Adquirides en la dècada dels anys 70 del segle passat, per la companyia dels Caminhos de Ferro Portuguesos, predecessora de l'actual operadora Comboios de Portugal. Va ordenar un total de 43 locomotores de la casa canadenca Bombardier - Montreal Locomotive Works.
Les 13 primeres unitats van ser fabricades per Bombardier, mentre que les 30 locomotores restants havien de ser fabricades a Portugal per SOFERAME, no van ser construïdes.
Característiques tècniques:
Sèrie: 1960
Tipus: LDE Bicabina
Numeració: 1961 a 1973
Rodament: Co'Co'
Unitats en servei: 0
Unitat postes en servei: 13
Any posada en servei: 1979
Any baixa servei: 2012
Amplada carril: 1668 mm
Tracció: Dièsel-elèctrica
Longitud entre topalls: 19895 mm
Amplada: 3048 mm
Alçada: 2410 mm
Pes: 121 tm.
Potencia: 2.268 kW
Esforç de tracció: 450 kN
Motor: Bombardier/ALCO 16/251-E
Generador: General Electric GTA - 17 PC 1
Motor de tracció: 6 X General Electric Canada CGE-785 PA
Per a facilitar l'accés dels veïns de Mamariga, barri de Santurtzi situat en el vessant i damunt del nucli formal de la població, s'ha introduït un elevador de dues cabines amb tecnologia de pla inclinat (funicular), constituint una enginyosa aplicació molt poc freqüent.
El sistema té doble via amb una longitud de 353 metres entre les estacions superior i inferior. El seu pendent és variable, des del 4% amb el qual comença en l'estació inferior a la que s'accedeix directament des del vestíbul de Metro, i el 20% ja en la part superior, just abans de l'estació superior Plaza Virgen del Mar. El traçat és en corba, el que unit a aquest perfil necessitava una solució semblant a la dels funiculars, ja que un sistema d'ascensors inclinats amb contrapès no hagués tingut resultat.
Les cabines són independents, circulant sobre vies independents; No creuen com el funicular en un punt intermedi, i poden traslladar-se indistintament en els dos sentits. El que obliga a disposar d'un sistema de doble corriola i cable.
La dimensió central del túnel és de 5,3 metres d'altura per 6,2 metres d'ample, sent aquesta amplària superior en les zones d'estació. Les vies van sobre placa de formigó i soldades. Entre carrils estan col·locades les corrioles o corrons de fricció per al cable, amb 50 corrioles per via de 250 mm de diàmetre.
Els cotxens tenen una capacitat de 45 persones, i disposant de 8 seients. Els cotxens no tenen conductors, sent automàtic el seu funcionament. Existeix un control remot situat al Lloc de Comandament Central de M.B. i un control local en l'estació.
L'ample de via és de 900 mm, amb un temps de viatge pròxim al minut, i una velocitat de 6 m/sg. Al llarg de la via hi ha una plataforma-camí pel personal de manteniment i per possibles rescats.
Per al moviment de cada vehicle, es disposa d'un grup motor independent amb corrioles ranurades de 2 metres de diàmetre per a cada via, sent la seva potència de 132 kW, i estan situats en la zona superior. En l'estació inferior es troben les corrioles de contravolta al cable, amb tres ranures i com les altres, de 2 metres de diàmetre.
Normalment el sistema treballa com un funicular: quant un cotxe puja l'altra baixa.
Els cotxes tenen una longitud de 7.000 mm, una amplària de 2.100 mm i una altura de 3.639 mm. El pes de cadascun d'ells és de 8 tm.
Els vehicles, pel seu aspecte recorda a les unitats de metre, ja que adopten una forma similar igual que els seus colors que són idèntics.
Per a facilitar els rescats i evacuacions els vehicles disposen d'una porta situada simètrica a la d'accés que permet el seu enfrontament amb l'altra cotxe per permetre al pas de persones per la seva evacuació realitzar aquesta través del passadís situat en centre del túnel. Els vehicles disposen de càmeres de videovigilància i megafonia, que estan connectades als sistemes de comunicació de la xarxa TETRA.
Característiques Tècniques:
Tipus: Doble pla inclinat
Data d'inauguració: 3 de setembre de 2010
Estació inferior: Estació de Metro Bilbao de Santurtzi.
Estació superior: Boca d'accés ubicada en la Plaza Virgen del Mar del barri de Mamariga de Santurtzi.
Ampla de via: 900 mm.
Longitud: 353 m.
Desnivell: 44 m.
Pendent mínima: 4%
Pendent màxima: 20%.
Motorització: Elèctrica, situada en l'estació superior.
Potencia: 2 X 132 kW
Velocitat: 6 m/seg.
Duració del viatge: 1 1/2 minuts.
Vehicles: 2
Passatgers: 45 per vehicle.
Vehicles construïts per: Garaventa- Doppelmayr
Horari: 6.00 h a 2300 h de dilluns a dijous, i fins a les 2.00 h la nit del divendres al dissabte.
Cadència: 3 minuts
Nota: L'accés és gratuït si s'ha utilitzat el Metro i de pagament si sols s'utilitza el funicular (aquest sistema de pagament a canviat vàries vegades).
El servei municipal de transport urbà actualment consisteix en 21 línies diürnes i 3 línies nocturnes. El servei és gestionat per l'empresa municipal Transporte Urbanos de Santander (TUS)
Algunes línies, en concret 9: les línies 17, 18, 19, 20, 21, 23, N1, N2, N3 i serveis especials són proporcionats mitjançant autobusos i conductors de l'empresa Turytrans, del grup ALSA.
TUS 62 - Man Castrosua - 4658 BRG
TUS 68 - Mercedses Benz Citaro Evobus - 7374 BXZ
TUS 89 - MAN Lion's City - 4520 DWK
TUS 112 - Mercedes Benz 616 CDI Sprinter - 1505 DZS
TUS 113 - MAN NM223F Unvi Urbis - 7183 FFD
TUS 212 - Volvo 7900 Hybrid – 9842 KCF
ALSA (TUS) 2727 - Mercedes Benz O-530 Cirato -7332 HJR
Fa un temps vaig constatar que la cotxera auxiliar del Tramvia Blau, havia estat desposseït de la seva coberta d'Uralita.
Ara una nova coberta metàl·lica amb aïllant, cobreix aquest cotxero, en el seu interior s'han pintat terres i parets (no sé quina altra actuació s'ha fet).
Tampoc sé què pot comportar aquesta actuació?
Gràcies Sra. Colau, l'Alcaldessa del tramvia que ens ha sostret el Tramvia Blau.
A principis d'aquest segle, es constata un considerable augment de les mercaderies a transportar per FEVE, sobretot en trens siderúrgics, que juntament amb la retirada de les locomotores sèrie 1000 deguda a la seva antiguitat, FEVE va decidir realitzar una total reconstrucció de 17 d'aquestes locomotores transformant-les en la nova sèrie 1900.
La sèrie 1900 de FEVE està constituïda per 17 locomotores duals elèctriques i dièsel-elèctriques utilitzades tant en serveis de mercaderies com per a arrossegar el tren turístic Transcantábrico, amb els colors del qual està decorada la sèrie. En dissenyar aquesta sèrie, va estar present, que pogués circular també per les vies d'Euskotren i així transportar bobines des de la fàbrica d'Aceralia d'Avilés fins a l'estació de Lasarte a Guipúscoa.
Ha estat la primera sèrie locomotores duals de línia a Espanya.
La transformació va consistir en una nova caixa, nou motor dièsel Carterpillar, nous equips pneumàtics i elèctrics i adaptació de motors elèctrics de tracció Siemens. La reconstrucció va ser realitzada segons disseny de la Direcció de material de FEVE en col·laboració amb Siemens i Carterpillar pel carrocista navarrès Suncove-Sunsundegui juntament amb CAF.
