Estacions de Catalunya (XXIV)

Montcada bifurcació - Manresa – Lleida – (Aragó) – XCA004.

Aquesta línia està sota el control d'ADIF.

Les estacions són presentades de Barcelona cap a Lleida.

La identificació de la línia és pròpia.

Seguers – Sant Pere Sallavinera

L'estació Seguers - Sant Pere Sallavinera, és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF, situada al nord del municipi de Sant Pere Sallavinera, allunyada del nucli urbà, a la comarca de l'Anoia.

Aquesta estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i va entrar en servei l'any 1860, actualment està classificada com a baixador.

Aquest baixador està situat entre dos túnels amb només una via (la general) i una andana a l'esquerra (mirant cap a Lleida) que té un refugi d'obra per protegir els viatgers de les inclemències meteorològiques.

L'edifici de viatgers queda a la dreta de la via i sobre elevat respecte d'aquesta, es tracta d'un edifici de planta rectangular format a partir de tres cossos annexos de planta baixa. Tots presenten una coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. A la façana principal del cos central i a la façana de migjorn hi ha una placa realitzada amb rajoles blanques emmarcades amb blau amb el seu nom «Seguers de San Pedro Salavinera».

Calaf

L'estació de Calaf, és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF situada al sud de la població, a la comarca de l'Anoia.

Aquesta estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i va entrar en servei l'any 1860.

L'edifici de viatgers és de dues plantes, que habitualment està tancat i es troba a l'andana de la dreta (mirant sentit Lleida), on també hi ha un petit aixopluc metàl·lic.

Actualment, el pati de vies està formada per tres vies, la general (via 1), una desviada a l'esquerra (via 2) i una via morta (via 4) connectada pel costat de Manresa. Té dues andanes, laterals a les vies 1 i 2, donant servei també la segona andana a la via 4. La comunicació entre andanes es realitza a través d'un pas inferior, amb accés a través d'escales fixes i rampes.

Completen les instal·lacions l'antic moll de mercaderies que a la vegada cobreix parcialment la via 4.

Abans d'arribar a Calaf, des del setembre de l'any 2026, existeix l'estació de mercaderies particular de l'empresa Autoflotas. El nom d'aquesta estació és Calaf-Els Prats de Rei, està situada al polígon industrial "Les Garrigues de Calaf" i consta de quatre vies de 750 metres de longitud, i està connectada a la xarxa general pels dos costats.

Sant Martí Sesgueioles

L'estació de Sant Martí Sesgueioles, és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF situada a l'oest de la població, a la comarca de l'Anoia.

Aquesta estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i va entrar en servei l'any 1917.

L'estació, actualment un baixador que disposa únicament de la via general amb una andana a l'esquerra (mirant sentit Lleida). L'edifici de viatgers, és una modesta edificació de dues plantes, que va patir un fort deteriorament. Després d'un procés de rehabilitació fruit de les negociacions entre l'Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles i ADIF, s'ha cedit per a finalitats d'ús social al municipi.

Té un refugi d'obra per protegir els viatgers de les inclemències meteorològiques.

Sant Guim de Freixenet

L'estació de tren de Sant Guim de Freixenet és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF. Està protegida com a bé cultural d'interès local. L'estació està situada al centre del nucli urbà i formada per tres edificis principals i magatzem de mercaderies.

Aquesta estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i va entrar en servei l'any 1860.

Actualment, és un baixador amb només la via general i una andana a l'esquerra mirant sentit Lleida, dotada d'una marquesina refugi de la teulada, de l'antic moll de mercaderies cobert.

L'edifici de viatgers, és de planta rectangular, format per planta baixa i primer pis i presenta un parament paredat de pedra del país amb franges verticals i horitzontals arrebossades i pintades de color ocre, conserva el rètol, realitzat amb rajola, amb el nom de l'antic de l’estació "SAN GUIM".

Un segon edifici es coneix com a "cuarto de agentes", de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a doble vessant amb ràfec de teula en tot el seu perímetre. El parament d'aquest edifici està realitzat amb maó i sòcol de carreus de pedra a la part baixa. Destaquem la decoració de les seves obertures a partir de pilastres amb capitells motllurats. Aquest edifici està situat paral·lel a la via del tren, a pocs metres de l'edifici de viatgers, en direcció al pas a nivell i integrat dins d'una zona de jardí, actualment acull una agrobotiga i un Centre d'Interpretació de la Segarra.

El tercer edifici, es troba aïllat de les altres edificacions, de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, coberta a doble vessant amb ràfec de teula a tot el seu perímetre. Aquest ràfec de teula que sobresurt, en forma de voladís, està sustentat per una estructura de fusta, on s'aprecia el treball d'unes mènsules situades a les façanes de migjorn i tramuntana. L'obra presenta un parament de pedra picada, i també, maó a les obertures i angles de les façanes de l'edifici. Se situa al costat del pas a nivell, que es troba en direcció a Lleida.

Cervera

L'estació de Cervera és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF, situada a l'oest de la població de Cervera a la comarca de la Segarra.

L'estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida.

Va entrar en funcionament l'any 1860.

L'edifici de viatgers se situa a l'esquerra de les vies (mirant sentit Lleida) i és de planta rectangular i dues altures, amb tres cossos de proporcions similars. Les façanes estan adornades frontons triangulars.

L'estació disposa de la via general (via 1) i dues desviades (vies 2 i 3) amb dues andanes laterals a les vies 1 i 2, comunicades mitjançant un pas a nivell.

Completen les instal·lacions de Cervera un nou pas subterrani que comunica la població i l'estació d'autobusos, que està situada a l'altre costat de les vies.

PS. Les fotografiés, antigues, són de postals o extretes de diversos llibres que posseeixo, com: La col·lecció Els Trens de Catalunya, de Carles Salmerón i Bosch; Trens i estacions: Fotos i Postals d'Antoni Nebot; Trens de Postals de lluís Miquel Tuells; la llista seria molt llarga, si algú considera que l'he d'anomenar, sol fa falta que m'ho comuniqui.