divendres, 15 de gener del 2016

Elevador da Bica (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa



L'Elevador da Bica, és un funicular, que està situat en la Rua da Bica de Belo Duarte, en el barri Bica, de Lisboa. És propietat de la Companhia Carris de Ferro de Lisboa, i uneix Largo do Calhariz i Rua de São Paulo.

El disseny de l'Ascensor da Bica fou dissenyat per l'enginyer portuguès Raoul Mesnier du Ponsard, la inauguració va tenir lloc el 28 de juny de 1892 i fou construït per Nova Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa (NCAML).

Inicialment funcionar pel sistema de contrapès d'aigua, en l'any 1896 va incorporar una màquina auxiliar del vapor i més tard en l'any 1914 es va procedir a l'electrificació.

Els dos cotxes són idèntics i estant distribuïts en tres compartiments escalonats de terra horitzontal, desiguals i accés independent. Els compartiments anterior i posterior, de cada cotxe, contenen els llocs de conducció. Les entrades i sortides de cada compartiment es fa per portes corredisses.

L'estació inferior està situada dins d'un edifici (Rua de São Paulo, 234), i no en les vies públiques. Part del seu recorregut es fa amb la calçada compartida amb el transit d'automòbils (uns 70 metres), aquest transit és en sentit ascendent i és utilitzat, d'acord amb la legislació vigent, sols pel veïns residents.









Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic
Data d’inauguració: 18-06-1892
Estació inferior: Rua de São Paulo, 234.
Estació superior: Largo do Calhariz.
Ampla de via: 900 mm.
Longitud: 283 m.
Desnivell: 45 m.
Pendent màxima: 18,5%.
Motorització: Elèctrica, situada en l’estació superior.
Voltatge: 600 V=
Velocitat: 2,5 m/seg.
Duració del viatge: 2 minuts.
Vehicles: 2.
Tara: 2,7 tm.
Passatgers: 23 per vehicle.
Capacitat: 250 passatgers/hora, en cada sentir.
Vehicles construïts per: Theodor Bell & Co
Horari: 7.00 hores a 21 hores.



dissabte, 9 de gener del 2016

Elevador da Glòria (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa


Aquest funicular va ser construït per la Nova Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa, va ser inaugurat el 24 d'octubre de 1885.

Uneix el barri de Baixa (Avenida da Liberdade al costat de la Plaça dels Restauradors) amb Bairro Alto (Jardim / Mirador de Són Pedro de Alcântara). El seu recorregut és per la Calçada da Glòria.

Originalment aquest funicular era accionat per contrapès d'aigua, amb cremallera lateral sistema Riggenbach per al fre, però també disposava d'una petita màquina de vapor per assegurar el servei en temps de sequera. En L'any 1914 va ser convertit a tracció elèctrica. En l'any 1930, va canviar l'ampla de via a 900 mm i és convertir en funicular automotor, és a dir en lloc de disposar (com la majoria de funiculars) d'un motor que acciona el cable, en el cas d'aquest funicular ambdós cotxes disposen de motors elèctrics de tracció i l'única comesa del cable és la de seguretat i la d'equilibrar el pes i l'esforç dels cotxes. En la reforma de l'any 1930 van ser subtituíts els cotxes per uns idèntics als de l'Elevador da Lavra. Es de destacar que originalment els cotxes eren de dos pisos, accedint al pis superior per mitjans d'una escala de caragol.






Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular (Sistema Agudio/la unitat motora és al cotxe)
Data d’inauguració: 24-10-1885
Estació inferior: Vorera esquerra de l' Avenida da Liberdade
Estació superior: Mirador de Són Pedro de Alcântara
Ampla de via: 900 mm.
Tipus de via: Normal
Longitud: 276 m.
Desnivell: 45 m.
Pendent màxima: 16%.
Motorització: Elèctrica
Voltatge: 300 V=
Motor: Maley 234
Potencia: 18 kW
Per: 18 tm.
Vehicles: 2
Passatgers: 42 + 1 per vehicle.
Horari: 7.15 hores a 0.25 hores.



Elevador do Lavra (Funicular)

CARRIS - Companhia Carris de Ferro de Lisboa



Aquest funicular va ser el primer en inaugurar la Companhia dos Ascensores Mecânicos de Lisboa. Inaugurat el 19 d'abril de 1884, va ser construït per l'enginyer portuguès Raoul Mesnier du Ponsard que també va ser el responsable de la construcció dels elevadors da Glória, do Bica i del de Santa Justa.

El seu recorregut és de Largo da Anunciada a Rua Câmara Pestana, a través da Calçada do Lavra.

Originalment aquest funicular era accionat per contrapès d'aigua, amb cremallera lateral sistema Riggenbach per al fre, però també disposava d'una petita màquina de vapor per assegurar el servei en temps de sequera. En L'any 1915 va ser convertit a tracció elèctrica. En l'any 1930, va canviar l'ampla de via a 900 mm i és convertir en funicular automotor, és a dir en lloc de disposar (com la majoria de funiculars) d'un motor que acciona el cable, en el cas d'aquest funicular ambdós cotxes disposen de motors elèctrics de tracció i l'única comesa del cable és la de seguretat i la d'equilibrar el pes i l'esforç dels cotxes.







Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular (Sistema Agudio/la unitat motora és al cotxe)
Data d’inauguració: 19-04-1884
Estació inferior: Largo da Anunciada
Estació superior Rua Câmara Pestana
Ampla de via: 900 mm.
Tipus de via: Normal
Longitud: 182 m.
Desnivell: 43 m.
Pendent màxima: 25 %.
Motorització: Elèctrica
Voltatge: 300 V=
Potencia: 18 kW
Per: 18 tm.
Vehicles: 2
Passatgers: 42 + 1 per vehicle.
Horari: 7.50 hores a 19.55 hores.



dimarts, 5 de gener del 2016

Metropolitano de Lisboa.

Transportes de Lisboa.

Inaugurat el 29 de desembre de 1959. Des de llavors, hi ha hagut una expansió gradual de la xarxa inicial. En l'actualitat, la xarxa consta de 4 línies, amb aproximadament 43,5 kilòmetres de longitud i 55 estacions. Totes les estacions estan decorades amb alguns elements artístics, que és especialment visible en la nova Línia d'Orient (Les estacions més interessant són: Olaias, Chelas i Oriente). Estacions més antigues són d'un disseny molt simple, amb petites decoracions.


Les línies de la xarxa s'identifiquen pel seu color i el seu anagrama:
Linha Azul - Linha da Gaivota
Linha Verde - Linha da Caravela
Linha Amarela - Linha do Girassol
Linha Vermelha - Linha do Oriente


Al parc actual de vehicles del Metro de Lisboa es pot considerar homogeni.

Sèrie inicial, ML90.
En l'any 1993 Metro de Lisboa, va adquirir 19 trens de 3 cotxes cadascun, numerats del M-201 al M-257, en composició Mc-R-Mc, amb una capacitat de 502 places, de les quals 128 són assegudes en disposició enfrontada de quatre en quatre. Tan sol una unitat, la composta pels cotxes M-201+R-202+M-203 disposa de seients longitudinals. Els trens de la sèrie ML90 tenen una velocitat màxima de 72 km/h.

Tots els trens d'aquestes sèries, han estat fabricats per Sorefame-Bombardier, com la majoria de productes d'aquesta firma tenen la carrosseria exterior és d'acer inoxidable ondulat i té portes llises de color blau. La testera, en color vermell, té una única lluna.



Els ML95, la primera evolució
Entre els anys 1997 i 1999, el Metro de Lisboa va posar en servei 114 nous cotxes de característiques similars als ML90, numerats de M-301 a M-414. Incorporen dues evolucions tecnològiques que els diferencien dels seus antecessors. Els trens de la sèrie ML95 porten un sistema de control de potència basat en un ondulador amb GTO i el sistema d'obertura i tancament de portes és elèctric en lloc de pneumàtic.


Els ML97, segona evolució, els primers trens de diàfans del Metro de Lisboa.
En l'any 1999 es van posar en servei 54 nous cotxes (M-501 a M-554). Sent una evolució dels models anteriors, els ML97 van ser els primers trens a incorporar un passadís d'intercomunicació entre cotxes, així com sistemes automatitzats d'informació al passatger. Conseqüència d'instal·lar l' intercomunicador entre cotxes, aquests trens tenen una capacitat total de 515 passatgers, dels quals 120 poden anar asseguts.


Els ML99, tercera evolució.
Entre els anys 1999 i 1992 el Metro de Lisboa va incorporar els seus últims trens actuals. Es tracta d'una remesa de 114 cotxes (M-601 a M-714) idèntics als ML97 salvo per alguns detalls menors.


diumenge, 3 de gener del 2016

Tramvies de Lisboa - Carris (Companhia dos Carris de Ferro de Lisboa)

Transportes de Lisboa 


La xarxa actual dels tramvies de Lisboa, té una longitud aproximada de 48 km., construïda amb un ample de 900 mm, amb gradients de fins a 135 mil·lèsimes i està electrificada a 600 V.

Actualment aquesta xarxa consta de 5 línies: 12, 15, 18, 25, 28 i dos recorreguts turístics que utilitzen les línies existents, "Circuito das Colinas" i "Circuito dos Descobrimentos".



Al parc mòbil esta constituït 57 vehicles repartits en tres sèries, amb les següents característiques tècniques:

Sèrie: Articulados
Tipus: GT6-70 D/N
Unitats en servei: 10
Unitats construïdes: 10
Numeració: 501 a 510
Any de construcció: 1994 i 1996
Amplada carril: 900 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 600 V=
Potencia: 105 kW
Motors: 2 X SIEMENS 1TB1616
Vogies: DUEWAG
Pantògraf: Stemmann - Technik FB 80.56
Troley: No
Conversor estàtic: TransTechnick
Gestió: Siemens SIBAS-16
Longitud total entre topalls: 24.020 mm
Aire acondicionat: Stone Iberica
Tara: 30,8 tm
Velocitat: 70 km/h
Seients: 65
Construïts per: DUEWAG/CAF/SOREFAME
Nota: Unidireccionals, pis baix, utilitzats en la línia 15.



Sèrie: Remodelados
Tipus: BB
Unitats en servei: 45
Numeració: 541 a 585
Any de construcció: 1995 i 1996
Amplada carril: 900 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 600 V=
Potencia: 50 kW
Motors: AEG Skoda/ALS 2480 LN
Convertidor estàtic: EAO/Kiepe GWL-600/24-80
Controla: Kiepe NF 51
Longitud total entre topalls: 8.385 mm
Tara: 10,7 tm
Vogies: Ferroestal
Sistema de frens: Knorr
Tipus frens: Electrodinàmic, neumàtic i pati electromagnètic
Pantògraf: Stemmann FB 502.05 o Schunk SBL 92
Tròlei: Si
Velocitat: 50 km/h
Seients: 20
Carrosseria: CCFL
Construïdes per: Carris/Kiepe
Nota: Unidireccional







Sèrie: Ligeiros
Tipus: BB
Unitats en servei: 9
Numeració: 713. 717, 720, 732, 733, 735, 741, 742 i 744
Any de construcció: 1936-1947
Amplada carril: 900 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 600 V=
Potencia: 33 kW
Motors: 2 X Metropolitan Vickers MV1
Conversor estàtic: MTM Power
Controla: K-33
Vogies: Maley & Tauton
Frens: Electrodinàmic, Neumàtic i, pati electromagnètic
Longitud total entre topalls: 8385 mm
Tara: 10,8 tm
Pantògraf: No
Tròlei: SI
Velocitat: 45 km/h
Seients: 24
Construïdes per: TP
Nota: Bidireccional

Foto: HJ Werich
Foto: HJ Werich

divendres, 1 de gener del 2016

Unitat de tren sèrie 2300 dels CP.


En l'any 1991 l'empresa alemanya Siemens va firmar unes contractes, per lliurar 42 unitats de tren destinades a la línia de Sintra.


Aquestes unitats tenen la caixa dels cotxes construïda gairebé íntegrament d'acer inoxidable, amb els frontals de motor realitzats amb fibra de vidre de color vermell. En l'apartat mecànic fer constar que la velocitat està regulada per un microprocessador Siemens. L'interior és ampli, funcional i sistema d'il·luminació modern, l'accés s'efectua per portes de grans dimensions, no tenen WC, la informació per als passatgers es realitza per un sistema visual i sonor.

Característiques tècniques:

Sèrie: 2300
Tipus: EMU-4
Rodament: B0'B0'+2'2'+2'2'+B0'B0'
Composició: Mc+R+R+Mc
Unitat construïdes: 42
Numeració: 2301 a 2342
Any de construcció: 1992
Amplada carril: 1668 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 25 kV 50 H
Potencia: 3100 kW
Esforç de tracció: 278 kN
Motors: Siemens 1TB 2222 - O3
Longitud total entre topalls: 16.820 mm
Pes total: 45,3 tm
Velocitat: 120 km/h
Seients 2a classe: 316
Construïdes per: Sorefame/Siemens
Nota: Rodalies que serveixen les línies de Lisboa-Sintra i Azambuja.