dilluns, 15 de gener del 2018

Diversos trens de la Catalunya Nord.

Reculls de diverses fotos de trens de la Catalunya Nord.

SNCF - BB-7200  + Catalan Tarlgo, Port-Vendre 1995 

SNCF - BB-7200 + Catalan Talgo, Port-la-Nouvell, 2003 

SNCF - BB-7298 + Catalan Tarlgo, Cerbere 2002 

SNCF - BB-67400, Por-la-Nouvelle, 1981

SNCF - CN1, Latour-de-Carol, 2013
SNCF - El Canari, Osséja 2013

SNCF -Z150_151, Pont Sèjourné 2007
TPCF -DU-65, Axat 2007

TPFC - X-4554 Ex French Rail Cruise, Cases-de-Pène 2007

Ymeris Talc_MOySE - Saint-Martin-Lys 2007

divendres, 12 de gener del 2018

Navegació per la dàrsena del riu Guadalquivir a Sevilla.




La Dàrsena del Guadalquivir correspon a l'antic llit del riu Guadalquivir, actualment es troba encegat al nord per la "Corta" de La Cartuja, connectant el port de Sevilla, que va quedar a l'interior del canal, amb la via fluvial per una resclosa situada al sud que permet el tràfic marítim. Posseeix uns 13,5 quilòmetres de longitud, amb un ramal del port d'uns 800 metres, i la sortida al riu per la resclosa de gairebé 3 km.


La dàrsena discorre al llarg del vell llit històric del riu Guadalquivir, entre el passeig de Colom a la vora del Nucli Antic i el carrer Betis en el barri de Triana, i està creuat per alguns dels ponts més antics i coneguts de la ciutat, com són el pont de Triana, el pont de San Telmo, el pont de Los Remedios i el pont del V Centenari.

De vàries companyies que realitzant navegació per la dàrsena, vàrem utilitzar "Cruceros Torre del Oro".



La sortida es realitza des del Moll del Marquès del Contadero, al peu de la Torre de l'Or. La navegació permet descobrir la Sevilla clàssica i la Sevilla moderna. Es pot veure la plaça de braus de la Maestranza, els ponts antics, el barri de Triana, els pavellons de l'Expo 92 i de l'exposició iberoamericana de la 29 del segle passat, les torres de la plaça d'Espanya, convents, el monestir de Santa Maria de las Cuevas, i els ponts nous construïts per l'Expo 92.

Pont de San Telmo.



Inaugurat en l'any 1931, era un pont llevadís, per permetre el pas de vaixells, en l'any 1965 va perda el seu funcionament de pont llevadís en canviar el tauler d'aquest.

Pont d'Isabel II conegut com a Pont de Triana.


Inaugurat en l'any 1852, està inspirat en el pont del Carrousel de Paris i com aquest està construït amb pedra i ferro. Dissenyat i construït pels enginyers francesos Sres. Fernando Bernadet i Gustavo Steinacher.

Pont del Santísimo Cristo de la Expiración "El Cachorro"


Inaugurat en l'any 1991, amb motiu de l'Expo 92.

És una estructura d'acer, amb dos arcs rebaixats de 130 metres de llum i sense suport, que sosté un tauler de 223 m, dissenyat pel Sr. José Luis Manzanares Japó, inspirat en el pont Alejandro III de París. Els passos per als vianants al llarg del pont estan coberts de lones blanques que pengen de mastelers i alleugen la calor dels vianants.

Passarel·la de La Cartuja.


Va ser dissenyada pels Sres. Fritz Leonhardt i Luis Viñuela Rueda, inaugurada en l'any 1991 en el context de l'Exposició Universal de l'any 1992, va estar reservada al pas de vianants. Des de l'any 2004, es troba obert també al tràfic rodat.

Pont de La Barqueta.


És un pont en arc. Va ser dissenyat pels enginyers Sres. Juan José Arenas de Pablo i Marcos Jesús Pantaleón Prieto, i construït entre els anys 1989 i 1992 per permetre l'accés al recinte de l'Exposició Universal de 1992.

Construït el seu arc, a terra per posteriorment girar-ho amb l'ajuda de barcasses fins al seu definitiu emplaçament. Es va construir com un pont per als vianants, però dissenyat per adaptar-lo al tràfic rodat una vegada transcorreguda l'EXPO 92.

Pont de l'Alamillo.


És un pont atirantat de piló de contrapès que va ser dissenyat pel Sr. Santiago Calatrava i es va acabar en l'any 1992.

El pont consta d'un únic pilar que actua de contrapès pels 200 m del tauler del pont, gràcies a tretze llargs cables.

Motonau "Luna de la Giralda"


Amb aquesta motonau vàrem realitzar la navegació per la dàrsena.

Característiques tècniques:

Matricula: VI-2"-1/94
Eslora: 23,90 m.
Mànega: 6,5 m.
Passatge: 170 màxim.
WC: 2
Bar: Si
Durada: 1 hora

Vaixell "Manuel Arnús"


Aquest vaixell pertanyia a la companyia Transatlàntica. El meu Avi patern va ser 1r Oficial de Maquines, d'aquest vaixell.

Va ser construït en l'any 1923 en Matagorda (Cadis) per la Societat Espanyola de Construcció Naval i havia d'estar destinat a la línia de Filipines (no va navegar mai en aquesta línia en ser cancel·lada aquesta, abans de la seva posta en funcionament).

Des de l'any 1926 i durant alguns anys va estar dedicat a creuers des d'Estats Units a Espanya, el desembarcament i embarcament del passatge, es produïa habitualment a Sevilla.

Venut als Estat Units en l'any 1942, va ser enfonsat el 26 d'octubre 1946 en unes pràctiques de bombardeig aeri en el Pacífic.

Característiques tècniques:

Pes mort: 6.570 tm.
Registre brut: 7.538 tm.
Registre net: 4.402 tm.
Desplaçament: 12.350 tm.
Calat: 6,17 metres.
Eslora: 137,7 metres.
Manega: 17,1 metres.
Puntal: 9,8 metres.
Propulsió era mitjançant dues turbines Parsons de 6.500 C.V. que movien dues hèlixs.
Motor: a vapor subministrat per 5 calderes de 12,6 kg/cm² de pressió.
Consum: 63 tmdiàries de carbó.




dimecres, 10 de gener del 2018

Unitats de tren, sèrie 440 de Renfe.

Renfe - 440 Rodalia, Massanet de Cabrenys, març 1980
Les unitats de tren de la sèrie 440, és podem considerar com unes de les sèries més nombroses dels serveis de rodalia i regionals, es pot dir que han circulat per totes línies electrificades de la geografia espanyola.

Aquestes unitats van aportar sense cap dubte, un gran avancen tecnològic, nous vogies amb suspensió neumàtica, frens de disc, per primera vegada en una petita subsèrie (501 i 502) s'hi ha aplica la tecnologia "Chopper".

En la seva construcció i participant les empreses: CAF i Macosa en el muntatge i construcció de la part mecànica; Westinghouse, General Electric CO i Mitsubishi Electric Corporation (MELCO) en l'apartat mecànic i elèctric, sent llicenciaries de MELCO i Schlinder.

Cada unitat de tren està formada per un cotxe motor, un cotxe remolc intermedi i un cotxe remolc amb cabina de conducció. Algunes unitats varen ser concebudes sense el cotxe remolc intermedi.

Renfe - 440 Delta, Rodalia, Puigcerda 15-01-1999

Renfe - 440 Delta, Regionals - La Molina 20-02-2003
La concepció dels cotxes va ser realitzada per Schlinder Waggon, i la carrosseria està formada per una armadura d'acer soldat, és autoportant i va muntada sobre un bastidor d'acer.

El cotxe motor té la següent distribució: una cabina de conducció, l'espai destinat a furgó d'equipatge, espai del Cap de Tren i departament de correus, per facilitar la carrega-descarrega, a cada costat del cotxe existeix una porta de grans dimensions enrotllable. A continuació està situada una de les dues plataformes d'accés, amb portes dobles, a cada costat del cotxe, una sala de viatgers de 36 places, la segona plataforma d'accés i una altra sala de viatgers amb capacitat de 32 places.
A cada plataforma existeixen transportins plegables, 8 en una plataforma i 6 en l'altre, en aquesta última se situa el WC.

El cotxe remolc intermedi té tres sales de viatgers i dues plataformes d'accés, la sala central té una capacitat per 36 places i les extremes per 32 places.
En cada plataforma existeixen transportins plegables, 8 en una plataforma i 6 en l'altre, en aquesta última se situa el WC.

El cotxe remolc amb cabina de conducció, té tres sales de viatgers i dues plataformes d'accés, la sala central té una capacitat de 36 places i les sales extremes tenen capacitats de 32 places i l'altre 24 places més la cabina de conducció.
En cada plataforma existeixen transportins plegables, 8 en una plataforma i 6 en l'altre, en aquesta última se situa el WC.

Aquestes unitats durant la seva vida activa amb sofert moltíssimes modificacions, d'elles derivants les unitats 470 de Regionales/Media Distancia.

Renfe - 440R  Regionals, Castelló 8-07-1999
Renfe - 440R Rodalia - Castelldefels, setembre 2007
Algunes unitats reformades varen ser venudes a Brasil (48 unitats)) i a Xile (20 unitats).


Característiques tècniques:

Sèrie: 440
Tipus: EMU-3 (EMU-2)
Rodament: Bo'Bo'+2'2'+2'2' (Bo'Bo'+2'2')
Composició: Mc+R+Rc (Mc+Rc)
Unitats en servei: 10
Unitat construïdes: 255
Numeració: 440-001-6 a 440-253-3 i 440-501-5 a 440-502-3
Any de construcció: 1974 a 1985
Amplada carril: 1668 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge: 3000 V=
Potencia: 1.160 kW
Esforç de tracció: 50 kN
Motors: 4 X MB-3165-A2/B i C
Longitud total entre topalls: 80.164 mm (53.494 mm)
Tara: 150 tm (110 tm.)
Velocitat: 140 km/h
Seients 2a classe: 260 (160)
WC: 3 (2)
Seguretat: ASFA
Construïdes per: CAF, Macosa, Wesa, GEE amb llicència de MELCO i Schlinder
Comandament múltiple: 3 unitats
Nota: Les dades entre parèntesis corresponen a les unitats de dos cotxes.

Renfe - 440 Regionals, Madrid 1997

Renfe - 440 Regionals, Madrid (prova pintura) 

Renfe - 440R Regionals , Gavà (prova pintura) Agost 2000

Renfe - 440, Material apartat - Mora la Nova 3-10-2015

diumenge, 7 de gener del 2018

Alguns vehicles auxiliars del Ferrocarril de Sóller.

Locomotora Dièsel-hidràulica



Degut que en els anys 60 del segle passat, en l'illa de Mallorca existien problemes de subministrament elèctric, la direcció del ferrocarril va decidir adquirir una locomotora dièsel.

Actualment està en mans de l' AAFB (Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears).

Característiques tecniques:

Sèrie: D.
Numeració: 1
Rodament: Bo'Bo'
Unitats en servei: 0
Unitat postes en servei: 1
Any de construcció: 1968
Any de posada en servei: 1968
Any baixa servei: 2005
Amplada carril: 914 mm
Tracció: Dièsel-Hidràulica
Longitud entre topalls: 10.900 mm
Pes: 31 tm.
Potencia: 372 kW
Motor: Deutz BF 12M H6
Transmissió: Voith L420Rvz
Velocitat: 80 km/h
Fabricada per: Ferrotrade

Vehicle bivial.



Aquest vehicle bivial raïl-carretera és un vehicle de tecnologia avançada, entre les seves novetats cal destacar les rodes d'un compost especial de poliuretà que proporcionen un coeficient de tracció notable.
Aquest vehicle en concret disposa d'un castellet pel manteniment de la catenària i una grua.

Característiques tecniques:


Any de posada en servei: 2006
Motor: Deutz BF6M 2012C
Potencia: 140 kW
Esforç de tracció: 0,12 kN
Transmissió: Hidroestàtica automàtica Tracktronic.
Amplada via: 914 mm.
Tara: 17,5 tm.
Model: Unilock E-55s
Fabricat per: Unilokmotive Ltd

Vehicle obres i vies


Vehicle adaptat a usos ferroviaris, construït a partir d'un 4X4 "Forward Control" i utilitzat en el manteniment de la línia.

Característiques tecniques:

Motor: IOE 6c 2500.
Potencia màxima: 96 CV
Longitud total: 4.949 mm.
Tara: 2, 3 tm.
Pes màxim autoritzat: 4,.6 tm.
Model: Santana 2000
Fabricat per: Metalurgia Santana

Batonadora


La batonadora Unimat-3 és una màquina lleugera, la unitat de tampó disposada al centre del vehicle es pot moure cap als dos costats.

Característiques tecniques:

Rodament: 1A.
Unitats en servei: 1
Unitat postes en servei: 1
Any posada en servei: 1963
Amplada carril: 914 mm
Tracció: Dièsel-Hidràulica
Motor: KHD FGL 413 F
Potencia: 123 kW
Longitud entre topalls: 6.900 mm
Distancia entre eixos: 3.100 mm.
Model: Unimat-3
Fabricada per: Plasser & Theurer

Batonadora, nivelladora i alineadora de treball cíclic.


Aquest vehicle de disseny modern, dóna al FS una gran autonomia de treball i posada a punt de la seva línia.

Característiques tecniques:

Rodament: Bo'Bo'
Unitats en servei: 1
Unitat postes en servei: 1
Any posada en servei: 2010
Amplada carril: 914 mm
Tracció: Dièsel-Hidràulica
Longitud entre topalls: 12.030 mm
Pes: 28,2 tm.
Velocitat: 65 km/h
Model: 08-8 GS
Numero fabrica: 3452
Fabricada per: Plasser & Theurer

dissabte, 6 de gener del 2018

Algunes locomotores a vapor del Ferrocarril Andorra a Escatrón. (I)

En l'any 1943, per dur a terme l'explotació de la conca minera Alloza-Ariño-Andorra, es va crear la societat ENCASO "Empresa Nacional Calvo Sotelo".

L'any 1953 es va inaugurar un ferrocarril entre Andorra (Terol) i Escatrón amb l'objecte de transportar lignits de la conca de Gargallo-Utrillas a una central tèrmica situada en Escatrón, a la vora del riu Ebre. La línia va ser construïda per l'Empresa Nacional Calvo Sotelo, després passaria a formar part de l'I.N.I.

En 1981 va entrar en funcionament una nova central tèrmica a Andorra i el tram entre Samper de Calanda i Escatrón va ser clausurat. El tram entre Samper de Calanda i Andorra, va seguir en funcionament per transportar carbó de millor qualitat, que els lignits de l'àrea, des del port de Tarragona a la nova central tèrmica.

Aquesta empresa, ENCASO, va decidir la compra de dues locomotores. Aquestes locomotores, les més potents del seu tipus que han circulat en els ferrocarrils espanyols, van ser adquirides per l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (ENCASO) per prestar servei en el seu ferrocarril miner d'Andorra a Escatrón.
Construïdes per Arnold Jung en 1953, amb números de fàbrica 11647 i 11648, serien designades amb els noms d'"Andorra" i "Escatrón", respectivament.
En el moment de la seva incorporació eren locomotores concebudes per consumir carbó però a causa del seu l'elevat consum, van ser fuelitzades en l'any 1966. En suprimir-se a primers d'agost de 1984 aquest tipus de tracció, l'"Andorra" va ser apartada en l'estació d'aquest mateix nom i l'"Escatrón", actualment està en reparació en els tallers dels Amigos de FFCC y Tranvías de Zaragoza (AZAFAT).

"Andorra"  (postal)
Característiques tècniques:

Noms: Escatrón i Andorra
Rodament: 2-4-2 T
Unitats en servei: 0
Numeració de les unitats preservades: 2
Unitats construïdes: 2
Any de construcció: 1953
Amplada carril: 1674 mm
Tracció: Vapor
Velocitat: 75 km/h
Números de fàbrica: 11647 i 11648
Construïdes per: Jung

"Escatrón" (postal)


dilluns, 1 de gener del 2018

De Sevilla a Cadis, amb tren.

Aprofitant que estàvem a Sevilla vàrem viatjar a Cadis, ciutat natal dels meus avis paterns.
Viatgen tant d'anada com de tornada al fem amb tren, "Media Distancia" sèrie 449, al d'anada provenia de Còrdova i el de tornada anava fins a Jaén.



Estació ADIF Sevilla Santa Justa.

Sevilla Santa Justa és la principal estació ferroviària de la ciutat espanyola de Sevilla. Va ser inaugurada el 2 de maig de 1991. És una estació de grans dimensions atès que abasta una superfície total de 80.000 m².









Antiga estació de Plaza de Armas.

L'estació de Plaza de Armas, coneguda popularment com a estació de Còrdova, va ser una estació ferroviària, construïda per la companyia ferroviària Madrid-Saragossa-Alacant (MZA), segons el projecte de l'enginyer portuguès Sr. José Santos Silva, i va ser inaugurada el 18 de març de l'any 1901. D'estil Neomudéjar està inspirada en la Mesquita de Tànger i al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada. Avui és un centre comercial.





Estació ADIF de Cadis.

L'estació de Cadis és la principal estació de ferrocarril de la ciutat espanyola de Cadis, sent una estació terminal (en cul de sac). És una estació de disseny modern inaugurada en l'any 2002. L'edifici de l'antiga estació, està tancat al públic i va ser construïda per la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos i inaugurada en l'any 1905 i se situa al costat del port de Cadis i l'edifici de duanes, i per davant de la nova estació d'ADIF.