Un dels primers semàfors de Barcelona, que es va posar
en funcionament a mitjans de l’any 1929, va estar situat a la cruilla dels
carrers de Balmes i Provença, ja no en
queda cap rastre d’aquells primers senyals lumínics electromecànic que estava suspès
al mig de la cruilla i que requeria un guàrdia urbà que el accionés manualment.
Actualment els més antics que es mantenen en peus són
els dos semàfors que hi ha al carrer d’Urgell a les cruïlles amb els carrers de
Londres i de Buenos Aires, els quals daten de mitjans de la dècada dels
quaranta.
Criden l’atenció de
per varis motius: són grisos i no tenen
cap motiu amb groc (color institucionalitzat de tots els semàfors de
Barcelona), tenen quatre cares (en un
principi per ordenar la circulació en els quatre sentits, ja que els carrers
eren de doble direcció), actualment sols funcionen els llums encarats al
trànsit (carrers convertits a una sola direcció), tenen una gran base
cilíndrica de ciment que esta pintada amb
ratlles blanques i vermelles, perquè al
capdamunt per sobre de les llums reguladores hi tenen un fanal que els fa
esvelts, majestuosos i altíssims, i per
sobre de tot: perquè són al mig de la calçada.
Un record del
passat que cal vigilar, perquè qualsevol dia no desapareixin sense que han en
donem conta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada