la locomotora és de 23 tm, amb un esforç de tracció de 9.580 kg amb el que pot remolcar trens de fins a 37,5 tm.

La locomotora és del tipus 0-3-0 amb tres eixos motors acoblats mitjançant bieles a altres dos eixos falsos. Els tres eixos motors posseeixen rodes de 712 mm de diàmetre per a una millor inscripció a les corbes, els radis mínims de les quals són de 80 metres.

Els dos eixos falsos, en el centre dels quals es troba el mecanisme de cremallera que mesura 585 mm de diàmetre, va acoblat als motors.

Les locomotores només posseeixen una cabina de conducció, que està situada en un extrem. La resta de l'espai està ocupat pels motors i altres equips elèctrics.

Una part important en els ferrocarrils de muntanya amb cremallera és el sistema de fre. Aquestes locomotores disposen de 4 tipus diferents de fre: un d'elèctric, dos mecànics i un de seguretat. El fre elèctric actua per frenat reostàtic directament als motors. Un dels dos frens mecànics és del tipus Westinghouse i actua directament sobre la cremallera. L'altre fre mecànic acciona les rodes d'adherència i funciona amb aire comprimit. Finalment el fre d'emergència total o de seguretat és accionat pel maquinista mitjançant un tirador col·locat en la cabina; en tirar del mateix actua el fre d'adherència, el de cremallera i es dispara una molla que va directe als eixos dels motors, frenant i interrompent el corrent del motor. En cas que el tren aconsegueixi un excés de velocitat aquest dispositiu de seguretat s'acciona automàticament.

En els anys 1989 i 1994 van ser modernitzades les locomotores E-1 i E-4 en els Tallers Rocafort.

E-1 "Virgen de Nuria" + B-23, Estació Ribes-Enllaç 

La locomotora E-1, preservada en orde de marxa, realitza alguns trens històrics.

La locomotora E-2, aquesta esta preservada en l'estació Monistrol-Vila.

La locomotora E-3, aquesta esta preservada en l'estació Ribes-Vila.

La locomotora E-4, va ser traslladada a la línia del cremallera de Montserrat l'any 2002 i pintada amb els colors d'aquesta línia, verd i blanc, per realitzar els trens de treball, va realitzar el primer viatge per aquella línia, en l'any 2007 va ser substituïda per una nova locomotora dièsel i retornada a la línia del cremallera de Núria, retroba els seus colors originals i esta en estat de marxa.

FGC E-2, Monistrol-Vila

FGC E-2, Queralt

Característiques tècniques:

Sèrie: E

Numeració: 1 a 4

Rodament: Bo (0-3-0)

Unitats en servei: 2 (2 preservades)

Unitat postes en servei: 4

Any de construcció: 1930

Any posada en servei: 1930

Modernitzades l'any: 1989 a 1994

Amplada carril: 1000 mm

Cremallera: ABT doble

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 1500 V=

Longitud entre topalls: 6875 mm

Pes: 23 tm.

Potencia: 264 kW

Esforç de tracció: 939,5 kN

Motor: 2 X BBC

Velocitat adherència: 30 km/h

Velocitat en cremallera: 13 km/h

Fabricada per: SLMi BBC.

Números fabrica SLM: 3469, 3468, 3370 i 3371

Números fabrica BBC: 3680, 2969, 2971 i 2972

E-3 + D-9 Estació Nuria

E-4 "Ramón Albó" Estació Monistrol-Enllaç

FGC E-3, Ribas-Vila

FGC E-4, Monistrol-Vila

ET-FV - (FTS) Automotors sèrie 100.

Eusko Trenbideak - Ferrocarriles

Transportes Suburbanos de Bilbao

Aquestes unitats de la companyia FTS tenen el seu origen en l'augment constant del tràfic de passatgers en les línies de rodalia de Bilbao.

Aprofitant l'experiència que havien adquirit els tallers de Lutxana, en la construcció dels remolcs de les unitats MTU, i posteriorment en la transformació d'aquelles unitats, es va decidir l'any 1967, que aquestes unitats serien dissenyades pels tècnics de FTS i construïdes per aquests tallers. La part elèctrica va ser contractada amb l'empresa alemanya AEG, després d'haver efectuat una visita al Metro de Berlín, derivant els equips dels usats pels vehicles d'aquella xarxa.

Inicialment es van construir 4 composicions Mc+R+R+Rc i tres composicions Mc+R+Rc. La construcció d'aquests vehicles es va distribuir de la següent forma:

Tallers de Lutxana de FTS 9 automotors Mc, 7 remolcs amb cabina Rc i 6 remolcs intermedis R.

Tallers La Robla de FEVE, 5 remolcs intermedis R.

Posteriorment, a mitjans dels anys 80, l'empresa Coinsa, va construir 4 remolc intermedis R.

Quedant finalment constituïdes la sèrie per 7 composicions Mc+R+R+Rc, 1 composició Mc+Rc i un automotor Mc en reserva.

Per a la seva construcció es va partir de la premissa de la màxima unificació de les parts mecàniques amb les unitats Naval MTU, el resultat per a les caixes i els òrgans de rodadura van ser molt similar a l'aquells. La distribució de les places es va fer per a dues classes "Primera" i "Segona", situant-se els 23 seients de primera en un dels cotxes remolcs sense cabina, que també portava 24 seients de segona, el cotxe motor portava 43 plaça de segona classe, i 56 el segon remolc intermedi, i 51 el remolc amb cabina. El seu interiorisme, les portes d'accés, la disposició interior de seients, plataformes i el nivell de confort, són idèntics a les unitats Naval MTU. Les testeres dels automotors i remolcs pilots es van simplificar pel que fa als Naval, sent en aquest cas totalment plans encara que mantenint la porta d'intercomunicació frontal. Estaven dotats d'un sol focus en la part superior i disposaven de tres pilots vermells. Els seus topalls, eren més aviat una espècie de para-cops que cobria tota la testera exceptuant el lloc de l'enganxall, que és el de topall i pestell unificat en FTS.

Es disposava així mateix de passarel·les d'intercomunicació entre cotxes, encara que sense protecció per rivets de goma. Els cotxes s'enganxen entre si pel mateix model d'enganxall que en la testera, afegint-se a més les conduccions elèctriques i pneumàtiques.

Les cabines de conducció ocupaven la meitat de la testera, per la qual cosa una porta abatible tancava la cabina i permetia el pas a altres cotxes o servia d'envà entre aquella i el departament de viatgers quan la cabina era utilitzada.

Els vogís eren d'una tipologia propera als Pennsilvanià, i idèntics als utilitzats en les unitats Naval, sent totalment intercanviables amb els d'aquelles, tant els motors com els portadors. Aquest fet va motivar que la suspensió estigués ajustada per al cas de major pes — els vogís dotats de motors — amb el que resultava quelcom incòmoda per als remolcs.

L'equip elèctric de AEG sobresortia per les seves reduïdes dimensions, que van permetre col·locar-los en un petit departament de 2,2 m2 en l'extrem oposat a la testera dels automotors. Les resistències de tracció i frenat es van col·locar, seguint el criteri de les unitats MTU, sota el bastidor.

Característiques tècniques:

Sèrie: 100

Tipus: EMU-4

Rodament: Bo'Bo'+2'2'+2'2'+2'2'

Composició: Mc+R+R+Rc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 9

Numeració: MB 101 a MB 109, RB 101 a 103, RAB 101 a 107 i RCB 101 a 107

Any de construcció: 1968 a 1975

Any retirada servei: 1988

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 1500 V=

Potencia: 471 kW

Motors: 4 X CENEMESA TCW 4022

Longitud total entre topalls: 64.680 mm

Velocitat: 75 km/h

Seients 1a classe: 26

Seients 2a classe: 173

Construïdes per: Tallers Lutxana (FTS), Tallers La Robla (FEVE), Coinsa, Cenemesa, AEG

Nota: La reconstrucció d'aquestes unitats van servir per crear sèrie 3100.

ET-FV - (FTS) Unitats de tren sèrie MTU

Eusko Trenbideak

Ferrocarriles y Transportes Suburbanos de Bilbao

Aquestes unitats de tren neixen a causa de l'ampliació de la xarxa electrificada a 1500 V a les línies de Bilbao-Lezama, Matico-Azbarren i Lutxana-Mungia, pertanyents als Ferrocarriles y Transportes Suburbanos de Bilbao (FTS), ja que el vell material era insuficient.

Per ser el servei totalment de rodalia, la Companyia va pensar en una unitat elèctrica. Per això va sol·licitar a la Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) radicada a Sestao, 10 unitats compostes de cotxe motor i remolc amb cabina. La part elèctrica va ser encomanada a Constructora Nacional de Maquinària Elèctrica (CENEMESA).

Rebudes en l'any 1953, la seva decoració exterior va ser similar a la resta de material de la Companyia, verd fosc amb una franja central groga.

Al principi, els equips elèctrics anaven distribuïts entre el cotxe motor i el remolc, la qual cosa feia que els motors no poguessin ser independents. El fre era pneumàtic, d'aire comprimit.

Pel que fa a l'interior, disposava de tres departaments de seients amb 2 plataformes d'accés amb portes corredisses manuals de doble fulla. La caixa està composta d'un bastidor de quatre travessers longitudinals que suporten les parets laterals i els aparells de xoc i tracció. La resta de la caixa és de perfils embotits i el revestiment de contraxapat.

Ven aviat, aquest material, va començar a tenir problemes i sofrir contínues immobilitzacions. Diversos problemes tècnics, entre ells, la sinuositat del terreny, la baixa velocitat, les contínues parades i arrancades i la transició dels motors de sèrie a paral·lel, provocava sacsejades brusques, que repercutien en els motors i en els engranatges. A la fi de l'any 1954, quan portaven escassament 2 anys de vida van ser retirades per ser modificades. Aquesta operació es va allargar fins a l'any 1956. Entre les modificacions, cal destacar la inclusió d'un remolc intermedi i la substitució dels vogís tipus Ganz pels tipus Pennsylvania i amb algunes transformacions en la part elèctrica, es va millorar sensiblement el seu rendiment.

Cap a finals dels anys seixanta, van ser reformats exteriorment, canviant el seu color pel verd clar i crema.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Sèrie: MTU

Tipus: EMU-3

Rodament: Bo'Bo'+2'2'+2'2'

Composició: Mc+R+Rc

Numeració composició: MTUx-ABTUx-RTUx

Unitats en servei: 0 (1 preservada en el museu del Ferrocarril Basc de Azpeita)

Unitat construïdes: 10

Numeració: 1 a 10

Any de construcció: 1953

Any de reconstrucció: 1955 i 1969

Any retirada servei: 1985

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 1500 V=

Potencia: 386 kW

Motors: 4 X Cenemesa 576JF-5

Longitud total entre topalls: 49.940 mm

Pes total: 91,1 tm

Velocitat: 60 km/h

Seients 2a classe: 180

Reconstruïdes per: Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) i Constructora Nacional de Maquinària Elèctrica (CENEMESA).

Nota: Aquestes unitats van ser les precursores de la futura sèrie NAVAL, de FEVE, FGC, etc.

TELESINCRO - FACTOR Q-32

 MNACTEC, Terrassa

TELESINCRO - FACTOR Q-32, amb aquest ordinador vaig fer les meves primeres pràctiques de programació, cap a l'any 1968.

Aquesta facturadora va ser un dels primers models de Telesincro.

Disposava d'una memòria central de nuclis de ferrita de 32 registres de 16 dígits cadascun. Podia disposar també d'una memòria opcional de 3.200 posicions de 6 bits per a emmagatzemar constants alfanumèriques. Es programava amb Assembler i amb un seudo COBOL. 

Aquests computadors incloïen una modificació del llenguatge de programació COBOL traduït al castellà, exemple l' instrucció MOVE A TO B era MOVER A HACIA B.

Els perifèrics d'entrada i sortida de dades eren dos cassets, una impressora, un lector de fitxes contables amb banda magnètica i el teclat.

 MNACTEC, Terrassa

Telesíncro, empresa fundada l'any 1963 a Barcelona per Joan Majó Crúzate, Joan Peracaula í Antoni Clavell, és un dels pocs casos d'empreses del nostre país amb la decisió de competir en el naixent mercat de la Informàtica.

Les activitats a l'inici de l'empresa no eren de caràcter informàtic. Una visita a Philips l'any 1966 va fer veure l'oportunitat del negoci darrere deis petits sistemes informàtics d'oficina (en aquell temps anomenats facturadores) amb una nova generació de components electrònics. Poc després Telesincro va presentar la seva primera facturadora, la FACTOR-P, dissenyada per Joan Majó i Jordi Vidal i considerada el primer ordinador creat a Espanya amb programari i tecnologia propis. Els primers models, basats en la tecnologia Philips de mòduls digitals de segona generació, van ser superats pel model S, un autèntic ordinador d'oficina, potent i flexible.

El 1972 l'empresa ocupava el tercer lloc de vendes d'ordinadors d'oficina a Espanya. L'empresa es va integrar a la Sociedad Española de Construcciones e Industria (SECOINSA), després Fujitsu España, en l'any 1975.

Renfe - Locomotora sèrie 303 (ex 10300, 11300 i 12300)

La sèrie 303, va nèxia a partir d'un encàrrec efectuat per la mateixa Renfe a les empreses: la suïssa Sulzer Fréres de Winterthur, i les nacionals: Maquinista Terrestre y Maritima (MTM) i Sociedad Española de Construcciones Babcok & Wilcox (B&W). Inicialment aquesta comanda era per 20 locomotores dièsel-elèctriques destinades al servei de maniobres en estacions de mercaderies.

La primera subsèrie: 10301 a 30320, es va dividir la seva construcció, de la següent forma:

MTM: Part mecànica de 10 locomotores i 2 motors dièsel.

B&W: Part mecànica 10 locomotores i 2 motors dièsel.

Sulzer: 16 motors dièsel

Crompton Parkinson: Generadors i motors elèctrics

Oerlikon: Aparells elèctrics

La segona subsèrie: 10321 a 10400, es va dividir la seva construcció entre les empreses:

MTM i B&W: Part mecànica i motors

Brown & Boveri: Generadors, motors elèctrics i aparells elèctrics.

La tercera subsèrie: 11301 a 111400, es va dividir la seva construcció entre les empreses:

MTM i B&W: Part mecànica i motors

Brown & Boveri: Generadors, motors elèctrics i aparells elèctrics.

La quarta subsèrie: 12301 a 12302, es va dividir la seva construcció entre les empreses:

MTM i B&W: Part mecànica i motors

Brown & Boveri: Generadors, motors elèctrics i aparells elèctrics.

Característiques tècniques:

Sèrie: 303

Antiga sèrie: 10300, 11300 i 12300

Numeració: 303-001-2 a 303-202-6

Rodament: C (bieles acoblades)

Unitats en servei o preservades: 22

Unitat postes en servei: 202

Any de construcció: 1953 a 1966

Any posada en servei: 1953

Any baixa servei: 1990

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel-elèctrica

Longitud entre topalls: 9800 mm

Pes: 48,3 tm.

Potencia: 200 kW

Esforç de tracció: 130 kN

Motor: 1 X Sulzer 6LD22

Generador elèctric: Compton Parkinson CG-310 o BBC GCE-808

Motor s elèctric: 2 X Crompton Parkinson G-191 A-1 o BBC GTDM-1522

Velocitat: 45 km/h

Fabricada per: MTM, B&W, Sulzer

FGV - Unitat de tren sèrie 3500

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana

Poc temps després de fer-se càrrec de les antigues línies de FEVE, els FGV varen decidir modernitzar les unitats de la sèrie 1000.

En el "Trenet", tal com era costum anomenar aquests serveis de la CTFV, va ser una constant el fet de refer el material rodant, fet que va perdurar en els primers temps de FGV, aquestes unitats són les úniques que provenien del "Trenet" varen lluir la llibrera del FGV.

En l'any 1988 FGV encarrega als tallers Reig Miro una nova carrosseria per transformar els vehicles de la sèrie 1000, i a MACOSA la reconstrucció integral de les parts mecàniques, per enfrontar els pocs anys que quedaven de vida útil d'aquests vehicles. Es va decidir, per estalviar, conservar els equips elèctrics, vogies i bastidors originals, la nova carrosseria amb seients tipus autobús oferia és comoditats, les cabines de conducció molt més amples també eren més confortables.

Aquestes unitats varen estar assignades a la línia Pont de Fusta a Rafelbunyol i van ser numerades dins la sèrie 3500 els cotxes motor i els cotxes remolc dins la sèrie 6500. Es van formar les següents 6 composicions:

Mc 3501 + Rc 6501 (ex Mc 1021 + Rc 1071)

Mc 3502 + Rc 6502 (ex Mc 1003 + Rc 1057)

Mc 3503 + Rc 6503 (ex Mc 1023 + Rc 1053)

Mc 3504 + Rc 6504 (ex Mc 1056 + Rc 1075)

Mc 3505 + Rc 6505 (ex Mc 1007 + Rc 1022)

Mc 3506 + Rc 6506 (ex Mc 1006 + Rc 1073)

Característiques Tècniques:

Sèrie: 3500

Tipus: EMU-2

Rodament: Bo'Bo' + 2'2'

Composició: Mc + Rc

Unitats en servei: 0

Unitat reconstruïdes: 6

Numeració: 3501 a 3506

Any de construcció: 1954 i 1955

Any de reconstrucció: 1988 a 1990

Any retirada servei: 1995 a 1996

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 600 V=

Potencia: 236 kW

Longitud total entre topalls: 36.200 mm

Pes total: 50,5 tm

Velocitat: 50 km/h

Seients 2a classe: 78

Reconstruïdes per: MACOSA i Carrocerias Miro Reig

Nota: L' unitat Mc 3506 + Rc 6506 es troba preservada en els tallers de Torrent

FGV (CTFV) - Automotors sèrie 1000.

Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València - Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 

Aquestes unitats de tren, que al principi devien construir-se en gran nombre, però no van arribar a prosperar a causa de la precària situació econòmica de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV).

Aquestes unitats estaven basades amb les unitats de la sèrie 200, construïda per Carde y Escoriaza.

En l'any 1953 es va encarregar a MACOSA la construcció de vuit unitats de tren, M + Rc, (1001 a 1008 i 1051 a 1058). Aquests trens podien circular acoblats amb comandament múltiple. En 1955 entren en servei. En realitat es van lliurar vuit motors i set remolcs a causa que la pròpia companyia (CTFV) havia construït un cotxe remolc metàl·lic amb departament de correus, 1201, de característiques similars als cotxes construïts per MACOSA. La vuitena caixa es va muntar en el cotxe motor n.° 13, que havia quedat destruït en un incendi i del que es van aprofitar els seus equips. Aquest vehicle era molt similar exteriorment a les unitats que ens ocupen.

Les unitats de la sèrie 1021 a 1023 procedien dels remolcs 201 a 204, construïts en l'any 1941 per Carde i Escoriaza, quan van ser construïts ja es va pensar amb la possibilitat de ser motoritzats més endavant. Van ser els primers cotxes de construcció metàl·lica, amb tres portes d'accés, la central doble i senzilles les extremes. En l'any 1957 en què es va decidir motoritzar els remolcs 201 i 203, formant les composicions M201+ R202 i M203+R204. La transformació es va portar a terme en els tallers de Pont de Fusta de CTFV. A principis dels seixanta es va motoritzar el remolc 202 al que es va acoblar un nou remolc de la sèrie 1072 a 1074. El R203 va adoptar el n.° 1071 i els motors van canviar a 1021-1023 formant dues composicions M + Rc i una tercera de Rc + M + Rc.

Les unitats de la sèrie 1001 a 1008, eren de construcció metàl·lica, l'accés al vehicle es realitzava a través de dues portes dobles combinades amb uns estreps escamotejables d'accionament pneumàtic. Disposaven de dues cabines de conducció per possibilitar la circulació aïllada. L'interior, molt auster, amb seients i portaequipatges de fusta, amb una capacitat de 64 places assegudes. La il·luminació era per bombetes incandescència.

El color exterior va variant al llarg dels anys. Inicialment van estar pintades amb els colors platejat amb una franja verda per sota de les finestres. En l'any 1963 es va procedir a variar el color d'aquests cotxes amb l'unificat verd i franja blanca del parc de la CTFV, que es mantingué fins a l'any 1979, en temps de FEVE, van tornar a canviar de colors per l'unificat d'aquesta companyia per la zona mediterrània, blau i franges platejades, més tard van passar a ostentar els colors unificats de FEVE i en incorporar-se a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, només va variar el logotip.

