divendres, 14 d’octubre del 2011

EuskoTran - Bilbao


El 18 de desembre de 2002, s’inaugura el primer tram de la línia del tramvia de Bilbao, EuskoTran, des de l’estació  Atxuri fins la parada de Uribitarte. L’any 2004, la línia s'amplia fins la parada Basurto.

EuskoTran és una de les marques comercials sota les quals opera la societat pública Eusko Trenbideak - Ferrocarrils Bascos SA, pertanyent al Govern Basc.

La freqüència de pas de  10-15 minuts ve condicionada per el tram de via única entre les parades de Pio Barajo i l’estació de Atxuri.


Característiques tècniques línia

Longitud: 4,87 Km.
Numero parades: 12
Ample via: 1.000 mm
Electrificació: 750 V=
Integrat en el sistema tarifari CrediTrans (CTB – Consorcio trasnporte de Bizkai).


Característiques tècniques tramvies

Model: URBOS 1
Tipus: M6C
Numero unitats: 8
Longitud:  25 m.
Mòduls: 3
Potencia: 392 Kw.
Capacitat passatgers : 48 assentats + 148 dret
Fabricats per: CAF.


dijous, 13 d’octubre del 2011

Metro Bilbao


El Metro de Bilbao esta format per dos línies: L1 i L2, la seu traçat es en forma de “Y” sent el tram de vies compres entre les estacions de Ariz (Basauri) i  San Inazio (Bilbao) comú a les dues línies.


En tram comú discorre principalment per el centre de Bilbao, creu la Ria de Bilbao - Riu Nervión fins a cinc vegades, la línia L1 discorre principalment  per el marge dret de la ria i la línea L2 per el marge esquerre.

Les estacions son funcional, construïdes en acer, vidre i formigó, dissenyades per l’arquitecte Norman Foster, els  accessos al exterior son la part mes significativa i coneguda del projecte, construïdes en acer i vidre son conegudes com "fosteritos”.


La línea L1 transcorre de l’estació de Ariz (Bilbao) fins al poble Plentzia.
El tram de vies de la línea L1 entre les estacions de San Inazio i Plenzia corresponen al traçat de la línia d'EuskoTren Bilbo-Plentzia que va ser cedida al Metro de Bilbao.

El primer tram de la línea L1 va ser inaugurat l'11 de novembre de 1.995 per el Lehendakari José Antonio Ardanza, aquest tram comprenia 23 estacions del Metro de Bilbao, el tram entre les estacions del Casco Viejol i Plentzia.


La línia L2 transcorre de l l’estació de Ariz (Bilbao) fins al poble Santurtzi (Santurce).

El 13 d'abril de 2.002 es va inaugurar el primer tram de la Línia 2 del Metro de Bilbao, el nou tram discorria des de les estacions de  Gurutzeta / Cruces (Barakaldo) fins l’estació de Sant Inazio, i en aquesta estació enllaça amb la línia L1.

Característiques tècniques líneas:

Longitud línea L1: 33,3 Km.
Longitud línea L2: 22,3 Km.
Longitud total xarxa: 43,31 Km.
Numero estacions línea L1: 29
Numero estacions línea L2: 23
Ampla via: 1.000 mm.
Electrificació: 1.500 V=
Integrat en CrediTrans (CTB – Consorció de Transportes de Bizkaia).


Ampliacions previstes pròximament:

El novembre de 2011 la xarxa s'ampliarà amb la posada en funcionament de l'estació de Basauri, al final del tronc comú que comparteixen les línies 1 i 2.
Està previst que l'any 2012 s'inauguri l’estació de Ibarbengoa a la línia L1, entre les estacions de Bidezabal i Berango.
L'any 2012 la línia L2 es perllongarà des de l'estació de Santurtzi fins a l'estació de Kabiezes.
En treball la línia L3.

Característiques tècniques material mòbil:



Sèrie 500

Construïdes l’any: 1.995
Unitats: 24
Composició original: Mc-M-M-Mc
Longitud entre topall: 71:12 m.
Potencia: 2.880 kW.
Velocitat màxima: 80 km/h.
Numero seients: 144
Construïdes per ABB/CAF
Composició actual: Mc-M-R-M-Mc

Sèrie 550
Construïdes l’any: 2.001
Unitats: 24
Composició original: Mc-M-M-Mc
Longitud entre topall: 71:12 m.
Potencia: 2.880 kW.
Velocitat màxima: 80 km/h.
Numero seients: 144
Construïdes per Adtranz/CAF
Composició actual: Mc-M-R-M-Mc

Sèrie 600
Construïdes l’any: 2.009
Unitats: 9
Composició original: Mc-M-R-M-Mc
Longitud entre topall:.
Potencia: 2.880 kW.
Velocitat màxima: 80 km/h.
Numero seients:   
Construïdes per Bombardier/CAF


dimarts, 11 d’octubre del 2011

Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor de Begoña - Bilbao (I)


També anomenat Igogailua Begoña.

Aquest vell ascensor va ser projectat per Rafael Fontán, i va donar una referència de modernitat a la Villa de Bilbao.

Es una estructura de formigó que destaca en el horitzó del Casco Viejo.


Inaugurat l’any 1.949.

Salva un desnivell de 43 metres entre l’estació subterrània del carrer de la Esperanza Nº 6, fins la estació superior situada en el barri de Begoña amb el que connecta mitjançant un pont, això permet arribar en molt poc tens fins la Basilica de la Mara de Deu de Begoña.

El seu estat actual es bastant decrèpit encara que te el seu encant.
Pateix la competència directa del ascensor Mallona del Metro de Bilbao que uneix l’estació Casco Viejo amb al barri de Begoña.


No esta integrat en el servei tarifari CrediTrans (Consorci de Transports de Bizkaia). L’ascensor pertany a la empresa Ascensores A Begoña, S.A., el preu del bitllet simple es de 0,45 €.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Puente Vizcaya (I)


Puente Vizcaya (Bizkaiko Zubia, en euskera).

El Pont Bizkcai es troba situat en la desembocadura de la Ria de Bilbao que forma el riu Nervión, uneix les poblacions de Portugalete i Getxo, situades en les marges oposades de la ria.

El pont rep varies denominacions: la oficial es Puente Vizcaya, altres denominacions per les quals també es conegut son:  "Puente Colgante", "Puente Colgante de Portugalete", "Puente Colgante de Guecho i fins i tot "Puente Colgante de  Bilbao", "Puente de Portugalete” i  "Puente Palacio".

Tècnicament es un pont penjant amb una cistella transportadora de vehicles i persones.

Esta integrat en el sistema CrediTrans del Consorcio de Transportes de Bizkaia.

Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquets pont va servir de models per a mes de 13 instal·lacions d’aquets tipus, actualment es l’únic en servei d ‘aquest estil.


Historia

Degut que els vaixell de carga arribaven fins el port de Bilbao no es podia construir un pont mes avall del punt màxim que aquets vaixell podien remuntar la ria, aproximadament fins l’actual Plaza de la Estación.
Conscient d’aquest problema el arquitecte biscaí Alberto del Palacio, va estudiar com resoldre aquest problema, es va assessorar per Eiffel a França i va tindre enllestit i patentat el seu pont l’any 1.890.

L’idea sembla simple, consistia en muntar una biga rígida, a una altura superior a la dels mastils del velers mes grans de l’època, sostinguda per torres, i amb un sistema d’una cistella penjada d’un carretó que es desplaça per la biga superior.

El transbordador va ser inaugurat el 10 d’agost de 1.893, funciona sense interrupcions fins el 16 de juny de 1.937, quant les tropes republicanes van volar la biga superior i la van precipitar a la ria juntament amb la cistella transbordadora. Reconstruït segons e l projecte  del enginyer de camins José Juan Aracil, que va actualitzar el disseny de la biga original i dels cables de suspensió i atirantament, es va re inaugurar de nou el 14 de juny de 1.941.
La societat  El Transbordador de Vizcaya S.L. és l'empresa titular de la concessió administrativa des del  21 de desembre de 1995.

Aquesta empresa a portat a terme l’ultima remodelació del pont. Obre la passarel·la superior al turisme e instal·la nous ascensor per arribar-hi i també pinta el pont, desprès d’un concurs popular, de color  “Vena Rojo Somorrostro”.

Característiques tècniques actuals:

Las quatre torres metàl·liques tenen una alçada de 62 m.
Situades dos a cada costat de la ria estan  subjectes per 8 cables, 2 per torre i situats a 90º un del altre, i encorats a una distancia aproximada de uns 110 m.

La biga plataforma esta situada a 45 m. sobre el nivell de la plenamar.
Esta sostinguda per un conjunt de 70 cable, (d’aquí de el nom de pont penjant, no esta ancorada a les torres).
Existeixen dos carril a cada costa de la biga plataforma per el que circula el carretó metàl·lic.

El carretó es de 25 metres de llarg i de un ample de 6,15 m., te 36 rodes i 12 motors elèctric.
 
La cistella te capacitat per 6 vehicles de turisme i 200 persones, (100 a cada sala lateral).
La cistella esta unida al carretó superior per 18 cables entrecreuats.

La duració del viatge es de 1 ½ minuts.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Funicular de Artxanda.


El funicular uneix la Plaza del Funicular, situada al barri de Castaños de  Bilbao (Bizkaia), al costat del Paseo del Campo Volantín, amb el monte Artxanda.

Des de l'estació superior, situada al Monte Artxanda, es contemplant unes magnifiques vistes de la Villa de Bilbao i de la Ria de Bilbao fins la seva desembocadura.

L’estació inferior, Plaza del Funicular, te correspondència amb l’estació de Matiko de Eusko Tren. L'estació inferior es subterrània  juntament amb els primer metres del funicular per evitar el cruament amb les vies del tren.

Gestionat per l’empresa municipal Funicular de Archanda, S.A., esta integrat en el sistema tarifari Creditrans (Consorció del transporte de Bizkaia).


Historia.

El Marques de Chávarri, Don Benigno de Chávarri y Salazar, va ser el impulsor d’aquest projecta, ja que pensava instal·lar al Monte de Artxanda un parc de lleure  que contaria amb Casino, Hotels, Restaurants i atraccions varies.
Va encarregar el projecte a l’ empresa Suïssa Von Roll l’any 1.1913, les obres es van executar   sota la direcció del enginyer Sr. Severiano Goñi i es va inaugurar el funicular el 7 d’octubre de 1.915.

Durant la Guerra Civil el 18 de juny de 1.937, l’estació superior i el vehicle que albergava van ser danyats per un bombardeig de la aviació Nacional. Reparat va ha tornar al servei l’any 1.938 fins l’any 1.976.

En l’any 1.976 durant les operacions de canvi del cable, el vehicle que estava a l’estació superior, per una ruptura en el sistema d’ancoratge, es va desplaçar a tota velocitat per la línia fins estavellar-se amb el vehicle que estava estacionat en la estació inferior, com a resultat van quedar destrossats els dos vehicles.

El consistori de la ciutat de Bilbao, ja propietari de les instal·lacions va decidir reconstruir-lo totalment. El nou funicular el va dissenyar l’empresa Àustrica Wanger-Biró i es va inaugurat el nou funicular l’any 1.983.

Característiques tècniques (2º funicular):

Tipus: Funicular clàssic, 70-SBB
Data d’inauguració: 30 d’abril de 1.983.    
Estació inferior: Plaza del Funicular  (9 msnm).
Estació superior: Artxanda  (244  msnm).
Ampla de via:  1.266  mm.
Longitud:  770 m.
Desnivell:  235 m.
Pendent màxima: 44,7   %.
Motorització: Eléctrica, 400 CV, automatitzada, Wanger-Biró.
Cable tractor:  40 mm.
Velocitat: 5  m/seg.
Duració del viatge: 5 minuts.
Vehicles: 2.
Passatgers:  70 + 1  per vehicle.
Capacitat: 653 passatgers/hora, en cada sentir.
Vehicles construïts per:  CAF
Horari: 7:15 (8:15 el festius) a 22:00 ( el mesos d’estiu fins 23:00) hores.
Cadència: Cada 15 minuts.
El traçat presenta una corba de 300 metres de radi, els primer 103 metres del recorreguts son amb túnel,  i existeix un viaducte de 170 metres de longitud.

Funicular de La Reineta


El funicular de La Reineta, en el Valle de Trápaga (Bizkaia), està gestionat per EuskoTren, el seu numero de línea es el 5, mes coneguda per Funikularra (funicular en euskera).

Per accedir a l’estació inferior Escontrilla amb autobús, tenen  correspondència dos línies  de Bizkaibus:  A3141 - Cruces - Bagatza - Funicular de Valle de Trápaga/Trapagaran i  A3332 -Trapagaran – Santurtziue.
 A  Larreineta, l’empresa  Transportes Vigiola realitza el servei regular coordinat amb el funicular entre l’ estació superior i el barri de La Arboleda,  A2220 -La Reineta - La Arboleda.

En l’estació superior de Lareineta (denominació moderna) existeix una amplia terrassa  ubicada sobre les andanes des de la qual es pot admirar una de les millors vistes panoràmiques de tot Vizcaya. En aquesta estació esta disposada la maquinaria del funicular.

Integrat en el sistema tarifari Creditrans (Consorcio de transporte de Bizkaia).


Historia

El funicular de La Reineta neix de la dificultat de comunicacions dels nous poblats miners  que es formen en la zona minera de la Orconera,  els principals nuclis son La Reineta i La Arboleda, en el municipi de Trapagarán.
En l’any 1.912, el Sr. Jaime de Orúe y Olabarria va iniciar els estudis per implantar un funicular, l’any 1.913 va decidir el emplaçament d’aquest funicular que uniria els barris de La Escontrilla amb el barri de La Reineta, els dos en el municipi de San Salvador del Valle (Trapagarán).
Degut a varis problemes finances aquest funicular no va poder ser inaugurat fins l’any 1.926.

Una particularitat d’aquet funicular son els seus vehicles.  Com la carretera que unia La Reineta amb el Valle era molt abrupta i moltes vegades quedava tallada per esllavissades de terres, caigudes d’arbres, ect. El funicular es va pensar per poder transportar mercaderies. 
Es van dissenyar el vehicles  dotats d’una plataforma horitzontal sobre la que es pot acoblar la cabina de passatgers o be deixar la superfície lliure per poder transportar sobre elles vehicles de carretera.
En l’estació de Escontrillas (l’inferior) es troba un pont grua per remoure les cabines de passatgers.

Aquest funicular a estat gestionat per les següents entitats: Ferrocarril de Triano, Diputación Foral de Vizcaya i finalment per Eusko Trenbideak.

Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 33-SSB
Data d’inauguració:   24 de setembre de 1.926.
Estació inferior: La Escontrilla (62 msnm).
Estació superior:  Lareineta  (404 msnm).
Ampla de via:   1.200 mm.
Longitud:  1.179 m.
Desnivell:   342 m.
Pendent:  35,9 %.
Motorització: Eléctrica, automatitzada, Von Roll.
Cable tractor: 35  mm.
Velocitat: 2  m/seg.
Vehicles: 2.
Carga màxima: 9.000 Kg per vehicle.
Passatgers:  32 + 1  per vehicle.
Vehicles construïts per: Von Roll
Cabines actuals construïdes per: Irizar
El traçat de la línea es recta menys els últims 500 metres que son en corba cap a la dreta amb un radi de 259 metres. En el recorregut es troben 3 viaductes de 124, 158 i 74 metres.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Alvia ATPRD S-120.


Viatge de Barcelona a Bilbao.

Per realitzar aquest desplaçament em fet servir el servei Alvia de Renfe.


El tren esta format per dos unitats acoblades, una destinada a Bilbao – Abando tren numero 434 i l’altre amb destí Irún tren numero 534.

El tren surt puntualment de Barcelona - Sants a les 7:35 hores, per les vies dels TAV, passem per Tarragona - Camp de Tarragona, Lleida - Pirineus, Zaragoza – Delicias, passada aquesta estació ens trobem el intercanviador d’ample de via de Casetas que el passem en menys d'un minut, també es realitza el canvi de tensió elèctrica, a partir d’aquest moment circulem per vies d’ample Ibèric.

A l’estació de Casetas, en una via morta estan aparcades dos locomotores: una de la sèrie 6100, totalment rovellada i una de la sèrie 7800 (278 “Pachorga”), suposo que aquet material esta custodiat per l’associació AZAFT.

Desprès de haver passat per Tudela de Navarra,  s’arriba a l’estació de Castejón de Ebro, en aquesta estació es realitza una parada no comercial per desacoblar les dues unitats per seguir el camí per separat una cap a Bilbao – Abando i l’altre cap a Irún. En aquesta estació existeix una  gran quantitat d’unitats aparcades de les series 432 i 444, per el seu aspecte sembla que els espera un trist destí, el desballestament. Igualment en aquesta estació esta aparcada l’uniat prototipus de la sèrie 443 “Platanito”, aquesta unitat esta custodiat per l’associació ACAF i esta en un pèssim estat de conservació.


El resta de parades comercial son Logroño, Miranda de Ebro, important nus ferroviari amb gran quantitat de material estacionat en les seves vies. Finalment s’ha arriba a Bilbao – Abando amb una puntualitat excepcional, 13:48 hores.
El viatge de retorn també va complir els seus temps, va arribar a Barcelona – Sants amb 2 minuts de retard.


Característiques tècniques  ATPRD S-120

Tipus: Tren Alta Velocitat
Any entrada en servei: 2006
Construït per: CAF – Alstom
Composició: Mc-M-M-Mc (EMU-4)
Longitud: 106,960 m.
Ampla via: 1435 – 1668 mm (Vogies BRAVA)
Voltatge: 3kV= + 25kV
Potencia: 4.000 kW
Velocitat: 250 Km/h.
Numero de places 1ª (Preferente): 81 passatgers.
Numero de places 2ª (Turista): 156 passatgers
Sistemes seguritat: ASFA, LZB i ERTMS-2
Notes: Unitats adaptades a persones amb mobilitat reduïda i amb cafeteria.