Viatge a Suïssa juliol 2011, 8e dia (Lugano - Zurirch).

Lugano – Zurich.

La ciutat de Lugano esta tota ella assentada en les vessants de una serie de turons que s’estenen des de el Monte San Salvatore amb direcció al Monte Bré, per aquest motiu a tingut varis funiculars.

Abans de prendre el tren amb direcció a Zurich, per la línia del San Gottarh, tenim temps aquest matí per a tot passejant per la vora del llac arribar-nos fins a l'estació Paradiso dels SBB, aquí es pot fotografiar el funicular de San Salvatore passant per sobre de les vies de la lina del Sant Gottardo, i dedicar un parell d'hores a fotografiar l'intens trànsit d'aquesta línia, mercarcias, rodalies TILO, internacionals, ect.

Dos rassenyes d'altres funiculars de Lugano.


FA – Funiculare degli Anglioli


El funicular Angioli era el quart funicular de Lugano i sens dubte el més desconegut.

Es troba al sud de Lugano, i s'uneix Via Nassa (Piazza Luini) amb la Via Clemente Maraini, al carrer que va a l'estació de tren del SBB-FFC-FFS.

L'estació inferior se situa just al costat de l'església de Santa Maria degli Angioli.
La Società Funicolare degli Angioli (FA), es va crear l’any 1.910, i va construir el funicular que va iniciar el serveis l’any 1.913 amb la finalitat d’unir la riba del llac de Lugano amb la zona dels grans hotels. 

 A la part inferior del funicular no hi ha cap estació, les vies estan seguint una gran escala, paral·lela a la via, que fa els servei de andana, a la part superior per mitja d'un pont passa per sobre de la Via Giuseppe Motta i arriba directament a la tercera planta d'una torre que és l'estació superior. Un pont per a vianants connecta l'estació amb a l'hotel Bristol i la Via Clemente Maraini.

La torre conté un contrapès vertical que ajuda al motor elèctric, ja que tècnicament aquest funicular es un Pla inclinat.
La via es única i una sol vehicle amb la cabina de color blau (sent el mateix des de l'origen) amb 4 compartiments per a un màxim de 26 passatgers.

L'1 de gener de 1973, el propietària, la Sra. Ilda i Biancamaria Ferrazzini, va cedir el funicular gratuïtament a la ciutat de Lugano.
L’any 1981, l'hotel Bristol va tancar i el Società Funicolare degli Angioli, va desaparèixer.
La ciutat de Lugano va decidir suspendre l'explotació l’any 1.987.
En aquest moments existeix un projecta per substituir-lo per una escala mecànica o un ascensor inclinat.

TPL – Funiculare Lugano Città – Stazione FFS


Es el primer funicular de Lugano, va ser construït l’any 1.886 per connectar el casc antic de la ciutat i l'estació de tren situada a la part superior de un turó. La seva longitud es tan sols 220 metres de llarg.


Originalment l'estació inferior es trobava al centre de la Piazza Cioccaro.
En l’any 1912 es va reduir la seva longitud i ara l'estació inferior es troba al primer pis de un edifici situat a un costat de Piazza Cioccaro. L'estació superior és dins l'estació de tren dels SSB-CFF-FFS. El funicular està completament integrat a l'estació, ja que les seves andanes donen a l’andana 1 de l’estació de tren.

Funciona cada 2 minuts des de 5.20 fins les 23.50 hores.


L’any 1.997, la Azienda Municipale ACTL es va transformar en una empresa pública Trasporti Pubblici Luganesi (TPL) SA.
Aquesta societat, TPL, també gestiona les línees de autobusos: 5 línies urbanes, 6 línies suburbanes, 2 línies de Park+Ride i 2 línees nocturnes.




De Lugano a Zurich
El viatge el realitzem per la principal línia suïssa, la línia del Túnel San Gotthard. 


L’uniat de tren en un RABDe500 capaç d’anar a 200 Km/h, en un servei EC (Euro City Milan - Zurich).

Al sortir de Lugano (271 m.) i abans de arribar a Bellizona trobem les primeres obres projecte AlpTransit el túnel del Monte Cereni.


Mes endavant a Bodio (321 m.) troben l’obre principal de AlpTransit, també conegut com New Railway Link through the Alps NRLA (Nou Enllaç Ferroviari a través dels Alps) és un projecte federal suís per construir un enllaç ferroviari ràpid nord-sud a través dels Alps suïssos mitjançant la construcció de "túnels de base "a nivells molt inferiors als dels actuals túnels.
L'eix Sant Gotardo compost pels túnels de base de Zimmerberg (al nord), de Sant Gotthard (al centre), i del Monte Ceneri (al sud), està sent construït per l'empresa AlpTransit Gotthard AG. Amb una longitud de 57 km el túnel de base Sant Gotthard es convertirà en el túnel ferroviari més llarg del món quan es completi en l’any 2017/18.


Al arribar a Airolo desprès de haver guanyat altura a base de túnels helicoïdals, ziga-zagues, túnels i viaductes arriben al portal del Túnel del San Gothard.


Aquest és un túnel de 15 km de longitud que travessa el Massís de Sant Gothard als Alps Lepontinos de nord a sud, des de Göschenen (1.106 m.) fins Airolo (1.142 m.). El punt més alt es troba a 8 km de la boca nord del túnel a 1.151 m.
Els trens demoren aproximadament 11 minuts en travessar el túnel.
El túnel va ser construït entre els anys 1.871 i 1.881.
La construcció va ser dirigida per l'enginyer suís Louis Favre. El túnel va ser finalment obert al trànsit l’any 1.882 per la companyia privada Gotthardbahn que oferia serveis entre Lucerna i Chiasso (a la frontera de Suïssa amb Itàlia). La companyia Gotthardbahn va ser absorbida pels Ferrocarrils Federals Suïssos el 1909.
L'any 1920 es va finalitzar l'electrificació del túnel.


Al sortir del túnel ens troben l’estació de Göschenen, en aquesta estació existeix un enllaç del MGB –Matterhorn Gotthard Bahn, que per una via mètrica equipada amb cremallera enllaça amb Andermatt.


Perdem altura ràpidament a base de túnels helicoïdals, ziga-zagues i viaductes fins arribar a Flüelen (435 m.) a la riba del Llac dels Quatre Cantons, en aquesta estació ja enllaç amb els vaixell del Guillame Tell Express direcció Lucerna.


Passem per Schwyz (516 m.), ciutat de la que pren nom Suïssa, desprès arribem a Arth-Goldau (421 m.), des de aquesta estació surt un dels cremalleres que pujant al Rigi, continuem per arribar a Zug i per finalitzar arriben a Zurich.

La durada del viatge es de 2 hores 39 minuts, teòrica, ja que un greu incident a la via principal ens fa arribar a Zurich per una via secundària, de via única, amb un intens trànsit que ha de creuar-se en les estacions intermèdies, amb més d'1 hora 1 / 2 de retard.


Característiques tècniques:


TPL – Funiculare Lugano Città – Stazione FFS


Funicular clàssic.
Estació inferior: Piazza Cioccaro (280 m.)
Estació superior: Stazione FFS (333 m.)
Longitud: 220 m.
Desnivell: 53 m.
Capacitat: 75 passatgers per cabina


FA – Funiculare degli Anglioli


Pla inclinat.
Estació inferior: Via Nassa (276 m.)
Estació superior: Via Maraini (329 m.)
Longitud: 142 m.
Desnivell: 53 m.
Capacitat: 26 passatgers.