Télésferique de la Citadelle de Dinant

Funicular Aeri del Castell de Dinant.

El Télésferique de la Citadelle de Dinant, el varem visitar el juliol de l’any 2004.

Aquest funicular aeri  es del model 17-PB, va ser construït l’ant 1956 i remodelat l’any 1997, els seus fabricants son Pohlig i Garaventa.

El castell “Citadelle” esta  encimbellat 100 metres per sobre de la ciutat, la vista sobre el riu Meuse es impressionant.

Durant la visita del Castell, en el recorregut per els camins de ronda i l’interior de les muralles es poden viure moments del passat europeu i belga, amb la visita dels calabossos, les cuines,les  carrosses, el museu de les armes i les armes de foc  que van marcar la historia militar e  històrica d’aquest lloc, permet tindrà una visió de com es vivia en un lloc com aquest, per no parlar de la immersió en la guerra de trinxeres de l'Yser durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) i la visita al refugi  col·lapsat.

Ferrocarril a vapor dels Tres Valls

CFV3V – Chemin de fer à vapeur des trois vallées, visitat el Juliol de l'any 2004.

De Mariembourg a Treignes – la línia 132.

La línia 132, Mariembourg – Treignes recorre les valls de la Brouffe, de l’Aigua Blanca (Eau Blanche), de l’Aigua Negra (Eau Noir) i de Viroin. Le nom mencionat de “Trois Vallées” ve donat per el nom del tres rius.
La longitud d’aquesta línia es de 14 Km.

Mariembourg

L’estació de Mariembourg era un nus ferroviari important SNCB, en el que convergien cinc línies.

Les instal·lacions de CFV3V Mariembourg són totalment independents de les de la SNCB i es troben a poca distància de les ferroviàries dels SNCB.

El dipòsit de Mariembourg (LMG) ​​està construït de maó vermell, el sostre és de formigó. L'arquitectura del dipòsit és bastant inusual, ja que l'edifici és una rotonda, aquesta rotonda és l'última en servei i la seva configuració inicialment va ser de sis vies. En l'actualitat, cinc vies estan en ús. La via 2, esta configurada amb una fosa que permet la inspecció i manteniment de les màquines.

La rotonda no ha estat mai atesa per un pont rotonda, si no per una configuració de agulles triple. En aquesta també es troba una torre d'aigua i la grua aigua que s'utilitza per abastir les locomotores de vapor, la reserva de carbó i llenya i una grua de càrrega de carbó.

Treignes

El poble de Treignes durant molts anys va ser conegut com el "poble museu".

Trobem entre d'altres:

- Museu de la Maquinària Agrícola.

- Museu de” Malgré Tout”.

- Eco museu.

- Museu del Ferrocarril.

En front de antiga estació dels SNCB de Treignes es troben les instal·lacions de CFV3V, situades a poca distància, grans edificis amb forma de hangars. Aquests edificis albergant un museu ferroviari, una cafeteria i un taller de reparació i restauració dels vehicles ferroviaris.

 

El Tren de las Nubes

TRANEX - El Tren de las Nubes.

Visitat l’octubre de l'any 2005.

A causa d'un corriment de terres estava suspès el servei.  Realitzem el recorregut per carretera en un mini-bus.

L'origen d'aquest tren turístic és el Ramal C-14 del Ferrocarril Belgrano que unia Salta amb el lloc fronterer de Socompa, situat al Paso de Socompa a una altitud de 3.876 m. i al costat del volcà Socompa de 6.030 m., en aquest punt els rails argentins s’unien amb els xilens que arribaven fins a la important ciutat portuària xilena de Antofagasta.

Avui el tren turístic denominat El Tren de las Nubes, recorre el traçat entre Salta situada a una altitud de  1.187 sobre el nivell del mar i el Viaducto de la Polvorilla situat a 4.200 m.

En el seu recorregut d'anada i tornada realitza 434 km, a una velocitat comercial de 35 km / h, en el transcurs del recorregut trobem: 29 ponts, 21 túnels, 13 viaductes, 2 giravoltes i 2 ziga-zagues, sol es realitzen dos parades en el recorregut una a  Sant Antonio  de los Cobres situat a una altitud de 3.375 m. i l’altre al Viaducto de la Polvorilla.

Telefèric de Salta

Visita efectuada l’octubre de l’any 2005.

El CTS Complejo Teleférico de Salta, va se construït l’any 1987, l’estació inferior esta en el Parque de San Isidro i l’estació superior en la Cumbre del Cerro de San Bernardo.

El telefèric construït per Garaventa es del model 6-MGD, mono cable, amb un total de 30 gòndoles, el desnivell entre les dos estacions es de 285 metres, el temps empleat en el recorregut es de 8 minuts, la capacitat de viatgers a l’hora es de 300 persones.

El Cerro de San Bernardo per la seva posició estratègica, vigila tot el nucli urbà de Salta i part de la vall de Lerma.
En el cim del Cerro San Bernardo, l'arquitectura harmonitza amb el paisatge i l'exuberant vegetació. Les terrasses i balcons del complex construïdes amb les pedres del turó permeten unes meravelloses panoràmiques. Al lluny, s'observen els camins a Cafayate i Campo Quijano, l'estadi mundialista i les afores de la ciutat. Les cúpules retallades de les esglésies de La Merced, San Francisco i San Alfonso, a més de la Catedral, es distingeixen fàcilment del resta de edificacions, igual que el Cabildo i la resta dels edificis que envolten la plaça 9 de juliol. Més enllà, espot distingir la Villa de San Lorenzo i el camí a Vaqueros i La Caldera i, una mica més a prop, el Monument a la batalla de Salta, més conegut entre els salteños com 20 de febrer, per ser la data en què es commemora la victòria del Gral. Belgrano en 1813. Recorre tot el passeig que convida a relaxar-se i mirar el paisatge, conèixer Salta “La Linda” des d'una altra perspectiva.

Tren de la Costa

La vista d’aquest tren la vaig efectuar el Octubre de l’any 2005.

El Tren de Costa esta ubicat en la província de Buenos Aires, Argentina, es pot considerar un tren turístic.

El tren de la Costa te un recorregut de 15, 5 Km., uneix les estacions de Maipú en la població de Olivos amb la de Delta al Tigre.

En el seu recorregut te 11 estacions,  moltes d’aquestes son verdaders centres de lleure, cines, restaurants, grans superfícies comercials, parcs d’atraccions, etc.

El material mòbil deriva de la sèrie 3700 de FGV i ha estat construït per CAF.

Des de Buenos Aires es pot arribar amb el tren de rodalies del FCGBM (Ferrocarril General Bartolomé Mitre)Línea Mitre Ramal Retiro – Mitre  l’estació terminal de la línea Bartolomé Mitre te correspondència amb l’estació Maipú del TC. També des de Buenos Aires es pot accedir al Tigre amb el tren rodalies del FCGBM Línea Ramal Retiro – Tigre.

En el Tigre es recomanable fer una visita al delta del Parana amb vaixell.

El Ferrocarril Austral Fueguino o Tren del Fin del Mundo

Visita realitzada el mes de novembre de l'any 2005.

El Ferrocarril Austral Fueguino (FCAF) o Tren de la Fi del Món és un tren turístic d'ample de 500 mm i d'una longitud de 8 km situat a Usuahia, província de Terra del Foc, Argentina.

El tren dels presos, va començar a funcionar el 1909 fins a 1952, transportava càrregues per a la Presó Nacional d’Usuahia, específicament llenya, sorra i blocs de pedra.

Actualment opera com un ferrocarril de turístic en el Parc Nacional Terra del Foc, utilitzant locomotores de vapor.

Els serveis comencen a l'Estació Fi del Món, situada a la RN 3 a 8 km a l'oest d’Usuària, el recorregut transcorre al llarg del Vall Pico, Gorges Toro, a l'Estació Cascada de la Macarena hi ha la reconstrucció d'un poble d’origen Yámana , aquí s'efectua una parada de 15 minuts per contemplar vista panoràmica del lloc, desprès el tren creua la línia divisòria que marca l’entrada al Parc Nacional de Terra de Foc, arribant a l'Estació El Parc, en què finalitza el recorregut.

Mitjançant microbusos es realitza la visita del Parc Nacional de Terra del Foc, arribant fins a la Bahia La Pataia, fi de la carreta Ruta Nacional N º 3: Buenos Aires queda a 3.063 Km I Alaska a 17.848 km.

Hi ha un projecte per estendre les vies del ferrocarril fins al centre de Usuhaia mitjançant una connexió amb tramvies.

Descoberta d’un lloc per fotografiar trens.

Realitzant una caminada matinal he trobat un bon lloc per fotografiar trens, es a la passarel·la que uneix el Carrer de la Verge de Montserrat  de Cornella amb el marge dret del riu Llobregat, aquesta passarel·la travessa l’autopista A-2, les vies de mercaderies al Port de Barcelona de ADIF i de FGC i el riu Llobregat.