divendres, 28 d’abril del 2017

Locomotores elèctriques, sèrie HGe 4/4-I, dels MGB (ex-FO i ex-BVZ).

MGB - Matterhorn Gotthard Bahn
BVZ – Brig-Visp-Zermatt-Bahn
FO – Furka-Oberalp-Bahn


Aquestes locomotores són derivades de la sèrie inicial del BVZ HGe 4/4 números 11 a 15. Dissenyades i construïdes i a final dels anys 20 del segle passat per Schweizerische Lokomotiv-und Maschinenfabrik (SLM) i Maschinenfabrik Oerlikon (MFO) seguint les recomanacions del Furka-Oberalp-Bahn (FO) i del Brig-Visp-Zermatt-Bahn com HGE 4/4-I.

Aquestes és diferenciant de la sèrie anterior en què estan construïdes en acer dolç, el xassís s'estén més enllà del cos en forma rectangular que conté les dues cabines de conducció en els extrems, un compartiment d'equipatges i un altre compartiment com a sala de màquines que alberga un transformador refrigerat per oli, que permet motors de més potencia. El fet de tenir dues petites plataformes en els extrems de la carcassa de la locomotora, en forma de balcó les aportades a ser conegudes com a Balkonlokomotive.

La locomotora històrica nr. 16 (prototipus de la sèrie nrs. 31-37), va ser venuda al DFB (Dampfbahn Furka-Bergstrecke AG.)


Característiques tècniques:

Sèrie: HGe 4/4-I
Tipus: LE
Rodament: Bo'zz Bo'zz
Unitats construïdes: 8
Unitats preservades: 3:
Numeració: 16, 32, 33 i 36 (FO) i 31, 34, 35 i 37 (BVZ).
Numeració unitats preservades: 32, 33 i 36
Any de construcció: (1939) i 1941 a 1956
Any de retirada servei: (1987) 1992 a 2007
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica adherència i cremallera Abt.
Voltatge: 11 kV 17 Hz
Potencia: (736) 919 kW
Esforç de tracció: (106) 114 kN
Motors: 4 X MFO
Longitud total entre topalls: (14.100) 14.120 mm
Pes total: (46,8) 46,6 tm.
Càrrega màxima: 0,5 tm.
Velocitat: (25/45) 30/55 km/h
Construïdes per: Schweizerische Lokomotiv und Maschinenfabrik i Maschinenfabrik Oerlikon.
Nota: les mesures entre parèntesis corresponen a la unitat prototipus nr. 16.



dimecres, 26 d’abril del 2017

Sèrie d'automotors elèctrics, 3400 del FGV.

FGV – Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
     
  • Museo Vasco del Ferrocarril
La història d'aquesta sèrie d'unitats comença quan el Ferrocarril del Carreño, explotava la línia que unia les ciutats de Gijón i Avilés, de 27 quilòmetres de longitud. L'any 1962, aquesta companyia rep una oferta de comprar de material en bon estat, provinents de la xarxa de tramvies de la ciutat d'Anvers i construïts en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.

La primera compra, compren 4 cotxes motors del tipus "S" i 8 remolcs del tipus "S" (Estàndard). L'any 1996, es rep una nova remesa de 4 cotxes motors també del tipus "S" i 10 remolcs també d'aquest mateix tipus. La seva matricula, va ser "Mbfah" i el número assignat del 10 al 17. Amb tot aquest material, el Ferrocarril del Carreño, va formar 7 composicions M+R+R, i va mantenir un cotxe motor de reserva.

Uns anys més tard, l'any 1972, FEVE, que explotava les línies de la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia (CTFV), amb corrent continu a 550 volts, decideix també comprar material de segona mà a SNCV. El 6 de gener d'aquest any arriben al port del Grau, 12 cotxes motors i 6 remolcs, sent tots del tipus "S".

A la seva arribada, es matriculen com FEVE 3.401 a 3.412. Aquestes unitats van formar 6 composicions Mc+R+Mc, però amb la peculiaritat que només efectua tracció el cotxe motor davanter, en cada sentit de la marxa. Aquest material no podia circular en unitats múltiples.

L'any 1974 el Ferrocarril del Carreño cessa en les seves activitats i la línia de Gijón a Avilés va ser absorbida pels Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE). En disposar ja FEVE de cotxes d'aquesta sèrie, els si va correspondre la matrícula des del 3.413 a 3.420.

La re-electrificació a 1.500 volts de la línia Gijón-Avilès, l'any 1981, comporta, que el material de la sèrie 3.400 fos traslladat íntegrament a València.

L'any 1984 FEVE, emprèn un pla de modernització de la sèrie 3.400, que encarrega a Material y Construcciones S.A (MACOSA). El projecte preveu la reforma de 20 cotxes motors i 10 remolcs, amb els quals es formaran 10 composicions Mc+R+Mc, aquestes si amb comandament múltiple, entre els dos cotxes motors.

La primera composició (3.417/6.409/ 3.418) va ser lliurada per MACOSA al setembre de l'any 1985.

Les característiques generals d'aquestes unitats en el moment de la seva arribada a Espanya era: El bastidor i l'armadura de la caixa construïts amb perfils d'acer. Disposaven de dues grans plataformes amb portes d'accés amb mecanisme pneumàtic. La part elèctrica estava dissenyada seguint els canons d'una estructura de tramvia, amb controles d'accionament en tots dos extrems del vehicle i la presa elèctrica per tròlei.

Posteriorment, el far central i el connector elèctric d'interconnexió van ser eliminats i reemplaçats per un far rectangular situat en el caseller de recorregut i un caixetí amb dos connectors elèctrics. L'any de 1976 quan FEVE es va fer càrrec del Ferrocarril del Carreño, i va pintar el material de blau amb franges i inscripcions platejades.

Pel que fa al material que va arribar directament a València, van ser primerament emmagatzemats en les cotxeres i sotmesos a una revisió que incloïa una petita transformació. La cabina va quedar aïllada de la resta del vehicle amb una mampara metàl·lica. Posteriorment la cabina situada costat remolc va ser desmuntada, en algunes unitats. En els frontals van conservar el far central, però van perdre el caseller d'itineraris.

L'any 1984, es va realitzar una sèrie de modificacions que pretenien donar una nova imatge al material i de pas augmentar la seva seguretat i confort. Els principals canvis realitzats van ser els següents: Substitució total del cablejat elèctric, substitució del pupitre de conducció per uns de nous dotats del dispositiu d'home-mort, taquímetre enregistrador Deuta-Verker, seient per al conductor i cabina aïllada. Els vogies, van ser sotmesos a una revisió general. La caixa va ser reforçada i ajustada, tant en el bastidor com en l'estructura i el folrat exterior en xapa d'alumini.

El canvi més important, va anar en la part estètica del frontal. Les llums de senyalització, van passar de dues a quatre, també es va canviar el far central per dos laterals, van passar a un disseny més modern, quadrats i rectangulars. L'interior va ser remodelat amb panells de polièster clar i el sòl revestit de paviment de goma en relleu. La il·luminació interior va ser reemplaçada per una de tipus fluorescents col·locats en la part central amb una reixeta difusora. Les portes van ser substituïdes per unes noves de planxa d'acer. Es va renovar la instal·lació pneumàtica d'obertura i tancament, que va passar a ser desbloquejada pel conductor i acciona pel viatger per mitjà de botoneres. Totes aquestes modificacions van donar una nova estètica als "Belgues"

Pel que respecta a la pintura, es van decorar amb el disseny de FEVE de principis dels anys vuitanta del segle passat, gris clar amb els baixos en gris fosc i sengles franges en vermell i taronja.

J.Miquel

J.Miquel

J.Miquel
Característiques tècniques:

Sèrie: 3400
Tipus: EMU-3
Composició: Mc+R+Mc
Unitats en servei: 0
Unitat reconstruïdes: 10
Numeració: 3401 a 3420
Numeració remolcs: 6401 a 6410
Any de posada en servei: 1972
Any de reconstrucció: 1985 i 1986
Retirats serveis l’any: 1990
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 600 V=
Potencia: 375 kW
Motors: ACESA
Longitud total entre topalls: 42.000 mm
Longitud total entre topalls cotxes motors: 14.000 mm
Pes total: 74,6 tm
Velocitat: 70 km/h
Seients 2a classe: 108
Reconstruïdes per: MACOSA

J.Miquel

dilluns, 24 d’abril del 2017

Locomotores dièsel, sèrie 319.4 de Renfe

Postal
En la reconstrucció integral de les 1900 van sorgir deu locomotores dotades d'equips Super-Sèries, destinades al servei de mercaderies en exclusiva.

Postal
Característiques tècniques:

Sèrie: 319. 4
Numeració: 319-401-6 a 319-410-7
Tipus: LD
Rodament: Co' Co'
Unitats en servei (Renfe i ADIF): 10
Unitats posades en servei: 10
Any de construcció: 1992 i 1993
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Dièsel elèctrica
Longitud entre topalls: 19.550 mm
Pes: 116 tm.
Potencia: 1512 kW
Esforç de tracció: 2019 kN
Motor: GM 16-645C
Generador/Alternador: GM AR11/D14
Motors tracció: 6 X GM D29
Velocitat: 120 km/h
Fabricada per: MEINFESA/GEC Alstom i GM.
Model: J16CW-AC/SS
Numero fabrica: 1893 a 1902
Nota: Acoblament fins a tres unitats.
Sistemes de seguretat: ASFA

J.Rodriguez

dissabte, 22 d’abril del 2017

Locomotores dièsel, sèrie 319.3 de Renfe

Postal
La segona reconstrucció de les 1900 va donar origen a una sèrie de 40 locomotores especialitzades en el remolc de trens de viatgers, gràcies als equips de subministrament de corrent elèctric. Atès que els equips utilitzats eren de concepció i tecnologia moderna es podia subministrar energia les composicions de cotxes climatitzats. La potència més gran del motor dièsel, en ser aquest reconstruït a les especificacions 645, permetia una velocitat de 140 km/h., a aquesta subsèrie.

Una d'aquestes locomotores va ser equipada amb vogies d'ampla UIC, (319-339-8).

A partir de l'any 2010, diverses locomotores d'aquesta sèrie van ser venudes a Argentina: 319-307-5, 319-314-1, 319-315-8, 319-316-6, 319-317-4, 319-325-7, 319-317-3, 319-328 -1, 319-330-7, 319-331-5, 319-333-1, 319-336-4, 319-337-2 i 319-338-0, les 319-301-8, 319-306-7 i 319-321-6 venudes a Continental Rail, les 319-313-3 i 319-318-2 venuda a TECSA, les 319-324-0 i 319-335-6, venudes a Tración Rail i la 319-303-4, venuda a COPASA.

Postal
Característiques tècniques:

Sèrie: 319.3
Numeració: 319-301-8 a 319- 340-6
Tipus: LD
Rodament: Co' Co'
Unitats en servei (Renfe i ADIF): 12
Unitat postes en servei: 40
Any de construcció: 1991 a 1992
Amplada carril: 1435/1668 mm
Tracció: Dièsel elèctrica
Longitud entre topalls: 19.550 mm
Pes: 117 tm.
Potencia: 1330 kW
Motor: GM 16-645C
Generador/Alternador: GM AR10HE4/D14
Motors tracció: 6 X GM D77B
Velocitat: 140 km/h
Fabricada per: MEINFESA i GM.
Model: J16CW-HP
Numero fabrica: 1851 a 1890
Nota: Acoblament fins a tres unitats.
Sistemes de seguretat: ASFA/LZB

Postal


dijous, 20 d’abril del 2017

El pas de barca de Miravet.


Aproximadament a un quilòmetre del poble es trobà el Pas de Barcade Miravet.

Aquest sistema de creuar d'un costat a l'altre del riu Ebre, és l'últim que queda amb funcionament sense motor, al llarg de tot el riu Ebre.

Aquestes barques de pas han estat molt important històricament, ja que era l'únic mitjà que podien tenir els pobles per a travessar el riu aprofitant únicament la força de l'aigua. La Barca està formada per dos llaguts, que és una embarcació fluvial, sobre dels quals hi ha una gran plataforma de fusta on hi caben perfectament 2 o 3 cotxes. Per tal que el corrent del riu no se l'endugui riu avall, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat "ramalet", que enllaça amb la "gúmena", un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l'aigua.

L'entrada i sortida de la Barca s'efectua a través d'una passarel·la que puja o baixa en funció del cabal del riu. La Barca s'impulsa gràcies al corrent del riu, però serà, la mà destra del barquer, qui, en el seu domini del timó, la portarà a l'indret desitjat.


Passos de barca del riu Ebre:

Pas de barca de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja, desaparegut, en ser substituït pel Pont lo Passador.
Pas de barca d'Amposta, desaparegut, va ser substituït per al Pont Penjant.
Pas de barca de Tortosa, desaparegut, substituït pel Pont de la Cinta.
Pas de barca de Xerta, desaparegut.
Pas de barca de Miravet, en funcionament.
Pas de barca de Móra d'Ebre, desaparegut, substituït pel Pont de Móra d'Ebre.
Pas de barca de Garcia, en funcionament als estius.
Pas de barca d'Ascó, desaparegut, substituït pel Pont d'Ascó.
Pas de barca de Flix, en funcionament, amb motor.







dimecres, 19 d’abril del 2017

Locomotores dièsel, sèrie 319.2 de Renfe

Postal
L'any 1989 Renfe va decidir estendre la reforma realitzada amb les 1900 a tota la sèrie existent. La reconstrucció donaria lloc a diferents subsèries. Les noves locomotores van rebre una caixa lleugerament diferent de les anteriors, diferenciant-se per les dues finestretes frontals.

Entre les noves 319.2 i les ja existents, existien a dames diferències significatives, les locomotores 221 a 238 van rebre equip de fre dual, les 239 a 248 solament fre d'aire comprimit i les 241 a 248 eren d'ampla UIC amb sistemes de seguretat LZB.

La sèrie 319 va ser novament ampliada l'any 1994 mitjançant la compra de deu noves locomotores de construcció nova, presentaven lleugeres diferències en els laterals de la caixa i en el sistema de frenat dels vogies, la seva numeració és 249 a 258, però en la seva construcció es va aprofitar els motors dièsel i motors elèctrics, procedents del parc de recanvis de Renfe o que van ser comprats al mercat de components reciclats de Nord-amèrica, d'aquesta forma es van saltar l'obligatorietat, de convocar un concurs de construcció de noves locomotores.

A partir de l'any 2008, diverses locomotores d'aquesta sèrie van ser venudes a Argentina: 319-228-3, 319-229-1, 319-233-3, 319-236-6, 319-237-4, 319-239-0, 319-241-6 i 319-258-0, la 319-222-6 venuda a Continental Rail i les 319-226-7, 319-232-5, 319-234-1, 319-235-8, 319-246-5, 319-247-3, venudes a COPASA/Saudi Railways Organization.

Postal
Característiques tècniques:

Sèrie: 319.2
Numeració: 319-221-8 a 319- 258-0
Tipus: LD
Rodament: Co' Co'
Unitats en servei (Renfe i ADIF): 16
Unitat postes en servei: 38
Any de construcció: 1991 a 2004
Amplada carril: 1668/1435 mm
Tracció: Dièsel elèctrica
Longitud entre topalls: 19.550 mm
Pes: 110 tm.
Potencia: 1190 kW
Esforç de tracció: 231 kN
Motor: GM 16-567C
Generador/Alternador: GM AR10/D14
Motors tracció: 6 X GM D77B
Velocitat: 120 km/h
Fabricada per: MACOSA/MEINFESA/GEC-Alsthom i GM.
Model: J16CW/AC
Numero fabrica: 1823 a 1850 i 1948 a 1957
Nota: Acoblament fins a tres unitats.

Postal

dimarts, 18 d’abril del 2017

Visita fallida a l'associació d'Amics del Carrilet del Delta de l'Ebre.

Aprofitant que aquests dies de Setmana Santa estava prop del Delta de l'Ebre vaig aprofitar per anar on està aquesta associació, (Avinguda de la Pau s/n, Deltebre).

Primerament vaig intentar mitjançant la seva pàgina WEB, contactar amb ells però vaig veure que no té activitat des de l'any 2015.

Algú sap en quin estat està aquesta associació?

Que se sap del material que tenien, l'automotor Billard 1503 dels FGV, el cotxe de passatgers C35 dels FGC. Etc.?

Instal·lacions
Vies

Vies
Material acumulat

dilluns, 17 d’abril del 2017

Locomotora a vapor Núm. 1, de FESA

FESA - Ferrocarrils Econòmics S.A. 


La línia de Tortosa a la Cava, també coneguda com a "Carrilet de la Cava" era una línia de ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Cava. Va ser construïda i explotada per la companyia Ferrocarrils Econòmics S.A. (FESA) fins que en l'any 1964 Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE) se'n va fer càrrec, la línia va ser clausurada en l'any 1968.

Construïda en l'any 1890 pel fabricant anglès Hunslet Engine Co., va pertànyer a la Compañia de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia fins al febrer de l'any 1929, en què va ser renumerada com a Núm. 1 i adquirida per l'empresa FESA, per cobrir la línia del carrilet de Tortosa a la Cava.

Actualment és propietat de l’Ajuntament de Tortosa. En l'any 2015, ha estat restaurada i consolidada per l'Associació d'Amics del Carrilet del Delta de l'Ebre, Es troba preservada en un pedestal en el Parc municipal Teodor González, de Tortosa.


Característiques tècniques:

Sèrie: 1 a 4
Tipus: LV
Rodament: 2-2-0 T
Unitats en servei: 4
Numeració de la unitat preservada: 1
Any de construcció: 1890
Any de posada en servei: 1929
Any de retirada de servei: 1968
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Vapor
Longitud entre topalls: 7.600 mm
Pes en orde de servei: 24 Tm
Potencia: 107,3 kW
Esforç de tracció: 23,15 kN
Velocitat: 40 km/h
Capacitat carbó: 1.000 kg.
Capacitat d'aigua: 2.700 litres


diumenge, 16 d’abril del 2017

Locomotores elèctriques, sèrie HGe 4/4, dels MGB (ex-BVZ).

MGB - Matterhorn Gotthard Bahn
BVZ – Brig-Visp-Zermatt-Bahn


Aquesta sèrie de locomotores va ser encarregada originalment per al Visp-Zermatt (VZ), més tard anomenat Brig-Visp-Zermatt-Bahn (BVZ).

El VZ va decidir en l'any 1929, conjuntament amb els ferrocarrils de Rètics l'electrificació de les línies a 11 kV 17 Hz., i va encarregar la construcció d'aquestes locomotores. Les locomotores 11-15 tenen un cos que conté les dues cabines, un compartiment d'equipatge, i un altre compartiment com a sala de màquines, estan construïdes en metall lleuger, els dos petits morros en els extrems, que contenen els equips auxiliars, fa que aquestes locomotores seguin també anomenades Krokodil.


Característiques tècniques:

Sèrie: Hge 4/4
Tipus: LE
Rodament: Bo'zz Bo'zz
Unitats preservades en servei: 1
Unitat construïdes: 4
Numeració: 11 a 15
Unitat preservada numero: 15
Any de construcció: 1929 i 1930
Any de retirada servei: 1992
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica, adhesió i cremallera Abt.
Voltatge: 11 kV 17 Hz
Potencia: 736 kW
Esforç de tracció: 106 kN
Motors: 4 X MFO
Longitud total entre topalls: 14.100 mm
Pes total: 46,8 tm.
Càrrega màxima: 0,5 tm.
Velocitat: 25/50 km/h
Construïdes per: SLM, SWS, MFO
Nota: La unitat nr. 15, a estat emmagatzemada a Göschenen el desembre de l'any 2016.



dissabte, 8 d’abril del 2017

Unitats de tren, sèrie 112, dels FGC.

FGC – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya



Aquesta sèrie d'unitats de tren elèctriques vàrem ser construïdes entre els anys 1995 i 2002 per GEC-Alsthom/Alstom, CAF, ABB/ADtranz/Bombardier i que presten serveis en les línies del Vallès.

Aquesta sèrie està composta per 22 unitats que van ser rebudes en dos lliuraments, un primer lot de 16 unitats entre els anys 1995 i 2002 i que van servir per substituir les unitats automotores de sèries anteriors (Sèrie 400, 500 i derivats). Les sis unitats restants van ser adquirides entre els anys 2003 i 2004 per augmentar la freqüència de trens en el Metro del Vallès.

Aquestes unitats estan dotades dels últims avenços tecnològics i de seguretat. Incorporant una plataforma PMR i espai polivalent, climatització controlada per mitjançant un petit ordinador, informació al viatger visual i acústica, un confortable aïllament tèrmic-acústic i destacar la comoditat dels viatgers amb la disposició dels seients en tertúlia segons la disposició 2+2, bona il·luminació, porta-equipatges de vidre, penjadors per deixar-hi la jaqueta, últimament s'ha incorporat punts de recàrrega de dispositius mòbils, etc.

Totes les unitats són de quatre cotxes i circulen habitualment per les línies S1 i S2, i ocasionalment per la S5/S55, també poden circular per la línia L6, però mai podran circular per la línia L7 de Gràcia a Avinguda Tibidabo, a causa del reduït gàlib del túnel.


Característiques tècniques:

Sèrie: 112
Tipus: EMU-4
Rodament: Bo'Bo'+Bo'Bo'+ 2'2'+ Bo'Bo'
Composició: Mc+M+R+Mc
Unitats en servei: 22
Unitat construïdes: 22
Numeració (motora cabina): 112.01 a 112.22 i 112.51 a 112.72
Numeració (motora intermedi): 122.01 a 122.22
Numeració remolc: 181.01 a 182.22
Any de construcció: 1995 a 2004
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 150 V=
Potencia: 2160 kW
Motors: 12 x ABB/ADtranz/Bombardier 4EBA 3542
Longitud total entre topalls: 79.780 mm
Pes total: 197,255 tm
Velocitat: 90 km/h
Seients 2a classe: 232
Construïdes per: GEC-Alsthom/Alstom, CAF, ABB/ADtranz/Bombardier






dimarts, 4 d’abril del 2017

Unitats de tren, sèrie 213, dels FGC.

FGC – Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya.


L'electrificació de la línia d'Igualada a Martorell en l'any 1998 i l'augment dels tràfics previstos per a aquesta línia, amb el servei anomenat "Metro Comarcal", va ser el motiu de la seva contractació, en l'any 1995. La primera remesa va ser de 20 unitats. En l'any 2001, van ser entregades 13 unitats més i, en l'any 2009, 9 unitats més, fent un total de 42 unitats.

Aquestes unitats corresponen a l'adaptació de la Sèrie 112 de FGC d'ample internacional, a aquestes unitats d'ample mètric. Són trens de tres cotxes en els quals, una de les portes del remolc intermedi és de pis baix, amb espais reservat per PMR.

La composició d'aquestes unitats de tren és de motor - remolc – motor.
Els cotxes motors numerats del 51 a 92, disposen d'un WC.

Després de la seva entrada en servei en l'any 1999, es van apartar del servei actiu progressivament les unitats de les sèries 3000, 5000, 8000 i 211.
Actualment aquestes unitats suporten tots els serveis de la xarxa Llobregat – Anoia.


Característiques tècniques:

Sèrie: 213
Tipus: EMU-3
Rodament: Bo'Bo'+2'2'+Bo'Bo'
Composició: Mc+R+Mc
Unitats en servei: 42
Unitat construïdes: 42
Numeració cotxes motor: 213.01 a 213.42 i 213.51 a 213.92
Numeració cotxes remolc: 283.01 a 283.42
Any de construcció: 1998 a 2009
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge: 1500 V=
Potencia: 2880 kW
Motors: 8 X ADtranz (ABB) 4EBA 3542
Longitud total entre topalls: 51.980 mm
Pes total: 135 tm
Velocitat: 90 km/h
Seients 2a classe: 108 + 20 transportin abatibles
Construïdes per: Alstom, CAF i Adtranz (ABB)/Bombardier
Nota: Acoblament possible de 2 unitats.





diumenge, 2 d’abril del 2017

Locomotores (sèrie) HGm 2/2 del MGB

MGB - Matterhorn-Gotthard-Bahn
BVZ - Brig-Visp-Zermatt-Bahn 

Banhbilder
 L'origen d'aquesta sèrie, ja que buscar-lo en el fet que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va encarregar a l'empresa Stadler la construcció d'una locomotora dièsel amb cremallera per la línia de Núria, Aquesta locomotora, que va ser entregada en l'any 1994 i va ser provada en les vies del BVZ. A causa dels bons resultats obtinguts, en aquestes proves, BVZ, va decidir encarregar un model similar, però de més potencia.

Aquestes locomotores també són usades en la línia del Gornergratbahn (GGB).

Banhbilder
Característiques tècniques:

Sèrie: HGm 2/2
Numeració: 75 i 76
Rodament: Bo'zz
Unitats posades en servei: 2
Any de construcció: 2002 i 2010
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Dièsel elèctrica, adherència i cremallera Abt
Longitud entre topalls: 8.180 mm
Pes: 24 tm.
Potencia: 450 kW
Velocitat: 30/65 km/h
Fabricada per: Stadler Rail
Numero fabrica: 682 i 4208
Noms assignats: 75 – Niklaus i 76 – Stalden

Banhbilder