Zurich Hauptbahnhof, Juliol 2011.
De estació terminal a estació de trànsit
L'estació central de Zurich, en alemany, Zurich Hauptbahnhof, coneguda també amb l'abreviatura Zurich HB, i fins l’any 1893 anomenada Bahnhof Zurich, és l’estació de ferrocarril més gran de Suïssa. En haver estat l'estació final de la primera línia ferroviària de Suïssa, el Spanisch-Brötli-Bahn, és una de les estacions suïsses més antigues.
Gustav Albert Wegmann va construir l'estació Bahnhof Zurich, com a estació final del Spanisch-Brötli-Bahn, trajecte ferroviari que va ser inaugurat el 9 d'agost de 1847. En l’any 1871 es va estrenar la construcció de la nova estació, dissenyada per l'arquitecte Jakob Friedrich Wanner. La seva entrada principal es un arc de triomf davant del final del carrer Bahnhofstrasse. Al capdavant s'aixeca el monument al pioner dels ferrocarrils, Alfred Escher. Aquesta magnífica construcció es neo-renaixentista, amb uns passos per a vianants ricament decorats i equipats amb lluernes perquè entri la llum natural, juntament amb el conjunt de restaurants i la plaça central, fa que tota ella doni la impressió senzillesa i monumentalitat. Originalment comptava amb sis andanes.
L'edifici de l'estació es troba en el districte Altstadt, al qual correspon al casc històric de la ciutat, situada poc abans de la confluència del riu Sihl amb el Limmat i davant del Museu Nacional de Suïssa . El pati de vies s'estenen amb una longitud de 4 km en direcció oest. El riu Sihl travessa l'estació a través d'un túnel que passa per sota les vies del nivell superior i per sobre de les de nivell inferior.
L'estació de Zurich, es la principal plataforma del trànsit ferroviari suís, construïda com a terminal, en Cul-de-sac, esta en procés de transformació per a convertir-se en una estació central de trànsit. És un punt d'enllaç tant per als trens nacionals com per els internacional provinents principalment dels països fronterers amb Suïssa: Alemanya , Itàlia , França i Àustria.
Cada dia, prop de 350.000 viatgers passen per aquesta estació. No menys de 1.900 trens parteixen i arriben a les seves vies (en un període de 18 hores).
Els experts preveient la saturació, cap l’any 2020, en aquesta data se hauria arribat als límits de la seva capacitat, per aquest motiu es van començar els treballs d’ampliació i transformació d’aquesta estació, que estan previst acabar en l’any 2013.
La transformació de l’estació de terminal a estació de trànsit és només una part d'un vast concepte ferroviari, Rail2000, que ha de permetrà crear noves capacitats a tot Suïssa , conjuntament amb el projecte de túnels base conegut com Alp Transit. La línia que unirà Zurich-Altstätten a Oerlikon, via l'estació central, constitueix l'eix central d'una expansió de la infraestructura ferroviària. Les noves vies i el nous túnels previstos pel projecte oferiran una capacitat suplementària de 540 trens al dia (en un període de 18 hores). És a dir, 30 trens més per hora amb relació a les cadències actuals, i en totes les direccions.
L’estació te correspondència amb les línies de tramvies i troleibusos de la xarxa de transport de la ciutat de Zurich, VBZ (Verkehrsbetriebe Zurich) i amb els tramvies del VGB (Glattalbahn).
Les línies de tramvia 3, 4, 6, 7, 10, 11, 13, 14 i les línies de troleibús 31 i 46 passen per l'estació i algunes d’elles la envolten.
Shopville i S-Bahn
L'1 d'octubre de 1970 es van finalitzar els treballs de construcció de la plaça de l'estació, que ocupa el espai del antic pati de vies.
El 29 de novembre de 1981, es va aprobar la construcció del S-Bahn Zurich , així com la prolongació del trajecte del Sihltal Zurich Uetliberg Bahn fins a l'estació.