L'equip elèctric era el conjunt GE PC-12 i els quatre motors de tracció eren de Cenemesa- Westinghouse model CN-556 que proporcionaven una potència de 320 CV, els vogies eren d'origen Brill. 

En l'any 1985 als motors dels cotxes 1021 a 1023, se'ls introdueixen diverses millores entre les quals destaquen la millora de seients, il·luminació per a fluorescent, finestres tipus Jung, unificació d'equips elèctrics del cotxe motor n.° 13, reemplaçant els components GE pels Cenemesa estendards de la sèrie 1000, va ser renumerat com 1009 i adoptant el remolc 1074. Els cotxes motors 1021-1023, van canviar les seves tres portes laterals per dos dobles i va ser tancat l'accés d' intercomunicació en un frontal.

Característiques tècniques Motors:

Sèrie: 1000

Tipus: EMU-2

Rodament: BoBo

Composició: Mc+Rc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 8

Numeració: 1001 a 1008

Numeració en origen: ---

Any de construcció: 1954 i 1955

Any de reconstrucció: ---

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Eléctrica

Voltatge: 550 V=

Potencia: 236 kW

Motors: 4 X CN-556

Vogies: Brill

Equips elèctric: Cenemesa

Tara: 29 tm.

Longitud total entre topalls: 18640 mm

Velocitat: 80 km/h

Seients 2a classe: 64

Construïdes per: MACOSA

Sèrie: 1020

Tipus: EMU-2

Rodament: BoBo

Composició: Mc+Rc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 3

Numeració: 1021 a 1023

Numeració en origen: 201 a 203

Any de construcció: 1941

Any de reconstrucció: 1957

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 550 V=

Potencia: 236 kW

Motors: 4 X GE-270

Vogies: Brill

Equips elèctric: GE

Tara: 25 tm.

Longitud total entre topalls: 17550 mm

Velocitat: 50 km/h

Seients 2a classe: 62

Construïdes per: Carde Escoriaza/CTFV

Sèrie: 10

Tipus: EMU-1

Rodament: BoBo

Composició: Mc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 13

Numeració en origen: 13

Any de construcció: 1955

Any de reconstrucció: ---

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 550 V==

Potencia: 236 kW

Motors: 4 X GE-270 / CN-556

Vogies: Brill

Equips elèctric: GE / Cenemesa

Tara: 25 tm.

Longitud total entre topalls: 18750 mm

Velocitat: 50 km/h

Seients 2a classe: 64

Construïdes per: Carde Escoriaza/MACOSA

Característiques tècniques Remolcs:

Sèrie: 1050

Rodament: 2'2'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 7

Numeració: 1051 a 1057

Numeració en origen: ---

Any de construcció: 1954 i 1955

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Vogies: Brill

Tara: 21,5 tm.

Longitud total entre topalls: 18650 mm

Velocitat autoritzada: 50 km/h

Seients 2a classe: 68

Construïdes per: MACOSA

Sèrie: 1070

Rodament: 2'2'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 1071

Numeració en origen: 204

Any de construcció: 1942

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Vogies: Pennsylvania

Tara: 15,5 tm.

Longitud total entre topalls: 17550 mm

Velocitat autoritzada: 50 km/h

Seients 2a classe: 56

Construïdes per: Carde Escoriaza

Sèrie: 1070

Rodament: 2'2'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 2

Numeració: 1072 i 1074

Numeració en origen: s/100

Any de construcció: ---

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Vogies: ---

Tara: 20,8 tm.

Longitud total entre topalls: 15000 mm

Velocitat autoritzada: 50 km/h

Seients 2a classe: 56

Construïdes per: CTFV

Sèrie: 1070

Rodament: 2'2'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 1073

Numeració en origen: ----

Any de construcció: ---

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Vogies: ---

Tara: 20,8 tm.

Longitud total entre topalls: 18000 mm

Velocitat autoritzada: 50 km/h

Seients 2a classe: 64

Construïdes per: CTFV

Sèrie: 1200

Rodament: 2'2'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 1021

Numeració en origen: 105-

Any de construcció: 1955

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1000 mm

Vogies: Pennsylvania

Tara: 15,58 tm.

Longitud total entre topalls: 15000 mm

Velocitat autoritzada: 50 km/h

Seients 2a classe: 37

Construïdes per: CTFV

Nota: Amb departament de Correus