divendres, 10 d’agost del 2018

Els serveis d'autobús a Islàndia.

El servei d'autobús de Reikjavik i rodalia és prestat per la companyia Reykjavik Bus Service, el servei d'autobús amb l'Aeroport Internacional de Keflavík és realitzat per la companyia ISAVIA i ha altres companyies implicades com Akureyri Citybus, Reykjanesbær Citybuscom, SBA-Nordurled, etc., en serveis locals i transports escolars.

ISAVIA Aeroport Internacional de Reikiavik-Keflavík - Mercedes Benz Citaro G

SVR - Scania Ommi Link, Reykjavik

SVR - Renault Agora S, Reykjavik

SVR - IVECO Crossway 12 LE, Reykjavik

SVR - Volvo 8900 Le-6x2, Reikjavik

SVR - VDL Citea LLE120, Reykjavik 

SVR - Irisbus Citelis 18, Reykjavik

SVR - Volvo 7700-hybrid, Keflavik airport
La xarxa Strætó's bus, consta en l'àrea de Reykjavik de 29 línies més 6 nocturnes i 35 línies cap a diferents punts del país i locals.


A Reykjavik, també existeix un servei d'autobús turístic de l'empresa City Sightseeing.

Hyundai

dimecres, 8 d’agost del 2018

Islàndia un país sense ferrocarril.

Abans d'anar a Islàndia creia que era un dels països europeus sense ferrocarril, igual que Andorra i San Marino.


Una veritable sorpresa va ser trobar una locomotora de vapor, preservada en forma de monument, en el port de Reykjavík, en el lloc conegut com a Höfuðborgarsvæðið (la Badia del Fum), al mateix costat del moll, a prop del nou teatre de l'Opera.

Aquesta locomotora, la "Minor", junt amb la seva germana la "Pioner", van ser part d'un lot de dues locomotores de rodatge 0-2-0-T i eren locomotores, de distribució plana i canvi de marxa Warschaert, d'una longitud de 4900 mm, d'una ampla de 3000 mm, d'un pes de 15 tm i d'un ample de via de 900 mm, subministrades pel constructor alemany Arnold Jung, de Jungentahal. Van ser destinades al tràfec de pedra calcària, per a la construcció del port de Reykjavík.


La locomotora "Minor", va ser construïda en l'any 1890 amb número de fàbrica 130.

La "Pioner", va ser construïda en l'any 1890, amb número de fàbrica 129, i es troba preservada en el "Iceland Folk Museum" d'Arbaer. Va ser reconstruïda en l'any 1910 i se li va donar el nou número 1591.


dijous, 26 de juliol del 2018

El sistema APM de l'Aeroport Adolfo Suárez Madrid–Barajas.

Ara farà ja, uns quants anys, encara no m'havien prejubilat de Federació Farmacèutica S. Coop., en uns dels múltiples viatges que vaig fer Madrid, l'avió va aparcar en la terminal T4S de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid–Barajas, aquesta terminal és en illa i està connectada amb la terminal T4 per mitjà d'un sistema de transport subterrani APM (Automated People Mover).


La llançadora que uneix la T4 amb el seu edifici satèl·lit T4S, disposa de dinou vehicles sense conductor, en composicions de 3 cotxes, quedant un d'ells en reserva, que es desplacen a través d'un túnel subterrani que connecta les dues úniques estacions, una situada a l'edifici principal, amb dues andanes en els laterals, i altra en l'edifici satèl·lit, amb una andana central, les andanes estan protegides amb un sistema de portes automàtiques d'andana.


La distància entre estacions és de 2.100 metres, sent la longitud total de la via de 2.700 m.

Característiques tècniques:

Tipus: APM
Rodament: De tipus pneumàtic (amb rodes de cautxú) i guiat a través d'un raïl central.
Composició habitual: M+M+M
Unitats en servei: 19
Numeració: 1 a 19
Any de construcció: 2006
Carril: Dues pistes
Tracció: Elèctrica, Bombardier Thyristor control
Voltatge: 600 V=, per dos carrils centrals.
Longitud total entre topalls: 12.800 mm
Pes total: 15 tm.
Velocitat: 60 km/h
Sistemes de seguretat: Bombardier CITYFLO 550, ATC, ATO GOA4, ATP, ATS, CBI
Seients: 22
Model: Innovia APM CX-100
Construïdes per: Bombardier
Acoblament: 3 unitats



dimarts, 24 de juliol del 2018

Els tramvies "Tanques" d'URBAS.


La Sociedad Urbanizaciones y Transportes SA, és constutueix l'any 1944 com a filial de TB (Tranvias de Barcelona).

Durants uns anys absorbeix o li són traspassades diferents companyies de transports de l'àrea de Barcelona, fins que en l'any 1976, són traspassats tots els actius de l'àrea de transports a TB. L'àrea immobiliària continua funcionant i en l'any 2005 trasllada la seu a Madrid.

En l'any 1952 la companyia "Tranvia de Barcelona a San Andrés y Extensiones" canvia de titularitat a favor de "Transportes Suburbanos de Barcelona SA". Aquesta empresa era la continuadora de la companyia "Tranvía de Badalona", encara que havia estat absorbida en l'any 1911 per TB, va seguir amb la seva autonomia fins a aquest any.

El 16-05-1956 es limita el final dels tramvies a Pep Ventura, quedant anul·lada la via a la zona més cèntrica de Badalona. El mateix any, el 17 de desembre, se suprimeix la línia de tramvia 44 Badalona-Montgat (que des de maig s'havia quedat aïllada).
El 05-11-1961 s'inaugura la nova terminal d'Estació Nord pels tramvies de línies 42, 70 i 71 (deixen d'arribar al carrer de Trafalgar).
El 25-03-1963 se suprimeix la línia de tramvia 71 Estació Nord-Sant Adrià, absorbida per la 70 Estació Nord-Pep Ventura.
En 04-1963 es limita novament la línia de tramvia 70 al recorregut Estació Nord-Casa Cros (Badalona).
El 12-07-1964 es torna a limitar la línia de tramvia 70 al tram Estació Nord-Barri Besòs. Amb això s'aprofita per suprimir definitivament la línia 42 Estació Nord-Sant Martí.
El 19-05-1965 se suprimeix definitivament la línia 70 de tramvies i amb això desapareixen definitivament els de via estreta de Barcelona.

TMB - URBAS M5+R5 Estació Av Vilanova. Al fons a mà dreta es veu la marquesina d'aquesta parada, es va mantenir en peu, fins les obre realitzades a placa amb motiu dels Jocs Olímpics del 92.
Als cotxes assignats aquestes línies, 42,70,71 entre altres, provenen de la reconstrucció de cotxes de la sèrie 900/950.

Aquestes noves unitats eren reversibles amb una cabina de conducció al cotxe motor i una altra en el cotxe remolc.
Aquests cotxes eren de plataforma central baixa I portes accionades pneumàticament.
En aquests cotxes tant el motor com el remolc tenien un tròlei, que es feia servir segons el sentit de la marxa.

Una curiositat del seu règim de funcionament és l'existència de quatre cobradors itinerants, dos a cada cotxe. En l'any 1962 van ser equipats amb cobradors fitxes.
TMB - URBAS M11+R11 (Postal)
Característiques tècniques:

Sèrie: M/R
Tipus: EMU-2
Rodament: Bo'Bo'+2'2'
Composició: Mc+Rc
Unitats en servei: 0
Unitat construïdes: 28 (14 motors i 14 remolcs)
Numeració: M1 a M14 + R1 a R14
Any de construcció: 1922
Any de reconstrucció: 1935 a 1946
Any de retirada servei: 1965
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Elèctrica.
Voltatge:
Potencia: 132 kW
Motors: 4 X AEG
Carretons: MANAGE
Longitud total entre topalls: 26.110 mm
Velocitat: 60 km/h
Seients: 47
Construïdes: MANAGE "La Brugeise"
Reconstruïdes per: Tallers TB.
Nota: En els últims anys de la seva vida activa, algunes unitats van ser modificades amb dues cabines de conducció, per poder funcionar com unitats d'un sol cotxe.

TMB - Urbas M6+R6

diumenge, 22 de juliol del 2018

Algunes estacions de ferrocarril de Suïssa (V)

Estacions de diversos medis de transports, situades al cantó del Ticino.

CIT – Funivia Orselina – Cardana
FLMS – Funicolare Locarno – Madonna del Sasso
FLP – Ferrovia Luganesi
FPR – Funiculare Ritom – Piora
FSCR – Funivia SanCarlo - Robieri
SBB – CFF – FFS -Schweizerische Bundesbahnen - Chemins de Fer Fédéraux Suisses - Ferrovie Federali Svizzere - Viafiers Federalas Svizras.

CIT - Estació inferior, Orselina

CIT – Estació superior, Cardana


FLMS – Estació inferior, Locarno.

FLMS – Estació superior Madonna del Sasso
FLP – Estació Lugano.
FPR – Estació inferio, Ritom.

FRP – Estació superior, Piora.

FSCR – Estació inferior San Carlo

FSCR – Estació superior Robieri

SBB – Estació Locarno

SBB – Estació Locarno
SBB – Estació Tenero

dijous, 19 de juliol del 2018

Ferrocarril metropolita, sèrie 400, de TMB.

 
TMB 450 (Foto SG)
A causa de l'augment del passatge transportat i a les ampliacions de la xarxa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (Transversal), es va encarregar aquesta nova sèrie de trens. Aquests nous cotxes eren l'evolució de la sèrie 200B, sent exteriorment molt semblants i essent les principals diferències, els equips elèctrics de factura més moderna. Van ser els primers trens del FCMB que ja estaven dissenyats per formar unitats de tren de tres cotxes (Mc+R+Mc) o mes (Mc+R+R+Mc) i fins i tot (Mc+R+Mc+R+Mc).


Característiques tècniques:

TMB - 425

Sèrie: 400
Tipus: AE
Rodament: Bo'Bo'
Composició: EMU-1
Unitats en servei: 0
Unitats construïdes: 80 (60 motors + 20 remolcs)
Unitats preservades: 1
Numeració: 401 a 480
Any de construcció: 1958 a 1968
Any de retirada servei: 1989
Amplada carril: 1674 mm
Tracció: Elèctrica, per tercer carril
Voltatge: 1500 V=
Potencia: 382,46 kW
Motors: 4 X GDTM 0400
Equip elèctric: BBC (Brown-Boveri)
Enganxall: Tomlinson amb botonera inferior
Diàmetre de rodes: 838 mm
Longitud total entre topalls: 17.230 mm
Tara: 43,5 tm
Velocitat: 55 km/h
Seients: 36/40
Sistemes de fre: de servei, Aire comprimit; d'emergència, elèctric per shuntat dels motors; d'estacionament, mecànic accionat mitjançant volant.
Construïdes per: MTM (La Maquinista Terrestre i Marítima)
Notes: Subministrades en tres entregues, algunes unitats amb dues cabines de conducció.

TMB - 400, interior any 1959

TMB - 400, interior any 1981

dilluns, 16 de juliol del 2018

Algunes estacions de ferrocarril de Suïssa (IV)

Algunes estacions de ferrocarril, situades al cantó del Ticino, que pertany a un dels principals eixos europeus: La línia del Gotard (Milà – Zuric).

Aquestes fotos pertanys a l'època de quant encara no estava obert el túnel Base del Gotard, (orde de sud a nord).

SBB – CFF – FFS -Schweizerische Bundesbahnen - Chemins de Fer Fédéraux Suisses - Ferrovie Federali Svizzere - Viafiers Federalas Svizras.
MG – Ferrovia Monte Generoso.

SBB - Estació Chiasso
SBB - Estació Mendriso
SBB/MG - Estació Capolago - Riva S. Vitale
SBB - Estació Melice
SBB - Estació Lugano Paradiso
SBB - Estació Lugano
SBB - S. Antonino
SBB - Estació Giubiasco
SBB - Estació Riviera-Binoico
SBB - Estació Bellizona

SBB - Estació Bellizona
SBB - Estació Airolo