Per a la realització del S-Bahn, es va construir el túnel Hirschengrabentunnel des de l'estació principal de Zurich fins a l'estació Zurich Stadelhofen . Aquest nou tram continua a través del túnel Zurichbergtunnel fins Stettbach, amb una prolongació cap a les línies ja existents que comunicaven amb Dietlikon i amb Dübendorf. Es van crear a l'estació de Zurich dues sub-estacions subterrànies. Per el S-Bahn es va construir una estació denominat com Museumstrasse. I per SZU (Sihltal Zurich Uetliberg Bahn) la nova estació SZU-Bahnhof.
Des de 1990, passadissos de vianants uneixen les estacions subterrànies Museumstrasse i SZU-Bahnof amb la plaça principal de l'estació de Zurich crean el espai denominat Shopville.
Shopville, es avui dia un dels centres de compres més importants de Zurich.
Andanes:
L'estació de Zurich pot ser dividida en tres parts: el vestíbul d'andanes a nivell del carrer, l'estació frontal de Sihlpost i les sub-estacions subterrànies S-Bahhof Museumstrasse i Bahnhof SZU.
Pati d'andanes 3-18
Com estació terminal (Cul-de-sac), és a dir, que els trens entren per les mateixes vies per les quals han de sortir. El pati de vies central s’anomena Querhalle , compta amb 16 andanes numerades 3-18, que serveixen per els trens regionals de Suïssa i gairebé tots els trens internacionals. En el marc del projecte Rail2000, es va decidir que les andanes 3-9 fossin prolongades fins a 420 m.
Estació Museumstrasse, andanes 21-24
Inaugurada l’any 1990 de l'estació Museumstrasse, es va incorporar com la primera sub-estació d'encreuament a l'estació de Zurich, operativament continua formant par de Zurich HB. L'estació es troba subterrània a la part nord, contigua al Museu Nacional Suís i sota del carrer Museumstrasse, amb quatre andanes numerades 21-24. Es utilitzada per el S-Bahn-Verkehr de la Xarxa de Transport Públic de Zurich, (ZVV). El trajecte transcorre pel Hirschengrabentunnel, aquest túnel passa per sota del riu Limmat cap a l'estació Stadelhofen.
Estació SZU, andanes 1-2
Construïda a sota la plaça Bahnhofplatz, i per sota Shopville, les dues andanes numerades 1-2 son utilitzades pels trens SZU (Sihltal-Zurich-Uetliberg Bahn). La línia S4 circula cap Sihlbrugg, mentre que la línia S10, denominada com Uetlibergbahn , va fins Uetliberg.
Estació Sihlpost, andanes 51-54
Instal·lació provisional per poder realitzar les obres de la nova estació subterrània Löwenstrasse. Construïda al sud de la andana 3 esta formada per quatre andanes nu7merades 51-54, per el trànsit del S-Bahn-Verkehr.
Estació Löwenstrasse, andanes 31-34
Tant en la planificació del S-Bahn com en el pla de trànsit Rail2000 ja existia la idea de construir un túnel, el Weinbergtunnel , que connectés l'estació de Zurich amb Oerlikon. El 22 de desembre de 2006, l'Oficina Federal de Transport va decidir la construcció del túnel i d'una nova estació, la tercera sub-estació subterrània que disposarà de quatre andanes numerades 31-34, anomenada Bahnhof Löwenstrasse. El setembre de 2007 es van iniciar els treballs de construcció del túnel.
Aquesta serà la segona sub-estació d'encreuament de línees subterrània ,forma part de la nova línia denominada Altstetten-Zurich HB-Oerlikon , amb aquesta línia es pretén millorar al trànsit de les connexions oest-est i Nord-Sud. Es complementa aquesta obra amb la construcció d’un túnel de 5 km, el Weinbergtunnel, cap Oerlikon. Previsió d’entrada en funcionament l’any 2013.
Existeix un dit que diu: Quan l’estació de Zurich esternuda, la meitat de Suïssa es refreda.
