Una escapada a l'Arieja, França.

Aquest cap de setmana el Grup de Senders del Club Excursionista de Gràcia, vàrem realitzar una sortida de dos dies a L'Arieja, França. L'objectiu a realitzar, el pic de Tabersou (2364 m) amb la volta pels llacs dels Etang Bleu i Etang Noir, l'endemà vàrem realitzar una extensa visita (3 ½ hores) a la Grotte de Lombrives.

SNCF – Estació Les Cabannes amb una unitat de tren Z-54900 "Regiolis".

A la Grotte de Lombrives – Existeix un "People Movers", per pujar els visitants que ho desitgin, fins a la boca de la cova. (Nosaltres vàrem pujar a peu).

CPIL Urban-Hys (Conception & Production Industrielle), compost d'una locomotora CPIL adaptada per pendents del 20%. , amb transmissió hidroestàtica permanent a les 4 rodes, amb sistema antilliscant regulat per ordinadors, equipada amb 4 motors Poclain, un a cada roda, amb un motor tèrmic Deutz 4L turbo dièsel de 100 CV refrigerat per aigua, amb cinc sistemes de fresatge. I 2 vagons, equipats amb frens hidràulics a les quatre rodes assistència pneumàtica i immobilització per falta d'aire comprimit.

Autocar Ravigo 240, és uns dels que normalment acostumen a fer servir: Mercedes-Benz OC-500 RF 1842 Ayats Atlantis.

Alguns fars d'Argentina.

Avui enceto una nova faceta dels meus viatges i excursions, "Els fars".

Farà anys que sempre que m'he trobat amb un far, l'he fotografiat. Els fars generalment estan situats en llocs privilegiats.

En aquesta primera entrega mostro alguns fars d'Argentina.

Far de Golfo Nuevo.

El far de Golfo Nuevo, és un far no habitat, està situat a molt poca distància de la ciutat de Puerto Madryn, situada en la península Valdés, Departament Biedma, a la Província del Chubut, Patagònia Argentina.

L'estructura consta, d'una torre tronco-piramidal de ferro de 15 metres d'alçada, en la part superior posseeix una garita vermella amb 2 franges horitzontals blanques i una central vermella.

Estat actual: No actiu

Any construcció: 1916

Alçada de la torre: 15 m.

Coordenades: -42.721543,-65.030032

Codi: ARLHS ARG-038

Far de Punta Delgada.

El far de Punta Delgada, està situat en la punta sud-est de la península Valdés província del Chubut, a la Patagònia Argentina. Avui en dia part de les seves instal·lacions s'han convertit en un hotel. En els seus orígens, l'equip d'il·luminació era alimentat amb petroli, en l'actualitat un grup generador autònom produeix l'energia necessària. El far consisteix en una torre de ferro fos amb llanterna Fresnel i galeria, recoberta de maó vermell pintat, el fanal està pintat de negre.

La zona dels voltants té una de les colònies d'elefants marins més grans del món, així com molts altres tipus de vida silvestre.

Estat actual: Actiu

Any construcció: 1905

Alçada de la torre: 14 m.

Elevació de pla focal per sobre del nivell del mar: 71 m.

Descripció llum: Parpelleig, tres flaixos blancs en un patró de 2 + 1 cada 25 s.

Distancia llum: blanca 28 milles nàutiques.

Coordenades: 42°45′59″S 63°38′13″O

Codi: ARLHS ARG-015; G1054; NGA 19660.

Far Les Éclaireurs.

El far dels illots les Éclaireurs, està situat en el Canal Beagle, a prop de la ciutat d'Usuahia, a la Patagònia Argentina.

Estat actual: Actiu

Any construcció: 1920

Alçada de la torre: 11 m.

Elevació de pla focal per sobre del nivell del mar: 22 m.

Descripció llum: Parpelleig, període 5 seg., flaix 0,5 segons, eclipsi 4,5 s., 81-115 vermell, 115-81 blanc.

Distancia llum: blanca 10 milles nàutiques, vermella 7 mn.

Coordenades: 54 52.2925 S 68 4.9941 W

Codi: G1320

Far San Juan de Salvamento (rèplica).

Aquesta rèplica del far de San Juan de Salvamento, va ser efectuada en l'any 1997, del far de l'any 1884. Aquesta rèplica es va construir després de la campanya de recerca arqueològica efectuada en el lloc original de l'illa dels Estats. És un edifici de 12 cares com l'original. Situat al Museu Marítim d'Ushuaia, a l'extrem est de la ciutat.

Conegut mundialment per la novel·la de Jules Verne, Le Phare du Bout du Monde (El far al final del món).

Estat actual: No actiu

Any construcció: 1884

Any de final activitat: 1902

Alçada de la torre: 6 m.

Elevació de pla focal per sobre del nivell del mar: 60 m.

