El funicular del Palau Nacional.

LT - Locomoción y Transportes

Aquesta instal·lació té l'origen, en una necessitat de mobilitat interna de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.

La línia núm. 61, creada expressament per la companyia de tramvies, transportava el públic de la Plaça Catalunya fins a l'interior del recinte ferial. Però qui volia arribar a l'esplanada del Palau Nacional, havia de remuntar una llarga i monumental escala.

En l'any 1928 es constitueix la companyia Locomoción y Transportes, amb la finalitat de construir un funicular que unís el final del tramvia amb la plataforma del Palau Nacional.

Aquesta instal·lació va ser planejada com a temporal, estan previs el seu desmantellament al final de l'esdeveniment, va ser una instal·lació altament rentable.

El traçat era recta, amb un encreuament central. L'estació inferior es trobava just davant de la parada final del tramvia, estructurada en trinxera, la part superior de la línia transcorria per sobre d'un pont inclinat, format per un arc, de formigo, de 22 metres de llum, que es conserva actualment. L'estació superior estava al mateix nivell que l'esplanada del Palau Nacional. Les dues estacions estaven a l'aire lliure, sols van ser construïdes, unes petites construccions per la venda de bitllets.

Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic,

Data d'inauguració: 1929.

Clausura any: 1930

Estació inferior: 44,1 msnm.

Estació superior: 72,7 msnm.

Ampla de via: 100 mm.

Longitud: 95,5 m.

Desnivell: 28,5 m.

Pendent màxima: 32%.

Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.

Potencia: 0,75 kW

Cable tractor: 30 mm

Velocitat: 2 m/seg.

Duració del viatge: 1 minut.

Vehicles: 2

Passatgers: 100 per vehicle.

Capacitat: 3000 passatgers/hora.

Constructor: Bell

Nota: Aquest funicular va ser reinstal·lat a la Vall de Núria.