dimarts, 15 d’agost del 2017

El Tramvia d'Arequipa.

El Sr. Carlos Mirall i Ureta, un resident arequipeny, va aconseguir una franquícia en l'any 1908, per a l'electrificació de les línies tramviàries, de l'anomenat "Tramvia de Sang".

En l'any 1911, el Sr. Mirall va vendre els seus drets a la companyia W.R. Grace Co. de New York, la qual va registrar l'empresa com a Tramvia Elèctric de Arequipa i en l'any 1912, va ordenar la compra de diversos vehicles a la J.G. Brill Co. de Philadelphia. La comanda incloïa 14 cotxes de passatgers de 4 diferents tipus, un antiincendis, un frigorífic i una góndola. Els cotxes numerats del 100 al 106, van ser models "convertibles", aquests cotxes durant l'estiu, els seus panells laterals eren remoguts i reemplaçats per uns altres amb reixetes.

El Tramvia Elèctric d'Arequipa va iniciar les seves operacions el 18 de juliol de 1913, les vies tenien un ample de 1067 mm (43 polzades).

En l'any 1924, l'empresa ordena dos cotxes del tipus "Birney" a la fàbrica Brill, que són numerats 501 i 502. En l'any 1930, la companyia va ordenar dos cotxes més, que van ser numerats com 601 i 602, per a les seves noves rutes cap a Antiquilla, Yanahuara i Paucarpata. En l'any 1939, va comprar dos cotxes usats d'una ruta de tramvies abandonada de la ciutat d'Elmira, situada en el Nord de l'estat de New York, aquests cotxes, van ser transformats de l'ampla de via de 1435 mm a 1067 mm i van ser numerats com 701 i 702.

Era conegut pels arequipeños d'antany que els tramvies que recorrien els districtes de Yanahuara, Miraflores i Antiquilla eren de color verd, i els que recorrien els districtes de Tingo i Paucarpata eren de color vermell.

El Tramvia Elèctric de Arequipa va paralitzar el seu servei la nit del diumenge 9 de gener de 1966, després de 53 anys d'operacions. Val la pena esmentar que els Tramvies Arequipeños van ser els últims a prestar els seus serveis en el Perú, ja que el de Lima va ser tancat al setembre de l'any 1965.











Nota: Aquestes fotos van ser adquirides a l'exposició existent en el Museo Santuarios Andinos - Universidad Católica de Santa María, i publicades amb el consentiment del seu rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada