Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor inclinat de Vílnius (Lituània)

A la ciutat de Vílnius, capital de Lituània, existeix un petit ascensor inclinat. Aquest enginy uneix el pati del Museu Nacional, amb el cim on es troba la torre defensiva de Gediminas.

Característiques Tècniques:

Tipus: Ascensor inclinat.

Classificació: 16-AI

Data d’inauguració: 21 d'agost de 2003.

Estació inferior: Museu Nacional

Estació superior: Torre de Gediminas.

Ampla de via: 1.000 mm.

Longitud: 70 m.

Gradient: 36%.

Motorització: Elèctrica, situada en l’estació superior.

Duració del viatge: 50 segons.

Vehicles: 1.

Passatgers: 16.

Pes màxim: 1200 kg.

Construïts per: ABS Transportbahnen (Doppelmayr).

Horari: 7 a 21 hores

Cadència: A la demanda

Explotat per: Vilniaus pilių direkcija.

Preu: 1 €, per viatge

Agraïment

Avui fa 5 anys que vaig començar amb aquest blog, al meu més sincer agraïment a tothom que hagi dedicat una part del seu temps a seguir-lo i comentar-lo.

Igualment demano perdó de les possibles faltes ortogràfiques o semàntiques que hàgiu pogut trobar.

Gràcies a tothom.

Primer funicular aeri de la ciutat de Dubrovnik (Croàcia)

En l'any 1974, amb un amic ens vàrem anar a l'antiga República Iugoslava, ha Espanya encara manava el General Franco i a Iugoslàvia el Mariscal Tito, el passaport d'aquella època remarcava els païos que no es podia viatjar, entre ells Iugoslàvia, però ens vam lligar la manta al cap i de vacances cap allà, amb un flamant Renault R-5 acabat destrenat.

Durant el transcurs del viatge vam trobar persones grans que en identificar-nos com espanyols, ens deien que havien lluitat amb les Brigades Internacionals, recordaven alguna paraula en castella i sobretot, dos cançons L'Internacional i En el Frente del Jarama.

El dia 26-07-74, estaven a Dubrovnik, a la tarda vam pujar amb el funicular aeri, allà dalt ens trobarem amb unes noies de València, que les havien evacuat de Grècia, pels enfrontaments entre aquest país i Turquia, l'historia va tenir cua pel meu company que encara dura.

La ciutat de Dubrovnik està dominada pe la muntanya Srdj que s'eleva a 415 metres sobre el nivell del mar. Aquesta muntanya ha mantingut durant molt temps una posició estratègica sobre la ciutat de la Dalmàcia, com ho demostra el fort imperial Napoleònic, construït entre 1806-1816 durant les guerres napoleòniques. Aquest lloc va ser també l'escenari d'una batalla important durant el setge de Dubrovnik entre els anys 1991 i 1992.

El funicular aeri va quedar destrossat per aquest episodi bèl·lic, avui en dia un nou funicular aeri està en funcionament.

Característiques tècniques:

Funicular Aeri

Nom de l'instal·lació: Dubrovnik - Atlas.

Any de posada en servei: 1969

Any de destrucció: 1991-1992

Tipus: 25 -PB.

Longitud: 772 m.

Estació inferior: Dubrovnik, 42 msnm.

Estació Superior: Muntanya Srdj, 407 msnm.

Desnivell: 365 m.

Tracció: Elèctrica

Cable portador 1 x 40 mm

Cable tractor: 1

Velocitat: 7 m/seg.

Pilones: 1

Cabines: 2

Capacitat per cabina: 25 + 1 persones.

Capacitat: 500 persones/hora.

Temps de viatge: 3 minuts

Constructor cabines: Swoboda (avui Carvatech)

Fabricant: Waagner-Biro

Nota: les fotografies en color pertanys a la pàgina francesa Remontes-mecaniques, ja que la meva màquina fotogràfica va partir un accident tot començat el viatge i no tinc fotografies pròpies.

Algunes estacions de ferrocarril de Lisboa i rodalia.

Estació de Rossio, la més bonica, té quasi 120 anys d'antiguitat, esta situada en el centre.

Te correspondència amb Metro de Lisboa i autobusos de Carris.

L'Estació de Santa Apólonia, situada en el barri de l'Alfama, a tocar del riu Tajo, és d'estil clàssic.

Té correspondència amb Metro de Lisboa i autobusos de Carris.

L'estació d'Oriente, és la més espectacular, dissenyada per l'arquitecta espanyol Santiago Calatrava, va ser inaugurada amb motiu d'Exposició Universal de l'any 1998.

Te correspondència amb Metro de Lisboa i autobusos de Carris.

L'estació de Sete Rios, és una funcional estació situada en la línia de cintura de la ciutat.

Te correspondència amb Metro de Lisboa i autobusos de Carris.

L'estació de Cais do Sodré, inaugurada en l'any 1895, s'ha convertit en una important estació intermodal, ja que connecta línies del CP, els ferrys de Transtejo, el Metro de Lisboa i els tramvies i autobusos de Carris.

L'estació de Pragal, situada en el costat sud del riu Tajo, va ser reformada en l'any 2011. Dona serveis als trens de CP i Fertagus.

Te correspondència amb als tramvies de Metro Transportes do Sul (MTS) i els autobusos de Transportes do Sud Tejo (STS).

Autobusos i autocars de Catalunya (IX)

Amb motiu de celebrar el 90 aniversari d'aquesta empresa d'autobusos, un dels seus autobusos, el 135, ha estat "envilint" com una unitat dels anys 60.

Alguns vaixells de Transtejo i Soflusa

Transtejo i Soflusa és una companyia de ferris que opera en l'estuari del riu Tajo entre Lisboa, en el costat nord del riu Tajo i diverses localitats del costat sud del riu.

La companyia té en explotació diferents tipus de vaixells, en total explota una flota de 35 vaixells, dividits en 20 catamarans, 2 transbordadors de cotxes i 13 fèrries convencionals.

Transtejo i Soflusa opera 5 rutes a través de l'estuari del riu Tajo:

Lisboa-Cais do Sodré a Cacilhas

Lisboa-Cais do Sodré a Seixal

Lisboa-Cais do Sodré a Montijo

Belém - Porto Brandão - Trafaria

Terreiro do Paço - Barreiro

H Seger

H Seger

H Seger

Locomotores (sèrie) 319 "Americanas" de Renfe

L'origen d'aquesta petita subsèrie de locomotores, troba els seus orígens en el concurs de "Adquisión de Locomotoras Diésel de Linea" publicat en el BOE del 3 de maig de 1963.

Com a resultat d'aquest concurs van ser encarregades, 60 locomotores ALCO/Euskalduna sèrie 2100 i 60 locomotores GM/Macosa sèrie 1900.

Degut que el grau de nacionalització d'aquesta sèrie 1900 era molt alta, i preveien un retràs important en la seva entrega, Renfe va optar, davant de la falta peremptòria de locomotores, encarregar 10 unitats directament a la fàbrica de "La Grange" de G.M.

Aquestes unitats eren del model estàndard d'exportació de G.M., del tipus G-16 monocabines, amb característiques tècniques iguals als models fabricats a Espanya amb la sola diferència destacada, del pes.

Postal

Característiques tècniques:

Sèrie: 319

Antiga sèrie: 1900

Numeració: 319-061-8 a 319-070-9

Numeració original: 1961 a 1970

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat postes en servei: 10

Any de construcció: 1965

Any posada en servei: 1965

Any baixa servei: 1992

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel - Elèctrica

Longitud entre topalls: 18.472 mm

Pes: 111 tm.

Potencia: 1154 kW

Esforç de tracció: 181 kN

Motor: GM 16-576C

Generador: D32R

Motora tracció: D29

Velocitat: 120 km/h

Fabricada per: GM-EMD

Model: G-16

Numero fabrica: 30468 a 30477

Alguns autobusos de TST

TST - Transportes do Sud Tejo

TST és una empresa participada per Arriva, companyia que pertany a DB.

Les línies d'aquesta companyia es concentren principalment en la Península de Setúbal, explota la xarxa urbana i interurbana d'aquesta península.