dimarts, 6 de desembre del 2011

Saas-Fee, Metro Alpin.





Excursió d’un dia. En el nostre cas, juny 2008, teníem la nostra base en el Càmping Geschina.

Saas-Fee és un municipi del cantó suís del Valais, situat al districte de Visp. L'eslògan turístic de Saas-Fee és "Die Perle der Alpen" (La perla dels Alps). 
La seva ubicació prop de les glaceres de la Dom i de Allalinhorn ofereix l’oportunitat de practicar l’esqui durant tot l'any.
A Saas-Fee es pot arribar amb cotxe o amb autobús, els autobusos postals funcionen tots els dies de l’any amb una freqüència de cada mitja hora des de Brig i a Visp. No es permeten cotxes en aquesta població, existeixen aparcaments a l’entrada de la població, i només circulant petits vehicles elèctrics.
En aquesta població el 40 per cent de les cases es mantenen de fusta vella, produint una barreja que s’adapta molt bé amb el seu entorn.
El Metro Alpin és el funicular més alt del món (3.456 m). Construït totalment soterrat. El Metro Alpin es la prolongació del funicular aeri Saas-Fee - Felskinn o dels telecabines Alpin Express que discorrent paral·lels al funicular aeri, nosaltres utilitzem els telecabines del Alpin Express per accedir al funicular.
Des de l’estació superior es poden admirar els cims de mes de 4.000 metres d’ Allalinhorn, Alphubel, Täschhorn, Dom, Lenzspite, etc.

L'estació superior, alberga un restaurant giratori, el més alt del món, tarda 1 hora en realitzar tota la rotació, aquest fet permet gaudir de unes immillorables vistes m’entrés es menja.

Característiques tècniques:

LSF – Luftseilbahnen Saas-Fee. Telecabina Alpin Express 1.

Any de posta en servei: 1.991. 
Tipus: Telecabina bicable, 30-BGD. 
Longitud: 2.905 m. 
Estació inferior: Saas-Fee (1.782) msnm. 
Estació Superior: Morenia (2.590) msnm 
Desnivell: 810 m. 
Numero pilones: 4. 
Cable tractor: 1* 44 mm. 
Cable portador: 1*51 mm. 
Motorització: Eléctrica, 930/700 kW, automatització: Fatzer. 
Velocitat: 6 m/seg. 
Distancia entre cabines: 432 m. 
Interval entre cabines: 72 segons. 
Cabines : 19. 
Capacitat per cabina: 30 persones. 
Capacitat: 1.500 persones/hora. 
Temps viatge: 8,2 minuts. 
Fabricant: Gangloff -Von Roll. 
Model: 3S. 

LSF – Luftseilbahnen Saas-Fee. Telecabina Alpin Express 2.

Any de posta en servei: 1.994. 
Tipus: Telecabina bicable, 30-BGD. 
Longitud: 1.418 m. 
Estació inferior: Morenia (2.590 msnm). 
Estació Superior: Felskinn (2.980 msnm). 
Desnivell: 390 m. 
Numero pilones: 3. 
Cable tractor: 1* 45 mm. 
Cable portador: 1*51 mm. 
Motorització: Eléctrica, 510 kW, automatització: Fatzer. 
Velocitat: 5,35 m/seg. 
Distancia entre cabines: 360 m. 
Interval entre cabines: 72 segons. 
Cabines : 14. 
Capacitat per cabina: 30 persones. 
Capacitat: 1.500 persones/hora. 
Temps viatge: 5,4 minuts. 
Fabricant: Gangloff -Von Roll. 
Model: 3S. 

LSF – Luftseilbahnen Saas-Fee. Metro Alpin. 

Tipus: Funicular clàssic contrabalançat, 115-SSB. 
Data d’inauguració: 1.984. 
Estació inferior: Felskinn (2.980 msnm). 
Estació superior: Mitelallalin (3.456 msnm). 
Ampla de via: 1000 mm. 
Longitud: 1434 m. 
Desnivell: 476 m. 
Pendent màxima: 48 %. 
Motorització: Eléctrica, 998/545 kW, situada en l’estació superior. 
Velocitat: 10 m/seg. 
Duració del viatge: 3,12 minuts. 
Vehicles: 2. 
Passatgers: 115 per vehicle. 
Capacitat: 1.500 passatgers/hora. 
Vehicles construïts per: Gangloff - Von Roll.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Tren de treball, Castelldefels



El dijous dia 30 de novembre de 2012, vaig anar a Castelldefels i en aquesta estació estava estacionat un tren de treball.

Aquest tren de treball estava compost de la dresina ADIF amb matricula UIC 92 71 6 000-458-0 i un vago plataforma kkkmms/M  i la dresina EMFESA (Enajenación de Materiales Ferroviarios, S.A.)  P-202 amb la matricula UIC 94 71 5 032-202-4  amb dos plataformes kkkmms.

La dresina d’ADIF es del model 160 IG de la marca Cometi Mecnan, d’origen Italià.
La dresina d’EMFESA P-202 es de la marca Kolzam, d’origen Polonès.

divendres, 2 de desembre del 2011

Mont-Pélerin (Vevey, Suïssa)


Mont-Pélerin des de dins del Cristal Express

Excursió d’un dia. En el nostre cas, juny 2008, teníem la nostra base en el Càmping Municipal d’Aigle. 

Sortim de mati, per prendre un tren de rodalies fins la propera estació de Villeneuve, aquí agafen el troleibús de la companyia VMCV que ens portarà  fins al final de trajecte a Vevey tot resseguin la ribera del llac, a continuació el funicular i desprès una caminada arribarem al cim del Mont-Pélerin.
L’estació superior del funicular es un bon lloc per dinar, Restaurant Le Chalet, les vistes son magnifiques, el menjar.

VMCV – Compagnie des Transports Publics: Vevey-Montreux-Chillon-Villeneuve.

La línia de troleibús Nº 201 uneix Villeneuve-Gare amb Vevey-Funicular, els seu recorregut es principalment per la carretera Nacional 9 que voreja el Llac Leman.

Aquesta línia de troleibús va substituir en l’any 1.955 l’antiga línia de tramvies de l’any 1.888,  te una longitud de 12,7 Km i esta servida per vehicles articulats Van Hool AG300T, amb una la cadència de pas de 10 minuts i un temps del viatge de 37 minuts.

VCP - Vevey - Mont-Pèlerin

Aquest  funicular és propietat de l'empresa GPS – Golden Pass Services i connecta la ciutat de Vevey amb el Mont-Pélerin, un petit cim sobre el Llac Leman.

La línia d’aquet funicular travessa la famosa vinya de Chardonne, que es una denominació de vi d’origen controlat, en la zona de Lavaux que es troba entre Lausana i Montreux i ha estat declarada  Patrimoni de l’ Humanitat, per l’ UNESCO, per acabar arribant a l’estació superior entre boscos i prats.
El funicular te tres parades intermèdies en els bonics pobles vinaters de: Corseaux, Chardonne i la Baume.

En l’any 1.968  al construir la autopista A9/E62, es tingué que muntar un pont per travessar-la, es l’únic funicular que creua una autopista.

SC- Ascensor Plein-Ceil


Propietat de Swisscom.

L'ascensor Plein-Ciel es troba situat al cim del Mont-Pélerin, formant part de una gran torre de telecomunicacions.  Aquesta estructura te una alçada de 130 m.

Aquesta torre de comunicacions es troba a una hora de camí des de l'estació superior del  funicular Vevey-Mont-Pélerin, el camí que ens hi porta transcorre a través de boscos i camps, amb vistes al  Llac Leman.
L'ascensor Plein-Ciel puja a la part superior de la torre Telecom Mont- Pèlerin (1.080 m), la plataforma d’observació esta situada a 65 metres de la base de la torre i permet descobrir un panorama increïble: tota la conca del Llac Leman, els boscos que s’estenen des de el Jura fins la vall del riu Roine, els camps de l'altiplà suís i les vinyes de la Vevey, es una vista panoràmica de 360º.

Característiques Tècniques:

VCP - Vevey - Mont-Pèlerin
Tipus: Funicular clàssic, 80-SBB
Data d’inauguració: 24-07-1900
Estació inferior: Vevey Plan (394 msnm).
Estació superior: Mont-Pélerin (812  msnm).
Ampla de via: 1.000  mm.
Longitud: 1.578 m.
Desnivell: 414 m.
Pendent màxima:  54 %.
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior, 125/210 kW.
Velocitat: 4 m/seg.
Duració del viatge: 11 minuts.
Vehicles: 2.
Passatgers: 80 + 1, per vehicle.
Vehicles construïts per: Doppelmayr – Van Rool  

SC- Ascensor Plein-Ceil
Tipus: Ascensor  vertical
Desnivell: 65 m.
Motorització: Eléctrica.
Vehicles: 1
Temporada: Abril a Octubre
Preu: 5 CHF

VMCV – Compagnie des Transports Publics: Vevey-Montreux-Chillon-Villeneuve.
Tipus: Troleibús articulat 100% terra pla.
Model:  Vanhool  AG300T.
Constructor Xassís i Carrosseria: Van Hool
Equips electrònics: Klep Elektrik
Alimentació elèctrica: 600 V=
Propulsió: Motor elèctric.
Potencia: 204 PS
Velocitat màxima: 60 km/h
Longitud total: 17.980 mm
Ample total: 2.450 mm
Altura: 3.500 mm
Alçada del pis: 330 mm
Capacitats seients: 42 + 1
A peu dret:  93
Capacitat total: 136 passatgers
Nombre de portes: 4
Rampa de discapacitats: 1,elèctrica
Número unitats: 16
Data posada en servei: 1995

Templets estacions de Metro de Barcelona


TEMPLET DE L'ESTACIÓ DE METRO DE SAN GERVASI (1929-)
Aquesta estació es l’única de Barcelona que encara conserva un “Temple” o “Edicle”, que  molt transformat i modernitzat encara conte un ascensor en servei.

Aquesta estació va ser inaugurada a l’any 1929.

Situada a la plaça del mateix nom, en el barri de San Gervasi de Cassoles.


L’estació de Sant Gervasi es una estació de la xarxa dels Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña (FGC) que pertany a la línia de Sarrià (Metro del Vallès) L6, te com a companya l’estació Molina, amb la que te els corresponents enllaços i també pertanyent a FGC, línia del Tibidabo L7.

TEMPLET DE L'ESTACIÓ DE METRO DE LESSEPS (1924-1960)
L’estació de metro de Lesseps era l’estació d’inici, al extrem muntanya,  de la línia del Gran Metropolitano de Barcelona  (avui  L3), va ser inaugurada el 30 de desembre de 1924.

L’estació de Lesseps era l’única que tenia ascensor a l’ inauguració de la línia del Gran Metro, estava albergat en a un “Templet” i tenia capacitat per a 30 persones.

El Templet estava situat a la Plaça Lesseps, barri de Gracià, al final del carrer Salmerón (Gran de Gràcia) on el carrera s'eixamplava i s’ajunta amb l'antiga Riera de Vallcarca (avui avinguda Príncep d'Astúries).

El 15 de maig de 1960 va començar a ser enderrocat.

TEMPLET DE L'ESTACIÓ DE METRO URQUINAONA (1926-1972)
Aquesta estació  pertanyia al ramal de Correus del  Gran Metropolitano de Barcelona, (avui L4).

S'inaugurà el 19 de desembre de 1926.

El 1972 fou enderrocat l'edicle modernista que encabia l'ascensor d'accés a l’estació.

El Templet estava situat en el costat Llobregat de la plaça Urquinaona, (en el seu lloc a dia d’avui existeix un quiosc de diaris).

dijous, 1 de desembre del 2011

BCNRail 2011


Ahir (30 de novembre) per la tarda vaig anar a la fira BCNRail 2011 que aquests dies s'està celebrant al pavelló 2 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, es la 3ª edició de la Bcnrail.

Aquest any l’he trobat molt més pobra que en la darrera edició, sense cap exposició de material mòbil, com únic vehicle i ha un autobús , dels mes nous de TMB .
Una entitat que no s’ha dignat a participar-hi es ADIF (tot un detall per part del Ministeri de Foment).

Juntament amb aquesta fira es celebra un altra fira, Smart Cyty Expo,  amb la que comparteix espai, encara que separades per el passadís central.



dimarts, 22 de novembre del 2011

CFCD – Chemin de fer Froissy-Dompierre.


També anomenat P’tit train de la Haute-Somme.

En l’any 1971 el va posar en marxa "l’Association Picarde pour la Préservation et l’Entretien des Véchicules Anciens (APPEVA)",  aquesta associació te molt material exposat en el Museu del Ferrocarril Militar i Industrial.

Situat al poblet de Froissy, a prop de Albert dans le Somme, mereix dedicar-hi ½ dia, visitat el juliol 2007.
El tren turístic fa servir 7 km de la gran xarxa (3346 km) dels ferrocarrils de campanya, creada durant la 1ª Guerra Mundial, per abastir el gran front de la Batalla del Somme. La via es de 600 mm. En el seu recorregut ens trobem un túnel en corba de mes de 200 metres de longitud i una doble “Z” que permet a la línia arribar al altiplà de Santerre.
La tracció es amb locomotora de vapor en la primera part del recorregut, fins el túnel de Cappy, el segon tram del recorregut es realitza amb tracció diesel.

Locomotores vapor:

01  - 020T Henschel (1937)
02  - 020T Neumeyer (1922)
03  - 030T Decauville (1928)
04   - 040T Krauss (1917)
05  - 030T Decauville (1916)
06  - 040T Henschel (1917)
07 – 040 Borsig (1918)
08  - 040+T Vulcan-Werke (1925)
09  - 131T Alco-Cooke
10 - 040T Sté Franco-Belge
11 - 030T Orenstein & Koppel
 12 - 050T Orenstein & Koppel
 13 - 040T Orenstein & Koppel

Locomotores diesel:

T21 Billard (1937)
T22 Orenstein & Koppel (1960)
T23 Plymouth (1946)
T24 Coferma (1941)
T25 Coferma (1941)
T26 Arn-Jung (1937)
T27 Weitz
T28 Socofer (1968)
T27 Socofer (1968)
T30 Billard (1958)
T31 Billard (1958)
T33 Baldwin (1917)
T34 Plymouth (1939)
T35 Plymouth (1939)
T36 Baldwin (1917)
T37 Motor Rail (1939)
T38 Motor Rail (1939)
T39 Gmeinder (1939)
T40 Decauville
T41 CPMR
T42 Deutz (1940)
T43 Gmeinder
T44 Plymouth (1946)
T45 Decauville
T    Fairbanks-Morse (1917)

També tenen una bona quantitat de vagons de mercaderies, de passatgers, de servei de vies i  de mines.

dilluns, 21 de novembre del 2011

T2C – Transport en commun de l’agglomération clemontoise.



Clermont-Ferran, excursió d’un dia, Juliol 2009.



El transport públic d’aquesta ciutat, consisteix en una xarxa de autobusos reforçada per un tramvia.


Els principal monuments que es poden visitar son: Catedral de Nostra Senyora de l’ Assumpció,Basílica romana de Nostra Senyora del Port, Església de les Carmelites Descalces, El centre vell als voltants de la plaça de la Victoria, el barri històric de Montferrand, el carrer del port, el pont de Amboise, l’hotel Savaron, l’hotel de Chazerat, etc.
El Tramvia "Fleur de lave" esta conformat amb per Línia A de 14 km de longitud e inaugurada l’any 2006.

El permet el accés als dos Centres Històrics de la ciutat i als principal serveis municipals: al poliesportiu Marcel Michelin, el centre cultural, el centre nàutic Pierre de Coubertin ,l’'Hospital Universitari (CHU), el centre universitari Cézeaux,  a l'estació de tren La Pardieu - TER.

Funciona des de les 5 hores del matí fins la 1 hora de la matinada, amb una cadència de pas de  6 a 8 minuts.

P+R (Aparca i viatge) pàrquings amb el bitllet del tramvia combinat.
La flota esta formada per 26 tramvies del model STE4.




Aquets tramvia pertany a una categoria especial: Translohr


Translohr es el nom d’un sistema de tramvia que es mou sobre neumàtics.

Ha estat desenvolupat per Lohr Induestrie.
Per extensió es denomina Translohr a tot el sistema de tramvia amb carril únic de guiat. 

El Translohr es mou sobre rodes pneumàtiques i és guiat per un rail central on es recolzen dues rodes metàl·liques, els conjunts de dues rodes de guiat pot ser de 4 a 6 depenen de la quantitat de mòduls del tramvia, i se situen entre els mòduls,  la tracció del Translohr és elèctrica i s'alimenta per línia aèria.

Els mòduls de passatgers del Translohr estan construïts en alumini i materials compostos,  els extrems estan construïts en acer per poder rebre impactes, complint les normes tramviaires.

La via pot ser instal·lada en zona reservada o no, fins i tot compartint la circulació amb altres tipus de vehicles.


El vehicle consisteix en un conjunt articulat de 3 a 6 mòduls, amb una cabina de conducció a cada extrem i són possibles les següents configuracions:
STE3 (3 mòduls, 25 metres, 127 passatgers)
STE4 (4 mòduls, 32 metres, 170 passatgers)
STE5 (5 mòduls, 39 metres, 213 passatgers)
STE6 (6 mòduls, 46 metres, 255 passatgers)
Unitat doble STE3 (6 mòduls, 51 metres, 254 passatgers).

Aquest sistema esta en funcionament en les següents ciutats:

Clermont-Ferrand, França, 2006
Taianjin, Xina, 2007
Padua, Italia, 2007
Mestre (Venècia), Itàlia, 2010

Aquest sistema ha estat escollit per les següents ciutats:

Shanghái, Xina
Paris T5, França
Paris T6, França
Latina, Itàlia
Burgos, Espanya (projecte paralitzat)
Ourense, Espanya
Medellín, Colòmbia (inauguració 2012)