Ara farà una mica mes d'un mes vaig assistir a la presentació del llibre "El Canfranc – Historia de un tren de leyenda", i em va entrar les ganes de tornar a anar-hi.
La primera sensació és la d'abandó i el decrepit, de les instal·lacions. L'estació de Canfranc ja no pertany a ADIF, ara després d'haver-la venut per un 1 €, pertany al Govern d'Aragó, que te'n marxa un projecta per convertir-la en un hotel de 5 estrelles.
Els únics serveis són dos Regionals des de Saragossa. Aquests serveis són realitzats amb els automotors 596 "Tamagochi".
El tren més petit de Renfe, en una de les estacions més grans.
Els serveis cap a França són realitzats amb autobusos SNCF, amb 6 serveis fins a Pau i 4 fins a Bedous.
En les vies de la part francesa de l'estació, estan estacionats dos cotxes de viatgers, un cremat, l'altre un possible HH (1600) restaurat i decorat amb Creus Vermelles, en record dels trens de peregrins que anaven a Lourdes.
El material abandonat està més malmès que fa ara 22 anys enrere.
****
****
****
En la part industrial, un tren de cereals estava en procés de ser carregat, els cereals arriben des de França en camions i és emmagatzemat en uns sils, abans de ser traspassat als vagons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada