dilluns, 28 de maig del 2012

Vulkan Express


BSEG – Brohltal Schalspur-Eisenbahn Betrieb
IBS – Interessengemeinschaft Brohltal-Schmalspureinsenbahn


Excursió d’un dia des de el Càmping Burgen situat en la població del mateix nom junt al riu Mosela , a prop de Koblenza, (2004).

Aquest ferrocarril combina el us industrial, transport de Phonolith, amb containers sobre vagons comprats de segona ma a FEVE, amb l’ús turístic de la línia.

Algun material es propietat de IBS (associació d’amic del ferrocarril).

En l’estació de Brohl es pot visitar el taller de manteniment de la companyia sense cap tipus d’impediment, a Engeln fi actual de la línia es pot dinar en la mateixa estació (una bona salsitxa alemanya acompanyada d’una cervesa de la zona).

Brohl esta situada a la vorera del Rhin, tot sortir de l’estació de Brohl es deixa la val del Rhin per entrar al profund estret del riu anomenat  Brohlbach , per entrar a la val del mateix riu on es troba el castell de Schweppenburg i algunes de les fonts d’aigües minerals mes reconegudes, passat Burgbrohl,amb la seva bonica estació, el tren empren una pujada constant fina a Oberzissen aquí comença una forta pujada, que fins l’any 1934 sols podia ser franquejada mitjanant un tram equipat amb cremallera, en arribar al altiplà d'Eife el  trajecte transcorre pel parc volcànic, es poden admirar les ruïnes del castell de Olbrück en arribar a Engeln, desprès d'haver pujat uns 400 metres, es podem realitzar caminades fins a la badia de Maria Laach o ala Santa Laacher (llac), o al mateix poble de Engeln que dista  ½ km de l’estació i que té un bon servei de cafès i restaurants.

Característiques tècniques de la línia

Amplada via : 1000 mm.
Longitud: 19,6 km.
Data d’obertura: 1901
Gradient màxim: 20 %
Estació inferior: Brohl, 67 msnm
Estació superior: Engeln, 465 msnm.
Ponts: 2
Túnels: 1

Ramal al port fluvial de Rhin Brohler Hafen

Amplada via 1000 / 1435 mm
Longitud: 1,3 km
Any de posta en servei: 1959

Ramal Engelg – Kempenich

Amplada via 1000 mm
Longitud:  6,7 km
Any de posta en servei: 1902
Clausurat l’any: 1934

Locomotores diesel ampla estàndard UIC

Sèrie: D6
Rodament: C
Unitats: 1
Numeració: 360-573-0
Any de posta en servei: 1960
Any de construcció: 1960
Amplada carril: 1435 6mm
Longitud entre topalls: 10450 mm
Pes: 50 Tm.
Potencia: 478 kW
Esforç de tracció: 118 kN
Velocitat:30/60  km/h
Tracció: Diesel Hidràulica
Nota: Unitats  comprada de segona ma a DB.

Sèrie: D8
Rodament: B
Unitats: 1
Numeració:
Any de posta en servei: 1972
Any de construcció: 1972
Amplada carril: 1435 mm
Tracció: Diesel mecànica
Fabricades per:Jugn
Model: RK8B

Sèrie: D9
Rodament: B’B’
Unitats: 1
Numeració:  220-053-3
Any de construcció: 1957
Amplada carril: 1435 mm
Longitud entre topalls: 18470 mm
Pes: 80 Tm.
Potencia: 1672 kW
Velocitat: 140 km/h
Tracció: Diesel hidràulica
Construïda per: Krauss-Maffei
Nota: ex DB V2000 053, ex SBB-CFF-FFS Am 4/4 18466, re motoritzada, comprada de segona ma a EVB 417 01

Sèrie: D
Rodament: D
Unitats: 1
Numeració: “Inge”
Any de construcció: 1956
Amplada carril: 1435 mm
Potencia: 441 kW
Tracció: Diesel hidràulica
Fabricada per: MaK
Model: 6000
Nota: ex DB V65


Locomotores diesel ampla mètric

Sèrie: D1
Rodament: C
Unitats: 3
Numeració: 1,2 i 3
Any de construcció: 1965/1967
Amplada carril: 1000 mm
Potencia: 221 kW
Tara: 32 Tm.
Tracció: Diesel mecàniques
Fabricades per: Orenstein & Koppel, Números de fabrica: 26528, 26529 I 26623


Sèrie:  D4
Rodament: BB
Unitats: 1
Numeració: 4
Any de posta en servei: 1971
Baixa l’any: 1986
Any de construcció: 1958
Amplada carril: 1000 mm
Potencia:400 PS
Tracció: Diesel
Fabricades per: MaK, nr de fabrica: 401029
Nota: Comprada de segona ma a Leer-Aurich-Wittmund, venuda als RhB com Gm 4/4 nr. 241

Sèrie: D5
Rodament:B’B’
Unitats:1
Numeració: 5
Any de posta en servei: 2007
Any de construcció: 1966
Amplada carril: 1000 mm
Potencia: 883 kW
Velocitat: 60 km/h
Tracció: Diesel hidràulica
Fabricades per: Henschel, nr.  de fabrica 31004
Nota: Comprada de segona ma en l’any 1998, ex FEVE  1405

Sèrie: D7
Rodament: C
Unitats: 1
Numeració: 7
Any de posta en servei: 1992
Any de construcció: 1967
Amplada carril: 1000 mm
Potencia: 75 kW
Tracció: Diesel mecànica
Fabricades per: LKM, numero de fabrica 250349
Model: V10C
Nota: Comprada de segona ma a Mansfeld.

Sèrie: SKL
Unitats: 1
Numeració: 53
Any de posta en servei: 1997
Amplada carril: 1000 mm
Fabricades per: Robel









Automotor diesel ampla mètric

Sèrie: VT 30
Rodament: EMU-1
Unitats: 1
Any de construcció: 1956
Amplada carril: 1000 mm
Potencia: 500 kW
Tracció: Diesel mecànica
Seients 1ª classe: 0
Seients 2ª classe: 30
Fabricades per: Fuchs, nr. de fabrica 9053
Model: T30
Nota: Comprada de segona ma a WEG.


Locomotores de vapor ampla metric

Sèrie: E
Rodament: B’Bt
Unitats: 1
Numeració: 168
Any de posta en servei: 2009
Any de construcció: 1906
Amplada carril: 100 mm
Tracció: Vapor
Nota: Comprada de segona ma a CP, ex E168

Sèrie: V
Rodament: D
Unitats: 2
Numeració: V i VI
Any de posta en servei: 1988
Any de Baixa: 2009
Any de construcció: 1952
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Vapor
Nota: Comprades de segona ma a PKP, ex Px48 nrs 3906 i 3913


divendres, 25 de maig del 2012

Perfiladora de balast, COMSA



Tot en acabar una de les etapes del  GR 210 Camí  vora del Ter, s’ha arriba a Flaçà, en aquesta estació estava apartada una perfiladora de balast de l’empresa COMSA  55PEM2557, (matricula UIC 99 71 30 12 207-7, aquet vehicle li falten totes les plaques d’identificació).


dissabte, 19 de maig del 2012

FGC – Locomotores sèrie 255


La 255.01, es la nova locomotora del FGC, constitueix una nova sèrie, aquesta locomotora dual diesel - elèctrica es la antiga TD 2003 BB “Urumea” d’Euskotren. Comença a operar en el FGC el mes de gener de 2012 en regim de lloguer. De moment sols traccionà el trens del servei “Autometro” transportant cotxes des de la fabrica de SEAT, a Martorell,  fins la terminal del port de Barcelona.
Característiques tècniques:

Sèrie: 255
Tipus:  Dual Diesel - elèctrica
Rodatge:  B’B’
Unitats en servei: 1  
Any posta en servei: 2012
Numeració: 01  
Ampla via: 1000 mm
Potencia: 1200 kW / 1500 kW
Esforç tracció:  260 kN
Motor Diesel:
Tracció: Eléctrica.
Longitud entre topalls:  17000 mm.
Pes: 80 Tm.
Velocitat màxima: 80 km/h.
Construïdes l’any: 2009 a 2011
Unitats construïdes: 12

Construïdes per:  Ingeteam, CAF/CDF Bagnères

divendres, 11 de maig del 2012

Sistemes mecànics de mobilitat - Escales mecàniques i ascensors públics del Districte Sarrià – San Gervasi Barcelona (V).


El barri del Putget i Farró del Districte de Sarrià – San Gervasi és una zona amb un for desnivell. L’Ajuntament de Barcelona ha  impulsat un pla de l’accessibilitat amb l’instal.lació d’escales mecàniques i ascensors. Un altre barri amb fortes desnivells es Vallvidrera, i algun punt en el casc històric de Sarrià.

Escales mecàniques Claudi Sabadell

Situades en el carrer de Claudi Sabadell.
Uneixen la Avinguda de la República Argentina amb carrer de Portolà.
Consta de 3 trams, unidireccional de pujada.
Inaugurades l’Abril 2004.















Escales mecàniques Roma

Situades en el carrer Roma.
Uneixen el carrer de Bertran amb el carrer de Suïssa i aquest amb el carrer de Roca i Batlle – carrer de Mermella.
Consta de 2 trams, unidireccional de pujada.
Inaugurades el Juliol 2006.














Ascensor Marmella

Situat el carrer de Marmella.
Uneix el carrer de Marmella amb el Parc del Putxet, donant també servei a l’Escola bressol i a l’Espai Civit Putget.
Inaugurat el Gener 2009.















Ascensor Estació Reina Elisenda

Situat a l’estació de Reina Elisenda en la línia L6 dels FGC.
Uneix el vestíbul situat al mateix nivell que l’Avinguda de Josep Vicenç Foix amb el Passeig de la Reina Elisenda de Moncada.

dimarts, 8 de maig del 2012

Autobusos i autocars de Catalunys (I) - Pilot verd.



Potser algú de vosaltres recordeu o ignoreu el significat de la llum verda que els autobusos de Barcelona i rodalies portaven en la part superior davantera dreta.

Des de el principi del seixanta fins ven entrat els noranta, tot els autobusos portaven aquest pilot de llum verda,  que el conductor encenia quant en el vehicle tenia seient lliures i el seu servei , avisar al passatgers que si prenien aquell vehicle tenien l’oportunitat de viatjar assentats.

Avui casi ja no queda cap d’aquest vehicles en funcionament, sols alguns dels que la matricula tenen dos lletres, encara conserven aquesta llum però esta fora de servei.

dilluns, 7 de maig del 2012

3er Ral.li d'Autobusos Clàssics


Per tercera vegada s’ha desenvolupat el Ral·li d’Autobusos Clàssics, que organitza l’ARCA (Associació per la Recuperació i Conservació d’Autobusos), amb la col·laboració de l’empresa Sagales, la Fundació de TMB i TMB Transports Metropolitans de Barcelona.

El recorregut de aquet 3er Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona – Caldes, ha transcorregut per Barcelona, Moncada, La Llagosta, Santa Perpètua, Palau-solità i Plegamans i Caldes de Montbui.

La participació ha esta  d’una  trentena llarga de vehicles.












divendres, 4 de maig del 2012

Titlis


L’excursió al Titlis, la realitzem des del càmping TCS de Horw, duració 1 dia (2003).

Des de Horw un tren regional de la companyia LSE (Luzern-Stans-Engelberg), avui ZB (Zentral Bahn), ens porta fins a Engelberg.
El recorregut transcorre al principi per a les vies del SSB Brünig, avui també integrat en el ZB, fins a l’estació Hergiswil, a partir d’aquesta estació les vies pertanyien al LSE, al tram equipat amb cremallera començava a Grümenwald fins a l’entrada de l’estació de Engelberg era un tram de 1.579 m. i amb una pendent de 246 %. Des de l’any 2010 un nou túnel helicoïdal, també equipat amb cremallera i d’una longitud de 4043 metres redueix la pendent a 105 %. Aquest túnel fa que tot el material rodant del ZB sigui compatible i pugi circular per tota la xarxa.

Al baixar del tren a l’estació de Engelberg tindrem que caminar uns 10 minuts fins arribar a l’estació inferior del funicular que ens portarà fins a Geischnialp.

El cim del Kleine Titlis, de 3020 metres, esta situat al cantó de  Obwaldenn. Per arribar-hi desprès del funicular Engelberg – Gerschnialp tindrem que fer servir tres telefèrics, el primer de Gerschnialp a Trübsee, el segon de Trübsee a Stand i el tercer de Stand al Titlis, aquet últim es el mes conegut, per ser el primer que les seves cabines girant en el pla horitzontal durant el viatge.
Des de el Kleine Titlis es divisa ve el cim del Titlis de 3238 metres.


 Al baixar, si es desitja, una caminada molt agradable ens portarà en 2 hores aproximadament des de el Trübsee, al qual casi se li dona la volta, fins a Engelberg.


Característiques tècniques:

Línia LSE

Longitud: 24.780 m.
Amplada via: 1000 mm.
Electrificació: 15 kV 16,7 Hz
Cremallera: Sistema Riggenbach
Gradient màxim en adherència: 51 %
Gradient màxim en cremallera: 105 %
Ponts: 1
Túnels: 1

Material Motor LSE.

Sèrie: De 110
Disposició eixos: Bo’Bo’
Unitats: 2
Numeració: 021 i 022
Any posta en servei: 1987
Potencia: 894 kW
Força tracció: 102 kN
Velocitat màxima: 75 km/h
Voltatge:15 kV 17 Hz
Nota: Reconstruïdes a partir de les unitats Deh 120 de l’any 1941


Sèrie: BDeh 140
Disposició eixos: EMU-1
Unitats: 7
Numeració: 001 a 007
Any posta en servei: 1964
Potencia: 736 kW
Velocitat màxima: 20/75 km/h
Voltatge: 15 kV 17 Hz
Passatgers 2ª classe: 32

Sèrie: Tm 172
Disposició eixos: B
Unitats: 2
Numeració: 101 i 102
Any posta en servei: 1961
Reconstruïdes l’any: 1995
Potencia: 80 kW
Velocitat màxima: 45 km/h
Motorització: Diesel – Mecànica
Construïdes per: Robert Aebi
Nota: Tractor maniobres tipus Tm II

Sèrie: Tm 172
Disposició eixos: B
Unitats: 1
Numeració: 103
Any posta en servei: 1967
Potencia: 115 kW
Velocitat màxima: 50 km/h
Motorització: Diesel - Hidràulica

Sèrie: Tm I
Disposició eixos: B
Unitats: 1
Numeració: 100
Any posta en servei: 1931
Reconstruït l’any: 1968
Retirat l’any: 1995
Potencia: 30 kW
Velocitat màxima: 28 km/h
Motorització: Diesel - Mecànica

Sèrie: Gm 4/4
Disposició eixos: BB
Unitats: 1
Numeració: 111
Any posta en servei: 1955
Retirat l’any: 1995
Potencia: 368 kW
Velocitat màxima: 40 km/h
Motorització: Diesel - Hidràulica
Construïda per: Jung
Model: L40

BET – Bergbahnen Engelberg – Trübsee - Titlis

Funicular Engelberg - Gerschnialp.


Tipus: Funicular clàssic, 75-SSB.
Data d’inauguració: 1913.
Reconstruït l’any:   
Estació inferior: Engelberg, 1000 msnm.
Estació superior: Gerschnialp, 1266 msnm.
Ampla de via: 1000 mm.
Longitud: 512 m.
Desnivell: 266 m.
Pendent màxima: 68 %.
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior.
Potencia:   kW.
Diàmetre cable tractor:   mm.
Velocitat: 3,2 m/seg.
Duració del viatge: 9 minuts.
Vehicles: 2.
Passatgers: 75 per vehicle.
Capacitat: 1080 passatgers/hora.
Construït per: Bell / Garaventa

Funicular Aeri Gerschnialp - Trübsee.


Funicular Aeri.
Any de posta en servei: 1995.
Tipus: 77-PB.
Longitud: 2191,20 m.
Estació inferior: Gerschnialp, 1265,40 msnm.
Estació Superior: Trübsee, 1795,95 msnm.
Desnivell: 530,95 m.
Inclinació: 24,98 – 53,33 %
Numero de pilones: 2.
Diàmetre cable portador: 34,5 mm.
Diàmetre cable tractor: 30 mm.
Motrització: Eléctrica, (Frey), situada en l’estació inferior.
Contrapès: Situat en l’estació superior.
Potencia: 695 kW.
Velocitat: 9,5 m/seg
Duració viatge: 5,17 minuts.
Cabines: 2.
Capacitat per cabina: 77 + 1 persones.
Capacitat: 750 persones/hora.
Fabricant: Garaventa / Fatzer / Gangloff

Funicular Aeri Trübsee - Stand.


Funicular Aeri.
Any de posta en servei: 1988.
Tipus: 80-PB.
Longitud: 2330 m.
Estació inferior: Trübsee, 1800 msnm.
Estació Superior: Stand, 2436 msnm.
Desnivell: 1965 m.
Numero de pilones: 4.
Motorització: Eléctrica.
Velocitat: 10 m/seg.
Cabines: 2.
Capacitat per cabina: 80 + 1 persones.
Capacitat: 800 persones/hora.
Fabricant: Garaventa / CWA

Funicular Aeri Rotatori Stand - Titlis.


Funicular Aeri Rotatori
Any de posta en servei: 1992.
Tipus: 80-PBR.
Longitud: 1513 m.
Estació inferior: Stand, 2434 msnm.
Estació Superior: Titlis, 3020 msnm.
Desnivell: 583 m.
Inclinació: 49 %
Numero de pilones: 1.
Motorització: Eléctrica.
Potencia: 552 kW.
Velocitat: 9 m/seg.
Duració trajecte: 5 minuts.
Cabines: 2.
Capacitat per cabina: 80 + 1 persones.
Capacitat: 800 persones/hora.
Fabricant: Garaventa / CWA