Automotors sèrie X-2400 del SNCF.

Els automotors de la sèrie X-2400 nomenats XABDP 2400, són un automotor mono caixa dels anomenats unificats. Aquests automotors van ser posats en servei a la xarxa ferroviària del SNCF, conjuntaments amb els de la sèrie X-3800 "Picasso".

Postal CHFA X-2403

Característiques tècniques:

Sèrie: X-2400

Tipus: DMU-1

Unitat en servei: 0

Unitat construïdes: 79

Unitats preservades: 12

Numeració: X-2401 a X-2479

Any de construcció: 1951 a 1955

Any retirada servei: 1989

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Dièsel mecànica

Potencia: 456 kW

Motors: 2 x Renault 517 G (2X Saurer)

Longitud total entre topalls: 27.730 mm

Pes total: 43 tm (44,5)

Velocitat: 120 km/h

Seients total 1a classe: 12

Seients total 2a classe: 56:

Construïdes per: Renault i Decauville

Acoblament: 2 unitats

Notes: Remolcs sèrie XR-8000.

Hi ha dos subconjunts de X- 2400:

XABDP 2401-2469 amb una massa de 43 tm i dos motors 517G Renault de 250 kW.

XABDP 2470-2479 amb una massa de 44,5 tm i dos motors Saurer de 235 kW.

Postal CHFA X-2403

Locomotores elèctriques de la Sociedad Explotadora de Ferrocarriles y Tranvías - "El Topo"

Ferrocarril Eléctrico de San Sebastián a la frontera (Ferrocarril de San Sebastián a Hendaya).

Al principi d'explotació de la xarxa el tràfic de mercaderies era traccionat pels automotors de passatgers.

Per atendre al tràfic de mercaderies, es van adquirir en els anys 1925 i 1930 dues locomotores elèctriques de vogies.

Característiques tècniques:

Sèrie: 100

Rodament: BB

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 2

Unitats preservades: 1

Numeració: 101 i 102

Any de construcció: 1925 i 1930

Any retirada servei: 1976

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 600 V=

Potencia: 220 kW

Longitud total entre topalls: 9000 mm

Pes total: 24,3 tm

Construïdes per: AEG i MTM

Nota: L' unitat preservada es troba en el Museu Basc del ferrocarril de l'Azpeita.

Automotors sèrie 590 (Renault ABJ-2 - 9300) de Renfe

Els automotors de la sèrie 9300, provenen de les antigues companyies MZA i NORTE. Cada una d'aquestes companyies van aportar 6 unitats.

Automotor 9306 - Postal J Ferraté (Estació Tarragona)

Va ser la companyia NORTE qui va rebre els primers automotors Renault ABJ lliurats per Renault a Espanya, en el transcurs del primer trimestre de 1936. Aquestes dues unitats van ser matriculades com WMD 401 i 402, vàrem sortir de la fàbrica de Billancourt en la segona quinzena de gener. Al cap de quatre mesos la companyia MZA va rebre també els seus dos primers automotors ABJ que vàrem ser numerat com WM 226 i 227. Els altres vuit exemplars d'aquesta sèrie vàrem ser construïts amb llicència per MMC de Saragossa en el curs dels anys 1937/1938 -1940. Les companyies Norte i MZA vàrem rebre quatre unitats cada una d'elles que vàrem ser numerades respectivament com WMD 403 a WDM 406 i WM 228 a WM 231. Les unitats de NORTE podien acollir 71 viatgers dels quals 20 en 1° classe, l'automotor de MZA eren de classe única i podien allotjar 68 viatgers.

APPFI, WDM 404 ex NORTE, UIC: 590-304-2 (Móra la Nova)

Característiques tècniques:

Sèrie: 590

Antiga sèrie: 9300

Tipus: DMU-1

Rodament: B2

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 12

Unitats preservades: 1 (APPFI, WDM 404 ex NORTE, UIC: 590-304-2)

Numeració: 9301 a 9312

Numeració UIC: 590-301-8 a UIC: 590-312-5

Any de construcció: 1936 - 1940

Any retirada servei : 1976

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Mecànica

Potencia: 220 kW

Motor: Renault V12 dièsel 513 (517)

Longitud total entre topalls: 25.910 mm

Pes total: 31,5 tm

Velocitat: 107 km/h

Seients total classe: 68 (71 segons origen)

Construïts per: MMC (Material Móvil y Construcciones, Saragossa)

Model: ABJ-2

Visita al APPFI de Mòra la Nova

Després d'haver realitzat el viatja des de Barcelona amb el Talgo IIIRD TTE fins a Mòra la Nova, realitzem la visita a les instal·lacions de l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial.

ADIF - Estació de Mora la Nova

Centre Interpretació Ferrocarril, situat en l'antiga caseta de senyalització.

Nau de la APPFI

Altres instal·lacions

Viatge amb el Talgo III RD Trans Europ Express

Aquest cap de setmana passat (dissabte 3 d'octubre), vàrem realitzar una excursió a Móra la Nova, amb aquest mític tren, per realitzar una visita a les instal·lacions de l'Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Mora la Nova.

Composició que va efectuar el viatge:

Locomotora 252 (252-052-6)

Furgo Talgo RT 212-04 (92 71 69-20 793-7)

Cotxe 2° Talgo RT 202-26 (92 71 69-20 792-9)

Cotxe 2° Talgo RT 202-01 (92 71 69-20 791-1)

Cotxe 2° Talgo RT 202-13 (92 71 69-20 790-3)

Cotxe 2° Talgo RT 202-11 (92 71 69-20 789-5)

Cotxe Bar Talgo RT 206-02 (92 71 69-20 785-3)

Cotxe 2° Talgo RT 202-16 (92 71 69-20 784-6)

Cotxe 2° Talgo RT 202-05 (92 71 69-20 783-8)

Cotxe 1a Talgo RT 201-08 (92 71 69-20 781-2)

Furgo Talgo RT 211-03 (92 71 69-20 780-4)

El Català Talgo va ser el nom que va rebre un tren Trans Europ Express que unia Ginebra (Suïssa) amb Barcelona via França, entre els anys 1969 i 2010. En l'any 1982 va passar a integrar-se a la xarxa InterCity primer i a la xarxa EuroCity després (any 1987) fins que va deixar de circular el 18 de desembre de 2010.

Per a la seva creació va ser clau l'invent del sistema de rodadura desplaçable dels trens Talgo III RD que permetia passar de l'ample de via espanyol al francès directament.

El recorregut inicialment de 864 quilòmetres es realitzaven en 9.50 hores, incloïa les següents parades: Barcelona – Gerona – Port Bou – Cerbère – Perpiñán – Narbonne – Béziers – Sète – Montpellier – Nimes – Aviñón – Valence – Romans Bourg de Péage – Grenoble – Challes les Eaux – Chambéry – Aix les Bains – Culoz – Bellegarde – Ginebra.

Estació Ginebra 1958

Locomotores sèrie 7000 NORTE (Renfe 270)

Aquestes locomotores de la sèrie 7000 amb les seves germanes de la sèrie 7100, van ser les protagonistes de l'electrificació de la companyia NORTE.

Locomotores aquestes d'origen Suís. Destinades inicialment a les línies de Barcelona-Terrassa i Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Van acabar la seva vida activa en les línies del País Basc.

Les locomotores de la sèrie 7000, constaven de 6 eixos motrius disposats en dos vogies. Les Norte de la sèrie 7000 eren del tipus Co'Co'. Els motors de tracció, eren del tipus suspès pel nas i accionaven als eixos respectius mitjançant un simple reductor de dentat recte.
La caixa, estava dividida en tres compartiments: els dos extrems que formaven les cabines de conducció i el de la part central, que era molt major, contenia l'equip de control, ventilació i frenat. En el sostre en la seva part central interior de la caixa en un llanternó es trobaven muntades les resistències d'arrencada i d'estabilització. En l'exterior del sostre anaven disposades dues passarel·les, les preses de corrent, els fars principals i els xiulets.

Foto: M Álvarez

Característiques tècniques:
Sèrie: 7000
Tipus: Co'Co'
Unitat construïdes: 12
Numeració: 7001 a 7012
Matricula UIC: 270-001-1 a 270-012-8
Any de construcció: 1928
Any retirada servei: 1984
Amplada carril: 1674 mm
Tracció: Elèctrica
Voltatge: 1500 V=
Potencia: 1323 kW
Esforç de tracció: 138 kN
Motors: 6 X Oerlikon FM550
Longitud total entre topalls: 15900 mm
Pes total: 102 tm
Velocitat: 90 km/h
Construïdes per: Ateliers de Construction Oerlikon Schindler & Cie. i Compañia Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques
Plaques numeració constructor: 77 a 88
Nota. L'única locomotora preservada és la 7001, que es troba al Museu ferroviari de Vilanova i La Geltrú, exposada estàtica.

Foto: M Álvarez

 

SOB - Voralpen-Express

El servei Voralpen-Express, ofert per la companyia Südostbahn, uneix les ciutats de Lucerna i St. Gallen. En el seu recorregut es poden admirar el llac dels Quatre Cantons, la muntanya del Pilatus, els pics del Schwyzer Mythen, la planícia de la Suissa central, el llac de Zurich i les muntanyes de Toggenburg tot abans d'arribar a St. Gallen.

Postal

Dades tècniques:

Longitud de recorregut total: 125 km, Lucerna-St Gallen

Temps de viatge: 2 hores i 15 minuts

Pont més alt: 99 m, viaducte de Sitter

Túnel més llarg: 8603 m, Ricken túnel

Punt més baix: 408 metres sobre el nivell del mar, Rapperswil

Punt més alt: 933 m sobre el nivell del mar, Biberegg

Màxima pendent: 5%, en els trams, Pfäffikon SZ-Biberbrugg i Arth-Goldau-Biberegg.