Descripció llum: Fitxa, proporcionada per 8 llums de petroli.

Substituït per: Faro del Año Nuevo.

Sistemes mecànics de mobilitat - Cerdenyola del Vallès

La construcció de dues passarel·les amb un ascensor cada una, ajuden a salvar barrera interposada per la topografia i la via del Ferrocarril de Barcelona a Manresa i a la Universitat, entre el barri de la Farigola i la resta de la població.

• El primer està situat en la plaça d'Adam i Eva i forma part de passarel·la de La Farigola, que comunica amb el barri del mateix nom.

Tipus: Ascensor vertical

Desnivell: 7,2 m.

Inaugurades l'any: 2010

Capacitat: 12 persones

Pes màxim: 900 kg.

Parades: 2

Marca: OTIS

Longitud de la passarel·la: 40,80. m.

• El segon està situat en la nova plaça del Riu Sec i forma part de la passarel·la que connecta amb el carrer Frederic Puig en l'encreuament amb carrer del Cardoner.

Tipus: Ascensor vertical

Desnivell: 9 m.

Inaugurades l'any: 2013

Capacitat: 13 persones

Pes màxim: 1000 kg.

Parades: 2

Marca: Cruixent Edelma.

Longitud de la passarel·la: 64,80 m.

Autobusos i autocars de Catalunya (XXXI) - L'Estartit

Alguns autobusos de l'Estartit.

AMPSA - Autocars Martí Pí, SA

Aquesta empresa deriva d'una de tartanes, que la família de la meva rebesàvia, per part de mare, tenia a Torroella de Montgrí.

CAT - CATUSA - Camping y Turismo SA

Aquesta empresa és la propietària del Càmping Castell de Montgrí, realitza el transport pels seus estant, entre el càmping i la platja de l'Estartit.

Parada de autobusos d l'Estartit

AMPSA - 63, MAN 12.240 StaCo Dexon

AMPSA - 105, IVECO Crosway LE

CATUSA - MAN NL262F Hispano VOV II,  B-2636-TP), Estartit

Sistemes mecànics de mobilitat - Barberà del Vallès.

En l'entorn de l'estació de ferrocarril ADIF de Barberà del Vallès, existeixen un conjunt de medis mecànics, per facilitar la mobilitat dels vianants.

Característiques tècniques d'aquest conjunt:

Enfront de l'antic edifici de viatgers, situat en el costat direcció Manresa, un parell d'escales mecàniques i un ascensor vertical, comuniquen la placa de l'estació amb la plaça de Josep de Badia.

Tipus: Escales mecàniques.

Aquest grup està format dues escales mecàniques, una en cada sentit de la marxa.

Longitud: 14. m.

Desnivell: 4 m.

Inaugurades l'any: 2009.

Marca: ThyssenKrupp.

Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Tipus: Ascensor Vertical (A1)

Desnivell: 4,5. m.

Inaugurat l'any: 2009

Capacitat: 8 persones

Pes màxim: 630 kg.

Parades: 2

Marca: ThyssenKrupp.

Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Un passadís subterrani comunica la plaça de l'estació, amb el carrer d'Osona i la plaça d'Espanya, on es troben les andanes i la marquesina, del costat Barcelona, aquest pas és públic.

Tipus: Ascensor Vertical (A2)

Desnivell: 4. m.

Inaugurat l'any: 2009

Capacitat: 8 persones

Pes màxim: 630 kg.

Parades: 2

Marca: ThyssenKrupp.

Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Des de la plaça d'Espanya, un altre ascensor vertical, ajuda a guanyar l'important desnivell existent fins al carrer de l'Aneto.

Tipus: Ascensor Vertical (A3)

Desnivell: 11 m.

Inaugurat l'any: 2009

Capacitat: 8 persones

Pes màxim: 630 kg.

Parades: 2

Marca: ThyssenKrupp.

Horari de funcionament de 7.00 a 23.00 hores.

Alguns medis de tracció ferroviaris de la factoria Ford d'Almussafes.

La factoria Ford d'Almussafes, al costat de València, té una connexió ferroviària des de l'any 1976, de via de 1674 mm des de l'estació de Silla, situada en la línia de València a Albacete.

Algunes de les locomotores que posseeix, totes comprades de nova construcció són les següents:

Locomotora Núm. 1

Aquesta locomotora va ser construïda amb llicència de MTE (Le Matériel de Tractión Électrique) per MACOSA.

Característiques tècniques:

Numeració: 1

Rodament: B(2wDH)

Unitats en servei: 1

Unitat postes en servei: 1

Any de construcció: 1975

Any posada en servei: 1976

Amplada carril: 1674 mm

Tracció: Dièsel Hidràulica

Longitud entre topalls: mm

Pes: 40 tm.

Potencia: 225 kW

Esforç de tracció: 129,45 kN

Motor: Guascor DNP V8 T

Transmissió: Voith L2r2 UK

Velocitat: 22 km/h

Xassís tipus: Batirhur MTE

Model Carrosseria: Decauville TE 1951

Fabricada per: MACOSA (Material y Construcciones S.A)

Model: MYC-BV-BNZ

Numero fabrica: 552

Locomotora Núm. 2

Aquesta locomotora pertany a la família "DH" de locomotores industrials desenvolupades per MTM.

Característiques tècniques:

Numeració: 2

Rodament: B(2wDH)

Unitats en servei: 1

Unitat postes en servei: 1

Any de construcció: 1980

Any posada en servei: 1980

Apartada de servei: 2006

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel hidràulica

Longitud entre topalls: 8.500 mm

Pes: 40 tm.

Potencia: 203 kW

Esforç de tracció: 102, 97 kN

Motor: Pegaso 9156

Transmissió: Voith L2r2

Diàmetre rodes: 1000 mm

Velocitat: 40 km/h

Fabricada per: MTM (Maquinista Terrestre y Maritima)

Model: DH-300

Numero fabrica: S-002

Nota: Aquesta locomotora va equipada d'origen amb aire condicionat en cabina.

Locomotora Núm. 3

Aquesta locomotora construïda per Meinfesa (Mediterránea de Industrias del Ferrocarril, S.A.) (Meinfesa), pertany al model "DH" de MTM.

Característiques tècniques:

Numeració: 3

Rodament: B(2wDH)

Unitats en servei: 1

Unitat postes en servei: 1

Any de construcció: 1992

Any posada en servei: 1992

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel hidràulica

Longitud entre topalls: 8.500 mm

Pes: 40 tm.

Potencia: 228 kW

Transmissió: Voith L2r4

Diàmetre rodes: 1000 mm

Velocitat: 40 km/h

Fabricada per: Meinfesa (Mediterránea de Industrias del Ferrocarril, S.A.)

Model: DH-300

Numero fabrica: 1891

Els vagons gàbia de RENFE.

Un vagó gàbia és el destinat al transport ferroviari de bestiar. Es caracteritzen per ser furgons amb persianes per facilitar la ventilació, podent ser d'un sol nivell per a grans animals (cavalls, vaques, camells, etc.), o de dos o tres nivells, per a animals més petits (gallines, porcs, ovelles).

Els vagons per a bestiar es van començar a utilitzar a partir de l'any 1830 als Estats Units per transportar els caps de bestiar des del mitjà Oest fins als centres de consum de la costa. Aquest, tipus de transport, evitant les grans pèrdues que es produïen en travessar caminant les grans planes centrals de Nord-amèrica.

A partir de l'any 1869 es van començar a limitar les hores en trànsit dels animals, amb 5 hores de descans per cada 28 hores de trànsit i van començar a dissenyar-se vagons específics per al transport de bestiar.

Entre els anys 1890 i 1960 van ser desenvolupats vagons especials per a aus de corral (galliners amb rodes), amb malla de filferro per parets, nivells múltiples i dotats de menjadores i abeuradors i fins i tot, amb estufa de carbó per a l'hivern. El vagó gàbia "FG" va ser fabricat entre els anys 1945 i 1970, per diverses empreses. Comptava amb tres pisos i era dedicat al transport de gallines, ovelles i porcs.

Aquests vagons varen ser construïts sobre el xassís universal "X" i vàrem constar de dues sèries les FG1 i FG2. Alguns estaven equipats amb casetes guarda frens.

Característiques dels vagons FG1:

Longitud entre topalls: 9,95 m.

Distància entre centres vogies: 6 m.

Longitud interior: 8,72 m.

Ample interior: 2,8 m.

Superfície: 19,43 m². 

Tara: 14 tm.

Pes màxim: 17 tm.

Velocitat màxima autoritzada: 100 km/h.

Altura de portes: 0,73 m.

Amplària de portes: 1,18 m.

Característiques dels vagons FG2:

Longitud entre topalls: 7,7 m.

Distància entre centres vogies: 3,2 m.

Longitud interior: variable

Ample interior: variable.

Superfície: 17,08 m².

Volum: 50,30 m³.

Tara (13,5 tones).

Pes màxim: 20 tm.

Velocitat màxima autoritzada: 80 km/h

Altura de portes: 0,65 m.

Amplària de portes: 0,93 m.

Recordo el moll de bèstia en l'estació de La Molina, pels remats d'ovelles que pujaven a pastar els estius al Pla d'Anyella. Situada en la part més allunyada de l'estació es troba la via d'estacionament de 1.400 metres de longitud, amb el moll de bèstia, que encara que en desús s'ha quedat en el lloc com a testimoni mut d'uns altres temps.