Alguns fars de Cantàbria

Els fars estan referenciats d'Est cap a l'Oest.

Far del Castillo de Santa Ana.

Situat a la població de Castro Urdiales, la característica d'aquest far és la seva ubicació, ja que està situat sobre la torrassa sud-est del castell de Santa Ana.

El castell de Santa Ana és una fortalesa pentagonal (segle XII) situada sobre un promontori rocós, en una península on també està l'església fortificada Sta. Maria de l'Asunción (segle XIII), les ruïnes d'una altra església anterior (Sant Pere, segle XII), i l'ermita de Santa Ana, construïda a manera de talaia, unida al castell mitjançant un pont.

Estat actual: Actiu

Inaugurat l'any: 1853

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria, adossada a una cantonada del castell. La part superior de la torre està pintada de blanc, la cúpula de la llanterna és gris metàl·lica. Casa de guarda far, d'1 pis, construïda dalt del castell.

Alçada de la torre: 16 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 49 m.

Descripció llum: Quatre flaixos blancs cada 24 segons.

Distancia: 20 mn.

Coordenades: 43 23.0764 N 3 12.8828 W

Codi: ARLHS SPA-066; ES-00970; Admiralty D1536; NGA 1964.

Nota: Disposa d'una sirena de boira (codi Morse "C" cada 60 segons).

Far de la Punta del Pescador

El far no és accessible, si accedeix per una carretera tancada al pas de vehicle, es pot aparcar a la platja de Berria, està ubicat en un penya-segat del Monte Buciero.

Situació: Municipi de Santoña

Estat actual: Actiu

Inaugurat l'any: 1864

Detalls de construcció: Torre de maçoneria adossada a la casa del guarda far, d'1 pis. Far sencer pintat de blanc.

Alçada de la torre: 13 m.

Descripció llum: quatre flaixos blancs en un patró de 3 + 1 cada 18 segons

Distancia: 9 mn.

Coordenades (en qualsevol format):

Codi: ARLHS SPA-227; ES-01010; Almirantia D1542; NGA 1984.

Far de Cabo de Ajo

Situat al punt més septentrional de la costa cantàbrica, al final del barri del Far a uns 8 km al nord de la població de Ajo, del municipi de Bareyo.

Bonica torre moderna, dissenyada per Fernando Rodríguez Pérez, va ser un dels primers nous fars construïts en el marc del Plan de Señales Marítimas 1985-89.

Estat actual: Actiu.

Inaugurat en l'any: 1930

Reformat l'any: 1958

Detalls de construcció: Torre de formigó cilíndrica amb llanterna i doble galeria, que s'eleva d'una base circular d'1 pis d'alçada. Far pintat de blanc; cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 14 m

Descripció llum: llum blanca, ocultant-se tres vegades amb una duració de 2 segons cada 16 segons

Distancia: 17 mn.

Coordenades: 43°30′40″N 3°35′42″O

Codi: ARLHS SPA-005; ES-01130; Admiralty D1552; NGA 2016.

Far de la Punta de la Cerda (o far de la Argolla).

Està ubicat a la ciutat de Santander, a la península de la Magdalena.

Torre de maçoneria de forma cilíndrica quadrada amb llanterna i galeria que s'aixeca des de la part davantera d'un gran casalot d'1 pis antic habitatges del guarda fars, avui en dia serveix com a Aula del Mar, una instal·lació d'educació ambiental operada conjuntament per la Universitat de Cantàbria i la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo. Edifici pintat de blanc amb adorns de pedra grisa sense pintar; llanterna és de color gris metàl·lic.

És accessible per carretera, però l'aparcament és limitat. Lloc i edifici oberts.

Estat actual: Actiu

Inaugurat en l'any: 1870

Alçada de la torre: 9 m

Altitud pla focal sobre el nivell del mar: 24 m.

Descripció llum: cinc flaixos blancs, en un patró d'1 + 4, cada 20 segons

Distancia: 8 mn.

Coordenades: 43 ° 28'01 "N 3 ° 45'50" O

Codi: ARLHS SPA-170; ES-01160; Almirantia D1556; ex-NGA 2024.

Far d'Illa Mouro

Situat en una petita illa a la desembocadura de la Bahia de Santander. Accessible només en vaixell, l'illa és una reserva natural restringida. Lloc i torre tancats.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1860

Reconstruït l'any: 2004

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria que s'aixeca en el centre de la casa del guarda far de pedra circular d'1 pis alçada, existeix una edificació addicional també d'1 pis. El far és pedra sense pintar; llanterna és de color gris metàl·lic.

Alçada de la torre: 20 m

Altitud pla focal sobre el nivell del mar: 39 m.

Descripció llum: Tres flaixos blancs cada 20 segons.

Distancia: 11 mn.

Coordenades: 43°28′23″N 3°45′21″O

Codi: ARLHS SPA-153; ES-01150; Almirantia D1554; NGA 2020.

Far Cabo Mayor

Aquest far històric, originalment formava part d'una fortalesa que donava suport a la defensa de la base naval reial de Santander.

És una popular atracció turística, adjacent al Parque Cabo Mayor de la ciutat de Santander. Situat a l'extrem nord-est de la Ciutat, la zona en la qual es localitza el Far de Cap Major forma part d'una àrea més extensa constituïda pels promontoris de Cap Major i Cap Menor. La configuració física d'aquest espai ve definida per la seva particular geomorfologia, marcada per les platges i penya-segats de la seva vora costanera i un accidentat relleu amb cotes màximes de 50 metres d'altura sobre el nivell del mar.

Els habitatges de les guardes fars han estat renovades com a museu d'art, que exhibeix obres relacionades amb el far.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1833

Detalls de construcció: Torre de pedra amb llanterna i galeria que s'aixeca des del centre de la casa dels guardes fars, de pedra circular d'1 pis alçada, adjunt existeix una altra casa d'1 pis d'alçada. El far és pedra sense pintar; galeria pintada de blanc; cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 30 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 89 m.

Descripció llum: dos flaixos blancs cada 10 segons

Distancia: 21 mn.

Coordenades: 43°29′26″N 3°47′27″O

Codi: ARLHS SPA-033; ES-01140; Almirantia D1561; NGA 2060.

Far de Suances

Situat a la Punta Torco de Afuera, es troba aquesta, en la punta d'una península que es projecta al mar a uns 2,5 km al nord de Suances. Accessible per carretera i aparcament fàcil. Lloc obert, torre tancada.

Aquest far està construït al lloc de la fortalesa medieval de San Martín de la Arena.

Estat actual: Actiu

Inaugurat: 1863

Detalls de construcció: Torre de maçoneria cilíndrica amb llanterna i galeria, adossada a la part davantera de la casa del guarda far d'1 pis d'alçada. El far és pedra sense pintar, amb la galeria pintada de blanc i la cúpula de la llanterna és gris metàl·lica.

Alçada de la torre: 9 m.

Altura pla focal sobre el nivell del mar: 35 m

Descripció llum: tres flaixos blancs, en un patró 2 + 1, cada 24 segons

Distancia: 22 mn.

Coordenades: 43°26′31″N 4°02′35″O

Codi: ARLHS SPA-269; ES-01485; Almirantia D1562; NGA 2064.

Unitats de tren sèrie 1000, de TMB.

TMB – Transports Metropolitans de Barcelona.

En l'any 1966, TMB va convocar un concurs per comprar de 50 unitats de tren formades per dos cotxes motors, Va estar guanyadora la proposta presentada per les firmes catalanes Maquinista Terrestre y Marítima (MTM) i Macosa, amb el suport tècnic de les constructores estrangeres Maschinenfabrik Augsburg Nümberg AG, (MAN) i Brown Bobery et Cie (BBC). Aquestes unitats eren similars als cotxes dels Metros de Munic i Nuremberg, construïts per aquella època i per les mateixes empreses.

Els 10 primers cotxes motors de la sèrie van ser construïts a Alemanya i Suïssa, el resta per MTM i Macosa.

Els bons resultats dels vehicles va determinar que s'ampliessin, amb la construcció de 25 remolcs, sèrie 1300.

Els nous trens es van destinar exclusivament a la línia 5. Durant els primers temps aquests trens funcionaven en composicions de dos cotxes Mc-Mc, però aviat van passar a circular en composicions de quatre cotxes Mc-Mc+Mc-Mc.

Els remolcs, construïts per MTM i Macosa i van ser intercalats entre dos trens de la sèrie 1000 per formar composicions de cinc cotxes Mc-Mc+R+Mc-Mc, que van començar a prestar servei entre els anys 1982 i 1983.

A partir de l'any 1985 van rebre les següents modificacions: instal·lació d'equips d'aire condicionat, el sistema de seguretat ATP (Automatic Train Position) i sistema de megafonia interior.

Característiques tècniques:

Sèrie: 1000 + (remolcs) 1300

Tipus: EMU-2 / EMU-5

Composició inicial: Mc-Mc

Composició final: Mc-Mc+R+ Mc-Mc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes (2 cotxes): 50

Numeració: 1001 a 1100

Any de construcció: 1970 i 1971

Remolcs construïts: 25

Numeració remolcs: 1301 a 1325

Any de construcció remolcs: 1982 i 1983

Any retirada de servei: 2007

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1200 V=

Potencia (5 cotxes): 1600 kW

Motors (5 cotxes): 16 X BBC

Diàmetre rodes: 838 mm

Longitud total entre topalls (5 cotxes): 84.760.mm

Alçada: 3.680 mm

Amplada: 2.750 mm

Pes total (5 cotxes): 203,61 tm

Seients (5 cotxes): 184 places

Capacitat (5 cotxes): 1154 persones

Enganxalls: BSI

Sistema seguretat: ATP

Construïdes per: MAM, BBC, MTM i Macosa

Nota: Servei en l'L5

Alguns autobusos de BizkaiaBus.

Bizkaibus és el servei de transport públic de passatgers per autobús del territori històric de Biscaia. El servei pertany i és gestionat per la Diputació Foral de Biscaia, sota la coordinació del Consorci de Transports de Bizkaia (CTB). Els busos poden ser identificats fàcilment pel seu disseny verd.

Actualment 108 línies són operades per diferents empreses privades del sector de transport de passatgers per carretera: PESALUR, SA, Ezkerraldea-Meatzaldea Bus, SA, Busturialdea-Llegeixi Artibai Bus, SA, Grup Acha Mobilitat Lujua Txorierri Mungialdea, SA, Grup Acha Mobilitat Enkarterri, SA I Eusko Trenbideak - Ferrocarrils Bascos, SA.

 Bizkaiabus 7841 - MAN Lion's City Hybris - 4903 KPL - Santurtzi

 Bizkaiabus – Volvo B11R 6X2 Irizar i4 - 0564 HMB - Bilbao

 Bizkaiabus 1718 - Volvo Sunsudegui SB3 Le - 0353 JVK – Getxo

 Bizkaiabus 2064 - IVECO Irisbus Castrosua - 8973 GMN - Getxo

 Bizkaiabus 2151 - Scania KUB 4x2 Castrosua Magnus híbrido - Getxo

 Bizkaiabus 2782 - Mercedes Benz O-530 EvoBus Citaro II - 5505 GGG - Santurtzi

 Bizkaiabus 7783 - Scania Irizar i3 - 3848 HYZ - Getxo

 Bizkaibus 7802 - Scania Irizar i3 - 5272 JML - Portugalete

Sistemes mecànics de mobilitat – Getxo (I)

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc. Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura de l'Idiazabal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao, i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia bilbaïna durant la industrialització.

Alguns medis mecànics de mobilitat de Getxo.

Ascensor inclinat Algorta-Areaga

Ascensor panoràmic que uneix la platja d'Ereaga amb el barri d'Algorta.

Característiques Tècniques:

Situat en el barri: Algorta

Instal·lat entre els carrers: Muelle Areaga Kaia i Andres Isasi Kalea

Tipus: Ascensor inclinat.

Longitud: 61 m.

Inaugurat l'any: 2005

Horari de funcionament de 09.00 a 23.00/00.30 hores.

Ascensor inclinat Portu-Zarra

Ascensor inclinat panoràmic, comunica el Port Vell d'Algorta i el passeig per als vianants existent entre Genaratxu i el parc d'Usategi.

Característiques Tècniques:

Situat en el barri: Algorta

Instal·lat entre: El parc de Portu-Zarra i Genaratxu.

Tipus: Ascensor inclinat.

Desnivell: 15 m.

Pendent: 75%

Capacitat: 16 persones

Inaugurat l'any: 2018

Horari de funcionament de 07.00 a 24.00 hores.

Ascensor Villamonte

Aquest ascensor permet la mobilitat de la ciutadania, accedir des de Villamonte fins a la plaça de l'Estació i el Metro.

Característiques Tècniques:

Situat en el barri: Algorta

Instal·lats entre: Plaça Villamonte i plaça de l'Estació.

Tipus: Ascensor vertical.

Desnivell: 10 m.

Capacitat: 13 persones.

Inaugurat l'any: 2010

Horari de funcionament de 07.00 a 24.00 hores.

Rampes mecàniques Av. Salsidu

Permeten la connexió directa de les zones de Salsidu, Aldapa, Ollerretxe, Bidebarri, amb el centre d'Algorta: el Metro, la zona comercial, el Getxo Antzokia i altres punts neuràlgics del nucli urbà.

Característiques Tècniques:

Situades en el barri: Algorta

Instal·lades en l'Avinguda Salsidu entre els carrers Ollarrretxe i Vilaondoeta Kalea.

Aquest conjunt està format per 9 trams rampes mecàniques.

Longitud efectiva: 218 m.

Desnivell: 16 m.

Marca: Orona

Inaugurades l'any: 2008

Horari de funcionament de 07.00 a 23.00 hores.

El Tren de Noè (Noha's Train)

Aquest passat cap de setmana, amb més actes dels previstos, també m'he deixat caure per Barcelona Estació de França, on a la via 14 hi havia estacionat aquest tren.

Traccionat per la Traxx de Renfe 253-045-9, amb la pintura impecable, aquest tren vol fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril. Es tracta d'un tren d'uns 200 metres de llargària amb 17 plataformes Lgnss, amb uns contenidors pintats amb escenes d'animals salvatges. Està definit com "l'obra d'art mòbil més gran del món", els dos contenidors que aportat per Espanya, els han pintat els artistes MisterPiro i Sabek.

El tren (als contenidors) han recorregut diversos països i estacions d'Europa i acabaran segons està previst, aquesta tardor a Llatinoamèrica.

Funicular del Tibidabo, fi d'una etapa.

BSM – Barcelona Serveis Municipals

El diumenge 15 de setembre de 2019, a les 21.00 hores, el Funicular del Tibidabo va realitzar l'últim viatge dels que seria la tercera etapa d'aquesta mitja de transport.

Ara queda al davant un any d'obres per actualitzar-lo.

Funicular Tibidabo 1r etapa 1901-1922 

Funicular Tibidabo 2a etapa 1922-1957 

FunicularTibidabo retirada vehicles 2a etapa  1957

Funicular Tibidabo instal.lació nous vehicles  3r etapa 1958-2019

Característiques tècniques (3a etapa):

Tipus: Funicular clàssic.

Data d'inauguració: 1901

Renovat en els anys: 1922 i 1958

Estació inferior: Plaça del Dr. Andreu (223,5 msnm).

Estació superior: Plaça del Tibidabo (501,8 msnm).

Ampla de via: 1.000 mm.

Longitud: 1.152,5 m.

Desnivell: 275,4 m.

El pendent màxim és: 25,7%.

Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.

Motor: 2 X Siemens

Potencia: 93,1 kW + 242,71 kW

Cable tractor: 38 mm

Carrega ruptura: 103 tm.

Velocitat: 4,1 m/seg.

Vehicles: 4 (2+2)

Longitud entre topalls (dos cotxes): 20.912 mm

Pes (conjunt dos cotxes): 9,2 tm.

Passatgers: 226 + 1 per conjunt de dos cotxes.

Fabricat: Von Roll

Vehicles construïts per: Macosa

Nou Funicular Tibidabo, 2020 "La Cuca de Llum"

Amb motiu de la posada del funicular (3a etapa), es va realitzar un concurs de dibuixos, any 1957/1958, en el que es va regalar un carnet de "Amigo del Tibidabo" a tots els nens del barri de Sant Gervasi (no recordo si de tot Barcelona), que hi participaren, que donava dret a pujar i baixar amb el funicular i a gaudir de totes les atraccions del Parc, durant tots els diumenges d'un any.