dimecres, 28 de setembre del 2011

Výsina Diana.


Funicular Dina, Karlovy Vary, visitat el 4 de setembre de 1.999.

Aquets funicular connecta la zona termal de Karlovy Vary amb el altiplà de Diana on existeix una torre d’observació, un  parc infantil i un restaurant.
Inaugurat l’any 1.912, el 1.914 va ser inaugurada la torre d’observació, el seu servei no va interrompre durant les dos Guerres Mundials,  va estar en servei fins l’any 1.960.
L’any 1.961 el servei fa ser suspès, es va sotmetre a una modernització parcials entre els anys 1.963 i 1.965 i es va mantindre en servei fins l’any 1.980.
En l’any 1.980  va ser tancat juntament amb funicular Ulice Divadelni. Entre els anys  1.980 i 1.988 va ser restaurat per l’empresa  Budimex, i va ser inaugurat el 20 de desembre de 1.988.

La torre d’observació va ser restaurada l’any 1.991.

Aquest funicular és de l’empresa municipal de transport , però no està integrat en el sistema tarifari del resta de transports de la ciutat.


Característiques tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 51-SSB
Data d’inauguració: Agost 1.912.
Estació inferior: Karlovy Vary (393 msnm).
Estació superior: Diana (556 msnm).
Ampla de via: 1000 mm.
Longitud: 453 m.
Desnivell: 167 m.
Pendent: 43,2 %.
Motorització: Eléctrica.
Cable tractor: 29 mm.
Velocitat: 2 m/seg.
Vehicles: 2.
Passatgers: 50+1 per vehicle.
Capacitat: 365 Pers/h.

Funicular Petrín.


Probablement es el  funicular més coneguts de la República Txeca, esta situat a la ciutat de Praga, visitat el 5 de setembre del 1.999.

Connecta el nucli de la ciutat històrica amb el turo de Petrín.

Aquest funicular a tingut varies etapes en el transcurs del temps.

El primer funicular va ser inaugurat el  25 de juliol de 1891, tenia una longitud de 383 metres, amb un Ample de via de 1.000 mm,  funcionava per contrapès d'aigua i amb una cremallera  Abt per controlar la frenada. Va estar en servei fins l’any 1.914.

El segon funicular va construït en l’any 1.932 per l’empresa municipal de transports, amb una longitud de 511 metres, amb un ample de via de 1.435 mm i amb motorització elèctrica.  Va romandre en servei durant la  2 ª Guerra Mundial . Al dia 7 de Juliol de 1.965, després de un gran aiguat es va produir un gran desplaçament de terres que va destruir completament les instal·lacions del funicular.

El tercer funicular es de l’any 1.981, en aquesta data l'Ajuntament de la ciutat va decidir reconstruir el funicular. Inaugurat el  7 de juliol de 1.985, 20 anys després del tancament, està en servei fins avui. Està integrat en el sistema de transport públic, l’estació inferior (Újezd) existeix correspondència amb els tramvies de les líneas: 6,9,12,20,22 i la línia turística 91. Funicular està en servei des de les 9,00 hores fins les 23.30 hores amb un servei cada 10 o 15 minuts.



Característiques tècniques (3er funicular):

Tipus: Funicular clàssic, 101-SSB.
Data inauguració: 7-07-1985
Estat: En funcionament
Estació inferior: Ujzed LD (194 msnm).
Estació intermèdia: Nebozizek LD.
Estació superior: Petrín LD (324 msnm)
Desnivell:  130 m.
Ampla via: 1.435 mm.
Longitud:  494 m.
Pendent: 29,5 %.
Diàmetre cable tractor: 35,5 mm.
Motorització: Elèctrica, 106 kW,  situada en l’estació superior.
Velocitat: 4 m/s.
Duració viatge: 5 minuts.
Vehicles: 2.
Passatgers: 100 + 1,  per vehicle.
Capacitat: 1.400 Pers/hora.

dimarts, 13 de setembre del 2011

CFV – Chemin de Fer du Vivarais.


Aquest fantàstic ferrocarril el vaig visitar el juliol de l’any 2004, excursió d’un dia.

Estat actual, parat i mixt desmantellat.

En l’any 2008 la companyia SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Francais), prohibeix la circulació en la secció de via compartida, tres carrils, entre l’estació de Tournon i el viaducte SNCF du Doux, prop de l’estació CFV de Saint-Jean-de Muzols.

El 10 abril 2008, el Consell General de la Ardèche, l'accionista majoritari del Chemin de Fer du Vivarais va prendre la decisió de suspendre la circulació per a l'any 2008.

El juliol de 2008 el Consell General de la Ardèche emprem  la liquidació judicial de l'empresa i posa en venda part del material mes valuós dels Chemins de Fer du Vivarais per amortitzar les deutes de la companyia, (a tot arreu els politics son iguals  de f.... de p…).

Avui  la SGVA – Association de soutien au CF du Vivarais, continua mantenint la línia, el vehicles no venuts o cedits i esperen poder posar el servei en marxa per l’estiu de 2012.


Historia

Le chemin de fer du Vivarais (CFV),, també conegut com "Le Mastrou" és una línia de ferrocarril de via mètrica, turístic, situat al Ardèche. Connecta Tournon (alt. 123 msnm) a la vorera del Roina amb  Lamastre (alt. 373 msnm) 33 km.

Es conegut per les seves locomotores de vapor amb rodament tipus Mallet.

Le chemin de fer du Vivarais es una secció de l'antiga xarxa, operada  la Compagnie des Chemins de Fer Départementaux, (CFD). Tota la xarxa mesurava 201,2 quilòmetres i  estava conformada per les següents línies:
Lavoûte-sur-Loire - Yssingeaux - Raucoules-Brossettes (39,4 km)
La Voulte-sur-Rhône - Le Cheylard (47,5 km)
Tournon - Lamastre - Le Cheylard (52,2 km)
Dunières - Saint-Agrève - Le Cheylard (61 km)


Les estacions:

Tournon, Saint-Jean-de-Muzols, Troyes, Mordane, Clauzel, Colombier-le-Vieux /  Saint-Barthélemy-le-Plain,  Boucieu-le-Roi, Tincey, Arlebosc, Le Garnier,Le Plat- Empurany i Lamastre.

Infraestructura:

Secció comuna amb SNCF: 2 Túnels i un viaducte sobre el riu Doux.
Secció pròpia: 3 Viaductes, sobre el Doux i 1 túnel.


Parc de vehicles:

5 locomotores de vapor amb rodaments tipus Mallet 030+030
1 locomotora de vapor amb rodaments tipus Mallet 020+020
1 locomotora de vapor  amb rodaments tipus 040
2 locomotores de vapor amb rodaments tipus030
5 Automotors Billard
1 Automotor Brissonneau et Lotz
6 remolcs de viatges
3 Dresines de vies.
3 Tractors de maniobres
40 Vagons de viatgers
6 Furgons
80 Vagons de mercaderies.

diumenge, 11 de setembre del 2011

SLGM – (Saint-Georges-de-Commiers a La Mure) - Le Chemin de Fer de La Mure.


Visita realitzada el juliol de 2004, (excursió d’un dia).

Le Chemin de Fer de La Mure és un tren turístic situat al departament d'Isère, prop de la ciutat de Grenoble, França.

El 26 d'octubre de 2010, poc abans del final de la temporada, una esllavissada de terra va destruir el viaducte de la Clapissa i parts d'entrada d'un túnel.
La reparació té que realitzar-la ell Consell General del departament de Isère, i havia l’esperança que per aquest estiu (2011) estaria solucionat el problema, però la veritat es que encara no s’ha començat a treballar,  no està clar quant es reprendrà el servei.  El material ferroviari que es va quedar en la part superior de línia, estació de La Mure, se esta deteriorant al aire lliure i per l’ acció dels brètols (que a tot arreu ni han i per la deixadesa de la administració publica).


La línia del  SGLM, va ser construïda entre 1882 i 1886, per unir Saint-Georges-de-Commiers i  La Mure, tot el recorregut es realitza per una regió força muntanyosa.  La línia va ser construïda per transportar el carbó de les mines d’antracita. Les instal·lacions necessàries, juntament amb la plataforma de transbord automàtica del carbó, dels vagons de carbó SGLM als trens operats per PLM (que va esdevenir la SNCF a partir de l’any 1938) es van construir al costat de l'estació de PLM de Saint-Georges-de-Commiers, juntament amb els tallers de la companyia.


El ramal entre la Mure i el Cos va ser inaugurat el 1932 i tancat per al trànsit de passatgers el 1952. Prolongació de la línia de La Mure a Gap no es va realitzar. El tràfic de carbó va cessar el 1988, i la majoria de les instal·lacions de transferència de carbó van ser demolides, i el carbó va passar a ser es transportat per carretera.  Les mines de carbó es van tancar finalment el 28 de març de 1997.

El ferrocarril es va electrificar el 1903, s'utilitzava un sistema d’ alimentació de corrent simètrica amb dues línies aèries a + /- 1200 volts. El 1950, aquest sistema va ser substituït per una alimentació amb una sola línia aèria a 2400 volts.


Tancada l’explotació comercial al 1970, el SGLM es convertí en un dels millor trens turístics i han conservat totes les instal·lacions històriques de la línia, els tallers, ferreries, taller de fusteria, etc.

El seu patrimoni ferroviari es molt important, ja que juntament amb tot el material del SGLM, també te material d’altres companyies: NStCM, RhB, MOB, ASD, BVZ, CJ, CP i VFD.

Característiques tècniques de la Línia

Inaugurada l’any: 1.888
Longitud actual: 30 Km.
Amplada via: 1.000 mm
Túnels: 18
Viaductes: 6
Electrificada a: 2.400 DC
Desnivell: 925 m.
Velocitat comercial: 30 Km/h
Duració recorregut: 1 hora 15 minuts.
L’explotació ha estat concedida a VEOLIA Transports.

Material  ferroviari en servei, en el moment de la aturada del servei:

Locomotores elèctriques: Bo-Bo, números: T6, T7, T8, T9, T10
Locomotores diesel - elèctriques: Bo-Bo, números: T2 i T4
Automotors elèctrics: ABDe4/4, números: 1 i 10
Vehicles passatgers:  14 unitats
Vehicles mercaderies: 11 unitats

dissabte, 10 de setembre del 2011

TMB – TB Tramvia Blau.

Línia de tramvia explotada per Transports Metropolitans de Barcelona, com a línia turística, no esta integrada dins de les zones tarifaries del ATM.
Inaugurat el 29-10-1901 constituïa par d’un projecte que combinava l’ urbanització del vessant del Tibidabo i en el que s’incloïa la construcció d'un funicular fins al cim del Tibidabo i un tramvia entre el Passeig de Sant Gervasi i la plaça del Dr. Andreu.
El 26-04-1904 es va inaugurar la prolongació entre Plaça del Dr. Andreu i la plaça Pep Ventura del llavors poble de Vallvidrera (avui barri de Barcelona).  Aquesta prolongació es va clausurar  a mitjans dels anys 30, quan el FC. de Sarrià va ser perllongat fins a "Peu del Funicular" on enllaçava amb el Funicular de Vallvidrera  que dona accés a la mateixa plaça. El recorregut de la línia de tramvia tenia una longitud aproximada de  4 km.
La línia mai es va integrar en la gran empresa "Tramvies de Barcelona" i va mantenir la titularitat privada fins a la cessió a l'ajuntament el 1979.
Recorregut
De la Plaça John F. Kennedy (final carrer Balmes amb el Passeig de Sant Gervasi, ha on es troba el final de la línia L7 dels FGC Estació d'Avinguda Tibidabo) fins a la Plaça del Doctor Andreu, estació inferior del funicular que puja al Tibidabo.
El recorregut transcorre integrament per la Avd. Tibidabo, amb doble via de una amplada de 1435 mm i de una longitud de 1.276 m. ( sense contar el ramal de cotxeres).
La altitud de la parada del final de la Avinguda del Tibidabo (plaça John F. Kennedy) es de 137 msnm, i la parada de la Plaça del Doctor Andreu esta a un altitud de 230 msnm,  la diferencia de nivell es de 93 m., la pendent mitjana del  recorregut es del 8%.
La línia esta electrificada a 550 V DC, el fil de contacte es únic amb una secció de 83 mm.
Parades del recorregut ascendent
1 Plaça Kennedy  - 2 Román Macaya - 3 Josep Garí - 4 Lluís Muntadas - 5 Font del Racó - 6 Plaça del  Doctor Andreu.
Parades del recorregut descendent
6 Plaça del Doctor Andreu  - 5 Carrer número 15 - 4 Adrià Margarit - 3 Bosch i Alsina - 2 Josep Mª Florensa - 1 Plaça Kennedy
El recorregut coincideix parcialment amb el del bus numero 196  de TMB. Te correspondència amb els autobusos números  123, 131, 196, 22, 17, 58, 73, 75 i N5. 
Tramvies:
Tramvia numero 2. És l'únic supervivent de la primera sèrie del Tibidabo (sèrie 1-4) construïda per Fundiciones Girona (desprès MACOSA) sobre trucks Brill amb motors Siemens, va equipat amb fre electromagnètic que actua sobre la via. El seu interior esta equipat amb dos bancs corregut en el laterals amb una capacitat per a 22 persones assegudes. Té més de 100 anys, ja que va ser construït l'any 1901. Actualment, tot i estar en condicions de circular, sol circula en comptades ocasions.

Tramvies números 5,6,8 i 10.  Són els tramvies per excel·lència de la línia, els més típics. Es tracta d'una sèrie de tramvies construïts l'any 1904 per La Industrial Elèctrica, bidireccionals, amb presa de corrent mitjançant tròlei amb una velocitat màxima de 13 km/h. Té 2 portes per costat, una a cada extrem del vehicle, que són unes reixes d'accionament manual. L'interior disposa de diversos bancs de fusta, amb una capacitat per a 32 persones assegudes.  Actualment s'han reformat i modernitzat els tramvies números 6  i 7, els quals s'han dotat de fre hidràulic, noves òptiques i un ordinador amb pantalla tàctil que ho controla tots els dispositius , els vidres han passat a ser vidres atèrmics i il·luminació interior  s’ha  canviat per una de baixa tensió. Aquests tramvies reformats conserven la controla origina, el truck es un Brill amb fre electromagnètic que actua sobre la via. Exteriorment s'han pintat d'un color blau més clar que les altres unitats no reformades.

Tramvia numero 21. Aquet forma part de la sèrie 21 a 23 construïts per Carde y Escoriaza de Saragossa l’any 1898 eren de dimensions reduïdes, comprats de oferta en l’any 1915, es feien server sobre tot l’hivern en el recorregut fins a Vallvidrera,la seva capacitat era de 10 persones assegudes,  ja que la demanda de servei era molt feble. Aquesta unitat està guardada i restaurada per AZAFT de Ejea de los Caballeros de Saragossa.
Tramvia numero 129. És un tramvia del tipus Jardinera. Prové de l'antiga xarxa de Tramvies de Barcelona i va ser construït l'any 1906 pels tallers de Can Girona, bidireccional i amb presa de corrent mitjançant tròlei, formava part de la sèrie 125 a 129 de Tramvies de Barcelona. Té un total de 2 portes per costat, una a cada extrem del vehicle, que són unes reixes d'accionament manual, com a característica es no posseir cap tipus de tancament lateral, sol un reposa brassos. L'interior disposa de diversos bancs de fusta, amb una capacitat de 32 persones assegudes. La jardinera va ser reconstruïda l’any 1986 i pintada amb el color vermell d'origen, tot i prestar servei al Tramvia Blau. El truck de la jardinera prové del tramvia número 9 de la sèrie 5-10.

dimecres, 7 de setembre del 2011

TPB – Telefèric del Port de Barcelona


Inaugurat l’any 1931, va estar parat des de l’any 1936 fins l’any 1963, l’any 1998 va se somes a un acurat procés de revisió, es explotat per la companyia Teleféricos de Barcelona, SA.

Aquest telefèric també es conegut com a Transbordador del port.

Uneix la muntanya de Montjuic amb el barri de la Barceloneta.

L’estació motora es troba a Miramar, aquesta estació esta recolzada a la roca de la muntanya de Montjuic, situada a 57 msnm.











L’estació intermèdia es troba a la Torre de Jaume I, situada en el moll de Barcelona, te una alçada de 107 msnm, es d’estructura metàl·lica i de planta quadrangular, molt esvelta i amb tres tirants per banda, en forma de creu de San Andrés. Per sobre del   primer tirant te una estructura octogonal que albergava un restaurant i a la part superior de la torre es torna a repetir aquesta estructura que conte un mirador però amb unes dimensions mes reduïdes i per sobre alberga la estació intermèdia del transbordador del port a una alçada de 101 msnm.









L’estació que es troba en el barri de la Barceloneta, es la Torre de Sant Sebastià, situada en el moll Nou, te una altura de 78,5 m., de construcció metàl·lica es de planta quadrangular, no te cap divisió horitzontal i te tres tirants per banda en forma de creu de San Andrés, alberga els contrapesos tensors. En la part superior un gran cos de forma  rectangular amb ampliacions poligonal en els costats, alberga l’estació del Telefèric i en el pis superior existia un restaurant.

Característiques tècniques:

Telefèric  (vaivé).
Tipus:  20-PB.
Longitud:  1.303 m.
Estació Miramar, 57 msnm.
Estació Torre Jaume I, 101 msnm.
Estació  Torre San Sebastià, 70 msnm.
Desnivell: 462 m.
Cable Portador:  2 X 1.350 m.  de 45 mm.
Cable Tractor:  1 X 1.350 m. de 23 mm.
Cable Contra-Tractor:  1 X 1.350 m. de 23 mm.
Cables Tensor s:  2 X 70 m. de 75 mm. +  2 X 70 m. de 40 mm.
Cable Auxiliar: 2.700 m. de 18 mm.
Motor Principal: 120 CV
Motor Auxiliar:  55 CV
Cabines : 2
Capacitat per cabina: 20 persones (limitada a 15).
Tara de les cabines: 1.300 Kg.
Temps viatge: 5 minuts.
Fabricant: Bleichert.


FCC - Fjellheisen (Cable Car)





Fjellheisen 

Tromso, visitat el juliol de 2002. 

El funicular aeri Fjellheisen uneix el carrer Sollivegen en el barri de Tromsdalen Storsteinen a Floya amb la muntanya de Fjellheisen. 

L'estació superior ofereix als visitants una meravellosa vista de Tromso, les illes circumdants i el fiord. L’estació superior es punt de partida per fer excursions a la muntanya Tromsdalstinden de 1.238 msnm. 

Les cabines van decorades, una amb un dibuix de foques i l’altre amb un dibuix óssos polars. 

El telefèric va ser inaugurat el 22 de febrer de 1961, uns mesos després de haver se acabat la construcció del pont Bruvegen que uneix l’illa de Tromso amb el continent. El Bus numero 26 uneix l’estació inferior amb la ciutat de Tromso.

Característiques tècniques:

Funicular aeri clàssic.
Tipus: 28-PB
Inaugurat: 22 de febrer de 1961.
Estació inferior: 50 msnm.
Estació superior: 420 msnm.
Desnivell: 370 m.
Longitud: 752 m.
Cable portador: 1 de 40 mm.
Cable tractor: 1 de 24 mm.
Cabines: 2
Capacitat per cabina: 28 passatgers.
Duració del viatge: 4 minuts.

dissabte, 3 de setembre del 2011

TMB – La publicitat al transport de Barcelona


Aquesta mostra es realitza al Espai Mercè salà, situada en l’estació Diagonal de la línia L5.

Mostra l’evolució de la publicitat,  en els diversos elements de transports de la ciutat de Barcelona des de l’any 1.870 fins a dia d’avui.

Sempre ja alguna imatge que et transporta al mon de l’ infantesa, com aquesta d’un autobús ACLO-Regent III que realitzaven el recorregut Balmes (Avinguda Tibidabo) fins a Plaça Palau o Barceloneta (Banys de San Sebastiá, al estiu), al meu lloc preferit  com podeu imaginar: pis d’alt a davant de tot.






divendres, 2 de setembre del 2011

BB – Bürgenstock Bahn i Hammetschwandlift

 Visita realitzada el juliol 2003, 1/2 dia (una tarda).

Bürgenstock és una parada mes del popular "Round Trip (Viatge rodó)" al llac dels Quatre Cantons.

La millor forma i mes clàssica per arribar-hi des de Lucerna o des de qualsevol altre part del llac del Quatre Cantons , es la de agafar el vaixell i baixar a la parada Kerhsiten, en el mateix moll es troba cabana de fusta pintada de vermell, del Bürgenstock Bahn.



Aquest funicular va ser construït per donar servei als hotel de luxe situat a la part superior que forment el prestigiosos Resort del Bürgenstock.

El funicular Bürgenstock va ser inaugurat el 1888 i des de els seus inicis va ser elèctric. Avui, el funicular és elèctric i automàtic, encara que les cabines són les mateixes que quant va ser inaugurat.

Des de aquest conjunt hoteler per un camí molt arreglat que flanqueixa un gran espadat i desprès de un recorregut de 15 minuts, se arriba al ascensor anomenat Hammetschwandlift que va ser construït en l’any 1.905 i que es conegut com el "ascensor més ràpid del món exterior". L'entrada inferior de l'ascensor, la sala de màquines estan excavats a la roca i els primers 14 metres de recorregut es fan par un pou excavat a la roca, la torre exterior esta construïda en celosía d’acer de 118 metres. 

 
Des de dalt de la Hammetschwand la vista es de 360 °: el Llac dels Quatre Cantons al peus, el Rigi a davant, Titlis i el Stanserhorn a l’esquena, i el Pilatus a l’esquerra.

Característiques tècniques Bürgenstock Bahn

Data d’inauguració: 8 de juliol de 1.888.
Transformat els anys: 1910, 1928, 1979, 2011.
Tipus: Funicular clàssic.
Estació inferior: Moll de Kerhsiten, 434 msnm.
Estació superior: Bürgenstock Hotels, 874 msnm.
Desnivell: 440 m.
Gradient màxim: 58%
Longitud: 944 m.
Amplada via: 1.000 mm.
Cable tractor: 37 mm.
Cabines: 2
Capacitat: 80 passatgers per cabina.
Velocitat: 3 m/seg.
Durada viatge: 6 minuts.
Motors: 470 V=; 130 kW; 800 r/min. Comandament de Frey AG.
Construït /Transformat: Th. Bell & Co / Von Roll / Doppelmayr


Característiques tècniques HammetschwandliftInaugurat l’any: 1.905
Tipus: Ascensor vertical clàssic.
Actualitzat l’any: 1935 i 1981
Estació inferior: 961,60 msnm.
Estació superior: Hammetschwand, 1.114,41 msnm.
Desnivell: 152,81 m.
Cabina: 1, panoràmica.
Capacitat: 12 passatgers.
Pes màxim autoritzat: 900 Kg.
Velocitat: 2,7 m/seg.
Durada viatge: 50 segons
Electrónica de control: Schindler Miconic V microprocessor control.
Construït / Actualitzat: Löhle & Cie. / Schindler Group