El pas de barca «Riu de Baix» de Flix.

Els passos de barca representen un sistema per travessar un riu d'una vora a l'altra. Aquests sistemes són coneguts de temps immemorial. En rius de certa amplada, com l'Ebre, en temps passats era difícil bastir un pont, i aquests sistemes de creuar-lo fou un dels més utilitzats.

A Flix ja està documentat el pas de barca a l'edat mitjana i, de fet, es disposaren fins a l'any 1951 de dos passos de barca: un d'ubicat a la zona del «Riu de Dalt» (la zona d'inici del meandre) i l'altre, el del «Riu de Baix» (la zona de sortida al meandre). La construcció de l'actual pont aprofitant la infraestructura de la presa de l'embassament motivà que es deixés d'utilitzar el pas de barca del «Riu de Dalt», mentre que persisteix actiu el pas del «Riu de Baix».

 Pas de barca «Riu de Baix».

El pas de barca actual consisteix en dos llaüts (embarcació tradicional de l'Ebre) units per una plataforma. Tot el sistema va unit a un cable que travessa el riu d'una vora a l'altra (la gúmena). Antigament, s'aprofitava el corrent del riu per moure la barca i, manejant els timons, el transport anava en un sentit o altre de les vores. Des de finals dels anys seixanta, la tracció és elèctrica, atesa la poca força del corrent del riu, existent d'ençà de la construcció de l'embassament i la central hidroelèctrica. Igualment, es canviaren els taulats d'accés a la barca, substituint-ne els antics, que eren fixos, per uns de mòbils que s'adapten a l'alçada del curs d'aigua del riu.

 El llagut.

 La gúmena.

 Embarcador marge dret.

 Embarcador marge esquerre.

 Caseta del motor elèctric.

 L'estufa del llagut.

 La caseta del llagut.

Algunes embarcacions del Llac Titicaca.

Ferri Manco Capac de l'empresa PeruRail, està equipat en dues vies de doble ample 1435 i 1000 mm amb una capacitat de 17 vagons, uneix els ports de Puno (Perú) amb el de Guaqui (Bolívia).

El seu desplaçament és de 1.200 tones amb una eslora de 87 metres i una mànega 13,43 metres.

El paquebot SS Ollanta construït en l'any 1930 i propietat actualment de PeruRail, amb una capacitat per ha 70 passatgers, realitza creuers turístics a demanda pel llac.

Construït per Earle's Shipbuilding, Hull, Anglaterra, té un desplaçament de 2.200 tones, una eslora de 79 metres i una mànega de 9 metres, la seva velocitat màxima és de 14,5 nusos.

El terminal lacustre acull actualment 132 llanxes amb destinació a les illes dels Uros, 34 van l'illa Amantaní, 20 van l'illa Taquile i 10 cap a Llachón que es troba en Capachica.

Una d'aquestes embarcacions, la Cusi, construïda en l'any 2015, amb una eslora de 13 metres i una mànega de 2,80 metres, equipada amb 2 motors Mitsibishi Fuso 6D10 d'una potència total de 206 kW i una capacitat per 28 passatgers i dos tripulants és l'embarcació la vàrem fer servir durant els dos dies de navegació pel llac Titicaca.

En el port de Puno està amarrada una draga pel manteniment dels tres canals navegables oberts entre la totora, el Puno-Lanchon, Puno-Illes dels Uros i Puno-Illa Taquile.

El pas de barca de Miravet.

Aproximadament a un quilòmetre del poble es trobà el Pas de Barcade Miravet.

Aquest sistema de creuar d'un costat a l'altre del riu Ebre, és l'últim que queda amb funcionament sense motor, al llarg de tot el riu Ebre.

Aquestes barques de pas han estat molt important històricament, ja que era l'únic mitjà que podien tenir els pobles per a travessar el riu aprofitant únicament la força de l'aigua. La Barca està formada per dos llaguts, que és una embarcació fluvial, sobre dels quals hi ha una gran plataforma de fusta on hi caben perfectament 2 o 3 cotxes. Per tal que el corrent del riu no se l'endugui riu avall, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat "ramalet", que enllaça amb la "gúmena", un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l'aigua.

L'entrada i sortida de la Barca s'efectua a través d'una passarel·la que puja o baixa en funció del cabal del riu. La Barca s'impulsa gràcies al corrent del riu, però serà, la mà destra del barquer, qui, en el seu domini del timó, la portarà a l'indret desitjat.

Passos de barca del riu Ebre:

Pas de barca de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja, desaparegut, en ser substituït pel Pont lo Passador.

Pas de barca d'Amposta, desaparegut, va ser substituït per al Pont Penjant.

Pas de barca de Tortosa, desaparegut, substituït pel Pont de la Cinta.

Pas de barca de Xerta, desaparegut.

Pas de barca de Miravet, en funcionament.

Pas de barca de Móra d'Ebre, desaparegut, substituït pel Pont de Móra d'Ebre.

Pas de barca de Garcia, en funcionament als estius.

Pas de barca d'Ascó, desaparegut, substituït pel Pont d'Ascó.

Pas de barca de Flix, en funcionament, amb motor.