Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tren. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tren. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juny del 2018

Algunes notes sobre el KLB (Kriens – Luzern Bahn)

Antiga estació de Kriens (2003)
Aquest ferrocarril unia la ciutat de Kriens, situada a la part occidental de Lucerna, amb aquesta ciutat.

El seu origen és el d'un ferrocarril industrial, l'empresa metal·lúrgica Bell & Cie en va ser la impulsora, altres empreses al llarg de la ruta també disposaven d'una connexió ferroviària, com ara la cerveseria Eichhof, la cooperativa de consumidors, una laminadora de coure, una fàbrica de maons, una fàbrica de pasta i altres.

En l'any 1886 es va iniciar el servei ferroviari, amb trens mixtos de passatgers i mercaderies.
En l'any 1900, amb la creació del tramvia de Lucerna a Kriens, la companyia KLB passa a dependre de la companyia de transport de Lucerna VBL (Verkehrsbetriebe der Stadt Luzern), i el seu traçat urbà s'electrifica i s'instal·la un tercer carril (1000/1435 mmm).
En l'any 1997, VBL ven la concessió del KLB a una nova companyia particular de nom KLB-Betriebsgenossenschaft.
En l'any 2009, la concessió de KLB, va passar al Zentralbahn (ZB), es construeix la línia de doble amplada (1435/1000 mmm amb quatre carrils) entre Luzern I Horw-Rösslimatt. 

El KLB a utilitzat locomotores a vapor, elèctriques, dièsels i finalment un vehicle bi-vial Zephir.

KLB -  Tm 14.240 - 36 "Belloli"

dilluns, 7 de maig del 2018

Algunes estacions de ferrocarril de Suïssa (II)

Les estacions del Sursee-Triengen Bahn.

ST - Sursee-Triengen Bahn.
SBB – CFF – FFS -Schweizerische Bundesbahnen - Chemins de Fer Fédéraux Suisses - Ferrovie Federali Svizzere - Viafiers Federalas Svizras.




El Sursee-Triengen-Bahn és una companyia ferroviària suïssa, la línia té una longitud de 8,9 km, és d'amplada de 1.435 mm, mai ha estat electrificada, travessa la vall de Lucerna del Suhrental, des de Sursee fins a Triengen i actualment, aquesta línia, és utilitzada per als trens de vapor turístics de la Dampfbahnverein Surental.

La línia va ser oberta en l'any 1912 i explotada amb màquines de vapor fins a l'any 1965, després amb locomotores dièsel fins a l'any 1971, a partir d'aquest any el transport de passatgers va ser derivat al servei d'autobusos de Postbus de Sursee a Schöftland per Triengen, el tràfic de mercaderies es va mantenir fins a l'any 1998.

Es van realitzar nombrosos intents unir la línia del ST amb la del Wynental- und Suhrentalbahn (WSB), que té com a terminal a la ciutat de Schöftland.

Estació Autobusos Sursee

Estació Sursee
Estació Geuensee

Estació Büron

Estació Triegen, Em 2/2 - 2, E 3/3 - 5, Em 2/2 - 1

Estació Triengen



dijous, 8 de març del 2018

"LunaJet", un projecte engrescador.

Aquesta tarda en el Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya, ha tingut lloc, la presentació d'aquest engrescador projecte, que encara està en les seves primeres fases. 


LunaJet, elaborat per tècnics catalans, francesos i alemanys, és un projecte de servei ferroviari mixt viatgers/mercaderies entre Barcelona i Frankfurt Hauptbahnhof, amb recorregut diari en els dos sentits, amb parades a Girona, Figueres, Perpinyà, Narbona, Besiers, Montpeller, Nimes, Avinyó, Mulhouse, Friburg, Karlsruhe, Heidelberg i Mannheim. 
Un tren mixt aprofita l'estacionalitat de la demanda de viatgers per completar el tren amb mercaderies de valor afegit amb les garanties, quant a puntualitat i fiabilitat, que ofereix un servei ferroviari de viatgers.


Els horaris semblant molt bons: Sortides de les dues estacions extremes del recorregut a les 20.00 hores per arribar a destí a les 9.30 hores del dia següent.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Algunes circulacions de trens pel Camping Montroig




El Playa Montroig Camping Resort, està partit en dues parts per la via del tren. La circulació de vehicles i persones entre les dues parts es realitza per la llera del Barranc de Porquerola, que és salvat per la via ferroviària per mitjà d'un pont.

En cas que aquest pas quedes interromput per una barrancada d'aigua, existeix un pas a nivell, guardat amb barreres automàtiques, per connectar les dues parts del càmping.

dijous, 5 d’octubre del 2017

Ferrocarril Cusco - Santa Ana – Quillabamba.

Planol Ferrocarril Cusco Machu Picchu
Aquest és un dels ferrocarrils més coneguts del país i del món, ja que és l'unica manera de visitar el Machu Picchu (a no ser que vulguis fer el Camí del Inca).
Té 110 km, d'una amplada 914 mm, connecta Cusco amb Aguas Calientes (Machu Picchu) i altres pobles i llogarets del Valle Sagrado.

En l'any 1913, i gràcies a la gestió del diputat Senyor Benjamí de la Torre es va promulgar la llei que ordenava la construcció d'un ferrocarril que, partint del Cusco i seguint la vall del Vilcanota, arribés més enllà del Pongo Mainique amb l'objectiu d'unir la ciutat de Cusco amb la província de la Convención, és a dir la Serra amb la Selva. Aquest ferrocarril Cusco - Santa Ana es va denominar així perquè la Hisenda de Santa Ana, avui un barri de Quillabamba, era la capital de la província de la Convención fins a l'any 1918.

L'any 1923 el tren arribava a Pachac (km 63). En l'any 1928 es va arribar a Aguas Calientes a 110 km de Cusco, on es va establir un campament per als treballadors que construïen la línia, just enfront de l'accés al Machu Picchu. Només en l'any 1950, durant el Govern del General Odría, es van reprendre les obres d'aquest ferrocarril, en l'any 1951 el ferrocarril va arribar a Santa Teresa (km 129), i en l'any 1967 a Chaullay (km 148), arribant finalment en l'any 1977 a Quillabamba (km 172).

Una allau de fang durant el període del fenomen El Niño de l'any 1997-1998 va destruir part de la línia que va a Quillabamba i que no s'ha reconstruït, avui en dia sols s'utilitza fins a la central hidroelèctrica de Machu Picchu.
La línia té un ramal de 13 km entre Huayllabamba i Pachar, que està actualment en desús.
Fins fa pocs anys, el ferrocarril sortia des del centre de Cusco, des de l'estació de Cusco-San Pedro, però per evitar diversos zig-zags, necessaris per guanyar alçada, actualment, el ferrocarril surt de l'estació de Poroy (km 18) als afores de la ciutat de Cusco.


FSA - Yanamachu 123 (1-4-1), Parc Urpicha, Cusco
Les tres locomotores que arribaven a Quillabamba, van ser va ser batejada popularment com "Yanamachu", en l'actualitat una d'elles es troba al Parc Urpicha del Cusco, una altra es troba en la ciutat de Lima i la tercera es trobaria en un dipòsit d'ENAFER al Districte de Santa Ana.


PR - Tren Local, estació Ollabta, Ollataytambo
Els operadors actuals d'aquesta línia són: PeruRail i Inca Rail empreses ferroviàries amb trens que circulen a l'estació d'Aguas Calientes (Machu Picchu).
PeruRail opera diferents de trens, des del tren local (classe econòmica que és només per a residents peruans), a fins als de luxe: Expidition, Vistadome, Sacred Valley i Belmond Hiram Birnham, presenta una gran diversitat en les seves propostes horàries des d'Ollantaytambo a Aguas Calientes (Machu Picchu). Inca Rail opera des d'Ollantaytambo fins a Aguas Calientes (Machu Picchu) i té serveis anomenats: Ejecutivo, Primera Clase i Presidencial.





FTSA - Estació Ollanta, Ollataytambo




FTSA - Estació Aguas Calientes



FTSA - Estació Machu Picchu
FTSA - Pont riu Urubamba, a prop de la central electrica Machu Picchu


FTSA - Señals

Vies a Aguas Calientes

dimecres, 4 d’octubre del 2017

El Ferrocarril del sud del Perú.

FCS - Planol Ferrocarril surd i sud-est.
El Ferrocarril del sud i sud-est del Perú és un ferrocarril que brinda el servei entre la ciutat d'Arequipa, i les de Cusco i Puno.


Té una longitud de 940 km, que el converteix en el ferrocarril extens de tots els ferrocarrils que han construït i que encara circulen en el Perú. La seva amplada de via es de 1.435 mm. I la seva construcció va estar a càrrec del senyor Henry Meiggs Williams (1811 Catskill, Estats Units - 1877 Lima, Perú).

Part del port de Mollendo, puja fins a Arequipa, per després arribar a Juliaca on es bifurca en un ramal cap a Puno, en el llac Titicaca, on té correspondència amb els ferrocarrils bolivians per mitjà d'un ferri i l'altre ramal fins a la ciutat del Cusco. Els punts d'elevació màxims els aconsegueix en Crucero Alto i La Raya (4.319 msnm).

Aquest ferrocarril es va posar en servei per trams, el primer tram Mollendo-Arequipa en l'any 1871, va arribar a Puno en l'any 1874 i a Cuzco en l'any 1908.

FCS - 1er tren, Cusco 1908 (Postal)
FCS - Puente Bolivar, Arequipa 1915 (Postal)
FCS - Sicuani, Cusco 1925 (Postal)
Actualment és en te la concessió el Ferrocarril Transandino i operat per l'empresa Perú Rail, Inca Perurail & Andean Railways Corp. L'únic tren de viatgers és el tren turístic de luxe Belmond Andean Explorer. El transport de mineral, concentrats de coure és l'activitat més important, també destacar el transport de combustible, blat (per al consum peruà i bolivià), carbó, ciment, farina de soia de Bolívia, cafè, etc.

FCS - Estació Wanchaq, Cusco

FCS - Estació Wanchaq, Cusco

FCS - Estació Wanchaq 1000 i 1435 mm, Cusco
PR - Dresina treball, aprop Estació Km 99.

PR - Estació KM 99.

PR - EDM GT42AC 801+814, Estació Km 99.

PR - Estació de Pampa de Arrieros.



PR - Vies aprop de l'estació d' Abra La Raya.

PR - ALCO-MLW 654, Aprop estació d'Abra La Raya

PR - Aprop estació d' Abra La Raya.

PR - Estació d' Abra La Raya.





diumenge, 19 de febrer del 2017

Unitats de tren sèrie ABe 8/12 "Allegra", dels RhB.

RhB - Rhätische Bahn/Ferrovia Retica/Viafier Retica


Aquestes unitats de tren estan dissenyades per poder funcionar en tota la xarxa dels ferrocarrils rètics.
Són unitats bicorrent i d'alta potència i amb un gran esforç de tracció. Les característiques de les línies habituals són: el ferrocarril del Bernina St. Moritz-Tirà (pendent màxim del 70‰, amb CC), línia d'Arosa tren de Chur-Arosa (pendent màxim del 60‰, el funcionament de CA) i la línia ferroviària Landquart-Davos Platz (gradient màxim de 45‰, el funcionament de CA)

Les unitats Allegra forment part de la família, Flirt, Spatz i Start de vehicles dissenyats per Stadler.
"Allegra" es refereix a una fórmula de salutació romanx.
Totes les unitats van en lliurea vermella menys la unitat 3512 que va amb publicitat de ABB.

20 de desembre de l'any 2010 la unitat 3502 va superar la velocitat de 145 km/h en el Vereinatunnel, rècord mundial de velocitat en xarxa mètrica.


Característiques tècniques:

Sèrie: ABe 8/12
Tipus: EMU-3
Rodament: Bo'Bo '+ 2'2' + Bo'Bo'
Composició: Mc+R+Mc
Unitats en servei: 15
Unitat construïdes: 15
Numeració: 3501 a 3515
Any de construcció: 2009 i 2010
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge: 11 kV 16,7 Hz AC / 1.000 V CC
Potencia: 2.600 kW (AC) o 2.400 kW (DC)
Esforç de tracció: 280 kN
Motors: 8
Longitud total entre topalls: 49.500 mm
Pes total: 122 tm
Velocitat: 100 km/h
Seients 1a classe: 24
Seients 2a classe: 76 + 14 en traspontins plegables
Construïdes per: Stadler Rail
Noms assignats a aquestes unitats: 3501 - Willem Gen Holsboer, 3502 - Friedrich Hennings, 3503 - Carlo Janka, 3504 - Darío Cologna, 3505 - Giovanni Segantini, 3506 - Anna von Planta, 3507 - Benedetg Fontana, 3508 - Richard Coray, 3509 - Placidus Spescha, 3510 - Alberto Giacometti, 3511 - Otto Barblan, 3512 - Jörg Jenatsch, 3513 - Simeó Bavier, 3514 - Steivan Brunies i 3515 - Alois Carigiet.