Aquest article ha estat extret i traduït, d'un dels llibres de la col•lecció: ATRAVES DEL ANCHO MUNDO. Selecciones para la juventut, Volumen 7, Manuel Marín & Cia.. Editors - Barcelona 1956, regalats per el meu Pare a l'edat de 8 anys.
L'interès de les col·leccions de segells de correus no radica tant en la quantitat d'exemplars com en la selecció o curiositat que suposa la reunió dels diferents elements d'un tema determinat.
Així, per exemple, el senyor Ingo Zigan s'ha especialitzat en segells de correus que, en una o una altra forma, es relacionin amb el ferrocarril, al qual és molt aficionat. I encara que pogués semblar que una dedicació tan estricta ha de suposar un catàleg molt limitat, la realitat és molt diferent, especialment si es refereix a Europa. En efecte, la quantitat d'emissions en les quals bé sigui una locomotora, o alguna cosa relacionada amb ferrocarrils, apareixen reproduïts, és considerable.
Contemplar la col·lecció del senyor Zigan equival a realitzar un viatge sobre el mapa del vell continent. L'excursió pot començar, per exemple, en Leipzig, ciutat que compta amb la estació més gran ferroviària d'Europa. En 1941 es va celebrar una exposició commemorativa, i amb tal motiu el govern alemany va emetre una sèrie en la qual com a vinyeta preferent figura una reproducció de l'estació d'aquesta ciutat en els exemplars de 25 pfennigs, mentre que en els de 12 pfennig, el gravat reprodueix la primera locomotora que va circular entre Nuremberg i Furth.
A Berlín és possible prendre un tren, anomenat «L'hamburguès volant», que després d'un vertiginós viatge ens deixaria en el mateix port d'Hamburg, i que la seva locomotora apareix reproduïda en un segell de 40 pfennigs. A Hamburg ens espera una altra locomotora (també podríem dir un altre segell) que s'il·lustra en un de 40 pf. Aquest últim tren ens portarà fins a Dinamarca, si així ho desitgem.
Un segell danès molt notable és el que reprodueix una locomotora, relíquia de temps antics, per descomptat molt més lenta que qualsevol de les quals circulen per les vies estretes i allunyades de les grans urbs.
A Dinamarca podem prendre un tren que al seu torn viatja en el ventre d'un transbordador, i d'aquesta manera, sense baixar d'ell, trobar-nos a Suècia. Aquest «ferri», té també el seu lloc en la filatèlia, en el segell de 40 ori.
Ja a Suècia, adquirim un exemplar de la sèrie denominada «300 anys de Correu», per un valor de 40 ori. Prossegueix el nostre viatge, i ja a Noruega és una locomotora de vapor, sèrie 1947, la que figura, amb un valor de 45 ori, en la col·lecció del III Centenari del Correu.
Ara optem per dirigir-nos a Finlàndia, on ens trobem amb un tren- hospital que apareix en la sèrie de la Creu Roja de 1944 amb un valor de 50 + 25 p. Partint d'Hèlsinki no emprarem molt temps a arribar a Leningrad, on ens familiaritzarem amb una locomotora que ha estat reproduïda diverses vegades en les emissions soviètiques, i que, després d'un llarg viatge per la immensitat del territori rus, ens deixarà a la capital, Moscou.
S'assegura que el «metro» de Moscou és el millor del Món, i forçós serà creure-ho, ja que en les emissions de 1935, 1938, 1947, 1950 i 1952 ha donat singular relleu a la construcció de túnels, estacions i altres detalls que donen idea d'una xarxa de ferrocarrils subterranis realment notable. En primer lloc contemplarem l'estació reproduïda en el segell de 40 kopeks, i després un altre que recorda el comboi que en 1922 va portar l'ajuda al territori del Volga amenaçat per una terrible fam. La locomotora del segell de 40 kopeks correspon a un model fabricat en 1949.
I a tot això ja hem arribat a Turquia, on ens trobem amb un pont que apareix en el segell de 7,5 k, de la sèrie emesa amb motiu del XV aniversari de la proclamació de la República Turca. Una locomotora magnífica, que pot veure's en una emissió de 1947, arrossegarà el comboi que ens deixarà a Istanbul.
A Bulgària, i en l'emissió de 1941 per a paquets postals, van reproduir un antic cotxe-correu. Més tard, i celebrant el cinquantenari dels ferrocarrils búlgars, en un segell d'1 leva es va reproduir una de les primeres locomotores que van creuar el país. En una altra emissió, aquesta de 1946, apareix un tren-hospital.
Ara prenem el ferrocarril que apareix en els segells de 2 leves, i passem a Romania gràcies a un pont que es veu en el segell de 12 leis emès en 1939. El de 10 + 490 leis, commemoratiu del Congrés d'Enginyers celebrat en 1945, reprodueix el ferrocarril elèctric que ens portarà fins a Hongria.
També a Budapest ens és donat assistir als actes commemoratius del dia del ferroviari. Dos segells de 1952 ens mostren un tren disposat a partir, i un tram de via electrificada. La construcció d'un túnel es veu reproduïda en una sèrie de 1953.
Ara el tren ens porta al llarg del Danubi, pel camí de Viena, i ja a la capital d'Àustria podem veure un segell de 1937 en el qual es reprodueix la primera locomotora de vapor emprada al país, i batejada amb el nom d'Àustria. Altres dos segells ens mostren sengles locomotores modernes de trens ràpids. Una d'elles (que per pura paradoxa apareix en un segell de correu aeri) ens porta fins a Suïssa passant pel viaducte de Tauernbahn.
El ferrocarril que apareix en un segell helvètic de 1934 ens parla del Sant Gotard, prop de Lavorgo-Giornico. A l'agost de 1947 Suïssa va celebrar el centenari dels ferrocarrils, i amb aquest motiu va emetre quatre segells amb magnífiques reproduccions, entre unes altres la del tren elèctric de Sant Gotard, i d'un pont ferroviari moderníssim.
El comboi que ens porta a París creua precisament per sobre d'un de tals ponts. La locomotora que arrossega el tren es reprodueix en una emissió de 1937, llançada amb motiu del XIII Congrés Ferroviari.
De París a Espanya, el ferrocarril que ens condueix va quedar reproduït en una sèrie de 1948 que representa el viaducte de Pancorvo. Ara, després d'una breu parada en Alcàzar de San Juan, passem per Barcelona per emprendre el retorn a Alemanya.
A través de França ens acompanya el maquinista que podem veure en un segell de 1944.
Si volguéssim prosseguir el viatge, podríem contemplar 18 tipus de locomotores belgues reproduïdes en unes emissions de segells per a mercaderies. Un altre de 300 francs, de 1952, reprodueix un moderníssim autovia, i encara ens seria donat trobar un de 1945 en el qual apareix un grup de treballadors arreglant la via.
En tancar l'àlbum no podem per menys que pensar que el viatge ha estat potser massa ràpid, encara que té el gran avantatge, aparti el seu poc preu, que pot tornar-se a començar amb només obrir el llibre de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada